dimecres, 27 de maig del 2009

AQUESTA ÉS UNA CADENA MOLT IMPORTANT. SI LA TRENQUES LES CONSEQÜÈNCIES SERAN TERRIBLES.

Açò no és cap broma, esta és una cadena real. Si has rebut este mail, has d’anar a votar el 7 de juny al BLOC-Coalició per Europa.

Has de reenviar el mail a 10 persones del teu entorn, i has de convéncer-les que vagen també a votar, i que continuen amb la cadena.

No és la típica promesa electoral que si no es compleix no passa res, no; açò va de bo, i si no vas a votar i trenques la cadena, les conseqüències seran terribles:

§ No tindrem Corredor Mediterrani viari i ferroviari, i no podrem afavorir el transport dels productes valencians cap a Europa.

§ Ningú no canviarà l’actual normativa europea en matèria urbanística i el PP i el PSOE continuaran destruint el nostre territori. Faran una Marina d’Or i una Terra Mítica al costat de cada camp de golf, i hi haurà un camp de golf en cada poble. I l’Europarlament no dirà res.

§ El valencià no serà llengua oficial a Europa, i només servirà per cantar Tio Canya, això sí, fora d’horari escolar, que a l’escola es parlarà en anglés i xinés mandarí.

§ L’agricultura valenciana continuarà patint la competència dels països de fora de la UE, que sovint no tenen ni les més elementals garanties fitosanitàries. I ningú no ajudarà els llauradors front a les grans superfícies subvencionades.

§ El model econòmic no canviarà, es continuarà destruint teixit industrial i comercial, conseqüència de la política de monocultiu de la rajola, que el PP i el PSOE han implantat al nostre País. Un model que ens ha convertit en líders en desocupació.

Per favor, pren-te seriosament esta advertència i no trenques la cadena.

Gorka Arizabaleta, de Zarautz, no va reenviar els mails ni va anar a votar, i ara governa el seu país el PSOE amb el suport del PP i UPyD.

Jaume Corberà, mestre de València, no va fer cas d’un mail similar en 2007, i ara ha de pagar-li la roba al President Camps i aguantar que Rus li diga “gilipolla”.

No trenques la cadena, el País Valencià no pot trencar la cadena.

A Occitània la van trencar, i ara estan obligats a escoltar les cançons de Carla Bruni.

A Lituània, en canvi, la gent va fer cas d’una cadena similar i ara tenen representació pròpia a Eurovisió.

Reenvia este mail en les properes 24 hores a 10 persones, i el 7 de juny vés a votar BLOC-Coalició per Europa. Comença a construir l’Espai Valencià de Progrés!





diumenge, 24 de maig del 2009

EL BLOC A FAVOR DE PROPOSAR QUE LES NOSTRES BANDES ES RECONEGUEN COM PATRIMONI CULTURAL INMATERIAL I ETNOLÒGIC.

Aquesta setmana em vaig reunir amb membres de la direcció de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, per tal de tractar la possibilitat de que les nostres bandes siguen declarades oficialment com a Patrimoni Cultural Valencià.

El reconeixement de les Bandes de Música com a Patrimoni Cultural Immaterial és possible legalment i aconsellable socialment; ho recomana la mateixa UNESCO quan el defineix la com els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques -junt amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són inherents- que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i grups en funció del seu entorn, la seua interacció amb la naturalesa i la seua història, infonent-los un sentiment d'identitat i continuïtat i contribuint així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana, i encomana als Estats: adoptar les mesures necessàries per a garantir la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial present en el seu territori i identificar i definir els distints elements del patrimoni cultural immaterial presents en el seu territori, amb participació de les comunitats, els grups i les organitzacions no governamentals pertinents.


