MÉS QUE MAI, RESCATEM PERSONES

Tres suïcidis han acompanyat el debat de la presentació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre la dació en pagament que el dia 11 va tenir lloc a Madrid, al Congrés de Diputats.

Es reiterava el debat que Compromís ja havia dut a Les Corts Valencianes diverses vegades. Mai vam aconseguir que s’aprovara; la primera vegada no vam obtindre el recolzament ni del PP ni del PSOE; després aconseguírem el replantejament del PSOE però mai del PP.

Ahir vaig imaginar-me l’escena: un matrimoni, dues persones jubilades, després de tota una vida treballant, estaven complint allò que tant de temps havien somniat, dedicar-se l’un a l’altre, per a viure junts i tindre cura mútua la resta de les seues vides. Havien arribat a la jubilació gràcies a eixe dret que, al llarg de la història, les persones treballadores s’han guanyat .

Però acaben de rebre la notícia de que el banc va a tirar-los de sa casa. Imaginem l’angoixa, la desesperació, fins i tot un cert sentiment de vergonya, -mai havíem pensat que açò ens pogués passar- es diuen l’un a l’altre. Derrotats per la falta de solució, no poden suportar-ho i decideixen suïcidar-se junts i alhora. I s’ha acabat.

Doncs no, no s’ha acabat. Precisament aquets fet – i tots els altres suïcidis motivats pels desnonaments- ens motiva i ens impulsa a treballar encara amb més decisió per l’aconseguiment de la dació en pagament i la mediació prèvia i obligatòria, com a solució a aquest conflicte.

Açò li he contat a Serafín Castellano, Conseller de Governació i Justícia, en la compareixença davant el Ple de hui.

Li he explicat que les dues ILP sobre les que ahir es va discutir i votar la seua admissió a tràmit – la de la consideració com a BIC per a les corregudes de bous i la de la nova llei hipotecària que contempla la dació en pagament- tenien un punt en comú, les dues eren decisió sobre la vida o la mort, El PP havia fet públic el seu doble posicionament, sempre a favor de la mort, i només van saber-lo canviar després de que tres persones els refregaren la seua mort per davant de les seues consciències.

Van encertar en el canvi de postura, però si ho hagueren fet abans, jo no tindria el dubte sobre què hagueren fet aquestes persones de saber que anaven a canviar eixa injusta llei.

Compromís se solidaritza amb els professionals de la cultura valenciana i demana una rectificació de la Generalitat

Les formacions integrants de Compromís manifestem la nostra total solidaritat amb el sector cultural valencià i compartim el seu manifest i també la seua preocupació davant de la creació de Culturarts.

Tal com diu el manifest, la cultura no és un luxe, la cultura ens permet conservar la memòria col•lectiva i no té sentit que aquells que s’omplin la boca parlant de cultura i de senyes d’identitat, siguen els que perpetren l’atac més agressiu contra el sector cultural públic valencià.

Per això, des de Compromís defensen que es conserve l’autonomia dels organismes culturals valencians, amb el manteniment dels llocs de treball i anem a exigir, com ho estan fent els treballadors, un esforç de la Generalitat per a conservar la nostra cultura i el nostre patrimoni, que són la nostra herència i que són també un motor econòmic important si se sap promocionar.

El govern valencià ha de canviar la seua política de marginació dels creadors valencians; tenim músics, dramaturgs, escriptors, poetes, pintors, escultors i artistes de totes les disciplines que no troben en el seu espai al territori valencià perquè no tenen suport de les institucions públiques. Això ha de canviar, els valencians i valencianes sempre hem estat un poble d’art, un poble de cultura, un poble de creadors i des de Compromís demanem que s’escolte al sector i que s’ajude dins de la mesura possible.

FRACKING NO!

A Compromís hem alertat des del primer moment sobre els riscos evidents que tindria la investigació en el subsòl mitjançant la tècnica coneguda com a “fracking”; i cada dia que passa les veus dels científics i els experts no fan sinó confirmar-nos aquesta perillositat. Hem preguntat repetidament al PP si, segons ell la tècnica és inofensiva, com és que un país de tant de pes i prestigi com França l’ha prohibida en el seu sòl, i per què el Parlament Europeu, tot i no haver aprovat en una renyida votació la seua prohibició en tot el territori de la Unió, sí que ha recomanat molta prudència sobre el tema. Fins avui, cap resposta per part del PP

http://www.youtube.com/watch?v=0YdRzV_KWkQ

Durant un temps, el PP va actuar com una mena d’”introductor d’ambaixadors” en relació amb l’empresa que vol dur a terme les investigacions petrolieres al Maestrat i Els Ports utilitzant aquesta tècnica del fracking. De fet, li va muntar una presentació en pla “Bienvenido, mister Marshall”, sense dur cap representació de la postura contrària per a que pugueren contrastar les dades, avalant amb el seu suport decidit la bondat més que dubtosa del procediment. Després, la seua actuació a les poblaciosn afectades, ha estat ben curiosa: allà on té la majoria absoluta, ha utilitzat el seu corró per a fer aprovar propostes de suport; en canvi, allà on governa sense majoria, i depén generalment del nostre vot, ha acceptat les nostres mocions contràries al seu ús. A veure si ens aclarim, senyors del PP: si el fracking és inofensiu, per què voten en contra on no tenen majoria? I, si és perillós, com li donen suport allà on són majoritaris? O és gat o és gata, però no pot ser les dues coses alhora.

