PROPOSICIÓ DEMANANT LA REGULACIÓ DE LA PROFESSIÓ D’ENGINYERIA INFORMÀTICA

En la Comissió de Cultura i Educació, celebrada el 24 de març, debatérem una Proposició en la que demanàvem que s’instara el Govern de l’Estat a incorporar les titulacions de l'àmbit de l'enginyeria informàtica (grau i màster) en la discussió del conjunt de les enginyeries i a actualitzar el llistat de d’especialitats d’enginyeria per tal d’incloure-les.
El problema és que les titulacions universitàries d’Enginyer Informàtic i enginyer Tècnic Informàtic, no estan regulades en no aparèixer en el llistat de les enginyeries. Aquesta situació, que afecta a unes dues-centes mil persones, comptant els titulats i els estudiants, és un greuge comparatiu ja que, si per a validar un projecte de construcció d’un edifici es necessària la signatura d’un arquitecte, o per a construir un pont, el projecte ha de ser validat per un enginyer de camins, no existeix cap norma que regule que qui fa un projecte informàtic tinga la formació adequada.
La proposta que vam presentar era adequada, necessària, demandada pels afectats i en consonància amb el que reclamava la Conferència de Degans i Directors de Centres Universitaris d’Informàtica. No obstant no es va aprovar, és més, no va tindre cap vot favorable més que el del BLOC.
El Partit Popular volia esmenar-la malgrat que, el seu Diputat Soria Mora, va reconèixer textualment que la seua esmena “no modifica, en esencia los contenidos”, donant les mateixes raons que des del BLOC vam mantenir en l’exposició, i explicant que el que jo proposava era el mateix que ells havien presentat a Madrid. Davant la inconsistència de les raons donades per esmenar una proposta per a dir el mateix que es proposava inicialment, i el de dir com a raó per no aprovar-ho tal com estava, que era el mateix que ells van proposar a Madrid explicant que “a fin de cuentas somos una cámara distinta, no somos el Senado”, va donar una raó de pes: “tenga en cuenta también usted que somos el grupo mayoritario de la cámara”.
Davant d’aquesta afirmació, que li vaig reconèixer –és evident que pesen més-, vaig decidir apel·lar a la responsabilitat del vot; seria inútil fer referència al Contracte Social que representa el compromís assumit amb la ciutadania en el moment en que ens presentem a les eleccions, va votar que no al mateix que, a Madrid, va presentar i demanar el vot favorable.
I el PSOE? La diputada Noguera Montagut va argumentar que açò no era competència de Les Corts Valencianes sinó del “Gobierno de España” , i va voler donar un pas endavant parlant de compromisos incomplits del Consell, que no tenien res a vore amb el tema que tractàvem; una vegada més el seu discurs no estava raonat en base a les necessitats del poble valencià sinó marcat profundament pels interessos del govern estatal.
M’agradaria poder dir als afectats que Les Corts s’havien pronunciat a favor de defendre els seus interessos, però no va ser així; la proposició presentada per mi no es va aprovar, va tenir el vot en contra del PP i l’abstenció del PSOE, malgrat que tots tres estàvem d’acord amb els plantejaments que es van fer. Esperem que a Madrid, on també s’està debatent, tinguen més trellat.