També la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià estableix que formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, coneixements i pràctiques de la cultura Tradicional valenciana i, a més, crea l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, adscrit a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, com a instrument unitari de protecció dels béns mobles, immobles i immaterials del patrimoni cultural els valors de la qual hagen de ser especialment preservats i coneguts.
Per tot açò i per què ens agraden les nostres bandes, per què ens agraden el nostres musics i per què ens agrada la música, els recolzarem en aquesta proposta i esperem que puga fer-se amb la unanimitat de tots els grups.

dijous, 21 de maig del 2009

El PP rebutja el reconeixement públic de les Corts al primer conseller de Cultura Francesc Bosh i Morata

El Partit Popular ha rebutjat la tramitació de la Proposició No de Llei presentada per mi, per tal de reconéixer la tasca divulgativa del conseller de Cultura en l’època de la II República, el xativí Francesc Bosch i Morata. La tasca de Bosch i Morata fou importantíssima per a desvetllar la consciència del Poble Valencià com a nacionalitat històrica.

Bosch i Morata, com a conseller de Cultura promogué als anys 30 cursos de valencià, fundà els Premis Musicals del País Valencià –obtenint un àccessit Matide Salvador-, creà l’Institut d’Estudis Valencians i la Biblioteca del País Valencià, promogué treballs d’arqueologia i feu que l’IEV signara també les Normes de Castelló de 1932, sent així la primera normativa oficial per al valencià que es consensuava i que ha perdurat fins el dia de hui.

La proposta demanava fer un reconeixement públic a la figura de Francesc Bosch i Morata, com les que fa el PP a Julio Iglesias i a altres però amb la diferència que en aquest cas es tractava de posar en valor la tasca d’un amant de la nostra terra i de la nostra identitat i, a més a més, no ens costava un euro, a diferència del que fa el PP.

Esperem que l’alcaldessa de València, Rita Barberà, que feu a Bosch i Morata fill adoptiu de València, faça recapitular als seus companys de partit i els mostre la llum i la veritat d’una gran personalitat valenciana com fou l’il·lustre conseller de Xàtiva.

dimarts, 19 de maig del 2009

DEFENSA DE LA CORRECTA COMERCIALITZACIÓ DELS PRODUCTES PERIBLES

He presentat a les Corts una Proposició No de Llei sobre la política general del Consell al voltant del comerç dels productes peribles (aquells que tenen una duració limitada en el temps, com la majoria dels derivats de l’agricultura, ramaderia i pesca), en la qual propose iniciar les gestions oportunes davant del govern de l’Estat per a crear un marc legislatiu adequat, procedint a l’elaboració d’una llei de Comerç en la qual es contemplen específicament els productes peribles i on es regule la major participació dels productors en el preu de venda al públic dels productes, i dels consumidors en la informació general, així com la introducció dels Índexs de Preu de Referència de Venda al Públic, Valor de Mercat incorporat pel productor i Índex de Costos de la Distribució Comercial.

Demane també la creació d’una Comissió d’Examen de Pràctiques Comercials, per controlar la utilització de pràctiques abusives com la venda a pèrdues i el sistema de compravenda als productors sense un preu pactat, així com el control de les importacions, amb la garantia de la no utilització de productes fitosanitaris prohibits en la Unió Europea. Un exemple d’aquestes pràctiques és la recent venda en les grans superfícies, de patata francesa vella, resta de la temporada passada, que allí ha estat rebutjada, i que en canvi ací està substituint la producció de patata valenciana temprana, afonant així els preus en el camp, tal i com han denunciat la Unió de Llauradors.

Demanem també en aquesta Proposició que la Generalitat cree un programa especial específic per a la promoció i control del comerç dels productes peribles que contemple mesures especifiques per a previndre i eliminar les pràctiques comercials abusives que suporten els productors d’aquests productes, davant la pressió d’alguns sectors del comerç. Per fer-ho possible, cal condicionar la concessió de les ajudes a la Indústria Agroalimentària a les bones pràctiques comercials, així com prendre mesures específiques que servisquen d’informació clara de l’evolució dels preus d’aquests productes en tota la cadena comercial, entre elles la revitalització de l’Observatori de Preus, així com mesures específiques que possibiliten al consumidor obtenir una informació de la procedència geogràfica d’aquests productes.

