La vesprada del dimecres 29, vam debatre al Plenari una pregunta que havia presentat sobre la viabilitat de l’aeroport de Castelló. Al Plenari tenim un total de 5 minuts per a formular i argumentar la pregunta, i el Conseller, a qui se li dirigeix, en té uns altres cinc per a contestar-la. El temps es distribueix en dos torns a voluntat dels intervinents.
Vaig iniciar la pregunta amb les següents paraules: “Senyor Vicepresident: La societat promotora del projecte Mundo Ilusión ha decidit desactivar-lo per inviable. Quina influència tindrà aquesta decisió en el possible funcionament de l’aeroport de Castelló i quines alternatives es plantegen per potenciar el turisme a Castelló?”.
Vaig iniciar la pregunta amb les següents paraules: “Senyor Vicepresident: La societat promotora del projecte Mundo Ilusión ha decidit desactivar-lo per inviable. Quina influència tindrà aquesta decisió en el possible funcionament de l’aeroport de Castelló i quines alternatives es plantegen per potenciar el turisme a Castelló?”.
La contestació del Vicepresident, senyor Rambla, va ser molt clara, “ el Consell d’Administració de Mundo Ilusión ha acordat deixar temporalment sense activitat la societat pública” per evitar més despeses; va insistir en que això no afectava el projecte i que era una decisió “carregada de sensatesa”.
Li vaig contestar que estava d’acord en que era una decisió sensata, tant com insensata ho havia sigut el fet d’iniciar un projecte sense els estudis de viabilitat pertinents. El problema és que, aquesta decisió, afecta també a la viabilitat de l’aeroport que està basada, segons informe de la consultora Mott McDonald, en la utilització anual de 600.000 passatgers que s’aconseguirien amb el funcionament del Parc Mundo Ilusión i l’existència de 12 camps de golf propers amb les corresponents urbanitzacions.
Vaig afirmar que aquest aeroport si no funciona ens anirà malament i si funciona també ens anirà malament; ho explique:
Si no funciona l’aeroport ens anirà malament perquè, segons el contracte de construcció i gestió signat, Aerocas (formada per la Diputació de Castelló i la Generalitat) pagarà una indemnització de 6 € per cada persona de menys dels 600.000 anuals que es necessiten per a que siga rendible. L’únic estudi que conec i que, al no rebatir-me’l el conseller el considere totalment vàlid, és el de el Instituto de Ciencias Ambientales , que diu que l’any 2006, d’haver estat en funcionament l’aeroport, l’haguessen utilitzat 110.000 passatgers. Tindríem que haver pagat una indemnització de 2.940.000 euros; i després d’això ha començat la crisi!
I si funciona l’aeroport, quin problema ens crearà? Que vindrien un mínim de 600.000 persones i en tot Castelló tenim menys de 20.000 places hoteleres.Rambla va defugir entrar en el fons de les qüestions, no va fer cap referència a les indemnitzacions pactades en el contracte de l’aeroport i es va burlar de les places hoteleres, contestant-me que compte millor ja que no venen tots en un dia.
No vaig contestar-li perquè el reglament ja no m’ho permet, però si ho haguera pogut fer li haguera dit que fera els comptes millor ell mateix, ja que és veritat que no venen tots en un dia, però també ho és que almenys la meitat vindrien en el mes d’agost, pel fet de la gran estacionalització del turisme de platja i, a més, no venen i se’n van, sinó que l’estada és d’uns quants dies.
Si multipliquem els 300.000 possibles turistes per 5 dies d’estada mitja (el normal seria més) done 1.500.000 ocupacions mensuals. Si multipliquem els 30 dies del mes per les 20.000 places ens dona una capacitat de 600.000, ens en falten 900.000. Però açò no és important per l’economia de Castelló i la pregunta de quins projectes alternatius de promoció turística es programen per a Castelló no va merèixer cap contestació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada