EL GOVERN VALENCIÀ MENTEIX QUAN DIU QUE GARANTEIX L’ENSENYAMENT EN LA LLENGUA QUE TRIEN ELS PARES.

Quan s’afirma una cosa sabent que no és certa, s’està mentint, i la realitat es com és i no admet interpretacions. Ja pot dir la Conselleria d’Educació que satisfà les peticions dels pares respecte a la llengua en què volen que reben els seus fills l’ensenyament, que el fet cert és que milers d’alumnes que han demanat rebre’l en valencià, sobretot a nivell de Secundària, Batxillerat, FP i ensenyaments artístics no veuen satisfeta la seua demanda, com ha denunciat el Síndic de Greuges, quan ha instat la Conselleria a donar solució a aquest problema, i com ha constatat i deplorat el mateix Consell d’Europa en el seu informe sobre el que anomena les llengües regionals, quan constata “la manca de voluntat de la Generalitat Valenciana d’impulsar el valencià en els àmbits educatius que li competeixen”, un informe molt dur que no sabem si pretenen rebutjar com una intromissió intolerable, per més que el Consell d’Europa siga un organisme integrat per tots els estats europeus, entre els quals Espanya, de la qual creiem que la Generalitat Valenciana no s’ha separat encara.

Per una altra part, la no aplicació per part del govern valencià de l’acord sobre catalogació lingüística dels llocs de treball, en aquests nivells de l’ensenyament, tal i com va acordar amb els sindicats fa ja deu anys, sense que des de llavors haja fet res per dur-la a la pràctica, quan seria un element clau per a poder garantir que els pares i els mateixos alumnes no tingueren cap lamentable sorpresa, com passa fins ara, quan s’apunten a línia en valencià i es troben que hi han estat destinats professors que ni tan sols el parlen i menys encara el dominen des del punt de vista professional. Per això he preguntat al conseller quan pensen aplicar aquesta catalogació acordada amb els sindicats, i quines mesures pensa prendre per garantir que, en la realitat i no només sobre el paper, els pares i alumnes que demanen rebre l’ensenyament en valencià puguen veure satisfeta la seua voluntat, com tenen perfecte dret no només des del punt de vista moral, sinó sobretot del legal, amb reiterades sentències fermes del Tribunal Suprem sobre el tema, sentències reiteradament incomplertes, cosa que ha motivat una querella per prevaricació per part de l’STPV.

Vorem quina demagògica contestació ens oferirà el Conseller d’Educació, Font de Mora, potser justificarà el lamentable estat del sistema educatiu valencià amb els vots obtinguts a les eleccions europees o, com ja va fer una altra vegada, ens tornarà a dir que la “culpa la tenen aquells que no van permetre que es fera el transvasament de l’Ebre”. Atreviment no li’n falta.