Aquestes mesures són necessàries, davant de la inexistent política específica d’atenció a la comercialització dels productes peribles, tant a nivell d’Estat dom de País, necessitats d’una normativa que els protegisca, donada la seua característica que impossibilita l’emmagatzematge, i davant la temptació d’ofertar productes de segona qualitat, en la plena campanya, el que origina l’abaixada dels preus als productors, o el fet de que les anomenades marques blanques oferisquen una reducció de preus, però que no és correspon amb la minva dels marges dels distribuïdors sinó en la opressió del productor.

divendres, 15 de maig del 2009

El BLOC demana una estació intermodal en Alacant per accelerar l’arribada de l’AVE a la ciutat

El BLOC fa propostes reals i realistes, per estalviar i perquè les infraestructures arriben prompte el País Valencià. Fem política i portem a les Corts Valencianes “propostes per a fer gran la nostra Comunitat”, com diu el senyor Rambla,

Per això, ens hem fet ressó de la proposta de la Plataforma Comarcal per la Mobilitat Sostenible i hem demanat que, en compte de soterrar les vies, es porten a terme les següents accions:

1. Les Corts Valencianes insten a que la societat AVANT reconsidere la postura en torn de l’arribada de l’alta velocitat a Alacant i es trie la solució de construcció d’una estació intermodal a l’altura de la Via Parc d’Alacant, ben connectada mitjançant transport públic en l’actual estació d’ADIF, oblidant així l’opció, en estos moments inviable, del soterrament de les vies.

2.- Les Corts Valencianes insten al conjunt d’administracions implicades (estatal, autonòmica i local) en la societat AVANT a fer front als compromisos econòmics adquirits referents a l’arribada de l’alta velocitat a la ciutat d’Alacant i la creació un gran parc verd en la zona que deixaran lliure les vies ferroviàries actuals, així com a fer públic un compromís de poder tindre preparada l’estació intermodal per a la data d’arribada de l’AVE, l’any 2012 segons les últimes previsions del Ministeri.

3.- Les Corts Valencianes insten a la societat AVANT a reunir-se amb caràcter d’urgència per a prendre la decisió d’assumir la proposta feta en este sentit per la PCM, i exposar públicament un caràcter d’execució de les obres i del compromís de finançament de les administracions implicades seguint els percentatges marcats en la creació d’AVANT.

4-. Les Corts insten al Govern espanyol a accelerar l’arribada de l’alta velocitat a Alacant, i es comprometen a fiscalitzar l’acompliment dels plaços d’execució de les obres necessàries, així com a reivindicar solucions per minimitzar l’impacte ambiental de l’obra.

De forma coherent amb esta aposta, ens hem posicionat en contra de la inviable proposta de soterrament de les vies, puix la construcció d’una Estació Intermodal en la Via Parc és l’alternativa més viable des del punt de vista econòmic, perquè suposa l'abaratiment del cost total de l'obra, la que millor comunica els barris adjacents, ja que evita la construcció d'autovies urbanes de diversos carrils que suposarien un nou obstacle entre les dos parts dividides de la ciutat, i la més sostenible des del punt de vista mediambiental, per l'aposta que es fa en el transport públic i per la zona verda, en forma de Gran Parc Urbà, que quedaria després de la retirada de les vies.


Subscribim, hem defés en la intervenció i ho farem en la discussió de la nostra Proposició No de Llei, allò que diu la Plataforma Comarcal per la Mobilitat Sostenible d’Alacant: “l'estalvi que suposaria esta alternativa per a les arques públiques, qüestió bàsica en estos moments de crisi, està xifrada en 400 milions d’euros.


L’opció el soterrament no pot ser assumida ni pel Govern central, ni l'Ajuntament d’Alacant, ni la Generalitat, que sols ha pressupostat només 100.000 euros per a enguany en actuacions vinculades amb el soterrament.


Per tant el finançament de l’operació s’hauria de buscar mitjançant la construcció de vivendes. Vivendes que en este moment de crack immobiliari, no es preveuen vendre a curt termini, la qual cosa retardaria encara més les obres al no poder sufragar el cost de les mateixes. Al final la tardança en l'arribada de l'AVE al sud de la Comunitat Valenciana, serà més dramàtica encara perquè haurà d'arribar a una estació provisional”.


