dilluns, 26 d’octubre del 2009

BLOC D’HONOR PER A MIQUEL GRAU EN EL DARRER DIUMENGE D’OCTUBRE. (Discurs pronunciat a El Puig el 25/10/09)




Companys i companyes, avui, en aquesta festa tradicional del nacionalisme valencià, oferim a Miquel Grau, el BLOC d’Honor.
Els qui fa 30 anys mataren a Miquel Grau, avui continuen insultant, continuen agredint, continuen fent tot el possible perquè la societat valenciana no siga una societat lliure, democràtica i valenciana.
Els qui s’oposaren a aquell clam popular de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia!” són els qui ens feren un estatut de vergonya i l’han reformat en un estatut encara més de vergonya.
I tan perillosos són els qui agredixen com els qui miren cap a un altre costat, com si no passara res i diuen que la violència feixista és un símptoma de normalitat democràtica.
I no és així. No és normalitat democràtica que el País Valencià siga un reducte de feixistes i neonazis. No és normal que el delegat del govern estiga de braços creuats, sense detindre ni perseguir als violents i, a més, autoritzant-los manifestacions. No és normalitat democràtica.
La normalitat és la gent valenta del BLOC, que creu en esta terra i en les seues gents, que defensa la nostra identitat valenciana. La normalitat democràtica són els joves valents del BLOC, que demostren ser més demòcrates que ningú i assistixen a actes on són insultats i agredits i ells responen de manera pacífica i civilitzada. Prenga bona nota, senyor Peralta, que els qui saben de normalitat democràtica són els agredits, amb els qui vosté no vol parlar de res.
N’estic orgullòs d’haver fet cas als joves que es posaren en contacte amb mi per tal que els acompanyara a la marxa cívica del 9 d’Octubre, ja temien el que anava a passar i van pensar que la presència dels dos dipùtats del BLOC seria un fre; fre que no va actuar, ni vosaltres ni els diputats, representant del poble valencià van ser un fre per als violents, per als feixistes, per als que atempten contra la llibertat, i contra la democràcia; no va ser un fre per aquells que celebren el 9 d’octubre posant bombes a la seu del BLOC. Posar bombes, amenaçar, agredir a aquells que no pensem igual, insultar i amenaçar públicament els diputats, té un nom, al País Basc li diuen terrorisme. Però es veu que, per al PSOE, la definició de terrorisme està en funció de les ideologies d’on prové i sobretot de les d’aquells que ho pateixen.
També ha de prendre bona nota el president de la Generalitat, eixe president que s’ha fet famós en mitja Europa pels seus negocis i que no ha fet cas a la petició formal que férem perquè l’Alta Distinció de la Generalitat se li concedira a Miquel Grau, perquè han passat molts anys i és de justícia reconéixer a un jove entusiasta alacantí que exercia el seu dret a expressar-se i a demanar un País Valencià millor. El resultat, tots i totes el sabem i jo ara pregunte, a l’igual que fa Al Tall en la seua cançó: “Per guanyar la llibertat, quants germans tenen de caure?”. Espere que el senyor Peralta es pose prompte a treballar i no permeta que arribem a tindre una altra víctima mortal en les files del valencianisme progressista, d’unió i de construcció nacional.
Com Camps no té vergonya ni memòria, el BLOC va decidir posar-se en marxa per reconéixer a Miquel Grau i hui, volem entregar el BLOC D’HONOR a títol pòstum a eixe jove alacantí que sempre estarà en la memòria del nacionalisme valencià.
Miquel Grau Gómez (Alacant, 1957 - 16 d'octubre de 1977). Jove alacantí mort el 1977 com a resultat de la ferida d’una rajola que li va ser llançat mentre participava en l'enganxada de cartells per a la Diada del País Valencià d'aquell any. El seu homicidi ha esdevingut un referent històric del valencianisme en la transició democràtica.
La nit del 6 d'octubre de 1977, Miquel Grau es trobava, juntament amb Mari Llum Quiñonero Hernández (del Moviment Comunista del País Valencià), Juan Ángel Torregrosa i Xavier Álvarez Landete enganxant cartells de la Diada del País Valencià a la plaça dels Cavalls (plaza de los Luceros) quan algú els hi va llançar dues poalades d'aigua, un test i finalment un maó que li va pegar al cap. Fou traslladat, per un particular, a la Casa de Socors i d'ahí a la Residència Sanitària de la Seguretat Social on va ingressar en estat comatós. Els seus companys declararen els fets davant la policia en presència del senador José Vicente Beviá Pastor. El dia 9 d'octubre, durant la Diada, entre 4.000 i 5.000 persones es manifestaren a l'Esplanada d'Alacant per a protestar pel fet. Malgrat les operacions mèdiques i la transfusió de sang, els efectes del cop vas ser fatals i vam perdre Miquel Grau, vam perdre un lluitador per la democràcia.
Quan no eren passats dos anys de la mort de Franco, la policia va fer un treball professional de cerca i el dia 11 d'aquell més fou detingut i acusat del fet Miguel Ángel Panadero Sandoval, de 19 anys, fill dels propietaris d'una gasolinera i proper a l'ultradretana Fuerza Nueva, que es va confessar culpable. Argumentava que no suportava els cartells a la façana de l'edifici. El dia 12 de maig de 1978 es va celebrar el judici, estant encomanada l'acusació particular a Juan María Bandrés, conegut advocat i polític basc. Panadero Sandoval, tot i que va ser condemnat per homicidi a 12 anys i un dia de presó i a pagar diverses indemnitzacions, va sortir en llibertat el 1982.
Jove senzill i de caràcter marcadament dolç i afable, en Miquel Grau ha esdevingut un símbol de la lluita i la reivindicació valencianista en la transició a la democràcia. Tanmateix, l'èpica del moment històric ha ignorat el seu personal vessant humà. D'altra banda, com a resultat d'una tendència simplificadora, algunes de les dades encara sovint publicades no son històricament correctes, com ara la seua miltància en un determinat partit polític. El grup Al Tall composà en honor seu A Miquel Grau.
Miquel Grau va morir víctima de la violència feixista, fou víctima d’un acte terrorista per defensar la identitat valenciana, per fer publicitat del Dia Nacional Valencià (9 d’Octubre) i per defensar un estatut d’autonomia digne per a la nostra terra i per enganxar cartells que reclamaven el que demanava en eixe moment la pràctica totalitat de la societat valenciana: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia!.
A més a més, i atés a la Llei de la Memòria Històrica, En Miquel Grau i Gómez és la darrera víctima oficial de la transició democràtica a l’estat espanyol, una víctima oblidada pels primers governs autonòmics i per això, és l’hora que se li atorgue l’Alta Distinció de la Generalitat per defensar els valors democràtics i la identitat valenciana a títol pòstum a Miquel Grau.

