Estirada d’orelles al govern espanyol sobre el Corredor Mediterrani

És inútil celebrar totes les cimeres que es vullga sobre el Corredor Mediterrani, si el PP valencià no aconsegueix fer canviar d’opinió la ministra Pastor i, sobretot, a un Rajoy al qual li agrada mostrar-se com si la cosa no anara amb ell, i estiguera per damunt del bé i del mal.

Hem de recordar les advertències que ja vam formular des de Compromís abans que el PP guanyara les eleccions espanyoles, deixant clar que calia obligar Rajoy a posicionar-se clarament en favor del Corredor abans que fora president del govern. No va ser així, Rajoy com a candidat es va mantindre sempre en una ambigüitat calculada, i ara ho estem pagant.

Afortunadament, en aquests moments qui té l’autèntica clau dels diners no és ni Rajoy ni cap dels seus ministres, sinó una Unió Europea que, en la pràctica, té intervinguda l’economia espanyola. I des de la Unió, justament el comissari encarregat de Transports ja li va donar fa una setmana una bona estirada d’orelles al govern espanyol, recordant-li que s’ha de deixar d’inversions sense sentit en infraestructures costoses i sense rendibilitat futura, i apostar en canvi fortament i des de ja pel Corredor Mediterrani. I segurament, aquestes pressions europees faran més per una infraestructura com aquesta, clau per a Castelló i per a tot el País Valencià, que totes les declaracions que puguen fer aprovar els dirigents valencians del PP

Vistos els fets, una de dues: o el PP valencià no té cap poder a Madrid, cosa que no ens estranyaria gens, o el PP valencià no aposta de veritat pel Corredor i es limita a fer el paripé, cosa que tampoc no ens estranyaria, realment.

VIOLÈNCIA DE GÈNERE SENSE MATISSOS

Avui, Mamen Gimeno m'ha fet arribar aquest article que vull reproduir íntegrament per la seua claretat en la demanda de que, en el tractament de les notícies sobre la violència de gènere, no hi aparega el més mínim dubte de justificació.

"Vull manifestar la meva indignació davant el tractament informatiu donat pel seu periòdic, tant en l'edició en paper com en l'electrònica, del 2 de Maig 2012 , a la notícia de l'assassinat masclista a Elx (Alacant).

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/05/02/valencia/1335944427_282579.html

Després de gairebé set anys de vigència de la Llei Integral contra la Violència de Gènere, quan les campanyes i els esforços de sensibilització, de formació, d'educació, de prevenció, acaben en la mínima expressió pressupostària, igual que els sempre insuficients (i ara insignificants) recursos d'atenció; crec que, com a mínim, hem d'exigir als mitjans de comunicació el respecte a causa de les víctimes.

La dona assassinada ahir és, era, una víctima de violència de gènere. I PUNT. Les al·lusions a la seva “presumpta dedicació a la prostitució”, als seus “presumptes problemes de drogoaddicció”, als “múltiples antecedents policials de la víctima”, que contrasten amb la “absència d'antecedents de l'agressor”, o “la possibilitat que la morta tingués altra o altres relacions sentimentals”, per res canvien el fet essencial del que s'havia d'informar: la va matar l'home que era la seva parella. Donar veu i nom a les persones del veïnat, com si d'expertes es tractarà, contravé les normes de tractament informatiu de la violència de gènere que, si bé no “obliguen” sí que són de consens en els mitjans de comunicació democràtics. Totes aquestes informacions solament contribueixen a restar credibilitat a la víctima i, per tant, a totes les dones víctimes de violència de gènere. Quan es desqualifica a una dona, ens desqualifiquen a totes, no hem d'oblidar-ho.

Per què no van posar l'accent en els aspectes de la notícia que sí que són significatius d'aquesta violència: la desigualtat, la vulnerabilitat, l'abús de poder…?

Crec que la responsabilitat dels mitjans de comunicació en la transmissió de valors socials és ineludible. Aplaudeixo el treball que des de la professió periodística s'ha fet durant anys per fer patent la violència contra les dones, reconec la seva labor de sensibilització. Però en moments en què veiem retrocedir els nostres drets no podem consentir que també es vulneri la nostra dignitat"

.