A nosaltres no ens mou cap electoralisme, sinó la preocupació per la seguretat dels habitants de la zona i pel seu equilibri ecològic. En temes tan perillosos com aquest, on està en joc la salut de les persones i el medi ambient, cal aplicar el criteri contrari al judicial: el sistema de fracking és perillós fins que no es demostre el contrari. I dubtem molt que els estudis suposadamenr científics fets o dictats per la mateixa companyia interessada siguen una base vàlida per a demostrar la seua inocuïtat. Així és que, mentrestant, la nostra postura és i serà clarament contrària, FRACKING NO!



Amb els projectes de Wert, encara tenim més raons per a manifestar-nos el 15 de desembre

Sembla que el PP vol “commemorar” els 80 anys de les Normes de Castelló muntant una nova croada contra el valencià.



Les formacions que integrem Compromís ja teníem suficients raons per a participar en la plataforma Castelló per la Llengua i per a convocar la manifestació i la resta d’actes que tindran lloc el proper dissabte dia 15, amb motiu del 80 aniversari de la signatura de les Normes de Castelló. Però, per si encara ens en faltaven, ara el ministre Wert ens n’ha donades de noves, amb els seus projectes dedicats a acabar amb la presència normal del valencià, i de les altres llengües no castellanes de l’estat, en el món de l’ensenyament.

El projecte suposadament educatiu del ministre Wert és una mostra clara, pràcticament ja sense ni amagar-se, de la croada que determinats sectors del món de la FAES, avui predominants en el PP espanyol, han llançat contra tot el que puga significar una mínima normalització lingüística de les llengües diferents del castellà en tots els àmbits de la vida educativa. I, en el cas valencià, els seus plans destructius compten amb el ple suport del PP valencià, començant per la consellera d’Educació, que es va limitar a fer-li unes observacions de tràmit, només per quedar, al seu destructiu avantprojecte.

Copromís fa una crida a totes les persones que estimen el valencià i el volen normalitzat, als pares i mares que volen que les seues filles i fills puguen estudiar en la llengua del seu país, als ensenyants que amb tanta dignitat han mantingut la presència de la llengua pròpia en l’ensenyament, als estudiants i joves que han pogut gaudir, durant anys, dels beneficis del sistema educatiu en valencià, per a que tothom participe en les convocatòries contra els nefastos projectes del ministre, a la resta del País Valencià el dia 13 i, a Castelló, el dia 15, en la manifestació pels drets socials i lingüístics que tindrà lloc en commemoració dels 80 anys de les Normes de Castelló, unes normes que van establir definitivament la plena normalització de la nostra llengua en tot el seu àmbit lingüístic.



Als dirigents de Castelló Cultural no se’ls va aplicar la rebaixa de sou des de juny del 2010

El Consell es limita a respondre’m que ‘en data de hui s'han regularitzat d’acord a l’import aprovat’, però no diu res dels dos anys que han cobrat de més.

Vaig presentar una pregunta parlamentària al Consell sobre per quin motiu no se’ls havia aplicat la reducció de salaris als alts càrrecs, des de juny de 2010, als dirigents de Castelló Cultural, entre els quals el seu conseller delegat, l’exalcalde de Castelló José Luís Gimeno. Des del Consell s’han limitat a respondre’m que ‘en data de hui s'han regularitzat els seus salaris d’acord amb l’import aprovat'. I, evidentment, això no és el que jo els preguntava”

Ja que no em responen en seu parlamentària, he de recórrer als mitjans de comunicació per a que, almenys, la ciutadania en siga sabidora de la irregularitat que hem detectat i que va motivar la meua pregunta. El juny de 2010, és a dir, fa més de dos anys, i com a conseqüència del RD 3/2010 de mesures urgents en matèria de retribucions, es va procedir a rebaixar els salaris a una sèrie d’alts càrrecs de l’administració autonòmica, entre ells els que ocupaven càrrecs semblants als d’aquestes persones. Però a ells mai se’ls va dur a terme la corresponent rebaixa, i per això volem saber per què, i volem saber també, evidentment, si té previst el Consell demanar les responsabilitats adients a qui corresponga, per no haver-los aplicat eixa reducció.

