ASCER i els sindicats han acordat el Pacte per l’Empleament del sector ceràmic per tal de minorar els efectes de la crisi en aquest sector. La principal part d’aquest és l’acord per les prejubilacions dels treballadors majors de 55 anys, cosa que no es pot fer sense la implicació de les dues administracions: l’estatal i l’autonòmica. El govern estatal ja ha dit que no.
Considere una ofensa i una discriminació inadmissible la negativa del ministeri de Treball a participar en el Pla de Prejubilacions acordat per empresaris i treballadors del sector ceràmic, per tal d’alleugerir la situació en què es troba aquest sector, sense haver de recórrer als acomiadaments forçats, sempre molt traumàtics per als treballadors, les seues famílies, i l’entorn que viu indirectament dels seus salaris. És una decisió inadmissible perquè suposa un greuge comparatiu, ja que en altres sectors i en altres zones de l’estat, el govern central sí que ha contribuït activament a incentivar prejubilacions semblants, al·legant que es tractava de sectors “punters” I bé, si per a Castelló hi ha un sector punter, aquest és el ceràmic, que és la clau de la nostra producció industrial, de les nostres exportacions i de la generació de llocs de treball en temps de bonança. Cal tindre present que tampoc el PP, des de la Generalitat, ha mostrat des del principi la fermesa que devia, perquè tampoc li ha donat un suport clar i des del primer moment a aquesta proposta, com tampoc va voler accedir a les propostes que personalment vaig presentar en relació al sector, ni la de la creació d’un pla específic per ajudar-lo ni la de l’accés directe al crèdits de l’IVF, ni la de potenciar la utilització de materials ceràmics en els projectes de l’administració. Alguna cosa s’han repensat ja que Ricardo Costa ha anunciat per al proper període de sessions una proposta similar, serà uns quants mesos més tard de les que vaig presentar, esperem que siguem a temps.
Bon profit ha tret el govern de Madrid de la prosperitat que generava el sector, perquè s’ha cobrat els seus bons imposts sense que després haja dut pràcticament res a terme per impulsar aquest sector, ni en temps de vaques grasses ni menys ara, quan l’ha tocat la crisi. En aquest aspecte, com en les inversions en infraestructures, com en el finançament, com en tants altres aspectes, cada dia més veiem com els castellonencs, i els valencians en general, estem sent tractats pel govern espanyol, tant si és en mans del PSOE com quan ho era del PP, com a “espanyols de segona”. I n’haurem de prendre tots bona nota.
Considere una ofensa i una discriminació inadmissible la negativa del ministeri de Treball a participar en el Pla de Prejubilacions acordat per empresaris i treballadors del sector ceràmic, per tal d’alleugerir la situació en què es troba aquest sector, sense haver de recórrer als acomiadaments forçats, sempre molt traumàtics per als treballadors, les seues famílies, i l’entorn que viu indirectament dels seus salaris. És una decisió inadmissible perquè suposa un greuge comparatiu, ja que en altres sectors i en altres zones de l’estat, el govern central sí que ha contribuït activament a incentivar prejubilacions semblants, al·legant que es tractava de sectors “punters” I bé, si per a Castelló hi ha un sector punter, aquest és el ceràmic, que és la clau de la nostra producció industrial, de les nostres exportacions i de la generació de llocs de treball en temps de bonança. Cal tindre present que tampoc el PP, des de la Generalitat, ha mostrat des del principi la fermesa que devia, perquè tampoc li ha donat un suport clar i des del primer moment a aquesta proposta, com tampoc va voler accedir a les propostes que personalment vaig presentar en relació al sector, ni la de la creació d’un pla específic per ajudar-lo ni la de l’accés directe al crèdits de l’IVF, ni la de potenciar la utilització de materials ceràmics en els projectes de l’administració. Alguna cosa s’han repensat ja que Ricardo Costa ha anunciat per al proper període de sessions una proposta similar, serà uns quants mesos més tard de les que vaig presentar, esperem que siguem a temps.
Bon profit ha tret el govern de Madrid de la prosperitat que generava el sector, perquè s’ha cobrat els seus bons imposts sense que després haja dut pràcticament res a terme per impulsar aquest sector, ni en temps de vaques grasses ni menys ara, quan l’ha tocat la crisi. En aquest aspecte, com en les inversions en infraestructures, com en el finançament, com en tants altres aspectes, cada dia més veiem com els castellonencs, i els valencians en general, estem sent tractats pel govern espanyol, tant si és en mans del PSOE com quan ho era del PP, com a “espanyols de segona”. I n’haurem de prendre tots bona nota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada