9 d’octubre de 2009

Avui, Enric Morera i jo, havíem quedat amb la gent del Bloc Jove, per anar amb ells a la processó cívica, degut a les amenaces que havien tingut de grups feixistes. Morera ho havia comunicat al subdelegat del govern, amb qui allí mateix tornàrem a parlar. La mesura presa ha estat, rodejar amb un grup de policies la gent del Bloc, per protegir-los.

No obstant la presència dels agents, abans d’eixir la processó, ja van haver d’aguantar que els llençaren ous i que algun energumen es tirara damunt i els llevara una bandera del bloc trecant-la.
En arribar, Morera i jo, parlàrem amb els policies i ens van dir que no podíem entrar en la marxa, per què no podien garantir-nos la nostra seguretat, ens van fer canviar l’itinerari i ens van conduir, rodejats, com si nosaltres fórem els delinqüents, a l'inici del carrer de la Pau. De sobte veiem con una bona quantitat de ¿persones? baixaven increpant-nos; la policia ens agrupa i rodeja i quant veu que anaven a carregar contra nosaltres ixen de cara a ells i aconsegueixen aturar-los. Anem al Parterre i allí un grup d’exaltats ens amenacen i venen de cara a nosaltres, la policia, corrent ocupa posicions entre ells i nosaltres, i els fa retirar-se. Ens adonem de que sabien sempre on estàvem, i és que ens havien introduït un talp, anaven preparats i amb una estratègia programada prèviament. L’identifiquem i la policia el fa anar-se’n d’allí.
Aconseguim que vingue l’autobús i hi pugen tots els que quedaven.
Aquest són els fets, ara queda la reflexió. Fa dos anys ens van posar una bomba a la seu, hem tingut agressions diverses al llarg de l’any. La violència feixista ens persegueix, a cara descoberta, i no passa res. El Delegat del Govern, Ricardo Peralta què fa? Segurament riure’s de nosaltres. Si açò hagués passat al País Basc, seria terrorisme, ací no. Si els agressor haguérem sigut els nacionalistes, també seria terrorisme, però si son feixistes, simplement cal procurar que la sang no arribe al riu. No han detingut ningú, malgrat que no només han insultat, sinó amenaçat a tots, inclosos els dos diputats, legítims representants del Poble Valencià, que allí estàvem i que, com deia, vam ser insultats, amenaçats i, si no hem estat agredits ha sigut per que els agents no ho han permès.
Era el dia de València, el dia de la Pàtria Valenciana, i l’han convertit en el dia de la vergonya dels valencians, del triomf impune de la intolerància, del ressorgir del feixisme a la ciutat de València, de la vergonya que ens fa vore el President de la Generalitat i el seu Portaveu a Les Corts, implicats en el cas Gürtel, on es denuncia el fiançament irregular i és una mostra de la corrupció que s’ha instal·lat al PP valencià.
Com Enric Morera ha recordat la processó cívica "és un acte creat per valencianistes fa moltíssimes dècades i mantés per valencianistes en els temps més foscos de la història i ara la gent violenta i antivalencianista vol apropiar-se d'un esdeveniment d'homenatge als nostres símbols valencians per la força de l'insult i de la violència, demostrant així que els qui volen acaparar l'acte no són valencianistes ni amen esta terra".

DIGA EL QUE DIGA EL CONSELLER DE MEDI AMBIENT, LES OBRES DE LA DEPURADORA D’ALCALÀ ESTAN ATURADES.

Per més que el conseller de Medi Ambient responga a la nostra pregunta parlamentària sobre les obres de l’estació depuradora d’Alcalà de Xivert assegurant-nos que “les obres s’executen segons el programa d’obres establert”, l’única realitat és que les obres estan aturades, i s’estan incomplint per tant tots els terminis prèviament establerts, tal com ho demostren les fotografies preses amb posterioritat a la seua contestació.

La responsabilitat de la situació radica també en l’equip de govern local del PP; i això no ho diem nosaltres, ho assegura el mateix conseller de Medi Ambient, del seu mateix partit, quan ens respon que “les obres dels col·lectors generals i les estacions de bombament estan suspeses fins que l’Ajuntament pose a disposició de l'EPSAR els terrenys necessaris per a la seua execució”.

