#Congres​Transparent

Compromís està demanant, en totes les institucions on està, un funcionament totalment transparent, participatiu, que mantinga la relació directa amb el poble a qui representa. Com una organització jove no accepta les limitacions derivades d'un forma d'actuar clàssica; les noves tecnologies són bàsiques en el nostre funcionament.Per això iniciem una nova forma de participació que hem denominat #CongresTransparent que passe a explicar-vos a continuació. Esperem la vostra participació. Dijous vinent, 12 de setembre, i després de moltes vicissituds i retards, es durà a terme la votació de la Llei de Transparència (). Una llei i una votació fonamentals, ja que la transparència és un element bàsic en una democràcia de debò. Des de Compromís i Equo, a través del nostre diputat Joan Baldoví, hem treballat molt perquè aquesta llei no fóra un simple pedaç i es convertira en una norma que realment garantira la transparència i una democràcia de més qualitat. De fet, hi hem presentat esmena a la totalitat així com esmenes parcials. Així mateix, com sabràs, tant Compromís com Equo som organitzacions polítiques compromeses, no només amb la transparència, sinó també amb la democràcia directa i la participació de la ciutadania en la presa de decisions. Creiem, en definitiva, que és possible una democràcia més participativa i permanent, en la qual el paper de la ciutadania no es limite a votar cada quatre anys. I anem a demostrar-ho portant-la a la pràctica. Com? Tu votaràs per Baldoví la Llei de Transparència en el Congrés dels Diputats. Prement en el vincle que tens a continuació, accediràs al formulari que hem preparat per als nostres afiliats/des i simpatitzants. Només hauràs d'indicar un usuari i una contrasenya que et donaran accés automàticament a la web de votacions. Pots començar a votar ara mateix i tens de termini fins dimecres 11 de setembre a les 23:59 hores. Enllaç per a registrar-se i votar Si veus que l'enllaç no funciona directament, copia i enganxa tota aquesta url en el teu navegador:: https://coaliciocompromis.net/congrestransparent/index.php?Agora=Compromis_EQUO_522cc5b4600c13.02808008 Utilitzant la tecnologia proporcionada per Ágora Voting, trobaràs informació sobre la llei que es discutirà el 12 de setembre en el Congrés dels Diputats. I el que és més important: podràs decidir el sentit del vot de Baldoví en els punts fonamentals de la norma (Dret a la Informació com a dret fonamental, Subjectes Obligats, Regulació de lobbies, Formats de la Informació, Causes de la Inadmissió, Silenci Administratiu Negatiu, Òrgan de transparència). Els resultats de la consulta li arribaran al nostre diputat que votarà en conseqüència i en funció dels mateixos. És a dir, Baldoví votarà el que tu decidisques. No deixes de participar i ajuda'ns a fer història amb aquesta iniciativa pionera de democràcia directa i participació ciutadana. Anem a demostrar que és possible fer les coses d'una altra manera

Una Fórmula Incorrecta.

 El 24 de juny, festivitat de Sant Joan, serà el dia més llarg de l’any, i no em referisc a la quantitat d’hores de sol que hi haurà, sinó per que a molta gent se’ns farà llarg de pensar els diners públics que es malbarataran en una festa, la del Gran Premi d’Europa de la Fórmula I, celebrada a la ciutat de València, mentre més de la meitat dels nostres joves estan buscant treball i no el troben i mentre augmenta la quantitat de població del nostre País que viu per baix del llindar de la pobresa.

No és una broma, tant de bo ho fora, el que la Generalitat haja comprat per 1 euro l’empresa Valmor Sport, que organitzava fins ara aquest campionat, segurament es podrà pensar que és un bon preu, però si expliquem que el que va adquirir pagant un euro és un deute de 40 milions i el compromís de pagar els més de 6.600 milions de les antigues pessetes, segurament el que pensaran és que no s’ha fet un bon negoci. A aquests diners cal sumar el més de 20 milions d’euros que cobra, per cert en un paradís fiscal, Ecclestone, més tot el muntatge del circuit, que no sabem ni sabrem el que costa. Total entre 60 i 70 milions gastat en una festa, mentre molta gent ja passa fam, mentre augmenta el nombre de persones en atur, mentre no se li paga a les associacions sense ànim de lucre que duen a terme un treball social extremadament necessari, mentre es redueix el professorat, mentre es tanquen els menjadors escolars perquè no reben els diners del funcionament, mentre a les farmàcies comencen a faltar medicaments perquè el Conseller no els paga,...

És hora de reflexionar, de pensar què fem amb els diners públics, la política de Grans Esdeveniments ha estat punt essencial de la imatge que Camps i, ara Fabra, han donat del nostre País, però ara la festa s’ha d’acabar, no és temps de festa, no és temps de regalar diners als milionaris, no és temps de rescatar el bancs, és temps de rescatar persones, de lluitar per què tot el món tinga una vida digna.



Estirada d’orelles al govern espanyol sobre el Corredor Mediterrani

És inútil celebrar totes les cimeres que es vullga sobre el Corredor Mediterrani, si el PP valencià no aconsegueix fer canviar d’opinió la ministra Pastor i, sobretot, a un Rajoy al qual li agrada mostrar-se com si la cosa no anara amb ell, i estiguera per damunt del bé i del mal.

Hem de recordar les advertències que ja vam formular des de Compromís abans que el PP guanyara les eleccions espanyoles, deixant clar que calia obligar Rajoy a posicionar-se clarament en favor del Corredor abans que fora president del govern. No va ser així, Rajoy com a candidat es va mantindre sempre en una ambigüitat calculada, i ara ho estem pagant.

Afortunadament, en aquests moments qui té l’autèntica clau dels diners no és ni Rajoy ni cap dels seus ministres, sinó una Unió Europea que, en la pràctica, té intervinguda l’economia espanyola. I des de la Unió, justament el comissari encarregat de Transports ja li va donar fa una setmana una bona estirada d’orelles al govern espanyol, recordant-li que s’ha de deixar d’inversions sense sentit en infraestructures costoses i sense rendibilitat futura, i apostar en canvi fortament i des de ja pel Corredor Mediterrani. I segurament, aquestes pressions europees faran més per una infraestructura com aquesta, clau per a Castelló i per a tot el País Valencià, que totes les declaracions que puguen fer aprovar els dirigents valencians del PP

Vistos els fets, una de dues: o el PP valencià no té cap poder a Madrid, cosa que no ens estranyaria gens, o el PP valencià no aposta de veritat pel Corredor i es limita a fer el paripé, cosa que tampoc no ens estranyaria, realment.