dissabte, 24 d’octubre del 2009

ELS “POLOLOS” DEL DAVID


En el passat plenari li vaig fer una pregunta, a la Consellera de Cultura, al respecte de la suspensió de l’òpera de Ruperto Chapí, Roger de Flor, que s’havia programat per als actes del 9 d’octubre i dins de la celebració del Centenari de la mort del compositor valencià Ruperto Chapí. Aquesta òpera s’havia de fer al Palau de la Música i en la programació va participar el Institut Valencià de la Música.
Quan se n’adonen de que parla de Catalunya, del poble català i dels catalans, proposen, canviar les referències al poble català per Aragó i Valencia, cosa que fa que els descendents del compositor avancen que duran endavant accions judicials si es fan aquests canvis en l’obra.
L’obra acabà suspenent-se.
L’única contestació que vaig tenir és la de que no és responsabilitat de la Consellera.
Com que no? Si en la programació col·labora l’Institut Valencià de la Música, que depèn directament de la Conselleria. O no subvenciona la mateixa conselleria les activitat del Palau?
Una vegada més hem fet el ridícul, més encara si atenem a les explicacions donades de per què s’intenta canviar el libreto:
· Volien fer-li un regal a València (!!!???)
· Que saliera el nombre de València me parecia muy bonito (és veu que la frase preferida de Camps ha fet escola)
· L’òpera era de Chapí, ocorria en la Corona d’Aragó i s’interpretava el dia de València. (!!!???)
· Per a evitar crispació. (De qui? Per quin motiu hi havia crispació?)
Tampoc ens va aclarir qui ha estat el responsable d’aquesta malifeta.
· Mayren Beneyto havia dit que havia estat l’orquestra de València però aquests van contestar que no en tenen res a vore.
· És el director de l’obra qui assumeix la responsabilitat, però inicialment havia dit que era per “ordres de dalt”. Igual que li han fet pagar els vestits a Ricardo Costa, ara deixen que siga el director qui carregue amb la responsabilitat. Com per a tindre’ls per amics.
Vaig començar la meua intervenció preguntant-li a la Consellera quan s’havia assabentat de que Roger de Flor no era valencià? I si sabia les barbaritats que havien dit? Una Conslelra hauria de pronunciar-se davant la falta de rigor històric d'allò que intentaven, que provenint, encara que siga indirectament, de la seua Conselleria (de Cultura!) és molt més que greu.
Vaig preguntar si sabia que l’obra ens situava a les darreries del segle XIII i inici del XIV, moment en que el Regne de València estava en procés de repoblació i d’organització i, en aquell moment, res més lluny de la voluntat del nostre rei, fer una campanya d’expansió, quan no teníem prou gent ni per poblar les noves terres.
El govern valencià, junt amb l'alcaldessa de València, ha desenterrat la censura i aquesta situació era com si exposaven el David de Miquel Àngel i li posaven uns “pololos”. Seria el mateix que han fet, tapar allò que els genera rebuig.
Populisme, prepotència i ignorància és el que ha demostrat la Consellera per haver callat, recordem que el Palau de la Música és un organisme que es manté amb fons econòmics de la Generalitat.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

EL BLOC HA DIT SÍ A LA REGULACIÓ DEL PARANY.




En el Plenari d'aquesta setmana vam debatre la modificació de la llei de caça valenciana per tal de que es puga permetre la regulació de la caça del parany.
No ha sigut una decisió fàcil, ja que, en el BLOC, es dona al mateix temps una ideologia ecologista i, com a nacionalistes, una preocupació per la conservació dels nostres costums tradicionals. Ho vam debatre a l’executiva, vam replegar informació d’uns i altres i al final vam decidir dir sí, reflexivament, i aquest és el nostre raonament:
El parany és una tècnica de caça tradicional, molt extesa en diverses comarques del País Valencià, principalment en les terres del nord, i que, a data d’avui, és considerada il·legal per contradir els articles 8 i 9 de la Directiva 79/409/CEE del Consejo, de 2 de abril de 1979.
