Compromís se solidaritza amb els professionals de la cultura valenciana i demana una rectificació de la Generalitat

Les formacions integrants de Compromís manifestem la nostra total solidaritat amb el sector cultural valencià i compartim el seu manifest i també la seua preocupació davant de la creació de Culturarts.

Tal com diu el manifest, la cultura no és un luxe, la cultura ens permet conservar la memòria col•lectiva i no té sentit que aquells que s’omplin la boca parlant de cultura i de senyes d’identitat, siguen els que perpetren l’atac més agressiu contra el sector cultural públic valencià.

Per això, des de Compromís defensen que es conserve l’autonomia dels organismes culturals valencians, amb el manteniment dels llocs de treball i anem a exigir, com ho estan fent els treballadors, un esforç de la Generalitat per a conservar la nostra cultura i el nostre patrimoni, que són la nostra herència i que són també un motor econòmic important si se sap promocionar.

El govern valencià ha de canviar la seua política de marginació dels creadors valencians; tenim músics, dramaturgs, escriptors, poetes, pintors, escultors i artistes de totes les disciplines que no troben en el seu espai al territori valencià perquè no tenen suport de les institucions públiques. Això ha de canviar, els valencians i valencianes sempre hem estat un poble d’art, un poble de cultura, un poble de creadors i des de Compromís demanem que s’escolte al sector i que s’ajude dins de la mesura possible.

FRACKING NO!

A Compromís hem alertat des del primer moment sobre els riscos evidents que tindria la investigació en el subsòl mitjançant la tècnica coneguda com a “fracking”; i cada dia que passa les veus dels científics i els experts no fan sinó confirmar-nos aquesta perillositat. Hem preguntat repetidament al PP si, segons ell la tècnica és inofensiva, com és que un país de tant de pes i prestigi com França l’ha prohibida en el seu sòl, i per què el Parlament Europeu, tot i no haver aprovat en una renyida votació la seua prohibició en tot el territori de la Unió, sí que ha recomanat molta prudència sobre el tema. Fins avui, cap resposta per part del PP

http://www.youtube.com/watch?v=0YdRzV_KWkQ

Durant un temps, el PP va actuar com una mena d’”introductor d’ambaixadors” en relació amb l’empresa que vol dur a terme les investigacions petrolieres al Maestrat i Els Ports utilitzant aquesta tècnica del fracking. De fet, li va muntar una presentació en pla “Bienvenido, mister Marshall”, sense dur cap representació de la postura contrària per a que pugueren contrastar les dades, avalant amb el seu suport decidit la bondat més que dubtosa del procediment. Després, la seua actuació a les poblaciosn afectades, ha estat ben curiosa: allà on té la majoria absoluta, ha utilitzat el seu corró per a fer aprovar propostes de suport; en canvi, allà on governa sense majoria, i depén generalment del nostre vot, ha acceptat les nostres mocions contràries al seu ús. A veure si ens aclarim, senyors del PP: si el fracking és inofensiu, per què voten en contra on no tenen majoria? I, si és perillós, com li donen suport allà on són majoritaris? O és gat o és gata, però no pot ser les dues coses alhora.

A nosaltres no ens mou cap electoralisme, sinó la preocupació per la seguretat dels habitants de la zona i pel seu equilibri ecològic. En temes tan perillosos com aquest, on està en joc la salut de les persones i el medi ambient, cal aplicar el criteri contrari al judicial: el sistema de fracking és perillós fins que no es demostre el contrari. I dubtem molt que els estudis suposadamenr científics fets o dictats per la mateixa companyia interessada siguen una base vàlida per a demostrar la seua inocuïtat. Així és que, mentrestant, la nostra postura és i serà clarament contrària, FRACKING NO!



Amb els projectes de Wert, encara tenim més raons per a manifestar-nos el 15 de desembre

Sembla que el PP vol “commemorar” els 80 anys de les Normes de Castelló muntant una nova croada contra el valencià.



Les formacions que integrem Compromís ja teníem suficients raons per a participar en la plataforma Castelló per la Llengua i per a convocar la manifestació i la resta d’actes que tindran lloc el proper dissabte dia 15, amb motiu del 80 aniversari de la signatura de les Normes de Castelló. Però, per si encara ens en faltaven, ara el ministre Wert ens n’ha donades de noves, amb els seus projectes dedicats a acabar amb la presència normal del valencià, i de les altres llengües no castellanes de l’estat, en el món de l’ensenyament.