Ha passat ja un any de la inauguració i continuem tenint un aeroport sense avions

El 25 de març passat, ja fa un any, el llavors president de la Generalitat, Francisco Camps, i el llavors president de la Diputació, Carlos Fabra, van inaugurar a bombo i plateret les instal•lacions de l’aeroport de Castelló, tot i que, ni llavors ni ara, aquestes instal•lacions tenien cap autorització per a funcionar com a tal aeroport. Això sí, la inauguració va ser absolutament electoralista, calia dur-la a terme com fora abans que l’inici de la campanya electoral els ho impedira, i el van omplir de gent, duta en autobusos pagats per les institucions, per a que tant Camps com Fabra els cantaren les glòries. Ara, ha passat un any, però tot continua igual. “L’aeroport sense avions”, com ja se’l coneix a nivell espanyol i fins i tot internacional, continua sense cap activitat, ni permisos per a dur-la a terme. Ara, això sí, cada més ens costa als ciutadans mig milió d’euros en despeses de manteniment i sous dels directius”.
Durant tot aquest any, des de Compromís hem estat intentant exercir la nostra obligació de fiscalitzar tot el tema de l’aeroport. I dic “intentant” no perquè per la nostra part no haguem fet els deures, sinó perquè el PP ha mantingut una sistemàtica oposició a totes les nostres actuacions respecte a l’aeroport. Tant que ha vetat repetidament la nostra petició de compareixença de Carlos Fabra, com a president ratificat d’Aerocas, per a que donara compte de tot el que ha passat al voltant de les obres i els errors que s’hi van cometre, sobre les gestions dels permisos corresponents, i sobre el trencament per Aerocas de l’acord amb l’empresa concessionària. I, sobretot, per a que responga les dues preguntes clau, la data d’obertura real de l’aeroport i les empreses aèries amb els quals s’ha arribat a alguna acord real, no de paraula, per als vols.
A hores d’ara, passat un any d’aquella cerimònia electoralista, tot continua igual. O pitjor, perquè ara ens trobem que l’actual president de la Generalitat declara que les instal•lacions no s’obriran fins que no hi haja garanties d’utilització real. És a dir que, no només no tenen encara les autoritzacions corresponents sinó que, damunt, no tenen cap certesa que, cas de tindre eixos permisos, hi haja cap companyia realment disposada a fer aterrar i enlairar-se els seus avions des d’aquest flamant aeroport.

Les Columbretes s’han de preservar, mane Zapatero o mane Rajoy

Com en tants altres temes, queda ara clar que la suposada defensa de les Illes Columbretes per part del PP davant dels projectes de prospeccions petrolíferes era només una presa de postura electoralista enfront de l’anterior govern espanyol, ja que ara, quan governen els seus a Madrid, han renunciat a mantenir la reivindicació davant del govern de Rajoy. Recordem que va ser el mateix PP, poc abans de les eleccions estatals, qui va presentar a les Corts la proposta de rebuig, que evidentment des de Compromís vam recolzar; ara, per tant, no fem sinó exigir-los que acomplisquen el que ells mateixos van fer proposar a les Corts. Però la veritat és que a Compromís no ens estranya aquest comportament, perquè l’estem constatant en molts altres temes, com pot ser per exemple la reivindicació de la transferència de les competències sobre Costes, una proposta nostra a la qual el PP sí que donava suport quan manava Zapatero, però que ara han deixat en un calaix i s’estimen més ignorar-la.
A diferència del que fa el PP, per a Compromís la preservació de les Columbretes com a valor mediambiental de tots el poble valencià no depèn de quina formació política ocupe el govern de Madrid, i per això mantenim ferma la seua defensa front a l’amenaça que podrien suposar unes prospeccions petrolíferes davant de les quals ningú no pot donar garanties certes, i no cal recórrer a exemples com els de la costa nordamericana de Luisiana. Per això, des de Les Corts, Compromís, reiterarem la nostra exigència al govern del PP per a que es mantinga ferm en la campanya en defensa de les illes, i per a que pressione Rajoy per a la retirada del projecte de sondejos petrolífers. I denunciarem davant de la ciutadania la doble vara de mesurar que té el PP en aquesta matèria, per a que siga la pressió ciutadana qui l’obligue a tornar a l’actitud de defensa d’un dels nostres ecosistemes marins més important i alhora més fràgil.
Si per al PP el no als sondejos petrolífers era només una arma contra l’anterior govern espanyol, per a nosaltres és una clara defensa de la terra, i no ens importa qui mane a Madrid.

El model de contractació dels interins pot ser considerat delictiu pel Pla Integral de Prevenció del Frau .

La modalitat de contractació que la Conselleria d’Educació vol implantar en relació amb els interins, de manera que acaben el contracte en juny, per a no pagar-los així juliol i agost, però tornant-los a contractar després al setembre, és massa semblant al que el Pla Integral de Prevenció i Correcció del Frau Fiscal, Laboral i a la Seguretat Social considera una “conducta delictiva”. Concretament, en el punt 1.2.15, aquest Pla diu que “algunes empreses simulen el cessament dels seus treballadors durant els períodes de descans obligatori, com ara les vacances, dies festius o de descans setmanal, donen de baixa els treballadors per finalització de contracte i després els tornen a contractar, simulant un trencament de la relació laboral que en realitat no s’ha produït”. I diu el Pla que “aquest fet constitueix una lesió dels drets laborals i de protecció del treballador, i un frau a la Seguretat Social” per la qual cosa dictamina que “quan es comprove l’existència de frau, es donarà d’alta els treballadors a la Seguretat Social i l’empresa haurà d’ingressar les quotes corresponents als períodes en què haja estat indegudament de baixa”

És per això que hem presentat una pregunta parlamentària a la consellera d’Educació, per a que ens explique quin ha estat el dictamen emès pels serveis jurídics de la Conselleria sobre la legalitat d’aquesta disposició, cas que el hi haja, i si té la certesa que, si els afectats recorren davant dels tribunals, la Justícia no dictaminarà al seu favor, i per tant en contra de la Conselleria. Perquè, de ser així, ens podríem trobar que una mesura adoptada suposadament per a estalviar diners no acaba generant, per contra, majors despeses econòmiques als comptes de la Generalitat. I això referint-nos, evidentment, només a l’aspecte purament legal, sense parlar de la profunda injustícia moral que aquesta disposició significa”.

Una altra forma de crear treball és possible.

Que l’existència d’una suficient oferta de treball és un factor d’equilibri social no crec que ningú estiga disposat a discutir-ho; la majoria de les grans revoltes que han tingut lloc en la història han tingut com a causa immediata el malestar social conseqüència de la falta de treball i això es tradueix en que, en aquesta crisi, tots els governs situen la lluita contra l’atur en el primer lloc de la seua política, una altra cosa és que encerten amb les mesures que proposen.

Tan el govern de l’Estat, dirigit per Rajoy, com el de Fabra en la Generalitat Valenciana han intensificat les mesures que ja va iniciar el govern socialista de Zapatero: reducció de la despesa pública i lluita contra el dèficit. Ara cal vore si aquestes mesures seran garantia de creació de treball.

