Hem aprovat demanar l'adaptació de les pensions de llauradors i ramaders a les del règim general de la Seguretat Social.

De vegades es donen les condicions favorables per aprovar una Proposició No de Llei; en primer lloc, el que es proposa ha de ser convenient i ha d’estar ben raonat, però això no és prou, per aconseguir la conformitat de la resta de grups no és prou que la petició siga justa i raonable, també fa falta que vegen l’oportunitat, al PSOE li dona urticària tot allò que li treu els colors al Govern de l’Estat i el PP es nega a aprovar cap sol·licitud dirigida al Consell, encara que s’alegra quan les peticions es dirigeixen al Govern presidit per Zapatero.
Amb aquesta introducció pretenc dir-vos que no presumisc de que s’haja aprovat, el més important és que ningú s’haja atrevit a votar en contra, i voldria pensar que ho han fet perquè és just, perquè cal defensar els nostres llauradors, que dediquen el seu treball a produir, no a especular com molts altres; ells sí que creen riquesa, si els deixen.
És per això que no es pot permetre que la pensió mitjana mensual que rep un llaurador o ramader de la Comunitat Valenciana a través del règim especial agrari de la Seguretat Social (REASS) siga de tan sols 504 euros al mes, molt per sota de la mitjana de la que correspon als que provenen del règim general de la Seguretat Social, que és de 906 euros, segons les dades del Ministeri de Treball corresponents a desembre de 2009.
Un pensionista agrari cobra així 402 euros al mes menys que una altra persona que cotitza en el règim general, la qual cosa significa que en termes percentuals un pensionista agrari cobra únicament un 56 per cent respecte a una altra persona que cotitza en el règim general.
Si s'analitzen totes les pensions existents, únicament observarem les d'assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa -de mitjana, 349 euros- i les d'empleats de la llar -465 euros-, que perceben una quantitat inferior a les dels llauradors i ramaders en el règim agrari. Fins i tot el salari mínim interprofessional previst per a 2010, que és de 633 euros, és més alt que el que percep un llaurador o un ramader per la pensió. I si s'analitza per tipus de pensions, la mitjana del règim agrari en la jubilació ascendeix a 556 euros, pels 1.076 euros que es cobren del règim general. Amb relació a la pensió per viduïtat, sense ser la diferència tan elevada, també és significativa, ja que en el general es cobren, de mitjana, 619 euros i en el règim agrari, únicament 446 euros.
En la incapacitat permanent les diferències també són molt importants atès que en el general es percep, de mitjana, 931 euros, mentre que en l'agrari disminueix la quantitat fins als 479 euros. El règim general de la Seguretat Social agrupa més de 5 milions de persones a tot Espanya i el règim agrari únicament prop de 650.000 persones, però això no és motiu suficient perquè hi haja aquest greuge comparatiu perquè parlem d'un sector estratègic. No s'ha d'oblidar que els llauradors i els ramaders formen part d'un sector estratègic per a la societat, ja que, a més de produir aliments sans i de qualitat, mantenen i gestionen el 80% del territori, fixen la població a les zones rurals i conserven el paisatge i el medi ambient del qual després es beneficien tots els ciutadans.
Per tot això, vaig presentar i es va aprovar:que Les Corts insten el Govern de l'Estat a adaptar les pensions de llauradors i ramaders a la mitjana dels que provenen del règim general de la Seguretat Social.
Esperem que se’ls atenga.

NOVA AGRESSIÓ DEL MARROC AL POBLE SAHRAUÍ

Ha rebut de Mahfoud Alí Beiba, President del Parlament de la República Àrab Sahrauí Democràtica, un correu amb la descripció del darrer (?) atemptat del Marroc contra els drets del poble sahrauí i he cregut oportú donar-li difusió, per què pugueu conèixer de primera mà la situació d’aquesta gent. Vaig a presentar una Proposició No de Llei a Les Corts demanant la condemna d’aquests tipus d’actuacions que constitueixen un autèntic exemple de terrorisme d’estat.

