Causes i efectes del retard en el pagament de les ajudes de benestar social.

Dimarts matí vaig estar a la concentració que pares, usuaris i professors dels centres gestionats pel Patronat Intermunicipal Francisco Esteve, així com dirigents d’aquest, van realitzar davant la Conselleria de Benestar Social. Aquest Patronat atén, en els seus centres concertats o subvencionats a 189 usuaris, tots ells discapacitats intel·lectuals de diverses edats i graus d'afectació.
A hores d'ara, s’enfronten a un greu problema: la Conselleria de Benestar Social no els ha abonat les quantitats que els corresponen pel concert del Centre de Dia (en el que s'atén a discapacitats adults greument afectats) i, pel que sembla, també hi haurà retards en el cobrament de les Ajudes per al Centre Ocupacional (discapacitats adults) i el Centre d'Atenció Primerenca (xiquets de fins a 4 anys).
A causa d'aquests retards, els professionals, que allí treballen, no han pogut rebre el seu sou íntegre del mes de febrer i no podran cobrar la seua nòmina del mes de març i, el que és més greu, no saben amb certesa quan ho podran fer.
Només arribar a Les Corts hem presentat una Proposició no de Llei i unes preguntes sobre la causa d’aquest retard i quan pensen posar remei a aquesta situació, cosa que no és nova ja que l’any passat, després de reunir-me amb representants de l’Associació de Malalts Mentals De Castelló, la qual gestiona també un centre de dia, ja vaig presentar unes preguntes similars perquè patien la mateixa situació. Diverses vegades, en intervencions davant la Consellera de Benestar Social li he preguntat si anaven a seguir fent el mateix i mai he tingut contestació. Per que`no contesten? Per què la resposta havia de ser un SÍ i no quedava bé dir-ho.
Per què actua d’aquesta manera la Conselleria? Hi ha almenys dues raons:
La primera és la falta de liquiditat del Consell, que impedeix de manera continua fer front a les obligacions econòmiques. Per il·lustrar l’exemple recordem que l’empresa adjudicatària del servei de neteja de la Conselleria de Justícia, fa uns mesos, va notificar la resolució del contracte per l’impagament dels darrers vuit mesos; els impagament als advocats del torn d’ofici; el retard de quatre mesos en pagar als centres públics educatius de primària i secundària les ajudes de menjador i transport, que van amenaçar la continuïtat del servei; les sentències reiterades contra la Conselleria de Sanitat, pels impagaments als subministradors amb obligació de pagament d’interessos. A conseqüència d’aquesta situació s’ha constituït al País Valencià l’Associació de Creditors de l’Administració. I quan li vaig preguntar al President, en la sessió de Control del Plenari, només vaig obtenir com a contestació una lapidària frase: “el Consell paga puntualment totes les seues obligacions econòmiques” i punt final. Negant el problema aquest deixa d’existir i, el que és pitjor, no es posa remei.
La segona raó, més particular i que afecta les associacions sense ànim de lucre, és que aquestes molesten; a Camps no li agrada (ni a Cotino Tampoc) que aquestes gestionen centres de dia i o residències específiques, tenen empreses que es dediquen a aquests menesters, amb les que tenen unes millors relacions socials i econòmiques. Les associacions en quant no disposen dels diners de la Conselleria tenen que acudir al crèdit; aquest crèdit solen avalar-lo amb la resolució en ferm de la concessió de les ajudes. Concloent, si no li paguen necessiten crèdit, si no treuen la resolució no poden avalar-lo i d’ací es deriva l’ofec econòmic. Reiterades vegades li he preguntat a la nova consellera, Àngélica Such, si va a seguir el mateix procediment que Cotino i no m’ha donat cap resposta. Sospitós.

Hem aprovat demanar l'adaptació de les pensions de llauradors i ramaders a les del règim general de la Seguretat Social.

