Les postures dels grups de Les Corts mai acabaran de sorprendre’m com ha passat en el plenari de la setmana anterior, quan vaig exposar la motivació de la Proposició No de Llei en la que demanàvem que tots els ERO “s’acompanyen d’un pla social que minimitze els efectes dels acomiadaments”, aquest pla contemplaria la recol·lecció del personal. Només va obtenir els quatre vots de Compromís.
No hi ha problema de competències, que és el que va argumentar el PP, ja que la Generalitat és l’autoritat que aprova els Expedients de Regulació d’Ocupació.
Tampoc podem assumir la postura del PSOE que, com sempre, nada entre dues aigües de manera que comparteix tot l’anàlisi de la situació, però no la solució, o siga que considera que cal criticar el PP però no buscar solucions, pareix que té por a decidir; mala cosa per a ser aspirant a governant.
Les xifres econòmiques del País Valencià, entre les quals destaquen les de l’atur, són les pitjors i més preocupants de tot l’estat i han evolucionat molt més malament que a les altres autonomies i per això cal fer polítiques econòmiques amb trellat, pensant en els ciutadans i pensant sempre en crear treball, benestar i riquesa.
Les dades no poden ser més clares: si atenem les dades sobre l’atur, si tenim en compte l’evolució de la taxa d’atur, expressada en percentatge sobre la població activa, l’any 2007 la taxa de l’estat era aproximadament la mateixa que la del País Valencià: 8,3 i 8.8, ( la comunitat és situava en una diferència només de 0,5 punts per damunt de l’estat); és a partir d’aquest moment quan entrem en un augment irrefrenable que ens duu a la situació actual en la que la taxa d’atur a nivell d’estat és del 18,8 % i la del País Valencià és del 22,6 %, quasi quatre punts per damunt.
Si comparem amb Castella la Manxa, que presentava en 2001 una taxa quasi idèntica a la del País Valencià ( 9,5 front al 9,4), vorem que avui, Castella la Manxa està en un índex d’atur del 19,2 més de 3 punts per baix de la nostra taxa actual.
Des del BLOC i Compromís mostrem la nostra preocupació per la greu crisi econòmica que afecta als ciutadans i ciutadanes del País Valencià. Una crisi que es tradueix en quasi mig milió de persones en l’atur i moltíssimes famílies amb tots els seus membres sense treball i que no para de créixer; en el mateix moment en que es rebutjava la nostra proposta, s'anunciava l'ERO de Marie Claire a Vilafranca, amb més de 200 llocs de treball perduts. Ens trobem davant un drama social i humà i la nostra responsabilitat com a polítics, com a representats triats democràticament pels ciutadans i ciutadanes és donar solucions a eixos problemes i nosaltres estem ací, a Les Corts, per a proposar solucions, que és el que fem. Pareix ser que no tots estem en aquesta línia.
dilluns, 22 de febrer del 2010
diumenge, 14 de febrer del 2010
Motivacions per a presentar-me com a candidat del Bloc, per Castelló, a la Coalició Compromis
Aquesta és la meua carta de presentació per a demanar-vos el vostre aval, si sou membres del Consell Nacional, o el vostre recolzament personal, si no ho sou, per a poder presentar-me com a Candidat del Bloc, per la circumscripció de Castelló, a les properes eleccions autonòmiques.