“La Fundació Sàhara Occidental CONDEMNA la sanguinària intervenció policial contra la població sahrauí en la ciutat ocupada de l’Aaioun.Les autoritats marroquines han arremès de forma cruel contra centenars de ciutadans sahrauís que es manifestaven, de forma pacífica, aquest passat dimarts, en el barri de Maatala de la ciutat l’Aaioun, capital del Sàhara Occidental, per a celebrar la tornada d’onze activistes sahrauís.El diumenge 7 de març, el grup dels onze, tornava a l’Aaioun, després d'una visita als campaments de refugiats i als territoris alliberats, per a mantindre contacte amb la seua família i amb el seu poble en l'exili. A la seua arribada, centenars de familiars i amics esperaven en l'aeroport però, la policia marroquina, els va impedir accedir a la sala del mateix. Desenes de policies van prendre els carrers de la ciutat ocupada de l’Aaioun, així com l'accés als domicilis dels activistes.
El dimarts 9 de març, segons informacions dels defensors de drets humans i dels observadors que es troben en el territori ocupat, la policia va escometre violentament i, sense previ avís, a la població civil desarmada, realitzant càrregues policials d'extrema duresa, colpejant a tots els que es trobaven en el carrer amb pals, porres i que, quan caien a terra, eren violentament colpejats, produint nombrosos ferits dels quals, encara falten per determinar el grau de les lesions que els han sigut infringides, desconeixent igualment el lloc on han parat alguns d'ells.
Entre els ferits es troben:Brahim Sabbar, secretari general de l'Associació Sahrauís de Víctimes de Greus Violacions de drets Humans comeses per l'estat marroquí (ASVDH ), que presenta fortes contusions en el cap.
Naama Asfari, Copresident del Comité per al Respecte de les Llibertats i els Drets Humans en el Sàhara Occidental (CORELSO) i Observador Internacional en judicis contra defensors de drets humans, presenta ferides en el cap, cara i esquena.
Ahmet Sbai, secretari general del Comité per a la protecció de presos sahrauís.
Izana Ameidan, activista de drets humans i del grup dels 11, ha rebut diverses ferides en distintes parts del cos.Ahmet Hammia, defensor de drets humans, presenta ferides en l'esquena.Dagna El Musaui que ha perdut dos dents i presenta contusions en el cap i hematomes en altres parts del cos.Mariam Amgaizlat, presenta contusions fortes en els ulls i en la boca.Manna Hadi, Hayat Rgaibi i Dahba Ayach amb fortes contusions.
Els successos que han passat, posen de manifest que, darrere de la cimera Unió Europea-Marroc, baix la presidència d'Espanya, celebrada a Granada i davant de la debilitat de la postura de la Unió Europea i de la seua presidència, que no han volgut incloure en l'agenda les greus vulneracions de drets humans que comet el regne del Marroc des de 1975, contra la població autòctona sahrauí, han provocat la repressió cega contra la població civil i els defensors de drets humans, que exercint el dret reconegut en els acords patrocinats per la Minurso i en l'esperit que el poble sahrauí, que es troba separat, puguen mantindre contactes, ha exercit contra la comunitat internacional i contra els acords firmats una nova fase d'aniquilació de qualsevol resistència a l'annexió del territori.
Instem a la Unió Europea i a la seua Presidència, a Cristopher Ross (Enviat Especial de les nacions Unides per al procés de descolonització), a Espanya i a França, així com a Estats Units, tots ells garants de la legalitat internacional, perquè intervinguen de forma immediata, protegisquen als defensors de drets humans i a la població civil que estan sent atacats, així com als observadors internacionals que es troben en el territori, en témer que aquesta onada de repressió s'estenga per tot el territori ocupat del Sàhara Occidental.
Ens adherim als comunicats de condemna realitzats pels comités de defensa de drets humans, que realitzen el seu treball en els territoris ocupats, així com dels comunicats d'Institucions, Organismes i associacions que han denunciat aquests fets.”