De vegades es donen les condicions favorables per aprovar una Proposició No de Llei; en primer lloc, el que es proposa ha de ser convenient i ha d’estar ben raonat, però això no és prou, per aconseguir la conformitat de la resta de grups no és prou que la petició siga justa i raonable, també fa falta que vegen l’oportunitat, al PSOE li dona urticària tot allò que li treu els colors al Govern de l’Estat i el PP es nega a aprovar cap sol·licitud dirigida al Consell, encara que s’alegra quan les peticions es dirigeixen al Govern presidit per Zapatero.
Amb aquesta introducció pretenc dir-vos que no presumisc de que s’haja aprovat, el més important és que ningú s’haja atrevit a votar en contra, i voldria pensar que ho han fet perquè és just, perquè cal defensar els nostres llauradors, que dediquen el seu treball a produir, no a especular com molts altres; ells sí que creen riquesa, si els deixen.
És per això que no es pot permetre que la pensió mitjana mensual que rep un llaurador o ramader de la Comunitat Valenciana a través del règim especial agrari de la Seguretat Social (REASS) siga de tan sols 504 euros al mes, molt per sota de la mitjana de la que correspon als que provenen del règim general de la Seguretat Social, que és de 906 euros, segons les dades del Ministeri de Treball corresponents a desembre de 2009.
Un pensionista agrari cobra així 402 euros al mes menys que una altra persona que cotitza en el règim general, la qual cosa significa que en termes percentuals un pensionista agrari cobra únicament un 56 per cent respecte a una altra persona que cotitza en el règim general.
Si s'analitzen totes les pensions existents, únicament observarem les d'assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa -de mitjana, 349 euros- i les d'empleats de la llar -465 euros-, que perceben una quantitat inferior a les dels llauradors i ramaders en el règim agrari. Fins i tot el salari mínim interprofessional previst per a 2010, que és de 633 euros, és més alt que el que percep un llaurador o un ramader per la pensió. I si s'analitza per tipus de pensions, la mitjana del règim agrari en la jubilació ascendeix a 556 euros, pels 1.076 euros que es cobren del règim general. Amb relació a la pensió per viduïtat, sense ser la diferència tan elevada, també és significativa, ja que en el general es cobren, de mitjana, 619 euros i en el règim agrari, únicament 446 euros.
En la incapacitat permanent les diferències també són molt importants atès que en el general es percep, de mitjana, 931 euros, mentre que en l'agrari disminueix la quantitat fins als 479 euros. El règim general de la Seguretat Social agrupa més de 5 milions de persones a tot Espanya i el règim agrari únicament prop de 650.000 persones, però això no és motiu suficient perquè hi haja aquest greuge comparatiu perquè parlem d'un sector estratègic. No s'ha d'oblidar que els llauradors i els ramaders formen part d'un sector estratègic per a la societat, ja que, a més de produir aliments sans i de qualitat, mantenen i gestionen el 80% del territori, fixen la població a les zones rurals i conserven el paisatge i el medi ambient del qual després es beneficien tots els ciutadans.
Per tot això, vaig presentar i es va aprovar:que Les Corts insten el Govern de l'Estat a adaptar les pensions de llauradors i ramaders a la mitjana dels que provenen del règim general de la Seguretat Social.
Esperem que se’ls atenga.

NOVA AGRESSIÓ DEL MARROC AL POBLE SAHRAUÍ

Ha rebut de Mahfoud Alí Beiba, President del Parlament de la República Àrab Sahrauí Democràtica, un correu amb la descripció del darrer (?) atemptat del Marroc contra els drets del poble sahrauí i he cregut oportú donar-li difusió, per què pugueu conèixer de primera mà la situació d’aquesta gent. Vaig a presentar una Proposició No de Llei a Les Corts demanant la condemna d’aquests tipus d’actuacions que constitueixen un autèntic exemple de terrorisme d’estat.

“La Fundació Sàhara Occidental CONDEMNA la sanguinària intervenció policial contra la població sahrauí en la ciutat ocupada de l’Aaioun.Les autoritats marroquines han arremès de forma cruel contra centenars de ciutadans sahrauís que es manifestaven, de forma pacífica, aquest passat dimarts, en el barri de Maatala de la ciutat l’Aaioun, capital del Sàhara Occidental, per a celebrar la tornada d’onze activistes sahrauís.El diumenge 7 de març, el grup dels onze, tornava a l’Aaioun, després d'una visita als campaments de refugiats i als territoris alliberats, per a mantindre contacte amb la seua família i amb el seu poble en l'exili. A la seua arribada, centenars de familiars i amics esperaven en l'aeroport però, la policia marroquina, els va impedir accedir a la sala del mateix. Desenes de policies van prendre els carrers de la ciutat ocupada de l’Aaioun, així com l'accés als domicilis dels activistes.
El dimarts 9 de març, segons informacions dels defensors de drets humans i dels observadors que es troben en el territori ocupat, la policia va escometre violentament i, sense previ avís, a la població civil desarmada, realitzant càrregues policials d'extrema duresa, colpejant a tots els que es trobaven en el carrer amb pals, porres i que, quan caien a terra, eren violentament colpejats, produint nombrosos ferits dels quals, encara falten per determinar el grau de les lesions que els han sigut infringides, desconeixent igualment el lloc on han parat alguns d'ells.
Entre els ferits es troben:Brahim Sabbar, secretari general de l'Associació Sahrauís de Víctimes de Greus Violacions de drets Humans comeses per l'estat marroquí (ASVDH ), que presenta fortes contusions en el cap.
Naama Asfari, Copresident del Comité per al Respecte de les Llibertats i els Drets Humans en el Sàhara Occidental (CORELSO) i Observador Internacional en judicis contra defensors de drets humans, presenta ferides en el cap, cara i esquena.
Ahmet Sbai, secretari general del Comité per a la protecció de presos sahrauís.
Izana Ameidan, activista de drets humans i del grup dels 11, ha rebut diverses ferides en distintes parts del cos.Ahmet Hammia, defensor de drets humans, presenta ferides en l'esquena.Dagna El Musaui que ha perdut dos dents i presenta contusions en el cap i hematomes en altres parts del cos.Mariam Amgaizlat, presenta contusions fortes en els ulls i en la boca.Manna Hadi, Hayat Rgaibi i Dahba Ayach amb fortes contusions.
Els successos que han passat, posen de manifest que, darrere de la cimera Unió Europea-Marroc, baix la presidència d'Espanya, celebrada a Granada i davant de la debilitat de la postura de la Unió Europea i de la seua presidència, que no han volgut incloure en l'agenda les greus vulneracions de drets humans que comet el regne del Marroc des de 1975, contra la població autòctona sahrauí, han provocat la repressió cega contra la població civil i els defensors de drets humans, que exercint el dret reconegut en els acords patrocinats per la Minurso i en l'esperit que el poble sahrauí, que es troba separat, puguen mantindre contactes, ha exercit contra la comunitat internacional i contra els acords firmats una nova fase d'aniquilació de qualsevol resistència a l'annexió del territori.
Instem a la Unió Europea i a la seua Presidència, a Cristopher Ross (Enviat Especial de les nacions Unides per al procés de descolonització), a Espanya i a França, així com a Estats Units, tots ells garants de la legalitat internacional, perquè intervinguen de forma immediata, protegisquen als defensors de drets humans i a la població civil que estan sent atacats, així com als observadors internacionals que es troben en el territori, en témer que aquesta onada de repressió s'estenga per tot el territori ocupat del Sàhara Occidental.
Ens adherim als comunicats de condemna realitzats pels comités de defensa de drets humans, que realitzen el seu treball en els territoris ocupats, així com dels comunicats d'Institucions, Organismes i associacions que han denunciat aquests fets.”

Manifest Més que Música

Ahir vaig recolzar amb la meua presència a la lectura del manifest les demandes de la Federació de Societats Musicals, justes demandes, fetes públiques i no reconegudes per la Conselleria de Cultura ni per la d’Educació, les dues que tenen responsabilitats al respecte.

La federació demana que signem el manifest Més que Música això ho podeu fer en la següent adreça electrònica: http://www.fsmcv.org/page.asp?op1=1&lg=_es&Id=7001

El manifest ho podeu llegir a continuació.

La MÚSICA, a la Comunitat Valenciana, és una expressió artística que va molt més enllà de ser una manifestació merament cultural i festiva. És, a més, la forma que té aquest poble de relacionar-se amb el seu entorn i amb els seus semblants, de formar-se i de créixer. El seu màxim exponent són les Societats Musicals, amb les seues escoles de música, bandes, orquestres, cors i grups instrumentals de tot tipus, entitats que han contribuït a conservar el nostre patrimoni cultural i musical i han articulat la nostra estructura territorial i social, enfortint la nostra identitat, per ser la música una de les arts més arrelades i un dels trets essencials de la idiosincràsia de la Comunitat Valenciana.

Més que Música. Les 525 Societats Musicals d'Alacant, Castelló i València, amb els seus més de 200.000 socis i 40.000 músics (el 50% nacional), estan representades des de fa més de 40 anys per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), i han creat un teixit associatiu, cultural i formatiu únic en el món.

Més que Música. Les Societats Musicals són, a la Comunitat Valenciana, un patrimoni cultural autòcton, forjat durant centenars d'anys, per al qual s'ha sol·licitat la declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC), i a la qual ja s'han adherit multitud de poblacions i associacions.

Més que Música. En la vessant pedagògica i didàctica, les nostres escoles de música amb els seus més de 60.000 alumnes proporcionen, a més de formació musical teòrico-pràctica, una educació integral per a la convivència i la participació social, i fomenten valors com el treball en equip, l'esforç col·lectiu, la tolerància, la solidaritat i la flexibilitat, elements importants a l'hora de formar part d'una agrupació artística i que són factors clau del desenvolupament individual i col·lectiu de les persones.

No obstant això, la Generalitat Valenciana, amb la seua inadequada política educativa i cultural, no dóna suport ni garanteix el desenvolupament del nostre moviment associatiu, no ofereix una resposta eficaç davant les necessitats plantejades pel col·lectiu en els últims anys i incompleix els acords signats, el que ha provocat la protesta de la FSMCV, de les Societats Musicals associades i de les seues escoles de música.

Aquest moviment social, que ha mantingut històricament acords amb governs de tots els signes, el que ha propiciat que tinguem un marc legal, la Llei Valenciana de la Música, aprovada per unanimitat de tots els grups polítics de les Corts Valencianes, corre, avui dia, el risc de desaparéixer. Un risc real atés que les dotacions dels programes autonòmics de finançament s'han reduït alarmantment en un 35%, en el pressupost de 2010, i suposen solament el 22% de les necessitats pressupostàries estimades per la FSMCV per al col·lectiu de les Societats Musicals.

PER AIXÒ, DEMANEM L'ADHESIÓ A AQUEST MANIFEST de totes les persones, entitats i col·lectius que conformen la nostra societat perquè insten a les institucions públiques que complisquen amb el disposat en la Llei Valenciana de la Música, amb els acords signats amb la FSMCV i amb l'adequada actualització dels programes institucionals que puguen garantir el futur d'un patrimoni que entenem com universal.

Més que Música.

“Quan els governs no protegeixen i desenvolupen la cultura dels seus propis pobles, perden la dignitat per a governar-los”

NOMÉS COMPROMÍS VOLEM QUE ELS ERO CONTINGUEN UNA CLÀUSULA SOCIAL QUE GARANTISCA LA RECOL•LOCACIÓ DELS ACOMIADATS.

