EL BLOC RECOLZA LA VAGA DE L’ENSENYAMENT CONVOCADA PER AL 28 D’ABRIL.

Ahir, divendres, Enric Nomdedéu i jo mateix, ens vam reunir amb l’STEPV, a la seu de Castelló, per tal de valorar la situació actual, davant la convocatòria de vaga, efectuada per la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, per al dia 28 d’abril.
Enric durà al Ple de l’Ajuntament una moció al respecte i jo ja he presentat , a Les Corts, una pregunta oral per a que ens conteste el Conseller Font de Mora si té alguna intenció de reobrir les negociacions amb la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, pregunta que es debatrà al Plenari de la setmana següent.
Font de Mora, a qui personalment ja li he preguntat quan pensa dimitir, deixa, una vegada més, mostres de la seua incompetència i prepotència, quan , després d’haver negociat amb la Plataforma la desconvocatòria de la vaga anterior, amb el compromís de revisar els aspectes de la política educativa que es sol·licitava, l’únic que ha intentat és desfer la Plataforma, reunint-se per separat amb els seus diversos components, però açò no li ha donat resultat, perquè no tot el món es mou pels interessos partidistes i particulars, no tot el món es ven per tres vestits.
El problema és que tenim 30.000 alumnes en barracons, que escoles, com la de la Vilanova, estan en perill de caure o, com a la de Les Coves, els alumnes poden fer un safari caçant les rates que corren durant les classes; el problema és que, en lloc de negociar la retirada de l’Ordre d’Educació per la Ciutadania, tal com es va comprometre, ara intenta estendre-la a primària; el problema és que segueix sense fer-se la catalogació lingüística dels llocs docents i tampoc es fa cas de les sentències sobre el reconeixement dels títols de Filologia Catalana; el problema és que no es compromet a revisar el decret sobre admissió de l’alumnat de manera que es garantisca una distribució equilibrada de l’alumnat, afavorint, tal com està passant de manera descarada, l’ensenyament privat; el problema és que tenim un índex de fracàs escolar del 40 per cent, 10 punts per dalt de la mitjana de l’Estat.
Tots aquest problemes, com els manaments, es resumeixen en dos: el primer és Font de Mora, Conseller d’Educació i el segons és Camps, President de la Generalitat.
Tenim un conseller que en lloc de preocupar-se per aquest estat del sector educatiu, es refugia en l’autocomplaença dient que estem millor que mai, acontentant-se en explicar que ell ha fet molts més col·legis que el PSOE i perdent el temps estudiant els mecanismes necessaris per boicotejar la implantació de l’Educació per la Ciutadania, donant-la en anglès, o programant l’ensenyament del mandarí a uns alumnes que, avui, no assoleixen els contingut mínims en un 40 %.
Per una altra part tenim un President per a qui la prioritat està en premiar l’ensenyament privat, a l’igual que l’empresa privada - serà que el sector públic no li regala vestits a ells ni li fa obsequis “passant-se vint pobles”-. Tenim un President que als mestres de la pública mai ens ha dit “os quiero un huevo”.
Pareix ser que és el moment de demostrar-los als dos que nosaltres també tenim bigots per a posar-nos en peu i posar remei al mals de l’ensenyament públic valencià.