PREGUNTA AL VICEPRESIDENT DEL CONSELL SOBRE LA VIABILITAT DE L’AEROPORT DE CASTELLÓ

La vesprada del dimecres 29, vam debatre al Plenari una pregunta que havia presentat sobre la viabilitat de l’aeroport de Castelló. Al Plenari tenim un total de 5 minuts per a formular i argumentar la pregunta, i el Conseller, a qui se li dirigeix, en té uns altres cinc per a contestar-la. El temps es distribueix en dos torns a voluntat dels intervinents.
Vaig iniciar la pregunta amb les següents paraules: “Senyor Vicepresident: La societat promotora del projecte Mundo Ilusión ha decidit desactivar-lo per inviable. Quina influència tindrà aquesta decisió en el possible funcionament de l’aeroport de Castelló i quines alternatives es plantegen per potenciar el turisme a Castelló?”.

La contestació del Vicepresident, senyor Rambla, va ser molt clara, “ el Consell d’Administració de Mundo Ilusión ha acordat deixar temporalment sense activitat la societat pública” per evitar més despeses; va insistir en que això no afectava el projecte i que era una decisió “carregada de sensatesa”.

Li vaig contestar que estava d’acord en que era una decisió sensata, tant com insensata ho havia sigut el fet d’iniciar un projecte sense els estudis de viabilitat pertinents. El problema és que, aquesta decisió, afecta també a la viabilitat de l’aeroport que està basada, segons informe de la consultora Mott McDonald, en la utilització anual de 600.000 passatgers que s’aconseguirien amb el funcionament del Parc Mundo Ilusión i l’existència de 12 camps de golf propers amb les corresponents urbanitzacions.

Vaig afirmar que aquest aeroport si no funciona ens anirà malament i si funciona també ens anirà malament; ho explique:
Si no funciona l’aeroport ens anirà malament perquè, segons el contracte de construcció i gestió signat, Aerocas (formada per la Diputació de Castelló i la Generalitat) pagarà una indemnització de 6 € per cada persona de menys dels 600.000 anuals que es necessiten per a que siga rendible. L’únic estudi que conec i que, al no rebatir-me’l el conseller el considere totalment vàlid, és el de el Instituto de Ciencias Ambientales , que diu que l’any 2006, d’haver estat en funcionament l’aeroport, l’haguessen utilitzat 110.000 passatgers. Tindríem que haver pagat una indemnització de 2.940.000 euros; i després d’això ha començat la crisi!

I si funciona l’aeroport, quin problema ens crearà? Que vindrien un mínim de 600.000 persones i en tot Castelló tenim menys de 20.000 places hoteleres.Rambla va defugir entrar en el fons de les qüestions, no va fer cap referència a les indemnitzacions pactades en el contracte de l’aeroport i es va burlar de les places hoteleres, contestant-me que compte millor ja que no venen tots en un dia.

No vaig contestar-li perquè el reglament ja no m’ho permet, però si ho haguera pogut fer li haguera dit que fera els comptes millor ell mateix, ja que és veritat que no venen tots en un dia, però també ho és que almenys la meitat vindrien en el mes d’agost, pel fet de la gran estacionalització del turisme de platja i, a més, no venen i se’n van, sinó que l’estada és d’uns quants dies.

Si multipliquem els 300.000 possibles turistes per 5 dies d’estada mitja (el normal seria més) done 1.500.000 ocupacions mensuals. Si multipliquem els 30 dies del mes per les 20.000 places ens dona una capacitat de 600.000, ens en falten 900.000. Però açò no és important per l’economia de Castelló i la pregunta de quins projectes alternatius de promoció turística es programen per a Castelló no va merèixer cap contestació.

EL BLOC RECOLZA LA VAGA DE L’ENSENYAMENT CONVOCADA PER AL 28 D’ABRIL.