Puc al·legar experiència: Regidor i Alcalde a Torreblanca, Diputat a la Diputació de Castelló i, en aquesta legislatura, Diputat a Les Corts Valencianes. A més, sempre m’he implicat en la gestió i direcció del partit, no només ho dic per que sóc, en aquest moment i per segon període, President Nacional del Bloc, sinó per què m’he implicat personalment en el creixement del Bloc a les comarques de Castelló; alguns col·lectius ho poden corroborar
Però el currículum no és res més que passat, i no vull que siga aquest el motiu per donar-me suport; preferisc que ho siga pel present (el que estic fent) i pel futur (el que farem tots els diputats i diputades de Coalició Compromís en Les Corts en la propera legislatura)
Aquesta legislatura ha estat molt important per al Bloc, hem retornat a Les Corts; allí som el grup més actiu en quant a propostes presentades, el tercer espai està representat activament, el cas Gürtel ha esclatat, i qui ha estat l’autèntica oposició sinó nosaltres? El meu cotxe ha arribat als 250.000 quilòmetres creuant el País de nord a sud, donant l’oportunitat de que els nostres regidors presumisquen de diputats. He intentat defendre els interessos del sector econòmic més abandonat pel PP i també pel PSOE, els nostres agricultors. Reiteradament el Conseller d’Educació, ha tingut que comparèixer davant les Corts a donar explicacions de les lamentables condicions en que està deixant l’educació pública valenciana. També, Morea i jo junt amb les diputades d'Iniciativa, hem donat resposta a les inquietuds culturals i hem presentat les propostes oportunes per atendre les necessitats manifestes de tot el sector, tant en la cultura pròpiament dita, com en la recuperació del patrimoni històric i cultural valencià. He sigut crític amb l’aplicació de la Llei de Dependència i l’oblit en que el Consell deixa les associacions sense ànim de lucre que treballen en l’atenció de les persones més necessitades de la nostra societat, he contactat amb les associacions que treballen per la igualtat i hem consensuat propostes. Respecte a les comarques del nord, a les que represente més directament, he intentat respondre a les seues necessitats i atendre totes les problemàtiques que he pogut localitzar o que els nostres regidors m’han presentat, a més he presentat propostes d’actuacions necessàries per la reactivació dels nostres sectors econòmics, com ho és el ceràmic.
Però queda el futur, i aquest passa per la consolidació de l’actual grup a Les Corts, la consolidació del Bloc i, conjuntament la de Compromís. Hem de fer estable aquest grup i conjuntament hem d’assolir la constitució d’eixe tercer espai, eixe Espai Valencià de Progrés, liderat pel Bloc, i això és el que ja estem fent i, després de les properes eleccions, acabarem de fer. Només amb tot el Bloc ho aconseguirem .
Queda amb vosaltres el compromís de seguir fent l’únic que sé fer, treballar, pel meu País, amb tots vosaltres, convençut de que ningú ho farà per nosaltres.
No vull dir res més; aquest és el meu pacte, el meu contracte social amb tots vosaltres, que concretarem encara més en el nostre programa electoral. Si coincidiu i creieu que puc representar-vos adequadament, doneu-me el vostre recolzament.
Puc al·legar experiència: Regidor i Alcalde a Torreblanca, Diputat a la Diputació de Castelló i, en aquesta legislatura, Diputat a Les Corts Valencianes. A més, sempre m’he implicat en la gestió i direcció del partit, no només ho dic per que sóc, en aquest moment i per segon període, President Nacional del Bloc, sinó per què m’he implicat personalment en el creixement del Bloc a les comarques de Castelló; alguns col·lectius ho poden corroborar
Però el currículum no és res més que passat, i no vull que siga aquest el motiu per donar-me suport; preferisc que ho siga pel present (el que estic fent) i pel futur (el que farem tots els diputats i diputades de Coalició Compromís en Les Corts en la propera legislatura)
Aquesta legislatura ha estat molt important per al Bloc, hem retornat a Les Corts; allí som el grup més actiu en quant a propostes presentades, el tercer espai està representat activament, el cas Gürtel ha esclatat, i qui ha estat l’autèntica oposició sinó nosaltres? El meu cotxe ha arribat als 250.000 quilòmetres creuant el País de nord a sud, donant l’oportunitat de que els nostres regidors presumisquen de diputats. He intentat defendre els interessos del sector econòmic més abandonat pel PP i també pel PSOE, els nostres agricultors. Reiteradament el Conseller d’Educació, ha tingut que comparèixer davant les Corts a donar explicacions de les lamentables condicions en que està deixant l’educació pública valenciana. També, Morea i jo junt amb les diputades d'Iniciativa, hem donat resposta a les inquietuds culturals i hem presentat les propostes oportunes per atendre les necessitats manifestes de tot el sector, tant en la cultura pròpiament dita, com en la recuperació del patrimoni històric i cultural valencià. He sigut crític amb l’aplicació de la Llei de Dependència i l’oblit en que el Consell deixa les associacions sense ànim de lucre que treballen en l’atenció de les persones més necessitades de la nostra societat, he contactat amb les associacions que treballen per la igualtat i hem consensuat propostes. Respecte a les comarques del nord, a les que represente més directament, he intentat respondre a les seues necessitats i atendre totes les problemàtiques que he pogut localitzar o que els nostres regidors m’han presentat, a més he presentat propostes d’actuacions necessàries per la reactivació dels nostres sectors econòmics, com ho és el ceràmic.
