dijous, 15 de desembre del 2011

L’engany del PP porta les farmàcies a la vaga.


En el darrer plenari ordinari li vaig preguntar al Conseller de Sanitat quines mesures anava a prendre per a pagar el deute a les farmàcies i prevenir que no es torne a produir un retard similar.
El motiu de la pregunta era que la Conselleria de Sanitat devia, a 25 d’octubre –data en què vaig presentar la pregunta–, 360 milions d’euros, aproximadament, als farmacèutics del País Valencià, en concepte de factures de medicaments anteriorment dispensats, i la meua preocupació al respecte va augmentar en veure que en el projecte de pressupostos que estem debatint, amb les quantitats reflectides, no es garanteix de cap de les maneres el pagament a les farmàcies dels productes sanitaris que recepta el Servei Valencià de Salut o el que és el mateix, que les farmàcies no podran pagar els proveïdors, i hauran de deixar de dur uns productes que molts malalts necessiten rebre de manera irrenunciable. I és que si no s’augmenta la partida pressupostària destinada a aquesta finalitat es deuran, a final d'any, a les farmàcies uns 600 milions d’euros, una de dues, o no els pagaran aquest deute, o els el pagaran però, en finalitzar l’any 2012, els tornaran a deure com a mínim uns altres 600 milions que no tenen pressupostats.
La contestació del conseller va ser que havien consensuat un calendari de pagaments i que ja s’havia pagat, abans de les eleccions, els primers 60 milions -corresponents a mitja mensualitat- , que els primers dies de desembre es pagarien 60 milions més i la mateixa quantitat a finals d’any, prorratejant-se la resta en els primers pagaments de l’any 2012.
Però el PP incompleix els seus compromisos i, passades les eleccions generals, ja s’ha oblidat i no ha fet el segon pagament amb la conseqüent irritació dels professionals afectats i una convocatòria de vaga que, de no evitar-se, afectarà totes les persones ja que tots i totes som usuaris de les farmàcies.
Ni la mentida, ni la imprevisió ni la irresponsabilitat de voler justificar-se permanentment donant la culpa als demés són mostra de bon govern, ara, amb l’elecció de Rajoy, s’han acabat les excuses, però ens queden encara les mentides i la falta de previsió.