Ahir, divendres, Enric Nomdedéu i jo mateix, ens vam reunir amb l’STEPV, a la seu de Castelló, per tal de valorar la situació actual, davant la convocatòria de vaga, efectuada per la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, per al dia 28 d’abril.
Enric durà al Ple de l’Ajuntament una moció al respecte i jo ja he presentat , a Les Corts, una pregunta oral per a que ens conteste el Conseller Font de Mora si té alguna intenció de reobrir les negociacions amb la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, pregunta que es debatrà al Plenari de la setmana següent.
Font de Mora, a qui personalment ja li he preguntat quan pensa dimitir, deixa, una vegada més, mostres de la seua incompetència i prepotència, quan , després d’haver negociat amb la Plataforma la desconvocatòria de la vaga anterior, amb el compromís de revisar els aspectes de la política educativa que es sol·licitava, l’únic que ha intentat és desfer la Plataforma, reunint-se per separat amb els seus diversos components, però açò no li ha donat resultat, perquè no tot el món es mou pels interessos partidistes i particulars, no tot el món es ven per tres vestits.
El problema és que tenim 30.000 alumnes en barracons, que escoles, com la de la Vilanova, estan en perill de caure o, com a la de Les Coves, els alumnes poden fer un safari caçant les rates que corren durant les classes; el problema és que, en lloc de negociar la retirada de l’Ordre d’Educació per la Ciutadania, tal com es va comprometre, ara intenta estendre-la a primària; el problema és que segueix sense fer-se la catalogació lingüística dels llocs docents i tampoc es fa cas de les sentències sobre el reconeixement dels títols de Filologia Catalana; el problema és que no es compromet a revisar el decret sobre admissió de l’alumnat de manera que es garantisca una distribució equilibrada de l’alumnat, afavorint, tal com està passant de manera descarada, l’ensenyament privat; el problema és que tenim un índex de fracàs escolar del 40 per cent, 10 punts per dalt de la mitjana de l’Estat.
Tots aquest problemes, com els manaments, es resumeixen en dos: el primer és Font de Mora, Conseller d’Educació i el segons és Camps, President de la Generalitat.
Tenim un conseller que en lloc de preocupar-se per aquest estat del sector educatiu, es refugia en l’autocomplaença dient que estem millor que mai, acontentant-se en explicar que ell ha fet molts més col·legis que el PSOE i perdent el temps estudiant els mecanismes necessaris per boicotejar la implantació de l’Educació per la Ciutadania, donant-la en anglès, o programant l’ensenyament del mandarí a uns alumnes que, avui, no assoleixen els contingut mínims en un 40 %.
Per una altra part tenim un President per a qui la prioritat està en premiar l’ensenyament privat, a l’igual que l’empresa privada - serà que el sector públic no li regala vestits a ells ni li fa obsequis “passant-se vint pobles”-. Tenim un President que als mestres de la pública mai ens ha dit “os quiero un huevo”.
Pareix ser que és el moment de demostrar-los als dos que nosaltres també tenim bigots per a posar-nos en peu i posar remei al mals de l’ensenyament públic valencià.