Però queda el futur, i aquest passa per la consolidació de l’actual grup a Les Corts, la consolidació del Bloc i, conjuntament la de Compromís. Hem de fer estable aquest grup i conjuntament hem d’assolir la constitució d’eixe tercer espai, eixe Espai Valencià de Progrés, liderat pel Bloc, i això és el que ja estem fent i, després de les properes eleccions, acabarem de fer. Només amb tot el Bloc ho aconseguirem .
Queda amb vosaltres el compromís de seguir fent l’únic que sé fer, treballar, pel meu País, amb tots vosaltres, convençut de que ningú ho farà per nosaltres.
No vull dir res més; aquest és el meu pacte, el meu contracte social amb tots vosaltres, que concretarem encara més en el nostre programa electoral. Si coincidiu i creieu que puc representar-vos adequadament, doneu-me el vostre recolzament.
diumenge, 7 de febrer del 2010
No em puc resignar a que la Presidenta de Les Corts pague l’edició d’un llibre secessionista i colpista amb el meus diners.
No vull reprimir la meua indignació davant el fet de que la Presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, haja pagat l’edició d’un llibre escrit per Rafael Maluenda, diputat en totes i cadascuna de les set legislatures de les presents Corts.
D’entrada no puc acceptar que es publique amb diners de la institució, un llibre d’una persona que, no només forma part d’ella, sinó que, a més, es vicepresident de la Mesa de Les Corts, o siga que forma part de la presidència de l’òrgan que pren les decisions; això només es pot mirar com a normal des del punt de vista d’aquells que també consideren normal que el President de la Generalitat accepte els vestits com a regals de les empreses amb qui contracta el Consell, o que alguns diputats accepten com a presents cotxes de gama alta.
Però el meu sentiment d’indignació és encara més fort i profund pel fet de que s’està pagant amb diners meus, personals, ja que tots els diputats i diputades de Les Corts decidírem que no se’ns pujaren les nostres retribucions, per contribuir a l’estalvi en una etapa de crisi, però si els diners de Les Corts es gasten en pagar un llibre que, amb tota seguretat, ningú volia publicar, quins estalvi està fent La Presidenta de Les Corts? Cap, més bé esta malgastant els diners públics.
I si encara no és això prou, aquest llibre predica el secessionisme lingüístic; ara resulta que Jaume I va aprendre a parlar el valencià, després de la conquesta de València, els va aprendre dels anteriors habitants d’aquestes terres. De quines fonts històriques ha extret aquesta afirmació? I això ho paguen del pressupost que aprovem a Les Corts, el mateix pressupost que pague les despeses de funcionament de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la que reiterades vegades ha mantingut que el Valencià i el Català són la mateixa llengua, amb dues denominacions distintes, en consonància amb l’opinió de totes les universitats, no només de Catalunya sinó de tot el País Valencià. Font de Mora, ja va donar un cop d’estat lingüístic a l’entrar a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a interferir en el seu dictamen, ara la presidenta, Milagrosa Martínez, en patrocina un altre de cop d’estat lingüístic en el que Maluenda representa el mateix paper que Tejero en el 23-F, aquest ficava cara i ulls al anticonstitucionalisme, aquell a la divisió lingüística.