El projecte suposadament educatiu del ministre Wert és una mostra clara, pràcticament ja sense ni amagar-se, de la croada que determinats sectors del món de la FAES, avui predominants en el PP espanyol, han llançat contra tot el que puga significar una mínima normalització lingüística de les llengües diferents del castellà en tots els àmbits de la vida educativa. I, en el cas valencià, els seus plans destructius compten amb el ple suport del PP valencià, començant per la consellera d’Educació, que es va limitar a fer-li unes observacions de tràmit, només per quedar, al seu destructiu avantprojecte.

Copromís fa una crida a totes les persones que estimen el valencià i el volen normalitzat, als pares i mares que volen que les seues filles i fills puguen estudiar en la llengua del seu país, als ensenyants que amb tanta dignitat han mantingut la presència de la llengua pròpia en l’ensenyament, als estudiants i joves que han pogut gaudir, durant anys, dels beneficis del sistema educatiu en valencià, per a que tothom participe en les convocatòries contra els nefastos projectes del ministre, a la resta del País Valencià el dia 13 i, a Castelló, el dia 15, en la manifestació pels drets socials i lingüístics que tindrà lloc en commemoració dels 80 anys de les Normes de Castelló, unes normes que van establir definitivament la plena normalització de la nostra llengua en tot el seu àmbit lingüístic.



Als dirigents de Castelló Cultural no se’ls va aplicar la rebaixa de sou des de juny del 2010

El Consell es limita a respondre’m que ‘en data de hui s'han regularitzat d’acord a l’import aprovat’, però no diu res dels dos anys que han cobrat de més.

Vaig presentar una pregunta parlamentària al Consell sobre per quin motiu no se’ls havia aplicat la reducció de salaris als alts càrrecs, des de juny de 2010, als dirigents de Castelló Cultural, entre els quals el seu conseller delegat, l’exalcalde de Castelló José Luís Gimeno. Des del Consell s’han limitat a respondre’m que ‘en data de hui s'han regularitzat els seus salaris d’acord amb l’import aprovat'. I, evidentment, això no és el que jo els preguntava”

Ja que no em responen en seu parlamentària, he de recórrer als mitjans de comunicació per a que, almenys, la ciutadania en siga sabidora de la irregularitat que hem detectat i que va motivar la meua pregunta. El juny de 2010, és a dir, fa més de dos anys, i com a conseqüència del RD 3/2010 de mesures urgents en matèria de retribucions, es va procedir a rebaixar els salaris a una sèrie d’alts càrrecs de l’administració autonòmica, entre ells els que ocupaven càrrecs semblants als d’aquestes persones. Però a ells mai se’ls va dur a terme la corresponent rebaixa, i per això volem saber per què, i volem saber també, evidentment, si té previst el Consell demanar les responsabilitats adients a qui corresponga, per no haver-los aplicat eixa reducció.

El que no pot ser, quan des del Consell s’estan exigint continus sacrificis a la societat, sobretot a les persones més vulnerables i en situacions molt precàries, és que no es predique amb l’exemple, i que durant dos anys alts càrrecs d’eixe mateix govern hagen continuat cobrant de l’erari públic unes quantitats majors que les que els corresponien per llei, i que ara el Consell es faça el desentès i es limite a dir que ja ho han resolt, sense demanar, ni a ells ni a ningú, responsabilitats pels diners de més que van cobrar durant més de dos anys.



Una Fórmula Incorrecta.

 El 24 de juny, festivitat de Sant Joan, serà el dia més llarg de l’any, i no em referisc a la quantitat d’hores de sol que hi haurà, sinó per que a molta gent se’ns farà llarg de pensar els diners públics que es malbarataran en una festa, la del Gran Premi d’Europa de la Fórmula I, celebrada a la ciutat de València, mentre més de la meitat dels nostres joves estan buscant treball i no el troben i mentre augmenta la quantitat de població del nostre País que viu per baix del llindar de la pobresa.

No és una broma, tant de bo ho fora, el que la Generalitat haja comprat per 1 euro l’empresa Valmor Sport, que organitzava fins ara aquest campionat, segurament es podrà pensar que és un bon preu, però si expliquem que el que va adquirir pagant un euro és un deute de 40 milions i el compromís de pagar els més de 6.600 milions de les antigues pessetes, segurament el que pensaran és que no s’ha fet un bon negoci. A aquests diners cal sumar el més de 20 milions d’euros que cobra, per cert en un paradís fiscal, Ecclestone, més tot el muntatge del circuit, que no sabem ni sabrem el que costa. Total entre 60 i 70 milions gastat en una festa, mentre molta gent ja passa fam, mentre augmenta el nombre de persones en atur, mentre no se li paga a les associacions sense ànim de lucre que duen a terme un treball social extremadament necessari, mentre es redueix el professorat, mentre es tanquen els menjadors escolars perquè no reben els diners del funcionament, mentre a les farmàcies comencen a faltar medicaments perquè el Conseller no els paga,...