Hem passat aquesta resposta del conseller al nostre col·lectiu d’Alcalà, a instàncies del qual vam presentar la pregunta parlamentària, per a que estudien la resposta que cal donar-li a nivell local a aquesta situació i afirmem que estem, per tant, davant d’una doble desídia: per una banda, la Conselleria ralentitza aquesta obra, com tantes altres, despreocupant-se de la urgència de la seua construcció i posada en funcionament; i per l’altra, l’equip de govern municipal, també del PP, que hauria de ser el primer interessat en accelerar les obres, ralentitza el procés de cessió dels terrenys necessaris a la Conselleria, com si la cosa no anara amb ells. I, mentrestant, una de les nostres principals zones turístiques queda a l’espera de la finalització d’una infraestructura tan important com aquesta depuradora.

No és la primera vegada, i en els anteriors articles del blog ja hem deixat constància, que se’ns menteix descaradament al donar resposta a les nostres preguntes, no ens estranya, per tant, que allò que ens diuen siga una descarada mentira. El retard en la construcció de les estacions depuradores d’aigües residuals a Castelló i, més en particular, al Baix Maestrat, es pot comprovar si busquem en l’arxiu de premsa: Pedro Marco, Director General d’Obres publiques, va dir en la presentació de les principals actuacions del II Pla Director de Sanejament en Vinaròs: “Las depuradoras que se van a construir en los municipios costeros del Baix Maestrat podrían entrar todas ya en servicio para el verano del año 2004”. Ha passat ja l’estiu del 2009 i només ha entrat en funcionament la de Vinaròs. I damunt ens tracten de bobos, al dir-nos que “les obres s’executen segons el programa establert”. El programa establert contemplava un retard de 5 anys?... i el que ve darrere.

La falta d’educació del Conseller d’Educació.

Quan jo era un xiquet, els meus pares m’ensenyaven a “contestar bé” sempre, ja que volien que jo fóra un xiquet ben educat, cosa que, encara no dubte de que també li ho ensenyaren, pareix que no ha aprés el conseller Font de Mora i si no mireu què li he preguntat i què m’ha contestat.

El Síndic de Greuges va instar la Conselleria d’Educació a garantir que l’alumnat dels programes en valencià pogueren rebre l’ensenyament en aquesta llengua i a que aplicara les mesures necessàries per aconseguir-ho, arran d’una denúncia d’un pare de l’IES La Garrigosa de Meliana. Anteriorment, el Consell d’Europa, a través d’un informe sobre les llengües regionals, denunciava la manca de voluntat, de l’administració valenciana, d’impulsar el valencià en els àmbits en que és competent, especialment en l’educació i instava també a la Conselleria a prendre les mesures necessàries per estendre l’ensenyament del valencià en tot el sistema educatiu.

També explicava al Conseller, per si no ho recordava, que els sindicats de l’ensenyament ja fa anys que venen denunciant aquesta situació mitjançant els informes anuals sobre la situació del valencià i que demanaven mesures urgents per garantir el dret de l’alumnat a rebre les classes en valencià, entre elles, la catalogació lingüística dels llocs de treball, que l’actual avantprojecte de Llei de Funció Pública tampoc no contempla, malgrat haver-se pactat en l’acord de plantilles de 1999 i que, 10 anys després encara no han aplicat.

A conseqüència de tots aquest informes i de totes aquestes reclamacions li vàrem preguntar quines mesures tenia previstes per garantir l’ensenyament en valencià a tots els alumnes que ho desitgen i per quin motiu no s’aplica la catalogació del llocs de treball, en aquest cas, docents.

La contestació ha arribat en setembre, tres mesos després de fer la pregunta, i diu textualment “... la conselleria d’educació posa tots els mitjans tècnics necessaris perquè els nostres alumnes puguen rebre ensenyança en valencià i garantix el respecte a la lliure elecció dels pares a decidir la llengua en què estudie els seus fills. Així mateix, esta administració continuarà avançant progressivament en el procés de catalogació lingüística del professorat a traves dels cursos de formació que s’estan impartint i d’altres actuacions formatives complementàries”.

De la contestació es desprén, per una part, que tots els informes són falsos, que el síndic de Greuges s’equivoca i que els sindicats menteixen. El Síndic de Greuges s’equivoca perquè els insta a fer una cosa que ja fan, els sindicats i el Consell d’Europa menteixen quan denuncien la falta de places en valencià. O això o és el mateix Conseller, Font de Mora, qui menteix i contesta el que ja sap que no és veritat.

