PROPOSICIÓ NO DE LLEI PER LA MILLORA DEL RENDIMENT ESCOLAR

Davant el fals debat que sempre havíem tingut a Les Corts, debat en el que ningú volia aprofondir ni en la determincació de les causes ni en la busca de solucions dels fracàs escoalr em vaig proposar presentar una proposa estructurada de mesures destinades amillorar el rendiment escolar i el passat plenari ho ferem presentant la següent Proposició No de Llei:

De manera reiterada, l'Estat espanyol, amb un 31,2% de fracàs escolar, supera a la mitjana europea en relació al baix rendiment acadèmic d'alguns estudiants. Malauradament, el País Valencià encara supera a la mitjana de l'Estat en vora 8 punts, mentre que al País Basc, Navarra i Astúries cau a la meitat i voreja el 15%. Més enllà de les xifres, aquest fet persistent representa un risc de pobresa per als ciutadans amb baixa formació. En termes econòmics, aquest drama humà, suposa una despesa important en subsidis per desocupació ara que estem comprovant els efectes perversos d'unflar sense límit la bombolla immobiliària en detriment del teixit productiu.
En conseqüència, ha sorgit un creixent interès i preocupació pel fracàs escolar, un problema determinat per múltiples factors com el context social i econòmic, la família, el funcionament del sistema educatiu, l'actitud de l'Administració, el treball del professorat i la disposició del propi alumnat. L'educació és assumpte complex, de res val la simplificació. Per tant, les propostes procedents dels poders públics han d'estar avalades per un coneixement el més ampli possible del que ocorre en els centres educatius. Llavors apareixerà una realitat complexa, plena de matisos, que requereix aplicar polítiques sostingudes a llarg termini, amb el necessari suport econòmic.
L'alumnat que fracassa és víctima d'una estructura social que produeix uns desequilibris greus i d'un sistema escolar que es mostra incapaç no sols de que tots els joves puguen arribar als objectius de l'educació obligatòria, sinó que ni tan sols acudisquen regularment a classe o d'impedir que abandonen prematurament els seus estudis. En aquest assumpte, l'única bona notícia és que es tracta d'un problema perfectament localitzat, detectat i que té un tractament específic si se sumen esforços des dels diferents elements que conformen el sistema social en general, i el sistema educatiu, en particular. Perquè l'existència d'un alt grau de fracàs escolar fa necessària l'acció conjunta de les parts implicades de la societat, doncs el fet que hi haja escolars amb dificultats per a superar amb èxit les exigències del sistema educatiu implica no només factors estrictament individuals sinó educatius, socials i culturals.
No obstant això, la problemàtica d'aquesta realitat educativa no es pot deslligar del seu component humà, ja que en el fet de planificar l'ensenyament s'ha de tenir en compte que existeixen éssers humans diferents. I no només per les seues característiques personals, sinó també pels diferents condicionaments socials. No es pot ignorar l'estreta relació que existeix entre bons resultats acadèmics i procedència social, principalment la seua dependència amb el clima sociocultural imperant en la família i en l'entorn social.
Per tot això, la lluita contra el naufragi en l'escola reclama que s'engeguen programes globals i integrats que tinguen en compte les dimensions socials, familiars i educatives. Per començar, les institucions educatives són les que fixen els objectius de cada cicle en el sistema d'ensenyament, pel que es fa necessària una adequació real d'aquests propòsits a cada etapa educativa. Quan els resultats obtinguts són negatius, l'Administració ha d'analitzar les causes que els produeixen i corregir les possibles disfuncions estructurals i de continguts.

Per tot això presentem la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Les Corts insten el Consell per tal de que, front al rendiment escolar, analitze les causes que produeixen els resultats negatius i corregisca les possibles disfuncions estructurals i de continguts, en base als següents objectius:

1. Diagnòstic i avaluació.
a. Elaboració d’un programa específic de diagnòstic i avaluació del rendiment escolar amb la participació de tots els sectors de la comunitat educativa , pares i mares, professorat i alumnat i amb la col•laboració dels ajuntaments afectats.
b. Elaboració del mapa del rendiment escolar que hauria d'identificar tant les parts del currículum que tenen major impacte sobre el baix rendiment escolar, com els centres i localitats on aquest és més significatiu, i dintre de cada centre, els cicles i fins i tot els perfils de l'alumnat on es concentra el problema.

2. Mesures que afecten directament el professorat:
a. Realització d’un pla de formació continua que pose a l'abast del professorat actual l'adequat tractament de la diversitat com un dels principis de l'escola inclusiva
b. Augment del professorat de suport imprescindible per a dur a terme les adaptacions curriculars que precisa la diversitat de l'alumnat.

3. Mesures referents a l’organització dels Centres:
a. Reducció del nombre de l'alumnat, tant per aula, com per docent, per a poder oferir l'atenció personalitzada que requereix la lluita contra el fracàs estudiantil
b. Intervenció coordinada, mitjançant programes integrals, de l'Administració Autonòmica i l'Administració local, al costat dels centres educatius
c. Participació activa de l'alumnat i els pares i mares considerats com agents actius de l'educació
d. Potenciació dels Departaments d'Orientació dels centres així com els actuals Serveis d'Orientació Educativa y Psicopedagògica de zona, en els quals, la figura del psicòleg o pedagog ha d'acompanyar-se per un equip de professionals qualificats, entre els quals ha d'haver treballadors socials.
e. Millora del Pla PREVI adreçat al tractament adequat de la convivència als centres educatius de manera que arreplegue totes les mesures i espais d'intervenció, ara inconnexes, per a incrementar la seua eficàcia.
f. Distribució equilibrada de la població escolar menys avantatjada en col•legis públics i concertats
g. Mesures de prevenció:
i. Desdoblament de les classes que presenten més dificultats per a l’alumnat (com ara matemàtiques o llengua) en dues aules, amb professorat extra.
ii. Prestació de mesures de suport puntual a l'alumnat que presenta determinades llacunes en el programa
iii. Realització d’adequacions metodològiques
h. Augment dels especialistes en audició i llenguatge i de pedagogia terapèutica
i. Generalització en tots els instituts dels Programes de Diversificació i els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI).

4. Mesures per la millora de la valoració social de l’educació
a. Accions en els Centres destinades a aconseguir aquest objectiu.
b. Campanya continuada utilitzant el mitjans per millorar la imatge del professorat i revaloritzar la formació

5. Altres mesures que afecten l’ Administració Autonòmica:
a. Obrir l'Observatori de la Convivència a la participació de tots els sectors de la comunitat educativa,
b. Crear un registre central d'incidències i assegurar la protecció jurídica del professorat.
c. Promoció d’un Pla Integral de Convivència en el qual participen les conselleries d'Educació, Justícia, Sanitat i Benestar Social, amb mitjans i recursos de suport i de formació de tots els sectors de la comunitat educativa en els assumptes de convivència escolar
d. Creació d’una xarxa pública de centres d'Educació infantil de 0 a 3 anys.

He d'agrair el reconeixement que la porta-veu del PSOE, Ana Noguera, va fer de la proposta presentada i també el seu vot favorable però, una vegada més, vam estropessar amb la demagògia i la irresponsabilitat del PP que ni tant sols va reconéixer la greu situació de l'ensenyament públic valencià.