El PP no ha cregut mai en la normalitat del valencià

 

Davant de la celebració aquest diumenge de la Festa per la Llengua al Pinar del Grau cal dir les coses pel seu nom, el PP no ha cregut mai en la normalitat del valencià en els diferents aspectes de la vida pública; de manera que si la llengua té una important presència escolar, almenys en l’educació pública, a les comarques de Castelló, es deu al treball i l’esforç dels ensenyants, i dels pares i mares. I ara, des del govern valencià del PP no només no es dóna suport a aquest treball de normalització sinó que, ben al contrari, s’intenta posar pals a les rodes a l’educació impartida en la llengua del nostre país, amb pretextos de mal pagador, que no es creuen ni ells.

El passat dijous vaig tindre un fort enfrontament amb la consellera, quan vaig presentar una proposició no de llei sobre el plurilingüisme, basada en un document amb el suport de les universitats, la major part de les AMPA i els sindicats de l’ensenyament. Allí demanaven la continuació dels Programes d’Immersió Lingüística i els Programes d’Ensenyament en Valencià que desapereixen en la proposta de decret de pluriligüísme.

Amb l’excusa del trilingüisme, el PP l’únic que vol és carregar-se les línies en valencià i la immersió lingüística. La prova és que no té res previst per a implantar l’anglès en què, suposadament, es basa la seua proposta; no hi ha previsió ni de professorat ni de la formació necessària del mateix, més allà d’una vaga referència a que es farà mitjançant les Escoles Ofifials d’Idiomes, unes escoles que, en alguns casos, no han pogut matricular ni el 20 % de les sol.licituds de matricula del present curs.

Conselleria es vol quedar sola, contra universitats, ensenyants, sindicats, i pares i mares, ja que el seu objectiu últim és carregar-se el valencià als centres escolars.

Les Festes per la Llengua que du organitzant des de fa tants anys Escola Valenciana, han servit per a conscienciar pares i mares de la necessitat d’escollir una línia en valencià per a les seues filles i fills. I no només als pares d’origen autòcton, sinó també als provinents d’altres territoris de l’estat o d’altres països, ja que l’aprenentatge del valencià pels nouvinguts ha de ser clau per a la seua plena integració al nostre país.

L'ensenyament en valencià ha estat  la base del nostre sistema educatiu, i ara cal lluitar per què seguisca sent-ho.

Ha passat ja un any de la inauguració i continuem tenint un aeroport sense avions

El 25 de març passat, ja fa un any, el llavors president de la Generalitat, Francisco Camps, i el llavors president de la Diputació, Carlos Fabra, van inaugurar a bombo i plateret les instal•lacions de l’aeroport de Castelló, tot i que, ni llavors ni ara, aquestes instal•lacions tenien cap autorització per a funcionar com a tal aeroport. Això sí, la inauguració va ser absolutament electoralista, calia dur-la a terme com fora abans que l’inici de la campanya electoral els ho impedira, i el van omplir de gent, duta en autobusos pagats per les institucions, per a que tant Camps com Fabra els cantaren les glòries. Ara, ha passat un any, però tot continua igual. “L’aeroport sense avions”, com ja se’l coneix a nivell espanyol i fins i tot internacional, continua sense cap activitat, ni permisos per a dur-la a terme. Ara, això sí, cada més ens costa als ciutadans mig milió d’euros en despeses de manteniment i sous dels directius”.
Durant tot aquest any, des de Compromís hem estat intentant exercir la nostra obligació de fiscalitzar tot el tema de l’aeroport. I dic “intentant” no perquè per la nostra part no haguem fet els deures, sinó perquè el PP ha mantingut una sistemàtica oposició a totes les nostres actuacions respecte a l’aeroport. Tant que ha vetat repetidament la nostra petició de compareixença de Carlos Fabra, com a president ratificat d’Aerocas, per a que donara compte de tot el que ha passat al voltant de les obres i els errors que s’hi van cometre, sobre les gestions dels permisos corresponents, i sobre el trencament per Aerocas de l’acord amb l’empresa concessionària. I, sobretot, per a que responga les dues preguntes clau, la data d’obertura real de l’aeroport i les empreses aèries amb els quals s’ha arribat a alguna acord real, no de paraula, per als vols.
A hores d’ara, passat un any d’aquella cerimònia electoralista, tot continua igual. O pitjor, perquè ara ens trobem que l’actual president de la Generalitat declara que les instal•lacions no s’obriran fins que no hi haja garanties d’utilització real. És a dir que, no només no tenen encara les autoritzacions corresponents sinó que, damunt, no tenen cap certesa que, cas de tindre eixos permisos, hi haja cap companyia realment disposada a fer aterrar i enlairar-se els seus avions des d’aquest flamant aeroport.