La política neoliberal –on estan enquadrades les mesures posades en pràctica tant pel PSOE com pel PP- considera que el mercat del treball funciona igual que qualsevol altre, mitjançant l’oferta i la demanda i diu que per aconseguir la plena ocupació cal moderar els salaris i flexibilitzar les contractacions, de manera que intenta l'anul.lació del salari mínim, subsidis d’atur i convenis col•lectius per què aquests alteren les condicions del mercat de treball.

Aquesta postura està sent explicada per tots els mitjans com si fos la panacea de les teories econòmiques, l’única veritat sota el cel, per això crec necessari treure a la llum altres teories econòmiques que diuen tot el contrari.

Economistes esdevinguts ja clàssics com Keynes i Galbraith exposen clarament que és falsa l’afirmació de que la creació de treball depén del seu cost, ja que si la finalitat de qualsevol activitat econòmica és la venda del producte, el treball es crearà en funció de la demanda existent i que l’única manera d’estimular la demanda és que el treballador, que quantitativament constitueix la major part de la societat, tinga una remuneració que li permeta participar activament en l’adquisició d’aquest producte.

Si comparem el comportament de dos països forts econòmicament, però amb molta diferència en allò que s’anomena la flexibilitat del mercat de treball vorem les diferències; per una part Alemanya, que és un dels estats de la UE que té més regulat el mercat del treball ha sigut capaç de crear treball en aquesta crisi, mentre que països com Estats Units on les característiques del mercat de treball són les contràries, ha produït atur.

Finalment podem considerar que la creació d’ocupació està més relacionada amb la gestió del temps de treball i el repartiment dels guanys obtinguts en tot el procés productiu, amb el model productiu del país i amb el repartiment progressiu de la renda i dels impostos que faciliten tant l’obtenció de recursos econòmics per a la gestió del govern com per a que les persones treballadores a més de tindre accés als béns i serveis necessaris per a viure puguen ser consumidors de la resta de productes.

És per això que podem afirmar que la possibilitat de creació de treball radica en l’equitatiu repartiment de la riquesa més que en els retalls en la despesa pública.

L’ordre de Justícia que retalla un 35% les dietes dels advocats del torn d’ofici contradiu clarament les lleis vigents

Les disposicions que pren el Consell del PP en la seua actuació per a retallar fortament unes despeses mentre no toca unes altres, que considera “irrenunciables”, no únicament van contra els interessos d’una part considerable de la ciutadania sinó que, a més, fallen per complet des del punt de vista jurídic. Ara, quan pretenen reduir fins el 35% la remuneració dels advocats del torn d’ofici, han tocat os, perquè s’han trobat amb la clara resposta del Col.legi d’Advocats que, com a especialistes que són, ha deixat en evidència totes les irregularitats legals en què incorre aquesta ordre de la Conselleria de Justícia. Els advocats fan en el seu informe una enumeració exhaustiva dels errors i defectes en què incorre, començant pel fet que una decisió semblant no pot invalidar una llei de rang superior, sinó que ho hauria de fer un decret, continuant perquè el termini establert per a les al•legacions és manifestament inferior al que preveu la llei, que ha de ser d’un mínim de 15 dies i, sobretot, que l’ordre hauria d’anar acompanyada d’un informe econòmic, on es garantisca que les retribucions de cada actuació dels lletrats cobrisquen almenys el mínim econòmic indemnitzador que marca la llei, i que aquesta ordre no garanteix en absolut”

La resposta que ens va donar en el seu dia el conseller a la nostra pregunta parlamentària sobre aquest tema del torn d’ofici, on afirmava que s’estava replantejant el sentit i la dimensió d’aquesta assistència jurídica als acusats sense recursos va fer que des de llavors, en Compromís estem molt alerta sobre les autèntiques intencions del Consell del PP en relació a un tema clarament recollit en les lleis vigents de més alt rang, com és aquesta defensa gratuïta dels encausats sense recursos per a pagar-se una defensa. I per això vam advertir des del primer moment l’opinió pública de la perillositat d’aquesta ordre, que amenaçava deixar sense assistència jurídica una part important de la ciutadania. I ara, davant d’aquest informe demolidor del Col.legi d’Advocats, li exigim al conseller la seua retirada, i l’obertura de negociacions amb el col.lectiu afectat, per a solucionar d’una vegada per totes els problemes de pagament als advocats del torn d’ofici per l’exercici de les seues funcions”

L’engany del PP porta les farmàcies a la vaga.

En el darrer plenari ordinari li vaig preguntar al Conseller de Sanitat quines mesures anava a prendre per a pagar el deute a les farmàcies i prevenir que no es torne a produir un retard similar.
El motiu de la pregunta era que la Conselleria de Sanitat devia, a 25 d’octubre –data en què vaig presentar la pregunta–, 360 milions d’euros, aproximadament, als farmacèutics del País Valencià, en concepte de factures de medicaments anteriorment dispensats, i la meua preocupació al respecte va augmentar en veure que en el projecte de pressupostos que estem debatint, amb les quantitats reflectides, no es garanteix de cap de les maneres el pagament a les farmàcies dels productes sanitaris que recepta el Servei Valencià de Salut o el que és el mateix, que les farmàcies no podran pagar els proveïdors, i hauran de deixar de dur uns productes que molts malalts necessiten rebre de manera irrenunciable. I és que si no s’augmenta la partida pressupostària destinada a aquesta finalitat es deuran, a final d'any, a les farmàcies uns 600 milions d’euros, una de dues, o no els pagaran aquest deute, o els el pagaran però, en finalitzar l’any 2012, els tornaran a deure com a mínim uns altres 600 milions que no tenen pressupostats.
La contestació del conseller va ser que havien consensuat un calendari de pagaments i que ja s’havia pagat, abans de les eleccions, els primers 60 milions -corresponents a mitja mensualitat- , que els primers dies de desembre es pagarien 60 milions més i la mateixa quantitat a finals d’any, prorratejant-se la resta en els primers pagaments de l’any 2012.
Però el PP incompleix els seus compromisos i, passades les eleccions generals, ja s’ha oblidat i no ha fet el segon pagament amb la conseqüent irritació dels professionals afectats i una convocatòria de vaga que, de no evitar-se, afectarà totes les persones ja que tots i totes som usuaris de les farmàcies.
Ni la mentida, ni la imprevisió ni la irresponsabilitat de voler justificar-se permanentment donant la culpa als demés són mostra de bon govern, ara, amb l’elecció de Rajoy, s’han acabat les excuses, però ens queden encara les mentides i la falta de previsió.

Vigilarem que el nou col.legi de Benadressa figure realment en els pressuposts del 2012

És totalment indigna la situació que han de viure cada vegada que hi ha pluges fortes els alumnes i el professorat del col.legi Benadressa, una situació que ara novament s’ha tornat a repetir. Les moltes reunions i entrevistes que he mantingut amb l’AMPA, acompanyat per la regidora del BLOC a Castelló Ali Brancal i el nostre candidat Roger Mira, i les moltes concentracions en què hem estat presents, per a solidaritzar-nos amb ells per la lamentable situació que viuen des de fa més de 5 anys, impartint les classes en barracons indignes i havent de tancar i evacuar el centre, de vegades amb l’ajuda de la policia local i tot, cada vegada que les pluges augmenten la seua intensitat.