Sabem que algunes de les persones que utilitzen el parany com a tècnica de caça, han introduït modificacions, que poden constituir un perill, per a la conservació d’algunes espècies d’aus, cosa que no passava amb la tècnica tradicional, però la situació actual del parany és la pitjor, ja que la consideració de total il·legalitat, d’aquesta tècnica de caça tant extesa socialment, ha igualat a aquells que són defensors del sistema tradicional, amb els que fan pràctiques abusives: tots actuen en la mateixa il·legalitat. Avui es dona la circumstància de que persones molt majors, en alguns casos de més de 80 anys, paranyers de tota la vida, de sobte s’han convertit pràcticament en delinqüents per fer allò que han fet sempre.
Però, a més, no ha sigut efectiva, ja que la prohibició total d’una pràctica tant arrelada, no és possible. Per aconseguir fer desaparèixer el parany, faria falta una bona quantitat d’efectius policials, i una fermesa intransigent, que originaria descontent i també enfrontaments,
El BLOC, pretén dur a terme una política que no siga sectària, sinó que evite la confrontació, i això només es pot fer escoltant les dues parts en litigi, els paranyers i els ecologistes. El fruit d’aquest sistema de reconeixement de les opinions i dels valors de tots, l’anomenem política de Baix cap a Dalt i és una política realista.
L’actual situació, com ja hem dit, és la pitjor que hi pot haver, la prohibició total ha produït la desregulació i la permissivitat total. Davant d’aquest fet ens hem pronunciat a favor de la regulació, una regulació que haurà de marcar la quantitat de paranys, de captures i tot allò necessari per fer compatible la caça amb la conservació de les aus, afondant en la idea de la sostenibilitat, marcant els límits; aquesta regulació s’haurà de desenvolupar amb posterioritat i ja vorem si li donem conformitat o no.
Però compte, el PP ha tingut la iniciativa, però ara tindrà també la responsabilitat de que la modificació de la llei siga efectiva. Ho dic perquè en aquest intent es vol donar solució, mitjançant l’aprovació d’una llei autonòmica, a una sentència basada en la interpretació d'una directiva europea i, si no es canvia la interpretació del que és una modalitat de caça selectiva, la solució no serà acceptada. No sols això sinó que impossibilitarà, en el futur el reconeixement del parany com a modalitat de caça permesa.
En els seu moment els eurodiputats espanyols no van fer la feina; la directiva d’aus és anterior a l’entrada de l’Estat a la CEE, però aquells que van programar l’entrada, no van tenir en compte que calia fer la transposició d’aquesta directiva i adaptar-la a les nostres peculiaritats, una vegada més, els eurodiputats valencians del PSOE i del PP, no van ser capaços de manifestar que hi ha un sistema de caça propi de les comarques valencianes. Per al valencians ens va valer tant tindre diputat valencians, com si haguessen sigut aragonesos, asturians o manxegos, en aquest cas, per a res. Ara, el PP, tindrà que demostrar que la presentació d’aquesta modificació de la llei de caça, no és simplement un treball d’enginyeria electoral, una manera més de posar en marxa la maquinària de fer vots. Si no posa a trebalalr els seus diputats, sinó aconsegueix que es canvien els criteris i la manera d’interpretar la directiva europea, ens quedarem com estàvem, o pitjor, perquè haurem cremat inútilment una etapa que impedirà tornar a emprendre el tema amb garanties. Avui ja s’ha obert una investigació sobre la modificació que s’acaba d’aprovar a Les Corts, esperem que tinguen la oportunitat de defendre-la. El Bloc ha donat la oportunitat amb el vot favorable, però el PP i el PSOE, portaran la gran responsabilitat , no només cal votar, sinó també convèncer prèviament. Si no fan els deures ben fets, hauran acabat amb les possibilitats de reconeixement i regulació del parany.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