El que no pot ser, quan des del Consell s’estan exigint continus sacrificis a la societat, sobretot a les persones més vulnerables i en situacions molt precàries, és que no es predique amb l’exemple, i que durant dos anys alts càrrecs d’eixe mateix govern hagen continuat cobrant de l’erari públic unes quantitats majors que les que els corresponien per llei, i que ara el Consell es faça el desentès i es limite a dir que ja ho han resolt, sense demanar, ni a ells ni a ningú, responsabilitats pels diners de més que van cobrar durant més de dos anys.



Una Fórmula Incorrecta.

 El 24 de juny, festivitat de Sant Joan, serà el dia més llarg de l’any, i no em referisc a la quantitat d’hores de sol que hi haurà, sinó per que a molta gent se’ns farà llarg de pensar els diners públics que es malbarataran en una festa, la del Gran Premi d’Europa de la Fórmula I, celebrada a la ciutat de València, mentre més de la meitat dels nostres joves estan buscant treball i no el troben i mentre augmenta la quantitat de població del nostre País que viu per baix del llindar de la pobresa.

No és una broma, tant de bo ho fora, el que la Generalitat haja comprat per 1 euro l’empresa Valmor Sport, que organitzava fins ara aquest campionat, segurament es podrà pensar que és un bon preu, però si expliquem que el que va adquirir pagant un euro és un deute de 40 milions i el compromís de pagar els més de 6.600 milions de les antigues pessetes, segurament el que pensaran és que no s’ha fet un bon negoci. A aquests diners cal sumar el més de 20 milions d’euros que cobra, per cert en un paradís fiscal, Ecclestone, més tot el muntatge del circuit, que no sabem ni sabrem el que costa. Total entre 60 i 70 milions gastat en una festa, mentre molta gent ja passa fam, mentre augmenta el nombre de persones en atur, mentre no se li paga a les associacions sense ànim de lucre que duen a terme un treball social extremadament necessari, mentre es redueix el professorat, mentre es tanquen els menjadors escolars perquè no reben els diners del funcionament, mentre a les farmàcies comencen a faltar medicaments perquè el Conseller no els paga,...

És hora de reflexionar, de pensar què fem amb els diners públics, la política de Grans Esdeveniments ha estat punt essencial de la imatge que Camps i, ara Fabra, han donat del nostre País, però ara la festa s’ha d’acabar, no és temps de festa, no és temps de regalar diners als milionaris, no és temps de rescatar el bancs, és temps de rescatar persones, de lluitar per què tot el món tinga una vida digna.



Fabra presumeix del pagament dels deutes el mateix dia que té tancades les farmàcies pels deutes.

Ni que siga per una qüestió d’estètica, el PP hauria de vigilar més el que diu i, sobretot, quan ho diu ja que considere particularment desafortunat que el president Fabra vulga presumir en el ple de les Corts del pla de pagament dels deutes, que segons ell serà el remei de tots els nostres mals; i ho faça justament el mateix dia que les farmàcies del país han hagut d’abaixar les persianes, degut a la manca de pagament per part del govern que ell presideix, dels medicaments que dispensen als usuaris del Servei Valencià de Salut”.

Des de Compromís vam advertir clarament en el seu dia que el pla de pagament a les farmàcies que havien pactat amb aquestes naixia coix; la raó?, Que en la partida pressupostària corresponent, no havien tingut en compte el deute acumulat de l’any passat, de manera que, quan han anat liquidant-lo poc a poc, ens trobem que en juny, és a dir, a la meitat de l’any pressupostari, ja han esgotat les quantitats destinades a aquesta finalitat, i ja veurem com s’ho fan ara per a pagar les despeses que teòricament han de liquidar durant la resta del 2012. Però el PP, evidentment, tan satisfet d’ell mateix com sempre, no va voler esmenar-ho per a ampliar aquestes quantitats.

Un tancament dels establiments farmacèutics es sempre una actuació molt complicada, que genera problemes als usuaris, als treballadors d’aquests centres i als farmacèutics titulars. Però la ciutadania que patirà les molèsties que es generen ha de saber clarament que l’única responsable de la situació és una Generalitat en mans del PP, que és qui distribueix, d’una manera molt sui generis, els diners disponibles en època de crisi. Només cal fixar-se en qui cobra i en qui no. Recordem el cas de PATIM, que hem hagut de denunciar la situació límit en què es troba. Recordem els impagaments a la Fundació Síndrome de Down, que ha dut també aquesta entitat a una situació límit; però no s’ha sabut, perquè no l’ha hagut, de cap protesta d’Ecclestone per haver deixat de cobrar el seu substanciós contracte de la Fórmula 1. I en paradisos fiscals, a més. I és que, com saben els farmacèutics o PATIM o la gent del Síndrome, per a la Generalitat hi ha deutors i deutors.