El BLOC, un any més, ha estat present en els actes de la celebració de la Diada a Barcelona

Aquest any he sigut jo qui, com a President del BLOC i convidat per Convergència Democràtrica de Catalunya, he estat present en els actes commemoratius de l’11 de setembre, Diada de Catalunya.
He estat en l’acte, realitzat en el parlament, en que es celebrava el 150è aniversari del naixement del President Francesc Macià, acte en el que han intervingut tots els presidents de la Generalitat de Catalunya.
Va ser interessant la intervenció Maragall, quan va recordar que Jordi Pujol va estar tancat a la presó, per defendre Catalunya, i va ser torturat, que ell mateix va ser agredit, encara que no físicament, i quan, mirant clarament Montilla, va explicar que ningú més -entre els presidents- havia passat això. Pels comentaris posteriors puc afirmar que vam ser molts els que vam interpretar que, amb aquestes paraules, marcava la diferencia entre dos classes de presidents, uns que van lluitar pels drets i la llibertat dels catalans, actuant com a dirigents de partits catalans i catalanistes, i un altre que s’ho ha trobat fet i que, en realitat, actua sotmès als criteris del PSOE de Madrid.
Va ser Pujol qui va marcar diferències en la seua intervenció parlant del president Macià, reforçant “la seua elegància”, la interior no la física va dir mirant-se a sí mateix “que respecte a aquesta cadascú és com és”, cosa que va fer riure tots els presents. Però el més important va ser la reflexió sobre l’ètica del personatge, ètica que no estaria de més que poguérem introduir en les actuacions del Consell Valencià, afegiria jo.
En la meua opinió va ser ridícul el discurs de Montilla, més basat en la crisi econòmica que en la reflexió raonada al voltant del personatge històric català, del qual es commemorava els 150 anys del seu naixement -això no toca, diria Jordi Pujol- i per acabar va ser Benach, president del parlament, qui va tancar l’acte amb una intervenció molt institucional i ben estructurada.
Vaig sentir enveja, en vore junts els presidents de la Generalitat i als que també es sumaren els del Parlament, assumint una representació institucional que no trobe en el meu País, on la política institucional no existeix, on el President sempre parla com a home de partit i mai com a home d’estat i on la Presidenta de Les Corts és sotmet, de molt bon grat, cal dir-ho, als dictats del seu partit per aplicar el reglament. Dins d’unes setmanes celebrarem els valencians i valencianes la nostra Diada, el 9 d’octubre, i podrem vore les diferències; m’agradaria trobar tots els president de Generalitat –la nostra-, junts en l’acte i m’agradaria vore el poble valencià, junt amb els dirigents polítics, engrandint la celebració i mostrant uns i altres, el respecte per les institucions que regeixen el present del poble valencià.

Preus justos per al camp i la ciutat

El BLOC dona ple suport a les reivindicacions de la Unió de Llauradors i Ramaders, en la seua campanya en defensa dels “preus justos per al camp i la ciutat”. Efectivament, entenem que la llibertat de comerç no és aplicable al fet que les grans empreses agràries compren a preus cada vegada menors els productes del camp, però que en canvi aquest descens del preu base no tinga després repercusions en el preu final al consumidor, sinó només en els beneficis que obtenen aquestes empreses. En el BLOC pensem que des de Brusel.les, des de Madrid i des de València, cada administració al seu nivell competencial, han d’afrontar aquesta situació, i introduir mesures correctores per limitar aquests abusos, utilitzant per a fer-ho els diferents instruments que les lleis vigents els permeten, que són més dels que sembla, per tal d’evitar que aquesta suposada llibertat de comerç esdevinga en la pràctica una actuació oligopòlica d’una de les parts, les grans empreses, sovint multinacionals, que copen la compra de la producció agrària.

Personalment ja vaig presentar en el seu dia a les Corts Valencianes una proposta de creció d’una Llei de Comerç de Productes Peribles, en la que es demanava un tractament específic de tots els productes que tenen aquesta característica i que va ser tombada pel vot contrari del PP. La postura de les administracions –autonomica, estatal i europea- que amb el seu silenci i el seu deixar fer davant de posicions de força que trenquen l’autèntica llibertat de comerç, causen un perjudici gravíssim al manteniment de l’agricultura al nostre país, amb les implicacions que l’amenaça d’aquesta desaparició suposen per a la producció agrària de qualitat i per l’equilibri econòmic, demogràfic i mediambiental de les nostres comarques, sobretot les de l’interior. Per això exigim la ràpida adopció de mesures legals correctores i mostrem la nostra solidaritat amb les reivindicacions dels agricultors, encapçalades pel sindicat agrari més representatiu, la Unió de Llauradors.