9 d’Octubre: Fent País sense corretges

Aquest és l'article que hauria publicat el 9 d'octubre sinó haguessen passats els fets relatats en l'article anterior,


El Dia Nacional del País Valencià és un dia de festa però també de reflexió per als nacionalistes, per als polítics que sí creiem en la nostra terra i treballem, dia a dia, pel seu bé, pel bé i pel benestar dels ciutadans i ciutadanes que l’habiten, sense cap distinció. Enguany, però, és un 9 ‘Octubre trist, un dia en què vorem com molts alts dirigents del PP fan gala d’un valencianisme inexistent per a ells i que sols l’empren com a reclam electoral, ni més ni menys.

Ens trobem en una situació preocupant, on les corretges de la corrupció (gürtel en alemany), han lligat de peus i mans al govern de la Generalitat Valenciana i on també, les corretges de la manca absoluta de respecte a les Corts i a l’oposició, impedeixen que el BLOC i la resta de forces polítiques puguen saber tota la veritat i puguen exercir el seu treball parlamentari amb total normalitat.

És preocupant vore com els qui ens governen s’han enriquit i han rebut regals i prebendes mentre el País Valencià és una màquina de creació de desocupats, de tancament d’empreses i de pèrdues de llocs de treball. Sense futur, sense diners, sense inversió, sense polítiques serioses de creació activa de llocs de treball no podem construir un país. I tal volta és això el que vol PP –i també PSOE-, no volen que els valencians i valencianes fem país, que no és altra cosa que el que estat històricament, des d’eixa data del 9 d’Octubre de 1238.

El 9 d’Octubre, front a l’hipocresia, front a les mentides, front als fariseus d’un pseudovalencianisme capitolí, estem els polítics i els militants del BLOC. Nosaltres som la veu de la consciència, som la veu del país creat per Jaume I, som els qui mantenim viva la flama d’un sentiment de poble, orgullosos del nostre passat, lluitadors en el presents i convençuts de que ser valencià siga una realitat en un fosc i incert futur o la globalització sembla que vol fer desaparéixer a les nacionalitats menudes que no hi juguen amb les normes dels grans.