Manifest Més que Música

Ahir vaig recolzar amb la meua presència a la lectura del manifest les demandes de la Federació de Societats Musicals, justes demandes, fetes públiques i no reconegudes per la Conselleria de Cultura ni per la d’Educació, les dues que tenen responsabilitats al respecte.

La federació demana que signem el manifest Més que Música això ho podeu fer en la següent adreça electrònica: http://www.fsmcv.org/page.asp?op1=1&lg=_es&Id=7001

El manifest ho podeu llegir a continuació.

La MÚSICA, a la Comunitat Valenciana, és una expressió artística que va molt més enllà de ser una manifestació merament cultural i festiva. És, a més, la forma que té aquest poble de relacionar-se amb el seu entorn i amb els seus semblants, de formar-se i de créixer. El seu màxim exponent són les Societats Musicals, amb les seues escoles de música, bandes, orquestres, cors i grups instrumentals de tot tipus, entitats que han contribuït a conservar el nostre patrimoni cultural i musical i han articulat la nostra estructura territorial i social, enfortint la nostra identitat, per ser la música una de les arts més arrelades i un dels trets essencials de la idiosincràsia de la Comunitat Valenciana.

Més que Música. Les 525 Societats Musicals d'Alacant, Castelló i València, amb els seus més de 200.000 socis i 40.000 músics (el 50% nacional), estan representades des de fa més de 40 anys per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), i han creat un teixit associatiu, cultural i formatiu únic en el món.

Més que Música. Les Societats Musicals són, a la Comunitat Valenciana, un patrimoni cultural autòcton, forjat durant centenars d'anys, per al qual s'ha sol·licitat la declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC), i a la qual ja s'han adherit multitud de poblacions i associacions.

Més que Música. En la vessant pedagògica i didàctica, les nostres escoles de música amb els seus més de 60.000 alumnes proporcionen, a més de formació musical teòrico-pràctica, una educació integral per a la convivència i la participació social, i fomenten valors com el treball en equip, l'esforç col·lectiu, la tolerància, la solidaritat i la flexibilitat, elements importants a l'hora de formar part d'una agrupació artística i que són factors clau del desenvolupament individual i col·lectiu de les persones.

No obstant això, la Generalitat Valenciana, amb la seua inadequada política educativa i cultural, no dóna suport ni garanteix el desenvolupament del nostre moviment associatiu, no ofereix una resposta eficaç davant les necessitats plantejades pel col·lectiu en els últims anys i incompleix els acords signats, el que ha provocat la protesta de la FSMCV, de les Societats Musicals associades i de les seues escoles de música.

Aquest moviment social, que ha mantingut històricament acords amb governs de tots els signes, el que ha propiciat que tinguem un marc legal, la Llei Valenciana de la Música, aprovada per unanimitat de tots els grups polítics de les Corts Valencianes, corre, avui dia, el risc de desaparéixer. Un risc real atés que les dotacions dels programes autonòmics de finançament s'han reduït alarmantment en un 35%, en el pressupost de 2010, i suposen solament el 22% de les necessitats pressupostàries estimades per la FSMCV per al col·lectiu de les Societats Musicals.

PER AIXÒ, DEMANEM L'ADHESIÓ A AQUEST MANIFEST de totes les persones, entitats i col·lectius que conformen la nostra societat perquè insten a les institucions públiques que complisquen amb el disposat en la Llei Valenciana de la Música, amb els acords signats amb la FSMCV i amb l'adequada actualització dels programes institucionals que puguen garantir el futur d'un patrimoni que entenem com universal.

Més que Música.

“Quan els governs no protegeixen i desenvolupen la cultura dels seus propis pobles, perden la dignitat per a governar-los”