El dimarts 25, vaig assistir a un acte molt emotiu. Vaig estar present en l’homenatge que se li va retre al desaparegut i plorat Joan Brusca, eixe gran home del camp, eixa persona senzilla, alegre i treballadora que tant va lluitar per les millores dels llauradors i ramaders del nostre país.
Gent com Brusca és la que ens cal. És eixa gent la que ens anima en els moments en els què ho veiem tot negre per al nostre camp. No tot està perdut, cal tindre idees, esperança i ganes de treballar.
També és veritat que cal que el llaurador, que sols entén de la terra i del treball, trobe l’ajuda i la companyia en eixe viatge de la classe política, més encara de la classe dirigent. I això, per desgràcia, no passa molt a sovint a este País.
Fa poc celebràvem la decisió de la comissió europea de fer del corredor mediterrani un projecte prioritari, projecte que la Unió de Llauradors va considerar esencial per al camp valencià. D’això en vaig parlar ací i continue pensant que és una bona notícia, però cal estar a l’aguait. Eixe corredor de mercaderies també pot servir per a transportar tota eixa producció que arriba des del nord d’Àfrica per a vendre’s a Europa, en perjudici de la nostra rica producció agrícola,si l'intercanvi es fa simplement d'acord a criteris economicistes, basats en la competitivitat del preu, el progrés ens demana posar clàusules socials en els tractats internacionals o del contrari els països desenvolupats hauran de disminuir el seu nivell de benestar per tal de poder competir en preu amb els demés.
Europa i el govern de l’Estat Espanyol, que és qui allí en representa, han de pensar més en els productors valencians, cosa que no fan mai, i sobre la que Joan m’insistia constantment. Ja estem farts de ser moneda de canvi i ara, no volem que eixes infraestructures que en principi són tan positives, siguen el rèquiem final de la nostra agricultura. En memòria del gran Joan Brusca, caldrà lluitar perquè això no passe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada