Amb els projectes de Wert, encara tenim més raons per a manifestar-nos el 15 de desembre

Sembla que el PP vol “commemorar” els 80 anys de les Normes de Castelló muntant una nova croada contra el valencià.



Les formacions que integrem Compromís ja teníem suficients raons per a participar en la plataforma Castelló per la Llengua i per a convocar la manifestació i la resta d’actes que tindran lloc el proper dissabte dia 15, amb motiu del 80 aniversari de la signatura de les Normes de Castelló. Però, per si encara ens en faltaven, ara el ministre Wert ens n’ha donades de noves, amb els seus projectes dedicats a acabar amb la presència normal del valencià, i de les altres llengües no castellanes de l’estat, en el món de l’ensenyament.

El projecte suposadament educatiu del ministre Wert és una mostra clara, pràcticament ja sense ni amagar-se, de la croada que determinats sectors del món de la FAES, avui predominants en el PP espanyol, han llançat contra tot el que puga significar una mínima normalització lingüística de les llengües diferents del castellà en tots els àmbits de la vida educativa. I, en el cas valencià, els seus plans destructius compten amb el ple suport del PP valencià, començant per la consellera d’Educació, que es va limitar a fer-li unes observacions de tràmit, només per quedar, al seu destructiu avantprojecte.

Copromís fa una crida a totes les persones que estimen el valencià i el volen normalitzat, als pares i mares que volen que les seues filles i fills puguen estudiar en la llengua del seu país, als ensenyants que amb tanta dignitat han mantingut la presència de la llengua pròpia en l’ensenyament, als estudiants i joves que han pogut gaudir, durant anys, dels beneficis del sistema educatiu en valencià, per a que tothom participe en les convocatòries contra els nefastos projectes del ministre, a la resta del País Valencià el dia 13 i, a Castelló, el dia 15, en la manifestació pels drets socials i lingüístics que tindrà lloc en commemoració dels 80 anys de les Normes de Castelló, unes normes que van establir definitivament la plena normalització de la nostra llengua en tot el seu àmbit lingüístic.



Als dirigents de Castelló Cultural no se’ls va aplicar la rebaixa de sou des de juny del 2010

El Consell es limita a respondre’m que ‘en data de hui s'han regularitzat d’acord a l’import aprovat’, però no diu res dels dos anys que han cobrat de més.

Vaig presentar una pregunta parlamentària al Consell sobre per quin motiu no se’ls havia aplicat la reducció de salaris als alts càrrecs, des de juny de 2010, als dirigents de Castelló Cultural, entre els quals el seu conseller delegat, l’exalcalde de Castelló José Luís Gimeno. Des del Consell s’han limitat a respondre’m que ‘en data de hui s'han regularitzat els seus salaris d’acord amb l’import aprovat'. I, evidentment, això no és el que jo els preguntava”

Ja que no em responen en seu parlamentària, he de recórrer als mitjans de comunicació per a que, almenys, la ciutadania en siga sabidora de la irregularitat que hem detectat i que va motivar la meua pregunta. El juny de 2010, és a dir, fa més de dos anys, i com a conseqüència del RD 3/2010 de mesures urgents en matèria de retribucions, es va procedir a rebaixar els salaris a una sèrie d’alts càrrecs de l’administració autonòmica, entre ells els que ocupaven càrrecs semblants als d’aquestes persones. Però a ells mai se’ls va dur a terme la corresponent rebaixa, i per això volem saber per què, i volem saber també, evidentment, si té previst el Consell demanar les responsabilitats adients a qui corresponga, per no haver-los aplicat eixa reducció.

El que no pot ser, quan des del Consell s’estan exigint continus sacrificis a la societat, sobretot a les persones més vulnerables i en situacions molt precàries, és que no es predique amb l’exemple, i que durant dos anys alts càrrecs d’eixe mateix govern hagen continuat cobrant de l’erari públic unes quantitats majors que les que els corresponien per llei, i que ara el Consell es faça el desentès i es limite a dir que ja ho han resolt, sense demanar, ni a ells ni a ningú, responsabilitats pels diners de més que van cobrar durant més de dos anys.



Una Fórmula Incorrecta.

 El 24 de juny, festivitat de Sant Joan, serà el dia més llarg de l’any, i no em referisc a la quantitat d’hores de sol que hi haurà, sinó per que a molta gent se’ns farà llarg de pensar els diners públics que es malbarataran en una festa, la del Gran Premi d’Europa de la Fórmula I, celebrada a la ciutat de València, mentre més de la meitat dels nostres joves estan buscant treball i no el troben i mentre augmenta la quantitat de població del nostre País que viu per baix del llindar de la pobresa.