Les postures dels grups de Les Corts mai acabaran de sorprendre’m com ha passat en el plenari de la setmana anterior, quan vaig exposar la motivació de la Proposició No de Llei en la que demanàvem que tots els ERO “s’acompanyen d’un pla social que minimitze els efectes dels acomiadaments”, aquest pla contemplaria la recol·lecció del personal. Només va obtenir els quatre vots de Compromís.
No hi ha problema de competències, que és el que va argumentar el PP, ja que la Generalitat és l’autoritat que aprova els Expedients de Regulació d’Ocupació.
Tampoc podem assumir la postura del PSOE que, com sempre, nada entre dues aigües de manera que comparteix tot l’anàlisi de la situació, però no la solució, o siga que considera que cal criticar el PP però no buscar solucions, pareix que té por a decidir; mala cosa per a ser aspirant a governant.
Les xifres econòmiques del País Valencià, entre les quals destaquen les de l’atur, són les pitjors i més preocupants de tot l’estat i han evolucionat molt més malament que a les altres autonomies i per això cal fer polítiques econòmiques amb trellat, pensant en els ciutadans i pensant sempre en crear treball, benestar i riquesa.
Les dades no poden ser més clares: si atenem les dades sobre l’atur, si tenim en compte l’evolució de la taxa d’atur, expressada en percentatge sobre la població activa, l’any 2007 la taxa de l’estat era aproximadament la mateixa que la del País Valencià: 8,3 i 8.8, ( la comunitat és situava en una diferència només de 0,5 punts per damunt de l’estat); és a partir d’aquest moment quan entrem en un augment irrefrenable que ens duu a la situació actual en la que la taxa d’atur a nivell d’estat és del 18,8 % i la del País Valencià és del 22,6 %, quasi quatre punts per damunt.
Si comparem amb Castella la Manxa, que presentava en 2001 una taxa quasi idèntica a la del País Valencià ( 9,5 front al 9,4), vorem que avui, Castella la Manxa està en un índex d’atur del 19,2 més de 3 punts per baix de la nostra taxa actual.
Des del BLOC i Compromís mostrem la nostra preocupació per la greu crisi econòmica que afecta als ciutadans i ciutadanes del País Valencià. Una crisi que es tradueix en quasi mig milió de persones en l’atur i moltíssimes famílies amb tots els seus membres sense treball i que no para de créixer; en el mateix moment en que es rebutjava la nostra proposta, s'anunciava l'ERO de Marie Claire a Vilafranca, amb més de 200 llocs de treball perduts. Ens trobem davant un drama social i humà i la nostra responsabilitat com a polítics, com a representats triats democràticament pels ciutadans i ciutadanes és donar solucions a eixos problemes i nosaltres estem ací, a Les Corts, per a proposar solucions, que és el que fem. Pareix ser que no tots estem en aquesta línia.

Motivacions per a presentar-me com a candidat del Bloc, per Castelló, a la Coalició Compromis

Aquesta és la meua carta de presentació per a demanar-vos el vostre aval, si sou membres del Consell Nacional, o el vostre recolzament personal, si no ho sou, per a poder presentar-me com a Candidat del Bloc, per la circumscripció de Castelló, a les properes eleccions autonòmiques.
Puc al·legar experiència: Regidor i Alcalde a Torreblanca, Diputat a la Diputació de Castelló i, en aquesta legislatura, Diputat a Les Corts Valencianes. A més, sempre m’he implicat en la gestió i direcció del partit, no només ho dic per que sóc, en aquest moment i per segon període, President Nacional del Bloc, sinó per què m’he implicat personalment en el creixement del Bloc a les comarques de Castelló; alguns col·lectius ho poden corroborar
Però el currículum no és res més que passat, i no vull que siga aquest el motiu per donar-me suport; preferisc que ho siga pel present (el que estic fent) i pel futur (el que farem tots els diputats i diputades de Coalició Compromís en Les Corts en la propera legislatura)
Aquesta legislatura ha estat molt important per al Bloc, hem retornat a Les Corts; allí som el grup més actiu en quant a propostes presentades, el tercer espai està representat activament, el cas Gürtel ha esclatat, i qui ha estat l’autèntica oposició sinó nosaltres? El meu cotxe ha arribat als 250.000 quilòmetres creuant el País de nord a sud, donant l’oportunitat de que els nostres regidors presumisquen de diputats. He intentat defendre els interessos del sector econòmic més abandonat pel PP i també pel PSOE, els nostres agricultors. Reiteradament el Conseller d’Educació, ha tingut que comparèixer davant les Corts a donar explicacions de les lamentables condicions en que està deixant l’educació pública valenciana. També, Morea i jo junt amb les diputades d'Iniciativa, hem donat resposta a les inquietuds culturals i hem presentat les propostes oportunes per atendre les necessitats manifestes de tot el sector, tant en la cultura pròpiament dita, com en la recuperació del patrimoni històric i cultural valencià. He sigut crític amb l’aplicació de la Llei de Dependència i l’oblit en que el Consell deixa les associacions sense ànim de lucre que treballen en l’atenció de les persones més necessitades de la nostra societat, he contactat amb les associacions que treballen per la igualtat i hem consensuat propostes. Respecte a les comarques del nord, a les que represente més directament, he intentat respondre a les seues necessitats i atendre totes les problemàtiques que he pogut localitzar o que els nostres regidors m’han presentat, a més he presentat propostes d’actuacions necessàries per la reactivació dels nostres sectors econòmics, com ho és el ceràmic.
Però queda el futur, i aquest passa per la consolidació de l’actual grup a Les Corts, la consolidació del Bloc i, conjuntament la de Compromís. Hem de fer estable aquest grup i conjuntament hem d’assolir la constitució d’eixe tercer espai, eixe Espai Valencià de Progrés, liderat pel Bloc, i això és el que ja estem fent i, després de les properes eleccions, acabarem de fer. Només amb tot el Bloc ho aconseguirem .
Queda amb vosaltres el compromís de seguir fent l’únic que sé fer, treballar, pel meu País, amb tots vosaltres, convençut de que ningú ho farà per nosaltres.
No vull dir res més; aquest és el meu pacte, el meu contracte social amb tots vosaltres, que concretarem encara més en el nostre programa electoral. Si coincidiu i creieu que puc representar-vos adequadament, doneu-me el vostre recolzament.