És hora de reflexionar, de pensar què fem amb els diners públics, la política de Grans Esdeveniments ha estat punt essencial de la imatge que Camps i, ara Fabra, han donat del nostre País, però ara la festa s’ha d’acabar, no és temps de festa, no és temps de regalar diners als milionaris, no és temps de rescatar el bancs, és temps de rescatar persones, de lluitar per què tot el món tinga una vida digna.



Fabra presumeix del pagament dels deutes el mateix dia que té tancades les farmàcies pels deutes.

Ni que siga per una qüestió d’estètica, el PP hauria de vigilar més el que diu i, sobretot, quan ho diu ja que considere particularment desafortunat que el president Fabra vulga presumir en el ple de les Corts del pla de pagament dels deutes, que segons ell serà el remei de tots els nostres mals; i ho faça justament el mateix dia que les farmàcies del país han hagut d’abaixar les persianes, degut a la manca de pagament per part del govern que ell presideix, dels medicaments que dispensen als usuaris del Servei Valencià de Salut”.

Des de Compromís vam advertir clarament en el seu dia que el pla de pagament a les farmàcies que havien pactat amb aquestes naixia coix; la raó?, Que en la partida pressupostària corresponent, no havien tingut en compte el deute acumulat de l’any passat, de manera que, quan han anat liquidant-lo poc a poc, ens trobem que en juny, és a dir, a la meitat de l’any pressupostari, ja han esgotat les quantitats destinades a aquesta finalitat, i ja veurem com s’ho fan ara per a pagar les despeses que teòricament han de liquidar durant la resta del 2012. Però el PP, evidentment, tan satisfet d’ell mateix com sempre, no va voler esmenar-ho per a ampliar aquestes quantitats.

Un tancament dels establiments farmacèutics es sempre una actuació molt complicada, que genera problemes als usuaris, als treballadors d’aquests centres i als farmacèutics titulars. Però la ciutadania que patirà les molèsties que es generen ha de saber clarament que l’única responsable de la situació és una Generalitat en mans del PP, que és qui distribueix, d’una manera molt sui generis, els diners disponibles en època de crisi. Només cal fixar-se en qui cobra i en qui no. Recordem el cas de PATIM, que hem hagut de denunciar la situació límit en què es troba. Recordem els impagaments a la Fundació Síndrome de Down, que ha dut també aquesta entitat a una situació límit; però no s’ha sabut, perquè no l’ha hagut, de cap protesta d’Ecclestone per haver deixat de cobrar el seu substanciós contracte de la Fórmula 1. I en paradisos fiscals, a més. I és que, com saben els farmacèutics o PATIM o la gent del Síndrome, per a la Generalitat hi ha deutors i deutors.

Estirada d’orelles al govern espanyol sobre el Corredor Mediterrani

És inútil celebrar totes les cimeres que es vullga sobre el Corredor Mediterrani, si el PP valencià no aconsegueix fer canviar d’opinió la ministra Pastor i, sobretot, a un Rajoy al qual li agrada mostrar-se com si la cosa no anara amb ell, i estiguera per damunt del bé i del mal.

Hem de recordar les advertències que ja vam formular des de Compromís abans que el PP guanyara les eleccions espanyoles, deixant clar que calia obligar Rajoy a posicionar-se clarament en favor del Corredor abans que fora president del govern. No va ser així, Rajoy com a candidat es va mantindre sempre en una ambigüitat calculada, i ara ho estem pagant.

Afortunadament, en aquests moments qui té l’autèntica clau dels diners no és ni Rajoy ni cap dels seus ministres, sinó una Unió Europea que, en la pràctica, té intervinguda l’economia espanyola. I des de la Unió, justament el comissari encarregat de Transports ja li va donar fa una setmana una bona estirada d’orelles al govern espanyol, recordant-li que s’ha de deixar d’inversions sense sentit en infraestructures costoses i sense rendibilitat futura, i apostar en canvi fortament i des de ja pel Corredor Mediterrani. I segurament, aquestes pressions europees faran més per una infraestructura com aquesta, clau per a Castelló i per a tot el País Valencià, que totes les declaracions que puguen fer aprovar els dirigents valencians del PP

Vistos els fets, una de dues: o el PP valencià no té cap poder a Madrid, cosa que no ens estranyaria gens, o el PP valencià no aposta de veritat pel Corredor i es limita a fer el paripé, cosa que tampoc no ens estranyaria, realment.