No és una broma, tant de bo ho fora, el que la Generalitat haja comprat per 1 euro l’empresa Valmor Sport, que organitzava fins ara aquest campionat, segurament es podrà pensar que és un bon preu, però si expliquem que el que va adquirir pagant un euro és un deute de 40 milions i el compromís de pagar els més de 6.600 milions de les antigues pessetes, segurament el que pensaran és que no s’ha fet un bon negoci. A aquests diners cal sumar el més de 20 milions d’euros que cobra, per cert en un paradís fiscal, Ecclestone, més tot el muntatge del circuit, que no sabem ni sabrem el que costa. Total entre 60 i 70 milions gastat en una festa, mentre molta gent ja passa fam, mentre augmenta el nombre de persones en atur, mentre no se li paga a les associacions sense ànim de lucre que duen a terme un treball social extremadament necessari, mentre es redueix el professorat, mentre es tanquen els menjadors escolars perquè no reben els diners del funcionament, mentre a les farmàcies comencen a faltar medicaments perquè el Conseller no els paga,...

És hora de reflexionar, de pensar què fem amb els diners públics, la política de Grans Esdeveniments ha estat punt essencial de la imatge que Camps i, ara Fabra, han donat del nostre País, però ara la festa s’ha d’acabar, no és temps de festa, no és temps de regalar diners als milionaris, no és temps de rescatar el bancs, és temps de rescatar persones, de lluitar per què tot el món tinga una vida digna.



Fabra presumeix del pagament dels deutes el mateix dia que té tancades les farmàcies pels deutes.

Ni que siga per una qüestió d’estètica, el PP hauria de vigilar més el que diu i, sobretot, quan ho diu ja que considere particularment desafortunat que el president Fabra vulga presumir en el ple de les Corts del pla de pagament dels deutes, que segons ell serà el remei de tots els nostres mals; i ho faça justament el mateix dia que les farmàcies del país han hagut d’abaixar les persianes, degut a la manca de pagament per part del govern que ell presideix, dels medicaments que dispensen als usuaris del Servei Valencià de Salut”.

Des de Compromís vam advertir clarament en el seu dia que el pla de pagament a les farmàcies que havien pactat amb aquestes naixia coix; la raó?, Que en la partida pressupostària corresponent, no havien tingut en compte el deute acumulat de l’any passat, de manera que, quan han anat liquidant-lo poc a poc, ens trobem que en juny, és a dir, a la meitat de l’any pressupostari, ja han esgotat les quantitats destinades a aquesta finalitat, i ja veurem com s’ho fan ara per a pagar les despeses que teòricament han de liquidar durant la resta del 2012. Però el PP, evidentment, tan satisfet d’ell mateix com sempre, no va voler esmenar-ho per a ampliar aquestes quantitats.

Un tancament dels establiments farmacèutics es sempre una actuació molt complicada, que genera problemes als usuaris, als treballadors d’aquests centres i als farmacèutics titulars. Però la ciutadania que patirà les molèsties que es generen ha de saber clarament que l’única responsable de la situació és una Generalitat en mans del PP, que és qui distribueix, d’una manera molt sui generis, els diners disponibles en època de crisi. Només cal fixar-se en qui cobra i en qui no. Recordem el cas de PATIM, que hem hagut de denunciar la situació límit en què es troba. Recordem els impagaments a la Fundació Síndrome de Down, que ha dut també aquesta entitat a una situació límit; però no s’ha sabut, perquè no l’ha hagut, de cap protesta d’Ecclestone per haver deixat de cobrar el seu substanciós contracte de la Fórmula 1. I en paradisos fiscals, a més. I és que, com saben els farmacèutics o PATIM o la gent del Síndrome, per a la Generalitat hi ha deutors i deutors.

Estirada d’orelles al govern espanyol sobre el Corredor Mediterrani

És inútil celebrar totes les cimeres que es vullga sobre el Corredor Mediterrani, si el PP valencià no aconsegueix fer canviar d’opinió la ministra Pastor i, sobretot, a un Rajoy al qual li agrada mostrar-se com si la cosa no anara amb ell, i estiguera per damunt del bé i del mal.

Hem de recordar les advertències que ja vam formular des de Compromís abans que el PP guanyara les eleccions espanyoles, deixant clar que calia obligar Rajoy a posicionar-se clarament en favor del Corredor abans que fora president del govern. No va ser així, Rajoy com a candidat es va mantindre sempre en una ambigüitat calculada, i ara ho estem pagant.

Afortunadament, en aquests moments qui té l’autèntica clau dels diners no és ni Rajoy ni cap dels seus ministres, sinó una Unió Europea que, en la pràctica, té intervinguda l’economia espanyola. I des de la Unió, justament el comissari encarregat de Transports ja li va donar fa una setmana una bona estirada d’orelles al govern espanyol, recordant-li que s’ha de deixar d’inversions sense sentit en infraestructures costoses i sense rendibilitat futura, i apostar en canvi fortament i des de ja pel Corredor Mediterrani. I segurament, aquestes pressions europees faran més per una infraestructura com aquesta, clau per a Castelló i per a tot el País Valencià, que totes les declaracions que puguen fer aprovar els dirigents valencians del PP

Vistos els fets, una de dues: o el PP valencià no té cap poder a Madrid, cosa que no ens estranyaria gens, o el PP valencià no aposta de veritat pel Corredor i es limita a fer el paripé, cosa que tampoc no ens estranyaria, realment.