El PP els ha promès que en els pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent estarà consignada una quantitat per a l’execució de les obres del nou centre escolar; però, per desgràcia, eixa és una promesa que els pares, mares i professors del centre estan cansats d’escoltar, any rere any, sense que després es faça res en la realitat. Per això, els hem promés que, des de Compromís, vetllarem per a garantir que efectivament estiguen pressupostades les obres, i després, sobretot, que es duguen a terme en la realitat, perquè no seria la primera vegada que apareixen en els pressupostos i després no s’executen”

Quan l’actual president de la Generalitat era alcalde de Castelló, aprovava a nivell municipal instar el Consell per a l’execució d’aquesta obra, però després, com a diputat autonòmic, votava en contra de les propostes que Compromís presentava a les Corts per a instar a executar-la, potser ara, coma President s’abstinga i d’eixa manera ja ho haurà fet tot, excepte donar llum verda a la construcció del centre. Com hem vist no és cap garantia de la seua posada en marxa el fet que el president de la Generalitat siga castellonenc, i per això nosaltres continuarem ben atents i vigilants, fins aconseguir que acabe d’una vegada la situació d’indignitat que pateix el col.legi Benadressa”

HIPOTEQUES

Molta gent, en les comarques de Castelló i a tot el País Valencià, han perdut sa casa en el que va d’any. I això, és molt preocupant. És preocupant perquè els dos grans partits, PP i PSOE, han tingut temps i ganes de fer una reforma exprés de la constitució per a tranquil•litzar als mercats, tal volta per a salvar-los, però no per a salvar a les persones.

És preocupant que ens trobem en eixa dinàmica, en una manca total d’humanisme per part de polítics i d’empreses. Que estiguem en crisi, com fa ja quatre anys que ho estem, no significa que tot valga, que s’hagen de prendre decisions sense reflexionar. El govern, per molt que ho negue ara el candidat Rubalcaba, ha injectat molts diners en la banca, uns diners públics, de totes i tots i, per contra, els bancs continuen deixant a la gent sense casa.

Compromís va ser el primer en actuar davant d’aquest fet; ja fa més d’un any, en l’anterior legislatura vam presentar a Les Corts Valencianes una proposta per tal de que es modificara la llei hipotecària de manera que s’acceptara la dació en pagament, o siga que les persones afectades s’alliberaren de tota la hipoteca amb la dació de l’objecte hipotecat, majoritàriament la vivenda, sense tenir que abonar res més. PSOE i PP van votar en contra argumentant que això desequilibraria tot el mercat hipotecari i que augmentaria el preu de les hipoteques. Ara vam tornar a presentar la proposta i el PSOE va canviar de postura donant el vot positiu, encara que jo crec que no va ser sincer sinó que ho va fer per què ho considerava convenient davant les eleccions; el PP va seguir igual, va votar que no, o siga que no vol canviar la llei, eixa llei que permet que tiren de casa a les famílies i que, a més, tinguen que seguir pagant la resta de la hipoteca.

Per això, hui vull tindre unes paraules de record i de solidaritat amb aquelles persones que han perdut injustament sa casa. Sé que se sentiran totalment desemparats, sé que deixaran de creure en la democràcia i en la política, però cal que sàpiguen que no tots són iguals.

En record de Joan Brusca

El dimarts 25, vaig assistir a un acte molt emotiu. Vaig estar present en l’homenatge que se li va retre al desaparegut i plorat Joan Brusca, eixe gran home del camp, eixa persona senzilla, alegre i treballadora que tant va lluitar per les millores dels llauradors i ramaders del nostre país.

Gent com Brusca és la que ens cal. És eixa gent la que ens anima en els moments en els què ho veiem tot negre per al nostre camp. No tot està perdut, cal tindre idees, esperança i ganes de treballar.

També és veritat que cal que el llaurador, que sols entén de la terra i del treball, trobe l’ajuda i la companyia en eixe viatge de la classe política, més encara de la classe dirigent. I això, per desgràcia, no passa molt a sovint a este País.

Fa poc celebràvem la decisió de la comissió europea de fer del corredor mediterrani un projecte prioritari, projecte que la Unió de Llauradors va considerar esencial per al camp valencià. D’això en vaig parlar ací i continue pensant que és una bona notícia, però cal estar a l’aguait. Eixe corredor de mercaderies també pot servir per a transportar tota eixa producció que arriba des del nord d’Àfrica per a vendre’s a Europa, en perjudici de la nostra rica producció agrícola,si l'intercanvi es fa simplement d'acord a criteris economicistes, basats en la competitivitat del preu, el progrés ens demana posar clàusules socials en els tractats internacionals o del contrari els països desenvolupats hauran de disminuir el seu nivell de benestar per tal de poder competir en preu amb els demés.

Europa i el govern de l’Estat Espanyol, que és qui allí en representa, han de pensar més en els productors valencians, cosa que no fan mai, i sobre la que Joan m’insistia constantment. Ja estem farts de ser moneda de canvi i ara, no volem que eixes infraestructures que en principi són tan positives, siguen el rèquiem final de la nostra agricultura. En memòria del gran Joan Brusca, caldrà lluitar perquè això no passe.

19 D'OCTUBRE I EL CORREDOR MEDITERRANI

Hui (19 d'octubre) potser un gran dia, o no, per a la nostra economia. M’explique. Hui Europa decidirà si el corredor mediterrani és o no una infraestructura prioritària.

No cal repetir-ho més, la coalició en la que estic, Compromís, sempre ha defensat eixe corredor. Estar en contra és una bogeria, és estar en contra del progrés econòmic de la nostra terra.

Nosaltres, per estes terres del nord, sabem que tant la nostra agricultura com el taulell, la indústria principal de la zona, poden tindre una eixida molt bona a Europa mitjançant el corredor mediterrani, eixe corredor on prima el ferrocarril i que permet el transport de viatgers a alta velocitat i també de grans trens de mercaderies.

Europa es pronuncia hui, però encara no sabem què pensen els grans partits. Sempre han parlat del corredor mediterrani amb la boca xicoteta i mai de forma clara i decidida. Una pena. Perquè una cosa sí que és clara, el corredor mediterrani ha de ser això, mediterrani, i passar de nord a sud del País Valencià, connectant les principals ciutats i comarques de la nostra terra.

Un desviament cap el centre, cap a Madrid com volen alguns, faria que el corredor deixara de ser mediterrani per ser “madriterrani”. Això seria una errada que ens costaria molt en termes econòmics i de progrés.

UNA ESCOLA VALENCIANA, PÚBLICA, INTEGRADORA I DE QUALITAT.