El BLOC és eixa proposta de ser la casa gran del valencianisme, un valencianisme modern de nord a sud, d’est a oest del País Valencià on defensem en clau valenciana la nostra economia, la nostra democràcia, el nostre autogovern, agricultura, joventut, dependents, majors, xiquets, ensenyament, llengua, drets socials, diversitat sexual, cultura, música, tradicions, medi ambient… I ho defensem perquè ho sabem nostre, perquè ho volem nostre i perquè és nostre i som conscients que sols nosaltres podem defensar casa nostra i no ho farà ningú de fora ni ningú que rendeix pleitesia als de fora.

Tal dia com hui, em ve al cap eixe eslògan que va gastar el Partit Nacionalista del País Valencià: “El teu País ¿qui l’ha de fer?”. Dècades després, la resposta és molt senzilla: sols el BLOC, l’únic partit valencià que planteja l’alternativa de l’Espai Valencià de Progrés.





divendres, 9 d’octubre del 2009

9 d’octubre de 2009


Avui, Enric Morera i jo, havíem quedat amb la gent del Bloc Jove, per anar amb ells a la processó cívica, degut a les amenaces que havien tingut de grups feixistes. Morera ho havia comunicat al subdelegat del govern, amb qui allí mateix tornàrem a parlar. La mesura presa ha estat, rodejar amb un grup de policies la gent del Bloc, per protegir-los.
No obstant la presència dels agents, abans d’eixir la processó, ja van haver d’aguantar que els llençaren ous i que algun energumen es tirara damunt i els llevara una bandera del bloc trecant-la.
En arribar, Morera i jo, parlàrem amb els policies i ens van dir que no podíem entrar en la marxa, per què no podien garantir-nos la nostra seguretat, ens van fer canviar l’itinerari i ens van conduir, rodejats, com si nosaltres fórem els delinqüents, a l'inici del carrer de la Pau. De sobte veiem con una bona quantitat de ¿persones? baixaven increpant-nos; la policia ens agrupa i rodeja i quant veu que anaven a carregar contra nosaltres ixen de cara a ells i aconsegueixen aturar-los. Anem al Parterre i allí un grup d’exaltats ens amenacen i venen de cara a nosaltres, la policia, corrent ocupa posicions entre ells i nosaltres, i els fa retirar-se. Ens adonem de que sabien sempre on estàvem, i és que ens havien introduït un talp, anaven preparats i amb una estratègia programada prèviament. L’identifiquem i la policia el fa anar-se’n d’allí.
Aconseguim que vingue l’autobús i hi pugen tots els que quedaven.
Aquest són els fets, ara queda la reflexió. Fa dos anys ens van posar una bomba a la seu, hem tingut agressions diverses al llarg de l’any. La violència feixista ens persegueix, a cara descoberta, i no passa res. El Delegat del Govern, Ricardo Peralta què fa? Segurament riure’s de nosaltres. Si açò hagués passat al País Basc, seria terrorisme, ací no. Si els agressor haguérem sigut els nacionalistes, també seria terrorisme, però si son feixistes, simplement cal procurar que la sang no arribe al riu. No han detingut ningú, malgrat que no només han insultat, sinó amenaçat a tots, inclosos els dos diputats, legítims representants del Poble Valencià, que allí estàvem i que, com deia, vam ser insultats, amenaçats i, si no hem estat agredits ha sigut per que els agents no ho han permès.
Era el dia de València, el dia de la Pàtria Valenciana, i l’han convertit en el dia de la vergonya dels valencians, del triomf impune de la intolerància, del ressorgir del feixisme a la ciutat de València, de la vergonya que ens fa vore el President de la Generalitat i el seu Portaveu a Les Corts, implicats en el cas Gürtel, on es denuncia el fiançament irregular i és una mostra de la corrupció que s’ha instal·lat al PP valencià.
Com Enric Morera ha recordat la processó cívica "és un acte creat per valencianistes fa moltíssimes dècades i mantés per valencianistes en els temps més foscos de la història i ara la gent violenta i antivalencianista vol apropiar-se d'un esdeveniment d'homenatge als nostres símbols valencians per la força de l'insult i de la violència, demostrant així que els qui volen acaparar l'acte no són valencianistes ni amen esta terra".