VIOLÈNCIA DE GÈNERE SENSE MATISSOS

Avui, Mamen Gimeno m'ha fet arribar aquest article que vull reproduir íntegrament per la seua claretat en la demanda de que, en el tractament de les notícies sobre la violència de gènere, no hi aparega el més mínim dubte de justificació.

"Vull manifestar la meva indignació davant el tractament informatiu donat pel seu periòdic, tant en l'edició en paper com en l'electrònica, del 2 de Maig 2012 , a la notícia de l'assassinat masclista a Elx (Alacant).

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/05/02/valencia/1335944427_282579.html

Després de gairebé set anys de vigència de la Llei Integral contra la Violència de Gènere, quan les campanyes i els esforços de sensibilització, de formació, d'educació, de prevenció, acaben en la mínima expressió pressupostària, igual que els sempre insuficients (i ara insignificants) recursos d'atenció; crec que, com a mínim, hem d'exigir als mitjans de comunicació el respecte a causa de les víctimes.

La dona assassinada ahir és, era, una víctima de violència de gènere. I PUNT. Les al·lusions a la seva “presumpta dedicació a la prostitució”, als seus “presumptes problemes de drogoaddicció”, als “múltiples antecedents policials de la víctima”, que contrasten amb la “absència d'antecedents de l'agressor”, o “la possibilitat que la morta tingués altra o altres relacions sentimentals”, per res canvien el fet essencial del que s'havia d'informar: la va matar l'home que era la seva parella. Donar veu i nom a les persones del veïnat, com si d'expertes es tractarà, contravé les normes de tractament informatiu de la violència de gènere que, si bé no “obliguen” sí que són de consens en els mitjans de comunicació democràtics. Totes aquestes informacions solament contribueixen a restar credibilitat a la víctima i, per tant, a totes les dones víctimes de violència de gènere. Quan es desqualifica a una dona, ens desqualifiquen a totes, no hem d'oblidar-ho.

Per què no van posar l'accent en els aspectes de la notícia que sí que són significatius d'aquesta violència: la desigualtat, la vulnerabilitat, l'abús de poder…?

Crec que la responsabilitat dels mitjans de comunicació en la transmissió de valors socials és ineludible. Aplaudeixo el treball que des de la professió periodística s'ha fet durant anys per fer patent la violència contra les dones, reconec la seva labor de sensibilització. Però en moments en què veiem retrocedir els nostres drets no podem consentir que també es vulneri la nostra dignitat"

.

El PP no ha cregut mai en la normalitat del valencià

 

Davant de la celebració aquest diumenge de la Festa per la Llengua al Pinar del Grau cal dir les coses pel seu nom, el PP no ha cregut mai en la normalitat del valencià en els diferents aspectes de la vida pública; de manera que si la llengua té una important presència escolar, almenys en l’educació pública, a les comarques de Castelló, es deu al treball i l’esforç dels ensenyants, i dels pares i mares. I ara, des del govern valencià del PP no només no es dóna suport a aquest treball de normalització sinó que, ben al contrari, s’intenta posar pals a les rodes a l’educació impartida en la llengua del nostre país, amb pretextos de mal pagador, que no es creuen ni ells.

El passat dijous vaig tindre un fort enfrontament amb la consellera, quan vaig presentar una proposició no de llei sobre el plurilingüisme, basada en un document amb el suport de les universitats, la major part de les AMPA i els sindicats de l’ensenyament. Allí demanaven la continuació dels Programes d’Immersió Lingüística i els Programes d’Ensenyament en Valencià que desapereixen en la proposta de decret de pluriligüísme.

Amb l’excusa del trilingüisme, el PP l’únic que vol és carregar-se les línies en valencià i la immersió lingüística. La prova és que no té res previst per a implantar l’anglès en què, suposadament, es basa la seua proposta; no hi ha previsió ni de professorat ni de la formació necessària del mateix, més allà d’una vaga referència a que es farà mitjançant les Escoles Ofifials d’Idiomes, unes escoles que, en alguns casos, no han pogut matricular ni el 20 % de les sol.licituds de matricula del present curs.

Conselleria es vol quedar sola, contra universitats, ensenyants, sindicats, i pares i mares, ja que el seu objectiu últim és carregar-se el valencià als centres escolars.

Les Festes per la Llengua que du organitzant des de fa tants anys Escola Valenciana, han servit per a conscienciar pares i mares de la necessitat d’escollir una línia en valencià per a les seues filles i fills. I no només als pares d’origen autòcton, sinó també als provinents d’altres territoris de l’estat o d’altres països, ja que l’aprenentatge del valencià pels nouvinguts ha de ser clau per a la seua plena integració al nostre país.

L'ensenyament en valencià ha estat  la base del nostre sistema educatiu, i ara cal lluitar per què seguisca sent-ho.