dimecres, 20 de juny del 2012

Una Fórmula Incorrecta.


 El 24 de juny, festivitat de Sant Joan, serà el dia més llarg de l’any, i no em referisc a la quantitat d’hores de sol que hi haurà, sinó per que a molta gent se’ns farà llarg de pensar els diners públics que es malbarataran en una festa, la del Gran Premi d’Europa de la Fórmula I, celebrada a la ciutat de València, mentre més de la meitat dels nostres joves estan buscant treball i no el troben i mentre augmenta la quantitat de població del nostre País que viu per baix del llindar de la pobresa.
No és una broma, tant de bo ho fora, el que la Generalitat haja comprat per 1 euro l’empresa Valmor Sport, que organitzava fins ara aquest campionat, segurament es podrà pensar que és un bon preu, però si expliquem que el que va adquirir pagant un euro és un deute de 40 milions i el compromís de pagar els més de 6.600 milions de les antigues pessetes, segurament el que pensaran és que no s’ha fet un bon negoci. A aquests diners cal sumar el més de 20 milions d’euros que cobra, per cert en un paradís fiscal, Ecclestone, més tot el muntatge del circuit, que no sabem ni sabrem el que costa. Total entre 60 i 70 milions gastat en una festa, mentre molta gent ja passa fam, mentre augmenta el nombre de persones en atur, mentre no se li paga a les associacions sense ànim de lucre que duen a terme un treball social extremadament necessari, mentre es redueix el professorat, mentre es tanquen els menjadors escolars perquè no reben els diners del funcionament, mentre a les farmàcies comencen a faltar medicaments perquè el Conseller no els paga,...
És hora de reflexionar, de pensar què fem amb els diners públics, la política de Grans Esdeveniments ha estat punt essencial de la imatge que Camps i, ara Fabra, han donat del nostre País, però ara la festa s’ha d’acabar, no és temps de festa, no és temps de regalar diners als milionaris, no és temps de rescatar el bancs, és temps de rescatar persones, de lluitar per què tot el món tinga una vida digna.





dijous, 7 de juny del 2012

Fabra presumeix del pagament dels deutes el mateix dia que té tancades les farmàcies pels deutes.


Ni que siga per una qüestió d’estètica, el PP hauria de vigilar més el que diu i, sobretot, quan ho diu ja que considere particularment desafortunat que el president Fabra vulga presumir en el ple de les Corts del pla de pagament dels deutes, que segons ell serà el remei de tots els nostres mals; i ho faça justament el mateix dia que les farmàcies del país han hagut d’abaixar les persianes, degut a la manca de pagament per part del govern que ell presideix, dels medicaments que dispensen als usuaris del Servei Valencià de Salut”.

Des de Compromís vam advertir clarament en el seu dia que el pla de pagament a les farmàcies que havien pactat amb aquestes naixia coix; la raó?, Que en la partida pressupostària corresponent, no havien tingut en compte el deute acumulat de l’any passat, de manera que, quan han anat liquidant-lo poc a poc, ens trobem que en juny, és a dir, a la meitat de l’any pressupostari, ja han esgotat les quantitats destinades a aquesta finalitat, i ja veurem com s’ho fan ara per a pagar les despeses que teòricament han de liquidar durant la resta del 2012. Però el PP, evidentment, tan satisfet d’ell mateix com sempre, no va voler esmenar-ho per a ampliar aquestes quantitats.

Un tancament dels establiments farmacèutics es sempre una actuació molt complicada, que genera problemes als usuaris, als treballadors d’aquests centres i als farmacèutics titulars. Però la ciutadania que patirà les molèsties que es generen ha de saber clarament que l’única responsable de la situació és una Generalitat en mans del PP, que és qui distribueix, d’una manera molt sui generis, els diners disponibles en època de crisi. Només cal fixar-se en qui cobra i en qui no. Recordem el cas de PATIM, que hem hagut de denunciar la situació límit en què es troba. Recordem els impagaments a la Fundació Síndrome de Down, que ha dut també aquesta entitat a una situació límit; però no s’ha sabut, perquè no l’ha hagut, de cap protesta d’Ecclestone per haver deixat de cobrar el seu substanciós contracte de la Fórmula 1. I en paradisos fiscals, a més. I és que, com saben els farmacèutics o PATIM o la gent del Síndrome, per a la Generalitat hi ha deutors i deutors.