PROPOSICIÓ DEMANANT LA REGULACIÓ DE LA PROFESSIÓ D’ENGINYERIA INFORMÀTICA

En la Comissió de Cultura i Educació, celebrada el 24 de març, debatérem una Proposició en la que demanàvem que s’instara el Govern de l’Estat a incorporar les titulacions de l'àmbit de l'enginyeria informàtica (grau i màster) en la discussió del conjunt de les enginyeries i a actualitzar el llistat de d’especialitats d’enginyeria per tal d’incloure-les.
El problema és que les titulacions universitàries d’Enginyer Informàtic i enginyer Tècnic Informàtic, no estan regulades en no aparèixer en el llistat de les enginyeries. Aquesta situació, que afecta a unes dues-centes mil persones, comptant els titulats i els estudiants, és un greuge comparatiu ja que, si per a validar un projecte de construcció d’un edifici es necessària la signatura d’un arquitecte, o per a construir un pont, el projecte ha de ser validat per un enginyer de camins, no existeix cap norma que regule que qui fa un projecte informàtic tinga la formació adequada.
La proposta que vam presentar era adequada, necessària, demandada pels afectats i en consonància amb el que reclamava la Conferència de Degans i Directors de Centres Universitaris d’Informàtica. No obstant no es va aprovar, és més, no va tindre cap vot favorable més que el del BLOC.
El Partit Popular volia esmenar-la malgrat que, el seu Diputat Soria Mora, va reconèixer textualment que la seua esmena “no modifica, en esencia los contenidos”, donant les mateixes raons que des del BLOC vam mantenir en l’exposició, i explicant que el que jo proposava era el mateix que ells havien presentat a Madrid. Davant la inconsistència de les raons donades per esmenar una proposta per a dir el mateix que es proposava inicialment, i el de dir com a raó per no aprovar-ho tal com estava, que era el mateix que ells van proposar a Madrid explicant que “a fin de cuentas somos una cámara distinta, no somos el Senado”, va donar una raó de pes: “tenga en cuenta también usted que somos el grupo mayoritario de la cámara”.
Davant d’aquesta afirmació, que li vaig reconèixer –és evident que pesen més-, vaig decidir apel·lar a la responsabilitat del vot; seria inútil fer referència al Contracte Social que representa el compromís assumit amb la ciutadania en el moment en que ens presentem a les eleccions, va votar que no al mateix que, a Madrid, va presentar i demanar el vot favorable.
I el PSOE? La diputada Noguera Montagut va argumentar que açò no era competència de Les Corts Valencianes sinó del “Gobierno de España” , i va voler donar un pas endavant parlant de compromisos incomplits del Consell, que no tenien res a vore amb el tema que tractàvem; una vegada més el seu discurs no estava raonat en base a les necessitats del poble valencià sinó marcat profundament pels interessos del govern estatal.
M’agradaria poder dir als afectats que Les Corts s’havien pronunciat a favor de defendre els seus interessos, però no va ser així; la proposició presentada per mi no es va aprovar, va tenir el vot en contra del PP i l’abstenció del PSOE, malgrat que tots tres estàvem d’acord amb els plantejaments que es van fer. Esperem que a Madrid, on també s’està debatent, tinguen més trellat.

PRESENTACIÓ DEL BLOG DE JOSEP MARIA PAÑELLA

Amb aquest article presente el meu blog, blog que he decidit obrir, principalment, per donar a conèixer la meua activitat política. A les Corts, tant Enric Morera com jo, estem presentant una important quantitat d’iniciatives polítiques, moltes de les qual estan passant desapercebudes per a una gran part de la ciutadania bé perquè a alguns mitjans de comunicació no els pareixen importants, bé perquè a alguns mitjans de comunicació els pareixen importants, però consideren que no les ha presentat el grup polític adequat. En conseqüència he decidit posar en marxa aquest mitjà

En aquests dos anys que estic a Les Corts Valencianes, m’he adonat de que la importància de l’activitat dels grups de Les Corts no es percebuda des de Castelló, es considera que són coses de València, i per tant, als ciutadans i ciutadanes de Castelló no ens acaba d’afectar. Des d’aquest blog intentaré canviar, en la mesura de les meues possibilitats, aquesta percepció. Les comarques de Castelló formen part d’una país, el País Valencià, i Les Corts són la representació de la voluntat popular de tot el País, Castelló inclòs.

A les Corts es debaten de manera continuada els problemes del nostre País, de la nostra gent; a Les Corts es prenen acords que afecten el futur de tota la ciutadania valenciana, també a la de Castelló, malgrat que aquest debat, a la Radio Televisió Valenciana no l’interessa transmetre´l. Potser algú tinga vergonya del que diu allí, jo no, per tant des d’ací tindreu informació del que allí passe, per cert us garantisc que no seré imparcial, serà la meua visió, la visió d’un nacionalista valencià, compromès, des de fa ja molts anys, amb l’expansió d’una ideologia que busca que el País Valencià, tinga el reconeixement que li pertoca, tant a nivell econòmic com social i cultural.
També voldria que aquest blog fos un lloc de debat obert, de manera contínua, sobre els temes que ací es plantegen, un lloc on caberen totes les manifestacions possibles amb l’única imposició del respecte més absolut a totes i cadascuna de les persones participants, com exigeix un comportament democràtic.

Res més, servisca aquest article com una declaració d’intencions d’allò que començarà demà mateix, dia en que parlarem de les postures que es van manifestar al voltant de la proposta de regulació de les professions relacionades amb l’Enginyeria Informàtica.