Això és el que li digué al nou conseller d’Educació “jo crec en una escola valenciana, pública , integradora i de qualitat” cosa en la que ell no creu.

Crec en una escola valenciana, arrelada al medi natural i social en la que està situada, que utilitze com a llengua vehicular de l’ensenyament la nostra, el valencià, perquè és tant útil com qualsevol altra per a aprendre i ensenyar; vull un ensenyament que prestigie la nostra llengua sense llevar-li la importància que tenen les demés que es puguen aprendre –en primer lloc el castellà i després l’anglès, el francès o inclús el xinès de Font de Mora-. Vull una escola a la que no se li prohibisca aprendre en la seua llengua per què no se li autoritzen noves línies en valencià (com li ha passat al Col•legi Sant Cristòfol Màrtir de Picassent, al que se li ha denegat una línia d’ensenyament en valencià que demanaven unànimement tots els pares i mares, tot el Claustre i Consell Escolar a més de la Direcció del centre).

Crec en una escola pública que tinga tots els mitjans material i personals per a dur a terme un ensenyament de qualitat, una escola pública en la que l’alumnat no estiga escolaritzat en barracons sinó en edificis dignes. No vull una escola en la que baix l’eufemisme de Centres d’Iniciativa Socials s’amague la realitat del regal del sol dotacional educatiu públic a una empresa privada, per 75 anys, a canvi de construir l’edifici escolar i crear una escola amb el compromís de que cobre el concert educatiu tots aquest anys, de manera que acabem amb l’escola públic. Tal com li vaig dir a Ciscar ha d’elegir entre ser el puntal de l’educació pública o ser l’escolanet que acompanya el capellà que rese el responso per l’ensenyament públic i, pel que ens ha dit ha triat, ha elegit ser l’enterrador de l’educació pública.

Crec en una escola integradora, que acolla tot l’alumnat nouvingut amb la única diferència de donar-li tots els mitjans complementaris necessaris per a convertir-los en un valencià o valenciana més, que conega i use la nostra llengua, que conega i respecte la nostra història, que conega i integre la nostra cultura i els nostres costums. NO crec en una escola en la que el Conseller explique en un plenari “el que ens costa un alumne immigrant” sobretot per que no explica el que ens costa cada alumne de la terra; no ho volem per què això és un comentari xenòfob inconcebible que es faja a Les Corts i així li ho vaig dir en el plenari.

Crec en una escola de qualitat, en la que el fracàs escolar no siga el primer signe d’identificaci; crec en una escola en la que l’administració intente esbrinar quina és la causa d’aquest fracàs mitjançant la realització d’un programa de diagnòstic i avaluació del rendiment escolar en el que intervinguen tant pares i mares, com l’alumnat i el professorat, i que hi participe l’administració autonòmica en col•laboració amb els ajuntaments mitjançant els seus serveis socials. No crec en un pla de xoc sense diagnòstic previ que establisca les causes del problema i menys encara en un programa de “recursos per resultats” en el qual es subordinen la quantitat dels recursos educatius als resultats escolars, perquè només servirà per a falsejar el resultats amb la finalitat d’obtenir els recursos necessaris per funcionar dignament.

Després de debatre en el plenari, per primera vegada amb el Conseller d’Educació, Senyor Ciscar, seguisc creient en l’ensenyament públic, però ja no crec en el Conseller.

És més econòmic pagar el bitllet als turistes que el manteniment de l’aeroport.

Carlos Fabra havia d’inaugurar fora com fora el nou aeroport abans de les eleccions del 22 de maig, de manera que ho ha fet el dia 25 d’aquest mes, però d’una manera molt curiosa: com el cuiner aquell que va inventar la truita sense ous, Fabra ha inventat l’aeroport sense avions; perquè, com ell mateix reconeix, imagina (ni tan sols està segur) que els primers avions hi aterraran a l’estiu. I és que, a hores d’ara, l’aeroport ni té els permisos necessaris per a la seua obertura, ni té electricitat, com espot vore a la fotografia presa el dia de la inauguració enmla que es veu el generador amb el que es fabricava l'electricitat, burdament disimulat. Si Fabra va esollir el 25 és perquè el 28 ja no podria, per llei electoral, de manera que ha apurat al màxim, i ho ha fet sense acabar les obres al 100%, a més cal que ens explique com ho farà per complir el que ha dit de que a l’estiu ja hi haurà vols si, a data d’avui, moment en què els “tour operatores “ ja tenen definides les ofertes i els circuits per a l’estiu, no té res de concretat com podrà aconseguir que incloguen encara aquest aeroport que, per cert, per no tindre no té cap companyia que hage contractat ni assegurat el seu servici des del mateix. En el tema de l’aeroport, com en tantes altres qüestions, Fabra deixa una herència lamentable als que vinguen darrere seu, en un plantejament polític d’aquells de “després de mi, el diluvi”; deixa un aeroport amb una més que complicada viabilitat econòmica, i en ple conflicte amb l’empresa constructora i concessionària, una situació greu que totes les seus habilitats orals i comunicatives no aconsegueixen ja amagar. Però de moment, ha inaugurat no sé sap què, potser serà la seua estàtua-homenatge, i després ja carregaran amb el mort els qui vinguen darrere, deixant així una lliçó perpètua de com es poden fer les coses de malament des de bon principi, amb prepotència i menyspreu per les lleis vigents, duent cap a la confusió i el desastre el que hauria d’haver estat una infraestructura profitosa per a les comarques de Castelló. És en aquest moment en el que cobra més actualitat la pregunta que li vaig fer al Vicepresident econòmic del Consell, Gerardo Camps ¿quant farà falta pagar per a posar en marxa l’aeroport? Havíem de pagar 6 euros anuals par cada passatger de menys de 600.000, quan l’únic estudi que conec diu que podrien vindre 110.000, això en els anys de bonança econòmica, ara accedeixen a les demandes de Globalvia consistents en 8 milions anuals extra. Fem comptes, no sé el cost d’un passatge en un vol xàrter, però avui es freqüent trobar bitllets en vols regulars a 30, 40 o 50 euros, i supose que viatjar en un vol xàrter és més barat. No obstant, i per no enganyar-nos pense que un preu de 100 euros no serà considerat excessiu, si als 110.000 passatgers possibles segons els estudis propis els paguem el viatge ens ixen 11.000.000 d’euros; si paguem una indemnització de 8 milons anuals a la que cal sumar les despeses de funcionament (personal, neteja, manteniment, etc.) podem afirmar que ens eixiria més econòmic regalar els passatges fins a Manises que no mantenir obert l’aeroport de Castelló. La veritat és que la decisió de Carlos Fabra va estar originada per la voluntat d’urbanitzar els terrenys de l’antic aeròdrom de Castelló, en primera línia de platja, apetitós en una època de desmesurat creixement urbanístic, d’on es podien treure sucosos beneficis.