Tant el Govern Central socialista com el Govern de la Generalitat han discriminat la ciutat d’Alacant i no han posat els recursos financers necessaris per a avançar en una obra que, a més d’encaixar l’arribada de l’alta velocitat a les comarques meridionals del País Valencià, amb el que això comporta per a la competitivitat del teixit industrial alacantí i la cohesió territorial del sud de l’autonomia valenciana, està plantejada com una operació d’envergadura en la millora de la trama urbana d’Alacant puix suposa la creació d’una diagonal verda que exercisca de pulmó de la ciutat i tanca una ferida urbana que separa des de fa anys en dos als alacantins.

dimarts, 12 de maig del 2009

ELS ALUMNES D’AUTOMOCIÓ DEL POLITÈCNIC ESTAN EN VAGA .

Ahir vaig estar al Politècnic de Castelló per tal de contactar amb l’alumnat d’automoció; aquest alumnat està en vaga per la falta de seguretat de les instal·lacions i les màquines del taller de planxa.

És escandalosa la situació en què es troba el Taller d’Automoció de l’Institut Politècnic de Castelló. Després de presentar les nostres preguntes parlamentàries i demanar els informes corresponents, i després d’entrevistar-nos amb el portaveu dels estudiants, pensem que l’opinió pública castellonenca ha de saber que aquest taller està funcionament amb maquinària prohibida des de fa 15 anys, per la Llei de Seguretat del Treball, de manera que la mateixa Generalitat, que tancaria una instal·lació privada si tinguera una maquinària semblant, la té en ple funcionament en un centre d’ensenyament del qual es titular i està dedicat a la formació dels joves, en unes condicions de perillositat inacceptables i sabent a més que el seu condicionament per tal d’ajustar-les a l’actual normativa és inviable, perquè costaria més aquesta adaptació que la compra d’una maquinària moderna ja adaptada. I estem parlant d’un local, a més, sense extracció de fums, contra el que la mateixa Generalitat exigeix en les instal·lacions dedicades a activitats semblants.

Davant d’aquest panorama, li atorguem un plaç ben curt, d’una setmana, per a que la Conselleria responga a les nostres preguntes i ho faça favorablement, comprometent-se públicament a dur a terme en un breu espai de temps les reformes necessàries per a que les instal·lacions d’aquest centre s’ajusten a una legalitat que ells haurien de ser justament els primers en salvaguardar. Cas contrari, durem aquest tema al Ple de les Corts, de manera que cadascú s’haja de retratar i deixar ben clar davant dels alumnes i els professors del centre, i de l’opinió pública castellonenca, si estan disposats o no a resoldre d’una vegada uns problemes que no poden esperar, perquè es troben en joc per una banda, la salut i la seguretat d’aquests joves estudiants, però per l’altra, si no s’utilitzen les màquines, com la mateixa Conselleria prohibeix, la seua correcta formació, amb vaga o sense vaga, en les matèries en els quals han de fer pràctiques segons els exigeix el currículum escolar.

Mentrestant la Conselleria, que ha manifestat no tenir pressupost per a renovar les màquines és gasta diners en uniformes escolars, o segueix pensant en nous events per a València. Segurament les fàbriques en que es fan aquestes màquines no paguen trages.

diumenge, 10 de maig del 2009

MILAGROSA: DIMISSIÓ.

Quan hom utilitza les argumentacions en funció de la raó i no de l’interés pot trobar-se, al cap d’un temps, amb la satisfacció de trobar senyals que l’acrediten.
Això és el que he sentit en vore avui el vídeo del Plenari (http://www.canalgv.com/app/player/default.cfm?int_ElementId=4802) del dijous passat, cosa que he fet després de llegir la notícia del Levante que denunciava que era Maluenda qui havia manat a la Presidenta que expulsara la Síndica de Compromís(http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009050900_19_587450__Comunitat-Valenciana-microfono-abierto-revela-titular-Corts-echo-portavoz-Compromis-orden).