Les Columbretes s’han de preservar, mane Zapatero o mane Rajoy

Com en tants altres temes, queda ara clar que la suposada defensa de les Illes Columbretes per part del PP davant dels projectes de prospeccions petrolíferes era només una presa de postura electoralista enfront de l’anterior govern espanyol, ja que ara, quan governen els seus a Madrid, han renunciat a mantenir la reivindicació davant del govern de Rajoy. Recordem que va ser el mateix PP, poc abans de les eleccions estatals, qui va presentar a les Corts la proposta de rebuig, que evidentment des de Compromís vam recolzar; ara, per tant, no fem sinó exigir-los que acomplisquen el que ells mateixos van fer proposar a les Corts. Però la veritat és que a Compromís no ens estranya aquest comportament, perquè l’estem constatant en molts altres temes, com pot ser per exemple la reivindicació de la transferència de les competències sobre Costes, una proposta nostra a la qual el PP sí que donava suport quan manava Zapatero, però que ara han deixat en un calaix i s’estimen més ignorar-la.
A diferència del que fa el PP, per a Compromís la preservació de les Columbretes com a valor mediambiental de tots el poble valencià no depèn de quina formació política ocupe el govern de Madrid, i per això mantenim ferma la seua defensa front a l’amenaça que podrien suposar unes prospeccions petrolíferes davant de les quals ningú no pot donar garanties certes, i no cal recórrer a exemples com els de la costa nordamericana de Luisiana. Per això, des de Les Corts, Compromís, reiterarem la nostra exigència al govern del PP per a que es mantinga ferm en la campanya en defensa de les illes, i per a que pressione Rajoy per a la retirada del projecte de sondejos petrolífers. I denunciarem davant de la ciutadania la doble vara de mesurar que té el PP en aquesta matèria, per a que siga la pressió ciutadana qui l’obligue a tornar a l’actitud de defensa d’un dels nostres ecosistemes marins més important i alhora més fràgil.
Si per al PP el no als sondejos petrolífers era només una arma contra l’anterior govern espanyol, per a nosaltres és una clara defensa de la terra, i no ens importa qui mane a Madrid.