AQUEST CURS HI HAURA MÉS BARRACONS QUE MAI, PERÒ CAMPS HA CONFIRMAT FONT DE MORA COM A CONSELLER

No sembla lògic que a les més de 400 aules prefabricades que hi ha en els centres escolars de Castelló se’n sumen ara set de noves i que, en canvi, en la recent remodelació del Consell, el president Camps no haja aprofitat l’oportunitat per canviar, d’una manera més o menys discreta, el titular d’Educació, Alejandro Font de Mora, la persona que ha aconseguit batre els rècords anteriors de fracassos i conflictivitat des de fa dècades. El conseller que ha aconseguit crispar al màxim sindicats i associacions de pares i mares, amb la manifestació més gran que s’ha vist mai a València contra una política educativa, el conseller dels barracons inútilment dissimulats amb eufemismes, el conseller de la gran indignació social i del fracàs judicial d’Educació per la Ciutadania, l’impulsor de l’uniforme escolar com a gran alternativa a una educació pública deixada de la mà del govern, l’instigador de la VIU contra els criteris de totes les universitats valencianes, l’ardent defensor d’un secessionisme lingüístic que cada dia fa més aigües per totes bandes, a colps de sentència dels més alts tribunals, el conseller del fracàs escolar no només no ha estat apartat de les seues funcions sinó que, ben al contrari, pareix com un dels vencedors de la crisi interna del PP. Ells sabran el que es fan i on volen arribar

Mentrestant, però, professors, pares i mares i alumnes han de patir cada vegada més un ensenyament públic marginat i perseguit des de l’administració autonòmica, amb condicions de treball més degradades i amb iniciatives cada vegada més ocurrents, destinades a distraure l’atenció del món educatiu i de l’opinió pública, mentre no només no es posa remei als autèntics problemes educatius sinó que, ben al contrari, se’ls accentua cada dia que passa, amb la intenció, cada vegada menys amagada, d’afavorir l’ensenyament privat i “amic” per damunt de l’educació pública, com seria la seua obligació com a govern.

PREGUNTA A EDUCACIÓ PEL RETARD DE LES OBRES DE L’ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES DE VALÈNCIA

He presentat la pregunta al conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, pel retard de les obres de l’Escola Oficial d’Idiomes de València, anunciat des de fa dos anys i les construccions de la qual no han començat encara. L’avinentesa del nou curs, que començarà a l’octubre, continuarà fent que moltes persones que volen estudiar idiomes es quedaran al carrer sense plaça.

Segons les dades, en l’actualitat l’EOI de València compta amb 9.000 preinscrits, la qual cosa ha desbordat les dos extensions del centre, que s’han fet a l’institut Sorolla de València i a l’Escola d’Adults d’Alboraia i encara esperem les explicacions del conseller Font de Mora, que fa dos anys ens digué que el nou edifici estaria disponible per a octubre d’enguany, però com tots sabem, les obres ni han començat i això perjudica a moltíssimes ciutadanes i ciutadans que volen aprendre idiomes.

També he demanat explicacions a Font de Mora perquè explique quines mesures té previstes per ampliar les places de l’Escola Oficial d’Idiomes de València, una ampliació que considerem necessària.

La nefasta gestió educativa de la Generalitat farà que un any més moltes persones no puguen matricular-se per aprendre idiomes, uns idiomes que enriqueixen culturalment a les persones, que serveixen per a la integració dels immigrants i també obrin les portes al mercat laboral dels nostres ciutadans, però açò sembla que no interessa el més mínim al conseller.

Contrastem clarament les paraules del Conseller, que incideixen de manera continua en remarcar la importància de l’ensenyament dels idiomes (principalment l’anglès i el xinés mandarí), i els fets derivats de la seua política, que s’oblida de que la qualitat de l’educació comença per l’existència dels centres educatius i la seua dotació de professorat i de material i, de moment, al País Valencià, no arribem ni ahí.

Esperem que la resposta de Font de Mora, siga creïble i que done explicacions amb dades, no com les respostes telegràfiques que ens sol fer i que no aclareixen absolutament res.