La falta de programes de dinamització dels sectors productius deixen a Castelló en la ruïna

Almenys eixa és la conclusió que vaig treure del debat que va seguir a la pregunta que li vaig fer, en Plenari, al Vicepresident Rambla, sobre quines mesures específiques tenia previstes per a la dinamització dels sectors productius de Castelló. De la seua contestació vaig deduir que cap ni una.

La seua contestació va començar així: “Señor Pañella, el compromiso del Consell con los sectores productivos de la Comunidad Valenciana y especialmente de la provincia de Castellón, se ponen de manifiesto en las distintas convocatorias de ayuda que planteamos cada uno de los años y que conforman nuestra política global en materia industrial, una política que está basada en el apoyo a las empresas fundamentalmente en el área de innovación, en el área de internacionalización y en el área de investigación, desarrollo..., que permite que la provincia de Castellón haya sido la que tiene la mayor contribución al producto interior bruto de nuestra comunidad en el área industrial, ...”. No cal seguir, paraules i res més.

No vull entrar a qüestionar les xifres que va dir a continuació, que ho podria fer, però enlloc d’entrar en un debat estèril preferisc dir- que me n’alegre moltíssim de vore totes les mesures que ha pres, però li demane que les revise, perquè, si amb tot això, estem en la situació que estem, tindrà de fer alguns canvis. I si no ho creu fem un repàs a tots els sectors productius:

· Agricultura: el Consell l’ha deixat en una situació difícil, a tot el país, però específicament a Castelló, a on els problemes estructurals, especialment el minifundisme, no mereixen cap actuació decidida de la Conselleria, ja que programes com el de cultiu en comú no s’ha implantat ací i, per tant, tenim els mateixos problemes estructurals de tota la vida sense cap modificació. A més, ara, el sector agrícola s’enfronta amb una davallada mitjana del preu dels seus productes de l’11 %, en els cítrics és del 18%, del 14% en les fruites, del 20% en l’oli, per posar alguns exemples.
· Turisme i Serveis: el sector terciari no té un producte diferenciat ni específic. Han fet l’aeroport, està a punt d’acabar, però ni han promocionat les nostres comarques creant una imatge pròpia i un producte diferenciat, ni han posat en marxa un programa d’impuls per a la creació de les places hoteleres necessàries per atendre el mínim de 600.000 passatgers anuals precís per a garantir el funcionament de l’aeroport.
La setmana passada han decidit acabar amb la societat Mundo Ilusión, l’han tancada definitivament, diu que si en tot cas ja se ficarà en marxa per un altre costat. Eixe era el seu producte estrella d’atractiu turístic. Què tenim per a vendre?... apartaments.
· Indústria: Tenim, possiblement, una de les més grans concentracions industrials amb la ceràmica, de manera que la bona salut econòmica de les persones de Castelló depèn, en gran manera, d’aquesta indústria. I què ha fet el Consell a part de parlar de Zapatero, poca cosa; prometre un milió d’euros ( el cànon que el Consell pagarà per la Fórmula I és de 90 milions d'euros, però això és a València, clar)
A les Corts vam aprovar, per unanimitat, recolzar el Manifest “En defensa de Castelló” que, com a President del BLOC vaig signar amb la patronal ASCER i els sindicats del sector, però abans van rebutjar les mesures necessàries per facilitar l’accés al finançament necessari per evitar el tancament de les indústries del sector i tampoc van acceptar donar prioritat a la utilització de materials ceràmics en els projectes fets per l’administració. Recolzar de paraula sí, amb els fets no, que això costa diners.

Cal ser conscient de com estem a Castelló : ja hem arribat a tenir un 25% d’atur,encara que, aquest mes, a causa dels llocs de treball d’estiu, ham baixat un 0,71%, seguim sent la província valenciana en pitjor situació. Avui hi ha 61.775 persones aturades. Hem passat de fer la major contribució al PIB del país, a ser una de les deu primeres províncies en atur de tot l’estat. En els darrers tres mesos hem perdut 9.800 llocs de treball. En aquest període, mentre al País Valencià va créixer l’atur en un 6% a Castelló va créixer el 15%. La Cambra de Comerç diu que tenim a Castelló unes bases econòmiques inestables, que fa falta invertir decididament en investigació per a la millora de la qualitat, per a la diferenciació del producte i per la innovació i que necessitem finançament, necessitem diners, eixos milions que han eixit de la CAM per avalar a Jaume Matas, podien haver-se quedat ací, però no s’han quedat. Empresaris de Castelló diuen que notem en els nostres polítics falta de lideratge i afegeixen que es troben indefensos per l’absència de regles que permeten controlar els impagaments i la morositat, al temps que denuncien que el més gran morós és el Consell de La Generalitat i les diferents conselleries que el conformen.

I ara toca fer la pregunta al Conseller: Anem a fer alguna reforma estructural del sector industrial o anem a seguir el model de promoció de la indústria basada únicament en el boom de la construcció? Anem a seguir amb una oferta turística indeterminada, igual que la de tots, o va a motivar els possibles visitants amb alguna cosa més? Va a prendre mesures per garantir la renda agrària i assegurar així la permanència dels cultius o seguiran mirant el que passa sense fer res?

De la seua contestació, no he pogut deduir res de nou.

LLEI D’ORDENACIÓ I GESTIÓ DE LA FUNCIÓ PÚBLICA VALENCIANA

És una oportunitat perduda perquè el projecte de llei que ens han presentat és la història d’un fracàs a l’hora de projectar una funció pública moderna, integradora, professional i valenciana.

El consell, representat per la consellera de justícia i administracions públiques, s’ha limitat a complir l’expedient que li plantejava l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), i s’ha conformat amb deixar les coses com estaven. Això sí, amb un embolcall ben gruixut: el projecte de llei és tres vegades més gran que la llei actual. Però això no obsta per a descobrir la veritat a poc que s’analitze el text; com deia Lampedusa a Il Gattopardo: “que tot canvie perquè tot continue igual”.

Per què ho han fet? Doncs per vanitat. Sí, per la vanitat de ser els primers, per presentar abans que cap altra comunitat autònoma una llei autonòmica de desenvolupament de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. Està bé marcar fites per al nostre país, però no aprofita de res marcar-les en qüestions buides o que queden superades àmpliament per uns altres a poc que esperem. Recordem que l’estatut autonomia, també va ser el primer i després ens vam trobar amb tantes mancances que van tenir que incloure la ridícula clàusula Camps, o trobar-se en unes deficiències tant grans en el capítol de finançament que poc després Pla va proposar modificar-lo i Camps li ho va acceptar (encara que aquest debat no es va produir).

Poden replicar explicant-nos les bondats de la llei, que les té, però o ja estan en l’actual llei de la funció pública valenciana, o ja estan en l’EBEP.

Aquesta llei perd diversos trens, fonamentalment per manca d’ambició dels redactors del text definitiu: perd el tren de la modernitat, el de la integració, el de la participació, el de la professionalitat i el de la valencianitat.