VIOLÈNCIA DE GÈNERE SENSE MATISSOS

Avui, Mamen Gimeno m'ha fet arribar aquest article que vull reproduir íntegrament per la seua claretat en la demanda de que, en el tractament de les notícies sobre la violència de gènere, no hi aparega el més mínim dubte de justificació.

"Vull manifestar la meva indignació davant el tractament informatiu donat pel seu periòdic, tant en l'edició en paper com en l'electrònica, del 2 de Maig 2012 , a la notícia de l'assassinat masclista a Elx (Alacant).

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/05/02/valencia/1335944427_282579.html

Després de gairebé set anys de vigència de la Llei Integral contra la Violència de Gènere, quan les campanyes i els esforços de sensibilització, de formació, d'educació, de prevenció, acaben en la mínima expressió pressupostària, igual que els sempre insuficients (i ara insignificants) recursos d'atenció; crec que, com a mínim, hem d'exigir als mitjans de comunicació el respecte a causa de les víctimes.

La dona assassinada ahir és, era, una víctima de violència de gènere. I PUNT. Les al·lusions a la seva “presumpta dedicació a la prostitució”, als seus “presumptes problemes de drogoaddicció”, als “múltiples antecedents policials de la víctima”, que contrasten amb la “absència d'antecedents de l'agressor”, o “la possibilitat que la morta tingués altra o altres relacions sentimentals”, per res canvien el fet essencial del que s'havia d'informar: la va matar l'home que era la seva parella. Donar veu i nom a les persones del veïnat, com si d'expertes es tractarà, contravé les normes de tractament informatiu de la violència de gènere que, si bé no “obliguen” sí que són de consens en els mitjans de comunicació democràtics. Totes aquestes informacions solament contribueixen a restar credibilitat a la víctima i, per tant, a totes les dones víctimes de violència de gènere. Quan es desqualifica a una dona, ens desqualifiquen a totes, no hem d'oblidar-ho.

Per què no van posar l'accent en els aspectes de la notícia que sí que són significatius d'aquesta violència: la desigualtat, la vulnerabilitat, l'abús de poder…?

Crec que la responsabilitat dels mitjans de comunicació en la transmissió de valors socials és ineludible. Aplaudeixo el treball que des de la professió periodística s'ha fet durant anys per fer patent la violència contra les dones, reconec la seva labor de sensibilització. Però en moments en què veiem retrocedir els nostres drets no podem consentir que també es vulneri la nostra dignitat"

.

El PP no ha cregut mai en la normalitat del valencià

 

Davant de la celebració aquest diumenge de la Festa per la Llengua al Pinar del Grau cal dir les coses pel seu nom, el PP no ha cregut mai en la normalitat del valencià en els diferents aspectes de la vida pública; de manera que si la llengua té una important presència escolar, almenys en l’educació pública, a les comarques de Castelló, es deu al treball i l’esforç dels ensenyants, i dels pares i mares. I ara, des del govern valencià del PP no només no es dóna suport a aquest treball de normalització sinó que, ben al contrari, s’intenta posar pals a les rodes a l’educació impartida en la llengua del nostre país, amb pretextos de mal pagador, que no es creuen ni ells.

El passat dijous vaig tindre un fort enfrontament amb la consellera, quan vaig presentar una proposició no de llei sobre el plurilingüisme, basada en un document amb el suport de les universitats, la major part de les AMPA i els sindicats de l’ensenyament. Allí demanaven la continuació dels Programes d’Immersió Lingüística i els Programes d’Ensenyament en Valencià que desapereixen en la proposta de decret de pluriligüísme.

Amb l’excusa del trilingüisme, el PP l’únic que vol és carregar-se les línies en valencià i la immersió lingüística. La prova és que no té res previst per a implantar l’anglès en què, suposadament, es basa la seua proposta; no hi ha previsió ni de professorat ni de la formació necessària del mateix, més allà d’una vaga referència a que es farà mitjançant les Escoles Ofifials d’Idiomes, unes escoles que, en alguns casos, no han pogut matricular ni el 20 % de les sol.licituds de matricula del present curs.

Conselleria es vol quedar sola, contra universitats, ensenyants, sindicats, i pares i mares, ja que el seu objectiu últim és carregar-se el valencià als centres escolars.