PREGUNTA A LA CONSELLERA D’EDUCACIÓ

Malament ha començat la Consellera d’Educació mentre ens parla de la millora del rendiment escolar s’oblida d’un factor molt important per al rendiment escolar com és la creació d’un clima escolar positiu i això no s’aconsegueix intentar deixar en mal lloc al professorat com ha fet en dues actuacions diferents.
La primera ha estat la comunicació signada per Beatriz Gascó i dirigida a les AMPA sobre la no realització de les activitats extraescolars dient que si aquestes no es realitzen “podran informar les Direccions Territorials D’Educació, Formació i Treball per prendre les mesures que estime oportunes”.
Amb aquesta actuació la Consellera demostra un desconeixement majúscul del funcionament d’un centre escolar. Per la força va a obligar al professorat a fer activitats fora del centre i fora de l’horari escolar? No haguera sigut millor un missatge de reconeixement de la situació real del professorat i intentar que pares i professors arriben a acords mutus?
Li he preguntat a la Consellera si intentava enfrontar els pares i mares contra el professorat basant-me en la segona actuació: l’argumentari que han repartit a tots els afiliats del PP per què actuen com a “voceros” seus en contra del professorat.
En aquest argumentari diu que no s’ha retallat el sou del professorat. No formen els sexennis part del sou del professorat?
Diu també que el descompte es fa només a aquells que més cobren. Què no s’ho mereixen? No hi ha un acord entre la Conselleria i el professorat (aconseguit mitjançant la intervenció dels sindicats) pel qual se li premiava la participació en projectes d’innovació educativa, en projectes experimentals, en activitats realitzades fora de l’horari i fora del centre escolar? La Consellera, Catalá, no es sent obligada per eixos acords.
Diu en eixe argumentari, repartit indiscriminadament a tota l’afiliació del PP, que el professorat presenta un absentisme laboral del 28 %. Vol dir que en un centre de 25 professors en falten cada dia 7? Creu que un centre podria funcionar així? Mentida darrera mentida.
Segueix dient que “Los interinos cobrarán las vacaciones de julio. No es verdad que se queden sin cobrar dos meses, ya que en julio cobrarán los 25 días de vacaciones que les corresponden. Sólo agosto lo pasarán en blanco”.
Segueix mentint a mitges, els paga el que li correspon quan acaben el contracte, la part proporcional de les vacances. El contrari seria infringir la llei. Però clar cal dir que li paguen les vacances... Com si li ho regalara.
Segueix dient l’argumentari repartit pel PP: “El profesorado tampoco atiende a razones en cuestiones que nada tienen que ver ni con sus salarios ni con los gastos de funcionamiento”.
• Ante la propuesta de la Conselleria de incrementar de 18 a 21 horas semanales las horas lectivas, han amenazado con una huelga docente indefinida.
• Esta propuesta en ningún caso afectaría a su jornada laboral, fijada en 37 horas y media.
• En estos momentos dedican MENOS DE LA MITAD DE SU JORNADA a dar clase, es decir, 19,5 horas semanales se destinan a otras cuestiones. Si se ejecutara la propuesta del Consell, seguirían teniendo 16,5 horas de su jornada semanal libres de clases.

Una altra mentida, ja que no distingeix si el professorat és d'Educació Infantil, Primària o Secundària, ja que no tots tenen el mateix horari de treball.
Resumint el professorat cobra molt i treballa poc. Són uns malfaeners que treballen unes poques hores, falten contínuament a classe i damunt volen cobrar.
Com a tota contestació m’ha dit que som nosaltres els que enfrontem el poble valencià amb les falleres. Ah, i no ha negat haver repartit l’argumentari.
Consellera, Mª José Català, ho sento però els docents no te mereixem.

El model de contractació dels interins pot ser considerat delictiu pel Pla Integral de Prevenció del Frau .

La modalitat de contractació que la Conselleria d’Educació vol implantar en relació amb els interins, de manera que acaben el contracte en juny, per a no pagar-los així juliol i agost, però tornant-los a contractar després al setembre, és massa semblant al que el Pla Integral de Prevenció i Correcció del Frau Fiscal, Laboral i a la Seguretat Social considera una “conducta delictiva”. Concretament, en el punt 1.2.15, aquest Pla diu que “algunes empreses simulen el cessament dels seus treballadors durant els períodes de descans obligatori, com ara les vacances, dies festius o de descans setmanal, donen de baixa els treballadors per finalització de contracte i després els tornen a contractar, simulant un trencament de la relació laboral que en realitat no s’ha produït”. I diu el Pla que “aquest fet constitueix una lesió dels drets laborals i de protecció del treballador, i un frau a la Seguretat Social” per la qual cosa dictamina que “quan es comprove l’existència de frau, es donarà d’alta els treballadors a la Seguretat Social i l’empresa haurà d’ingressar les quotes corresponents als períodes en què haja estat indegudament de baixa”

És per això que hem presentat una pregunta parlamentària a la consellera d’Educació, per a que ens explique quin ha estat el dictamen emès pels serveis jurídics de la Conselleria sobre la legalitat d’aquesta disposició, cas que el hi haja, i si té la certesa que, si els afectats recorren davant dels tribunals, la Justícia no dictaminarà al seu favor, i per tant en contra de la Conselleria. Perquè, de ser així, ens podríem trobar que una mesura adoptada suposadament per a estalviar diners no acaba generant, per contra, majors despeses econòmiques als comptes de la Generalitat. I això referint-nos, evidentment, només a l’aspecte purament legal, sense parlar de la profunda injustícia moral que aquesta disposició significa”.