Per acabar, el que és més greu: ofereix una concatenació de fets que, segons ell presenta, condueixen inexorablement a l’Alzamiento Nacional; ho mostra d’una manera que no és més que una justificació del mateix. I això ho publica Les Corts, la primera institució democràtica del País Valencià.
És per tot això que li he fet tota una sèrie de preguntes a la Presidència de Les Corts, en les que li expose tot el que he resumit en aquest article. Vista la poca qualitat democràtica del comportament que habitualment té la presidenta, no confie en que em conteste, però ningú em privarà de presentar-les i de donar publicitat al fet, en compliment de l’obligació de l’oposició: actuar de control dels poders.
D’entrada no puc acceptar que es publique amb diners de la institució, un llibre d’una persona que, no només forma part d’ella, sinó que, a més, es vicepresident de la Mesa de Les Corts, o siga que forma part de la presidència de l’òrgan que pren les decisions; això només es pot mirar com a normal des del punt de vista d’aquells que també consideren normal que el President de la Generalitat accepte els vestits com a regals de les empreses amb qui contracta el Consell, o que alguns diputats accepten com a presents cotxes de gama alta.
Però el meu sentiment d’indignació és encara més fort i profund pel fet de que s’està pagant amb diners meus, personals, ja que tots els diputats i diputades de Les Corts decidírem que no se’ns pujaren les nostres retribucions, per contribuir a l’estalvi en una etapa de crisi, però si els diners de Les Corts es gasten en pagar un llibre que, amb tota seguretat, ningú volia publicar, quins estalvi està fent La Presidenta de Les Corts? Cap, més bé esta malgastant els diners públics.
I si encara no és això prou, aquest llibre predica el secessionisme lingüístic; ara resulta que Jaume I va aprendre a parlar el valencià, després de la conquesta de València, els va aprendre dels anteriors habitants d’aquestes terres. De quines fonts històriques ha extret aquesta afirmació? I això ho paguen del pressupost que aprovem a Les Corts, el mateix pressupost que pague les despeses de funcionament de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la que reiterades vegades ha mantingut que el Valencià i el Català són la mateixa llengua, amb dues denominacions distintes, en consonància amb l’opinió de totes les universitats, no només de Catalunya sinó de tot el País Valencià. Font de Mora, ja va donar un cop d’estat lingüístic a l’entrar a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a interferir en el seu dictamen, ara la presidenta, Milagrosa Martínez, en patrocina un altre de cop d’estat lingüístic en el que Maluenda representa el mateix paper que Tejero en el 23-F, aquest ficava cara i ulls al anticonstitucionalisme, aquell a la divisió lingüística.
Per acabar, el que és més greu: ofereix una concatenació de fets que, segons ell presenta, condueixen inexorablement a l’Alzamiento Nacional; ho mostra d’una manera que no és més que una justificació del mateix. I això ho publica Les Corts, la primera institució democràtica del País Valencià.
És per tot això que li he fet tota una sèrie de preguntes a la Presidència de Les Corts, en les que li expose tot el que he resumit en aquest article. Vista la poca qualitat democràtica del comportament que habitualment té la presidenta, no confie en que em conteste, però ningú em privarà de presentar-les i de donar publicitat al fet, en compliment de l’obligació de l’oposició: actuar de control dels poders.
dilluns, 1 de febrer del 2010
L’ OCURRÈNCIA GENIAL DE LA JUBILACIÓ ALS 67 ANYS ACCENTUARÀ ENCARA MÉS L’ATUR JUVENIL
No es pot anar per la vida a colps d’efecte, simplement per demostrar durant la presidència espanyola de la UE que es fa alguna cosa, que és el que Zapatero ha fet, una vegada més, amb l’ocurrència genial, feta pública pel ministre de Treball, sobre el retard de la jubilació fins als 67 anys.