Les Festes per la Llengua que du organitzant des de fa tants anys Escola Valenciana, han servit per a conscienciar pares i mares de la necessitat d’escollir una línia en valencià per a les seues filles i fills. I no només als pares d’origen autòcton, sinó també als provinents d’altres territoris de l’estat o d’altres països, ja que l’aprenentatge del valencià pels nouvinguts ha de ser clau per a la seua plena integració al nostre país.

L'ensenyament en valencià ha estat  la base del nostre sistema educatiu, i ara cal lluitar per què seguisca sent-ho.

Ha passat ja un any de la inauguració i continuem tenint un aeroport sense avions

El 25 de març passat, ja fa un any, el llavors president de la Generalitat, Francisco Camps, i el llavors president de la Diputació, Carlos Fabra, van inaugurar a bombo i plateret les instal•lacions de l’aeroport de Castelló, tot i que, ni llavors ni ara, aquestes instal•lacions tenien cap autorització per a funcionar com a tal aeroport. Això sí, la inauguració va ser absolutament electoralista, calia dur-la a terme com fora abans que l’inici de la campanya electoral els ho impedira, i el van omplir de gent, duta en autobusos pagats per les institucions, per a que tant Camps com Fabra els cantaren les glòries. Ara, ha passat un any, però tot continua igual. “L’aeroport sense avions”, com ja se’l coneix a nivell espanyol i fins i tot internacional, continua sense cap activitat, ni permisos per a dur-la a terme. Ara, això sí, cada més ens costa als ciutadans mig milió d’euros en despeses de manteniment i sous dels directius”.
Durant tot aquest any, des de Compromís hem estat intentant exercir la nostra obligació de fiscalitzar tot el tema de l’aeroport. I dic “intentant” no perquè per la nostra part no haguem fet els deures, sinó perquè el PP ha mantingut una sistemàtica oposició a totes les nostres actuacions respecte a l’aeroport. Tant que ha vetat repetidament la nostra petició de compareixença de Carlos Fabra, com a president ratificat d’Aerocas, per a que donara compte de tot el que ha passat al voltant de les obres i els errors que s’hi van cometre, sobre les gestions dels permisos corresponents, i sobre el trencament per Aerocas de l’acord amb l’empresa concessionària. I, sobretot, per a que responga les dues preguntes clau, la data d’obertura real de l’aeroport i les empreses aèries amb els quals s’ha arribat a alguna acord real, no de paraula, per als vols.
A hores d’ara, passat un any d’aquella cerimònia electoralista, tot continua igual. O pitjor, perquè ara ens trobem que l’actual president de la Generalitat declara que les instal•lacions no s’obriran fins que no hi haja garanties d’utilització real. És a dir que, no només no tenen encara les autoritzacions corresponents sinó que, damunt, no tenen cap certesa que, cas de tindre eixos permisos, hi haja cap companyia realment disposada a fer aterrar i enlairar-se els seus avions des d’aquest flamant aeroport.

Les Columbretes s’han de preservar, mane Zapatero o mane Rajoy

Com en tants altres temes, queda ara clar que la suposada defensa de les Illes Columbretes per part del PP davant dels projectes de prospeccions petrolíferes era només una presa de postura electoralista enfront de l’anterior govern espanyol, ja que ara, quan governen els seus a Madrid, han renunciat a mantenir la reivindicació davant del govern de Rajoy. Recordem que va ser el mateix PP, poc abans de les eleccions estatals, qui va presentar a les Corts la proposta de rebuig, que evidentment des de Compromís vam recolzar; ara, per tant, no fem sinó exigir-los que acomplisquen el que ells mateixos van fer proposar a les Corts. Però la veritat és que a Compromís no ens estranya aquest comportament, perquè l’estem constatant en molts altres temes, com pot ser per exemple la reivindicació de la transferència de les competències sobre Costes, una proposta nostra a la qual el PP sí que donava suport quan manava Zapatero, però que ara han deixat en un calaix i s’estimen més ignorar-la.
A diferència del que fa el PP, per a Compromís la preservació de les Columbretes com a valor mediambiental de tots el poble valencià no depèn de quina formació política ocupe el govern de Madrid, i per això mantenim ferma la seua defensa front a l’amenaça que podrien suposar unes prospeccions petrolíferes davant de les quals ningú no pot donar garanties certes, i no cal recórrer a exemples com els de la costa nordamericana de Luisiana. Per això, des de Les Corts, Compromís, reiterarem la nostra exigència al govern del PP per a que es mantinga ferm en la campanya en defensa de les illes, i per a que pressione Rajoy per a la retirada del projecte de sondejos petrolífers. I denunciarem davant de la ciutadania la doble vara de mesurar que té el PP en aquesta matèria, per a que siga la pressió ciutadana qui l’obligue a tornar a l’actitud de defensa d’un dels nostres ecosistemes marins més important i alhora més fràgil.
Si per al PP el no als sondejos petrolífers era només una arma contra l’anterior govern espanyol, per a nosaltres és una clara defensa de la terra, i no ens importa qui mane a Madrid.

