Ha passat ja un any de la inauguració i continuem tenint un aeroport sense avions

El 25 de març passat, ja fa un any, el llavors president de la Generalitat, Francisco Camps, i el llavors president de la Diputació, Carlos Fabra, van inaugurar a bombo i plateret les instal•lacions de l’aeroport de Castelló, tot i que, ni llavors ni ara, aquestes instal•lacions tenien cap autorització per a funcionar com a tal aeroport. Això sí, la inauguració va ser absolutament electoralista, calia dur-la a terme com fora abans que l’inici de la campanya electoral els ho impedira, i el van omplir de gent, duta en autobusos pagats per les institucions, per a que tant Camps com Fabra els cantaren les glòries. Ara, ha passat un any, però tot continua igual. “L’aeroport sense avions”, com ja se’l coneix a nivell espanyol i fins i tot internacional, continua sense cap activitat, ni permisos per a dur-la a terme. Ara, això sí, cada més ens costa als ciutadans mig milió d’euros en despeses de manteniment i sous dels directius”.
Durant tot aquest any, des de Compromís hem estat intentant exercir la nostra obligació de fiscalitzar tot el tema de l’aeroport. I dic “intentant” no perquè per la nostra part no haguem fet els deures, sinó perquè el PP ha mantingut una sistemàtica oposició a totes les nostres actuacions respecte a l’aeroport. Tant que ha vetat repetidament la nostra petició de compareixença de Carlos Fabra, com a president ratificat d’Aerocas, per a que donara compte de tot el que ha passat al voltant de les obres i els errors que s’hi van cometre, sobre les gestions dels permisos corresponents, i sobre el trencament per Aerocas de l’acord amb l’empresa concessionària. I, sobretot, per a que responga les dues preguntes clau, la data d’obertura real de l’aeroport i les empreses aèries amb els quals s’ha arribat a alguna acord real, no de paraula, per als vols.
A hores d’ara, passat un any d’aquella cerimònia electoralista, tot continua igual. O pitjor, perquè ara ens trobem que l’actual president de la Generalitat declara que les instal•lacions no s’obriran fins que no hi haja garanties d’utilització real. És a dir que, no només no tenen encara les autoritzacions corresponents sinó que, damunt, no tenen cap certesa que, cas de tindre eixos permisos, hi haja cap companyia realment disposada a fer aterrar i enlairar-se els seus avions des d’aquest flamant aeroport.

És més econòmic pagar el bitllet als turistes que el manteniment de l’aeroport.

Carlos Fabra havia d’inaugurar fora com fora el nou aeroport abans de les eleccions del 22 de maig, de manera que ho ha fet el dia 25 d’aquest mes, però d’una manera molt curiosa: com el cuiner aquell que va inventar la truita sense ous, Fabra ha inventat l’aeroport sense avions; perquè, com ell mateix reconeix, imagina (ni tan sols està segur) que els primers avions hi aterraran a l’estiu. I és que, a hores d’ara, l’aeroport ni té els permisos necessaris per a la seua obertura, ni té electricitat, com espot vore a la fotografia presa el dia de la inauguració enmla que es veu el generador amb el que es fabricava l'electricitat, burdament disimulat. Si Fabra va esollir el 25 és perquè el 28 ja no podria, per llei electoral, de manera que ha apurat al màxim, i ho ha fet sense acabar les obres al 100%, a més cal que ens explique com ho farà per complir el que ha dit de que a l’estiu ja hi haurà vols si, a data d’avui, moment en què els “tour operatores “ ja tenen definides les ofertes i els circuits per a l’estiu, no té res de concretat com podrà aconseguir que incloguen encara aquest aeroport que, per cert, per no tindre no té cap companyia que hage contractat ni assegurat el seu servici des del mateix. En el tema de l’aeroport, com en tantes altres qüestions, Fabra deixa una herència lamentable als que vinguen darrere seu, en un plantejament polític d’aquells de “després de mi, el diluvi”; deixa un aeroport amb una més que complicada viabilitat econòmica, i en ple conflicte amb l’empresa constructora i concessionària, una situació greu que totes les seus habilitats orals i comunicatives no aconsegueixen ja amagar. Però de moment, ha inaugurat no sé sap què, potser serà la seua estàtua-homenatge, i després ja carregaran amb el mort els qui vinguen darrere, deixant així una lliçó perpètua de com es poden fer les coses de malament des de bon principi, amb prepotència i menyspreu per les lleis vigents, duent cap a la confusió i el desastre el que hauria d’haver estat una infraestructura profitosa per a les comarques de Castelló. És en aquest moment en el que cobra més actualitat la pregunta que li vaig fer al Vicepresident econòmic del Consell, Gerardo Camps ¿quant farà falta pagar per a posar en marxa l’aeroport? Havíem de pagar 6 euros anuals par cada passatger de menys de 600.000, quan l’únic estudi que conec diu que podrien vindre 110.000, això en els anys de bonança econòmica, ara accedeixen a les demandes de Globalvia consistents en 8 milions anuals extra. Fem comptes, no sé el cost d’un passatge en un vol xàrter, però avui es freqüent trobar bitllets en vols regulars a 30, 40 o 50 euros, i supose que viatjar en un vol xàrter és més barat. No obstant, i per no enganyar-nos pense que un preu de 100 euros no serà considerat excessiu, si als 110.000 passatgers possibles segons els estudis propis els paguem el viatge ens ixen 11.000.000 d’euros; si paguem una indemnització de 8 milons anuals a la que cal sumar les despeses de funcionament (personal, neteja, manteniment, etc.) podem afirmar que ens eixiria més econòmic regalar els passatges fins a Manises que no mantenir obert l’aeroport de Castelló. La veritat és que la decisió de Carlos Fabra va estar originada per la voluntat d’urbanitzar els terrenys de l’antic aeròdrom de Castelló, en primera línia de platja, apetitós en una època de desmesurat creixement urbanístic, d’on es podien treure sucosos beneficis.