És clar que cal afrontar el complicat tema de l’envelliment de la població i dels efectes que tindrà sobre el Fons de Jubilacions de la Seguretat Social, però aquest tema requereix tota una sèrie de mesures globals, i no es pot avançar a colps d’ocurrències, com tantes vegades fa el govern de Zapatero, carregant-se a més les bases del Pacte de Toledo, al qual diuen ara que exposaran el projecte, però quan ja l’haurà aprovat primer el govern, que és una manera com a mínim estranya de pactar, i que sona més aviat a un “tràgala”. I, sobretot, em pregunte si qui ha tingut la gran idea d’ajornar dos anys la jubilació dels treballadors ha caigut en el compte que amb aquesta mesura està condemnant milers i milers de joves a restar encara més temps en l’atur, en uns moments en què justament els llocs de treball oberts als joves són tan escassos i tan precaris.
El govern espanyol sentia la necessitat de fer alguna cosa durant la presidència semestral de la Unió Europea, per tal de contrarestar la imatge que dóna el fet que el govern amb més atur de la Unió siga qui ara vol encapçalar la recuperació dels llocs de treball. Per això ha tingut aquesta “genialitat”, en relació a un tema sobre el qual tots els països membres estan debatent i analitzant els pros i els contres. Però ells, “echaos palante”, volen ser ara capdavanters en alguna cosa, ni que siga en una tema tan conflictiu i que reclama un debat seré i professional, ben lluny de les fugides endavant a què aquest govern ens té, per desgràcia, tan acostumats”.
La seua “reflexió” els ha portat a mirar què fan altres països, entre ells Alemanya, però es conformen en proposar una mesura mentre s’obliden de copiar, per exemple, el tractament que li donen a l’atur , o la capacitat de creació de treball, impulsant l’economia productiva i no mitjançant l’eterna especulació amb la que s’han fet i es fan les grans fortunes al nostres país. Encara és més sorprenent que no diguen res sobre la política de falses jubilacions anticipades que no han sigut més que una forma d’amagar que no eren una posada al mercat laboral de les places de treball resultant, sinó una supressió consentida i subvencionada d'aquests llocs de treball.
És clar que cal afrontar el complicat tema de l’envelliment de la població i dels efectes que tindrà sobre el Fons de Jubilacions de la Seguretat Social, però aquest tema requereix tota una sèrie de mesures globals, i no es pot avançar a colps d’ocurrències, com tantes vegades fa el govern de Zapatero, carregant-se a més les bases del Pacte de Toledo, al qual diuen ara que exposaran el projecte, però quan ja l’haurà aprovat primer el govern, que és una manera com a mínim estranya de pactar, i que sona més aviat a un “tràgala”. I, sobretot, em pregunte si qui ha tingut la gran idea d’ajornar dos anys la jubilació dels treballadors ha caigut en el compte que amb aquesta mesura està condemnant milers i milers de joves a restar encara més temps en l’atur, en uns moments en què justament els llocs de treball oberts als joves són tan escassos i tan precaris.
El govern espanyol sentia la necessitat de fer alguna cosa durant la presidència semestral de la Unió Europea, per tal de contrarestar la imatge que dóna el fet que el govern amb més atur de la Unió siga qui ara vol encapçalar la recuperació dels llocs de treball. Per això ha tingut aquesta “genialitat”, en relació a un tema sobre el qual tots els països membres estan debatent i analitzant els pros i els contres. Però ells, “echaos palante”, volen ser ara capdavanters en alguna cosa, ni que siga en una tema tan conflictiu i que reclama un debat seré i professional, ben lluny de les fugides endavant a què aquest govern ens té, per desgràcia, tan acostumats”.
La seua “reflexió” els ha portat a mirar què fan altres països, entre ells Alemanya, però es conformen en proposar una mesura mentre s’obliden de copiar, per exemple, el tractament que li donen a l’atur , o la capacitat de creació de treball, impulsant l’economia productiva i no mitjançant l’eterna especulació amb la que s’han fet i es fan les grans fortunes al nostres país. Encara és més sorprenent que no diguen res sobre la política de falses jubilacions anticipades que no han sigut més que una forma d’amagar que no eren una posada al mercat laboral de les places de treball resultant, sinó una supressió consentida i subvencionada d'aquests llocs de treball.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)