PREGUNTA A LA CONSELLERA D’EDUCACIÓ

Malament ha començat la Consellera d’Educació mentre ens parla de la millora del rendiment escolar s’oblida d’un factor molt important per al rendiment escolar com és la creació d’un clima escolar positiu i això no s’aconsegueix intentar deixar en mal lloc al professorat com ha fet en dues actuacions diferents.
La primera ha estat la comunicació signada per Beatriz Gascó i dirigida a les AMPA sobre la no realització de les activitats extraescolars dient que si aquestes no es realitzen “podran informar les Direccions Territorials D’Educació, Formació i Treball per prendre les mesures que estime oportunes”.
Amb aquesta actuació la Consellera demostra un desconeixement majúscul del funcionament d’un centre escolar. Per la força va a obligar al professorat a fer activitats fora del centre i fora de l’horari escolar? No haguera sigut millor un missatge de reconeixement de la situació real del professorat i intentar que pares i professors arriben a acords mutus?
Li he preguntat a la Consellera si intentava enfrontar els pares i mares contra el professorat basant-me en la segona actuació: l’argumentari que han repartit a tots els afiliats del PP per què actuen com a “voceros” seus en contra del professorat.
En aquest argumentari diu que no s’ha retallat el sou del professorat. No formen els sexennis part del sou del professorat?
Diu també que el descompte es fa només a aquells que més cobren. Què no s’ho mereixen? No hi ha un acord entre la Conselleria i el professorat (aconseguit mitjançant la intervenció dels sindicats) pel qual se li premiava la participació en projectes d’innovació educativa, en projectes experimentals, en activitats realitzades fora de l’horari i fora del centre escolar? La Consellera, Catalá, no es sent obligada per eixos acords.
Diu en eixe argumentari, repartit indiscriminadament a tota l’afiliació del PP, que el professorat presenta un absentisme laboral del 28 %. Vol dir que en un centre de 25 professors en falten cada dia 7? Creu que un centre podria funcionar així? Mentida darrera mentida.
Segueix dient que “Los interinos cobrarán las vacaciones de julio. No es verdad que se queden sin cobrar dos meses, ya que en julio cobrarán los 25 días de vacaciones que les corresponden. Sólo agosto lo pasarán en blanco”.
Segueix mentint a mitges, els paga el que li correspon quan acaben el contracte, la part proporcional de les vacances. El contrari seria infringir la llei. Però clar cal dir que li paguen les vacances... Com si li ho regalara.
Segueix dient l’argumentari repartit pel PP: “El profesorado tampoco atiende a razones en cuestiones que nada tienen que ver ni con sus salarios ni con los gastos de funcionamiento”.
• Ante la propuesta de la Conselleria de incrementar de 18 a 21 horas semanales las horas lectivas, han amenazado con una huelga docente indefinida.
• Esta propuesta en ningún caso afectaría a su jornada laboral, fijada en 37 horas y media.
• En estos momentos dedican MENOS DE LA MITAD DE SU JORNADA a dar clase, es decir, 19,5 horas semanales se destinan a otras cuestiones. Si se ejecutara la propuesta del Consell, seguirían teniendo 16,5 horas de su jornada semanal libres de clases.

Una altra mentida, ja que no distingeix si el professorat és d'Educació Infantil, Primària o Secundària, ja que no tots tenen el mateix horari de treball.
Resumint el professorat cobra molt i treballa poc. Són uns malfaeners que treballen unes poques hores, falten contínuament a classe i damunt volen cobrar.
Com a tota contestació m’ha dit que som nosaltres els que enfrontem el poble valencià amb les falleres. Ah, i no ha negat haver repartit l’argumentari.
Consellera, Mª José Català, ho sento però els docents no te mereixem.

El model de contractació dels interins pot ser considerat delictiu pel Pla Integral de Prevenció del Frau .