· Perd el tren de la modernitat quan renuncia a plantejar-se les possibilitats d’acollir diferents vies per a l’accés a la funció pública. Sacralitza l’oposició, com si el segle XXI fora el segle XIX, i renúncia a contrastar pràctica i acompliment, preferint la pura memòria de dades. Per a acumular dades, tenim els ordinadors. La funció pública necessita treballadores i treballadors, servidors públics, no erudits.
· Perd el tren de la integració, quan renuncia a plantejar una veritables Escola Valenciana d’Administració Pública que seleccione amb criteris unificats la funció pública del conjunt de les administracions valencianes. Així, renuncia de pas a l’ambició de crear una cultura valenciana de la cosa pública, que duga l’actual dispersió administrativa a unes organitzacions professionals i arrelades al territori.
· Perd el tren de la participació, quan configura un Consell Assessor de la Funció Pública conformat només per alts càrrecs i un cor d’assessors nomenats per aquests. Les funcions àuliques són bones per a les orelles de qui rep les lloances, però no serveixen per contrastar punts de vista, conciliar interessos i fer front de cara als problemes. A més, si aquest òrgan només ha d’aconsellar quan l’administració sotmeta “a la seua consideració” els assumptes, realment no es vol un òrgan consultiu eficaç, sinó simplement rentar-se la cara i no tindre cap òrgan que eventualment els puga esmenar la plana, ni que siga des del punt de vista tècnic.
· Perd el tren de la professionalitat, quan es vol eludir el debat polític sobre el nombre de persones de confiança que cada govern nomena. Si “per obligació”, perquè ho diu la llei, hem de nomenar els conductors com a eventuals, això permet elevar el nombre d’eventuals, de personal de confiança, molt més enllà del que en unes altres circumstàncies es voria correcte. Si creen per llei una figura de “coordinador/a assessor/a” que no és més que un eventual camuflat, si obliguen a seleccionar tots els caps de servei per lliure designació, si s’entesten en no voler arreglar l’etern problema de la temporalitat en les administracions valencianes... Si fan tot això alhora, no pot ser casualitat, sinó causalitat: estan molt a gust amb aquesta situació, amb una immensa quantitat de persones els llocs de treball de les quals depèn de la seua santa voluntat.
· Perd el tren de la valencianitat, quan renuncia a exigir el coneixement dels idiomes oficials a la nostra comunitat autònoma en l’accés a la funció pública. El PP que presumeix tant de valenciania, l’assusta trencar una llança pel valencià, per la llengua dels nostres avantpassats. Una llança perquè no desaparega, perquè el bocí de singularitat que aportem a la cultura universal continue existint. I això no serà possible si la mateixa administració pública valenciana no considera important –imprescindible diríem nosaltres- demanar el coneixement suficient del valencià en l’accés a la funció pública.

La Llei de la Funció Publica Valenciana perd l’oportunitat de modernitzar la funció pública i dignificar la persona del funcionari en un moment delicat en que el Govern de l’Estat es dirigeix a ells per tal de retallar-los els sou com si foren els responsables de la situació econòmica estatal.

Des de Compromís i des del BLOC fem pública la nostra defensa del funcionariat de qui depén el bon funcionament de tota l’administració més encara quan habitualment no ha tingut el reconeixement social que es mereix i, encara més, quan els seues retribucions no han estat parelles ni tant sols amb l’augment del l’IPC.

TORREBLANCA I CABANES, UNA FITACIÓ DE COSTES, O UN ATRACAMENT?

En data 17 de març de 2010 , el cap Provincial de Costes en Castelló, Ignacio Gil Pérez, va signar la providència d’incoació, informació i notificació de l’acte de fitació i delimitació dels bens de domini públic marítimo-terrestre en el tram de costa que comprèn el denominat Prat de Cabanes-Torreblanca i es va publicar en data 27 de març en el B.O.P.
Aquesta providència té el seu origen en la proposta de delimitació provisional basada en la memòria signada, en octubre de 2009 pel Cap de la secció del Domin Públic, Alfonso Giner Carceller; el Cap del servei de Gestió del Domini Públic, Ángel Segura Sala i el Cap Provincial de Costes, Ignacio Gil Pérez.
Segons consta a la proposta de delimitació, la ZMT entraria més d’un quilòmetre dins els termes de Torreblanca i Cabanes, amb el que inclouria la pràctica totalitat del Parc Natural del Prat, delimitació absurda i sense cap base científica tal com contesten el professor d’Hidrogeologia de la UJI, Ignasi Morell; el doctor en Biologia, Gerardo Urios o el biòleg i limnòleg, Juan Rueda.
La situació que origina aquesta proposta es pot qualificar, almenys, d’inaudita, ja que passaria a propietat del Ministeri tot un Parc Natural, que ja està regit per un reglament d’Ús i Gestió, i, a més, passaria per damunt de la voluntat d’un poble que ha estat sempre la de conservar aquest espai natural. A més afecta a un nombre de propietaris, que sense cap justificació vorien alterat el seu dret com a propietaris de les finques que han treballat durant vàries generacions, encara que, com a explicació, el subdelegat del govern, Toni Lorenzo, explicava que la propietat no passa a ser del Ministeri sinó que passa a ser domini públic; no té cara el xic, i si totes les seues propietats passaren a ser públiques, que li pareixeria?
Tant descabellat és l’aplicació habitual de la Llei de Costes que la Comissió de Peticions del Parlament Europeu en la reunió dels dies 22 i 23 de març de 2010 va fer constar respecte aquesta llei que “existeix un problema de seguretat jurídica i de indemnització justa, que les declaracions dels representants del Govern Espanyol i de la Comissió no són satisfactòries i que el Parlament prosseguirà l’examen de l’assumpte.” I en l’acta de la mateixa sessió consta també la decisió de “sol·licitar al President Buzek que remeta un escrit al President de Govern Espanyol, remarcant, entre altres, l’aplicació arbitrària de la llei, la falta de seguretat jurídica i la indemnització injusta; escriure una carta a la Comissària Viviane Reding per a sol·licitar-li un aclariment dels aspectes de les peticions relacionades amb la Carta dels Drets Fonamentals i el CEDH. Els coordinadors debatran altres mesures de seguiment.”
Per això he presentat a Les Corts una Proposició NO de Llei en la que demanem:
· Que Les Corts Valencianes donen el seu recolzament institucional i polític als Ajuntaments de Torreblanca i de Cabanes, en la seua oposició a que es duga a terme la providència d’incoació, informació i notificació de l’acte de fitació i delimitació dels bens de domini públic marítimo-terrestre en el tram de costa que comprèn el denominat Prat de Cabanes-Torreblanca, publicada en data 27 de març de 2010 en el B.O.P. número 37 de Castelló, així com a tots aquells altres ajuntaments que puguen sofrir les propostes de modificació de la ZMT, en circumstàncies similars a les descrites anteriorment.
· Que Les Corts Valencianes insten el Consell per tal de que requerisca del Govern de l’Estat, a paralitzar totes les actuacions previstes en la providència d’incoació, informació pública i notificació d’acte de fitació.
· Que Les Corts Valencianes insten el Consell per tal que aquest requerisca del Govern de l’Estat per a que establisca una moratòria que afecte totes les noves modificacions de la ZMT i de la zona de domini públic marítimo-terrestre, en tant en quant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu no es definisca clarament sobre els problema d’inseguretat jurídica i d’indemnització justa a més de donar solució a l’aplicació arbitrària de la llei.
I com la Conselleria titular de Medi Ambient, de qui depèn l’administració del Parc Natural del Prat, que és qui patirà la nova fitació, i volem saber que en pensa, i que no s’amague només en la crítica fàcil a tot allò que ve de Madrid per tant també demanem:
· Que Les Corts Valencianes insten el Consell a que aquest, mitjançant els serveis de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, emeta un informe sobre les característiques biològiques, geològiques i hidrològiques del Prat, així com les causes de l’erosió de la costa en Torreblanca i Cabanes i les possibles solucions a aquesta.
Vorem què ens diuen uns i altres.