No em puc resignar a que la Presidenta de Les Corts pague l’edició d’un llibre secessionista i colpista amb el meus diners.

No vull reprimir la meua indignació davant el fet de que la Presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, haja pagat l’edició d’un llibre escrit per Rafael Maluenda, diputat en totes i cadascuna de les set legislatures de les presents Corts.
D’entrada no puc acceptar que es publique amb diners de la institució, un llibre d’una persona que, no només forma part d’ella, sinó que, a més, es vicepresident de la Mesa de Les Corts, o siga que forma part de la presidència de l’òrgan que pren les decisions; això només es pot mirar com a normal des del punt de vista d’aquells que també consideren normal que el President de la Generalitat accepte els vestits com a regals de les empreses amb qui contracta el Consell, o que alguns diputats accepten com a presents cotxes de gama alta.
Però el meu sentiment d’indignació és encara més fort i profund pel fet de que s’està pagant amb diners meus, personals, ja que tots els diputats i diputades de Les Corts decidírem que no se’ns pujaren les nostres retribucions, per contribuir a l’estalvi en una etapa de crisi, però si els diners de Les Corts es gasten en pagar un llibre que, amb tota seguretat, ningú volia publicar, quins estalvi està fent La Presidenta de Les Corts? Cap, més bé esta malgastant els diners públics.
I si encara no és això prou, aquest llibre predica el secessionisme lingüístic; ara resulta que Jaume I va aprendre a parlar el valencià, després de la conquesta de València, els va aprendre dels anteriors habitants d’aquestes terres. De quines fonts històriques ha extret aquesta afirmació? I això ho paguen del pressupost que aprovem a Les Corts, el mateix pressupost que pague les despeses de funcionament de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la que reiterades vegades ha mantingut que el Valencià i el Català són la mateixa llengua, amb dues denominacions distintes, en consonància amb l’opinió de totes les universitats, no només de Catalunya sinó de tot el País Valencià. Font de Mora, ja va donar un cop d’estat lingüístic a l’entrar a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a interferir en el seu dictamen, ara la presidenta, Milagrosa Martínez, en patrocina un altre de cop d’estat lingüístic en el que Maluenda representa el mateix paper que Tejero en el 23-F, aquest ficava cara i ulls al anticonstitucionalisme, aquell a la divisió lingüística.
Per acabar, el que és més greu: ofereix una concatenació de fets que, segons ell presenta, condueixen inexorablement a l’Alzamiento Nacional; ho mostra d’una manera que no és més que una justificació del mateix. I això ho publica Les Corts, la primera institució democràtica del País Valencià.
És per tot això que li he fet tota una sèrie de preguntes a la Presidència de Les Corts, en les que li expose tot el que he resumit en aquest article. Vista la poca qualitat democràtica del comportament que habitualment té la presidenta, no confie en que em conteste, però ningú em privarà de presentar-les i de donar publicitat al fet, en compliment de l’obligació de l’oposició: actuar de control dels poders.