La modalitat de contractació que la Conselleria d’Educació vol implantar en relació amb els interins, de manera que acaben el contracte en juny, per a no pagar-los així juliol i agost, però tornant-los a contractar després al setembre, és massa semblant al que el Pla Integral de Prevenció i Correcció del Frau Fiscal, Laboral i a la Seguretat Social considera una “conducta delictiva”. Concretament, en el punt 1.2.15, aquest Pla diu que “algunes empreses simulen el cessament dels seus treballadors durant els períodes de descans obligatori, com ara les vacances, dies festius o de descans setmanal, donen de baixa els treballadors per finalització de contracte i després els tornen a contractar, simulant un trencament de la relació laboral que en realitat no s’ha produït”. I diu el Pla que “aquest fet constitueix una lesió dels drets laborals i de protecció del treballador, i un frau a la Seguretat Social” per la qual cosa dictamina que “quan es comprove l’existència de frau, es donarà d’alta els treballadors a la Seguretat Social i l’empresa haurà d’ingressar les quotes corresponents als períodes en què haja estat indegudament de baixa”

És per això que hem presentat una pregunta parlamentària a la consellera d’Educació, per a que ens explique quin ha estat el dictamen emès pels serveis jurídics de la Conselleria sobre la legalitat d’aquesta disposició, cas que el hi haja, i si té la certesa que, si els afectats recorren davant dels tribunals, la Justícia no dictaminarà al seu favor, i per tant en contra de la Conselleria. Perquè, de ser així, ens podríem trobar que una mesura adoptada suposadament per a estalviar diners no acaba generant, per contra, majors despeses econòmiques als comptes de la Generalitat. I això referint-nos, evidentment, només a l’aspecte purament legal, sense parlar de la profunda injustícia moral que aquesta disposició significa”.

l’Institut de Tecnologia Ceràmica en perill.

Dijous passat, acompanyat per Enric Nomdedéu, vaig visitar l’Institut de Tecnologia Ceràmica, per entrevistar-me amb el seu director gerent, Carlos Feliu, així com amb el president d’Ascer, Joaquín Piñón, per presentar-los les iniciatives parlamentàries que hem dut a terme en relació amb aquest centre i conéixer de primera mà les dificultats que està travessant a causa dels impagaments del Consell, que es remunten fins l’any 2009 i que pugen a més de tres milions i mig d’euros, un 50% del seu pressupost anual. Aquests impagaments els han obligat a fer un ERO d’una part dels investigadors, i posen en perill la continuïtat del seu funcionament i de les seues investigacions, que són claus per al futur de la nostra indústria puntera per excel•lència, com és la ceràmica.

Davant d’aquests fets Compromís seguirà presentant una bateria de noves preguntes i proposicions per a exigir-li que explique els impagaments a aquest institut i que modifique la seua línia d’actuació en relació amb un centre que és i serà clau per a la recuperació de la indústria ceràmica castellonenca, una recuperació que s’ha de basar en la innovació tecnològica de cara a fer-la més competitiva a l’exterior. En aquest sentit, exigirem la compareixença del director de l’Impiva i del conseller d’Indústria, per a que ens expliquen les seues previsions de futur respecte a aquest organisme.

Tal com el president d’ASCER, Joaquín Piñón, ens ha exposat, l’activitat investigadora de l’ITC és vital per la indústria ceràmica de Castelló, degut a que el tamany de les empreses no els permet dur a terme activitats d’investigació individuals, i l’institut escomet aquesta tasca com si la feren de manera global totes les empreses conjuntament, passant aquestes a fer les adaptacions a la seua situació de les innovacions tècniques proposades. Cal exigir-li a la Conselleria el pagament del deute i la consignació de les noves ajudes ja que si fóra una gran empresa qui duguera a terme la investigació, aquesta sí que tindria les exempcions tributàries adients

Hem de recordar que una de les claus de la recuperació econòmica de les comarques de Castelló ha de ser la reactivació de la indústria ceràmica, una reactivació que faça augmentar les seues exportacions i la contractació de mà d’obra, de manera que obstaculitzar el funcionament de l’Institut de Tecnologia, amb uns impagaments que el podrien obligar fins i tot a tancar, és exactament el contrari del que hauria de fer el Consell, si és que de veritat i no només de paraula vol reactivar l’economia castellonenca.

Una altra forma de crear treball és possible.

Que l’existència d’una suficient oferta de treball és un factor d’equilibri social no crec que ningú estiga disposat a discutir-ho; la majoria de les grans revoltes que han tingut lloc en la història han tingut com a causa immediata el malestar social conseqüència de la falta de treball i això es tradueix en que, en aquesta crisi, tots els governs situen la lluita contra l’atur en el primer lloc de la seua política, una altra cosa és que encerten amb les mesures que proposen.

Tan el govern de l’Estat, dirigit per Rajoy, com el de Fabra en la Generalitat Valenciana han intensificat les mesures que ja va iniciar el govern socialista de Zapatero: reducció de la despesa pública i lluita contra el dèficit. Ara cal vore si aquestes mesures seran garantia de creació de treball.