NOMÉS COMPROMÍS VOLEM QUE ELS ERO CONTINGUEN UNA CLÀUSULA SOCIAL QUE GARANTISCA LA RECOL•LOCACIÓ DELS ACOMIADATS.

Les postures dels grups de Les Corts mai acabaran de sorprendre’m com ha passat en el plenari de la setmana anterior, quan vaig exposar la motivació de la Proposició No de Llei en la que demanàvem que tots els ERO “s’acompanyen d’un pla social que minimitze els efectes dels acomiadaments”, aquest pla contemplaria la recol·lecció del personal. Només va obtenir els quatre vots de Compromís.
No hi ha problema de competències, que és el que va argumentar el PP, ja que la Generalitat és l’autoritat que aprova els Expedients de Regulació d’Ocupació.
Tampoc podem assumir la postura del PSOE que, com sempre, nada entre dues aigües de manera que comparteix tot l’anàlisi de la situació, però no la solució, o siga que considera que cal criticar el PP però no buscar solucions, pareix que té por a decidir; mala cosa per a ser aspirant a governant.
Les xifres econòmiques del País Valencià, entre les quals destaquen les de l’atur, són les pitjors i més preocupants de tot l’estat i han evolucionat molt més malament que a les altres autonomies i per això cal fer polítiques econòmiques amb trellat, pensant en els ciutadans i pensant sempre en crear treball, benestar i riquesa.
Les dades no poden ser més clares: si atenem les dades sobre l’atur, si tenim en compte l’evolució de la taxa d’atur, expressada en percentatge sobre la població activa, l’any 2007 la taxa de l’estat era aproximadament la mateixa que la del País Valencià: 8,3 i 8.8, ( la comunitat és situava en una diferència només de 0,5 punts per damunt de l’estat); és a partir d’aquest moment quan entrem en un augment irrefrenable que ens duu a la situació actual en la que la taxa d’atur a nivell d’estat és del 18,8 % i la del País Valencià és del 22,6 %, quasi quatre punts per damunt.
Si comparem amb Castella la Manxa, que presentava en 2001 una taxa quasi idèntica a la del País Valencià ( 9,5 front al 9,4), vorem que avui, Castella la Manxa està en un índex d’atur del 19,2 més de 3 punts per baix de la nostra taxa actual.
Des del BLOC i Compromís mostrem la nostra preocupació per la greu crisi econòmica que afecta als ciutadans i ciutadanes del País Valencià. Una crisi que es tradueix en quasi mig milió de persones en l’atur i moltíssimes famílies amb tots els seus membres sense treball i que no para de créixer; en el mateix moment en que es rebutjava la nostra proposta, s'anunciava l'ERO de Marie Claire a Vilafranca, amb més de 200 llocs de treball perduts. Ens trobem davant un drama social i humà i la nostra responsabilitat com a polítics, com a representats triats democràticament pels ciutadans i ciutadanes és donar solucions a eixos problemes i nosaltres estem ací, a Les Corts, per a proposar solucions, que és el que fem. Pareix ser que no tots estem en aquesta línia.

DIGA EL QUE DIGA EL CONSELLER DE MEDI AMBIENT, LES OBRES DE LA DEPURADORA D’ALCALÀ ESTAN ATURADES.

Per més que el conseller de Medi Ambient responga a la nostra pregunta parlamentària sobre les obres de l’estació depuradora d’Alcalà de Xivert assegurant-nos que “les obres s’executen segons el programa d’obres establert”, l’única realitat és que les obres estan aturades, i s’estan incomplint per tant tots els terminis prèviament establerts, tal com ho demostren les fotografies preses amb posterioritat a la seua contestació.

La responsabilitat de la situació radica també en l’equip de govern local del PP; i això no ho diem nosaltres, ho assegura el mateix conseller de Medi Ambient, del seu mateix partit, quan ens respon que “les obres dels col·lectors generals i les estacions de bombament estan suspeses fins que l’Ajuntament pose a disposició de l'EPSAR els terrenys necessaris per a la seua execució”.

Hem passat aquesta resposta del conseller al nostre col·lectiu d’Alcalà, a instàncies del qual vam presentar la pregunta parlamentària, per a que estudien la resposta que cal donar-li a nivell local a aquesta situació i afirmem que estem, per tant, davant d’una doble desídia: per una banda, la Conselleria ralentitza aquesta obra, com tantes altres, despreocupant-se de la urgència de la seua construcció i posada en funcionament; i per l’altra, l’equip de govern municipal, també del PP, que hauria de ser el primer interessat en accelerar les obres, ralentitza el procés de cessió dels terrenys necessaris a la Conselleria, com si la cosa no anara amb ells. I, mentrestant, una de les nostres principals zones turístiques queda a l’espera de la finalització d’una infraestructura tan important com aquesta depuradora.

No és la primera vegada, i en els anteriors articles del blog ja hem deixat constància, que se’ns menteix descaradament al donar resposta a les nostres preguntes, no ens estranya, per tant, que allò que ens diuen siga una descarada mentira. El retard en la construcció de les estacions depuradores d’aigües residuals a Castelló i, més en particular, al Baix Maestrat, es pot comprovar si busquem en l’arxiu de premsa: Pedro Marco, Director General d’Obres publiques, va dir en la presentació de les principals actuacions del II Pla Director de Sanejament en Vinaròs: “Las depuradoras que se van a construir en los municipios costeros del Baix Maestrat podrían entrar todas ya en servicio para el verano del año 2004”. Ha passat ja l’estiu del 2009 i només ha entrat en funcionament la de Vinaròs. I damunt ens tracten de bobos, al dir-nos que “les obres s’executen segons el programa establert”. El programa establert contemplava un retard de 5 anys?... i el que ve darrere.