Va ser en la Junta de Síndics, celebrada immediatament després del plenari, on Ricardo Costa va exigir que s’investigaren els fets ocorreguts i s’estudiara si podien donar lloc a altres tipus de sancions. Jo li vaig contestar que estava d’acord en que s’investigara però del tot, jo volia que s’informara en base a quins articles del Reglament de Les Corts s’havia expulsat a Mònica i que es deixara ben clar si la conducta de la Presidenta estava d’acord amb el Reglament o havia estat una actuació parcial, favorable als interessos del Grup del PP i en contra del Bloc i de Compromís. Ara la investigació ha de tindre en compte les paraules de Maluenda, gravades i penjades a la web de Les Corts, dient-li a la Presidenta “Contraorden... la expulsas...le haces la ceremonia...le llamo al orden, le llamo al orden,...).
I Ricardo Costa s’atreveix a dir que el comportament de Mónica Oltra ha sigut "bochornoso y ridículo para los diputados y para Les Corts", i que "hoy se ha atentado desde un punto de vista político contra el president de la Generalitat y contra la Cámara que recoge la voluntad de los valencianos”. Mentrestant, ni se n’adona de que la màxima institució del Parlament, la Presidenta, actua com una titella en les mans de Rafa Maluenda (propietari del senyoriu de Les Corts) i de tot el PP.
A Ricardo Costa cal dir-li que comence investigant-se ell mateix i aclarisca qui li paga la roba, que comence qualificant d’atemptat contra Les Corts la conducta de la Presidenta, que explique, si té el compte corrent buit, com pot tindre un cotxe de 80.000 euros.
Concloent, Camps i Costa tenen tantes coses que explicar que jo entenc que vullguen que es parle d’unes altres i que, amb la seua complicitat, faciliten la fugida del President Camps.
I de Milagosa què? No podem tenir una presidenta amb unes actituds tant indignes, que no creu en la institució que presideix i que confon amb el partit majoritari. Ens consta que molts companys de partit no veuen bé la seua actitud (però només ho diuen d’amagats). Milagrosa, ho sento, per no ser, no eres ni reciclable, per tant només et queda la DIMISSIÓ.

dimecres, 6 de maig del 2009

Camps i Font de Mora no compareixen davant l’oposició a Les Corts.

Avui hem tingut Plenari a Les Corts i demà seguirem. El Plenari estava convocat amb l’antelació necessària i tots els grups havíem plantejat les nostres iniciatives, entre elles les preguntes de control. Ja ens havien notificat la falta del President de la Generalitat, per tant, demà no hi haurà compareixença del President del Consell.
No ha estat l’única absència, el conseller d’Educació, Font de Mora, tampoc vindrà, i jo li havia presentat una pregunta que havia de contestar-me aquesta vesprada i que s’ha quedat sense resposta.
La pregunta era senzilla l’interrogava sobre si pensava reobrir la negociació dels tretze punts del manifest de la Plataforma per l’Ensenyament Públic, després de la vaga del sector o continuarà donant-la per tancada.
Tenia previst contar-vos el debat però no pot ser, han preferit fugir-ne. No és el moment de contestar ni sobre els regals i els vestits ni sobre la situació de l’educació. Per tant us done una altra informació relacionada també amb l’educació:
Escola Valenciana engega una campanya participativa en la que ha editat una postal per remetre –la al President amb aquest text : “aposte decididament per un educació plurilingüe, per a que passe de les paraules als fets, de la propaganda a la inversió als centres i als plantejaments amb rigor. Amb aquesta campanya li demanem que atenga 5 raons perquè l’alumnat valencià tinga un 10 en llengües.
Després de tot un curs amb plantejaments sense trellat i confrontament, el conseller Font de Mora ha quedat desacreditat, i és el president el que ha de prendre la iniciativa. Per això et demanem que faces possible aquesta campanya, de la qual ets el màxim protagonista, fent arribat aquest missatge al president així com a d’altres membres del govern valencià.”
La teniu dalt reproduïda: enviem-la totes i tots!!!