La política neoliberal –on estan enquadrades les mesures posades en pràctica tant pel PSOE com pel PP- considera que el mercat del treball funciona igual que qualsevol altre, mitjançant l’oferta i la demanda i diu que per aconseguir la plena ocupació cal moderar els salaris i flexibilitzar les contractacions, de manera que intenta l'anul.lació del salari mínim, subsidis d’atur i convenis col•lectius per què aquests alteren les condicions del mercat de treball.

Aquesta postura està sent explicada per tots els mitjans com si fos la panacea de les teories econòmiques, l’única veritat sota el cel, per això crec necessari treure a la llum altres teories econòmiques que diuen tot el contrari.

Economistes esdevinguts ja clàssics com Keynes i Galbraith exposen clarament que és falsa l’afirmació de que la creació de treball depén del seu cost, ja que si la finalitat de qualsevol activitat econòmica és la venda del producte, el treball es crearà en funció de la demanda existent i que l’única manera d’estimular la demanda és que el treballador, que quantitativament constitueix la major part de la societat, tinga una remuneració que li permeta participar activament en l’adquisició d’aquest producte.

Si comparem el comportament de dos països forts econòmicament, però amb molta diferència en allò que s’anomena la flexibilitat del mercat de treball vorem les diferències; per una part Alemanya, que és un dels estats de la UE que té més regulat el mercat del treball ha sigut capaç de crear treball en aquesta crisi, mentre que països com Estats Units on les característiques del mercat de treball són les contràries, ha produït atur.

Finalment podem considerar que la creació d’ocupació està més relacionada amb la gestió del temps de treball i el repartiment dels guanys obtinguts en tot el procés productiu, amb el model productiu del país i amb el repartiment progressiu de la renda i dels impostos que faciliten tant l’obtenció de recursos econòmics per a la gestió del govern com per a que les persones treballadores a més de tindre accés als béns i serveis necessaris per a viure puguen ser consumidors de la resta de productes.

És per això que podem afirmar que la possibilitat de creació de treball radica en l’equitatiu repartiment de la riquesa més que en els retalls en la despesa pública.

L’ordre de Justícia que retalla un 35% les dietes dels advocats del torn d’ofici contradiu clarament les lleis vigents

Les disposicions que pren el Consell del PP en la seua actuació per a retallar fortament unes despeses mentre no toca unes altres, que considera “irrenunciables”, no únicament van contra els interessos d’una part considerable de la ciutadania sinó que, a més, fallen per complet des del punt de vista jurídic. Ara, quan pretenen reduir fins el 35% la remuneració dels advocats del torn d’ofici, han tocat os, perquè s’han trobat amb la clara resposta del Col.legi d’Advocats que, com a especialistes que són, ha deixat en evidència totes les irregularitats legals en què incorre aquesta ordre de la Conselleria de Justícia. Els advocats fan en el seu informe una enumeració exhaustiva dels errors i defectes en què incorre, començant pel fet que una decisió semblant no pot invalidar una llei de rang superior, sinó que ho hauria de fer un decret, continuant perquè el termini establert per a les al•legacions és manifestament inferior al que preveu la llei, que ha de ser d’un mínim de 15 dies i, sobretot, que l’ordre hauria d’anar acompanyada d’un informe econòmic, on es garantisca que les retribucions de cada actuació dels lletrats cobrisquen almenys el mínim econòmic indemnitzador que marca la llei, i que aquesta ordre no garanteix en absolut”

La resposta que ens va donar en el seu dia el conseller a la nostra pregunta parlamentària sobre aquest tema del torn d’ofici, on afirmava que s’estava replantejant el sentit i la dimensió d’aquesta assistència jurídica als acusats sense recursos va fer que des de llavors, en Compromís estem molt alerta sobre les autèntiques intencions del Consell del PP en relació a un tema clarament recollit en les lleis vigents de més alt rang, com és aquesta defensa gratuïta dels encausats sense recursos per a pagar-se una defensa. I per això vam advertir des del primer moment l’opinió pública de la perillositat d’aquesta ordre, que amenaçava deixar sense assistència jurídica una part important de la ciutadania. I ara, davant d’aquest informe demolidor del Col.legi d’Advocats, li exigim al conseller la seua retirada, i l’obertura de negociacions amb el col.lectiu afectat, per a solucionar d’una vegada per totes els problemes de pagament als advocats del torn d’ofici per l’exercici de les seues funcions”