#Congres​Transparent

Compromís està demanant, en totes les institucions on està, un funcionament totalment transparent, participatiu, que mantinga la relació directa amb el poble a qui representa. Com una organització jove no accepta les limitacions derivades d'un forma d'actuar clàssica; les noves tecnologies són bàsiques en el nostre funcionament.Per això iniciem una nova forma de participació que hem denominat #CongresTransparent que passe a explicar-vos a continuació. Esperem la vostra participació. Dijous vinent, 12 de setembre, i després de moltes vicissituds i retards, es durà a terme la votació de la Llei de Transparència (). Una llei i una votació fonamentals, ja que la transparència és un element bàsic en una democràcia de debò. Des de Compromís i Equo, a través del nostre diputat Joan Baldoví, hem treballat molt perquè aquesta llei no fóra un simple pedaç i es convertira en una norma que realment garantira la transparència i una democràcia de més qualitat. De fet, hi hem presentat esmena a la totalitat així com esmenes parcials. Així mateix, com sabràs, tant Compromís com Equo som organitzacions polítiques compromeses, no només amb la transparència, sinó també amb la democràcia directa i la participació de la ciutadania en la presa de decisions. Creiem, en definitiva, que és possible una democràcia més participativa i permanent, en la qual el paper de la ciutadania no es limite a votar cada quatre anys. I anem a demostrar-ho portant-la a la pràctica. Com? Tu votaràs per Baldoví la Llei de Transparència en el Congrés dels Diputats. Prement en el vincle que tens a continuació, accediràs al formulari que hem preparat per als nostres afiliats/des i simpatitzants. Només hauràs d'indicar un usuari i una contrasenya que et donaran accés automàticament a la web de votacions. Pots començar a votar ara mateix i tens de termini fins dimecres 11 de setembre a les 23:59 hores. Enllaç per a registrar-se i votar Si veus que l'enllaç no funciona directament, copia i enganxa tota aquesta url en el teu navegador:: https://coaliciocompromis.net/congrestransparent/index.php?Agora=Compromis_EQUO_522cc5b4600c13.02808008 Utilitzant la tecnologia proporcionada per Ágora Voting, trobaràs informació sobre la llei que es discutirà el 12 de setembre en el Congrés dels Diputats. I el que és més important: podràs decidir el sentit del vot de Baldoví en els punts fonamentals de la norma (Dret a la Informació com a dret fonamental, Subjectes Obligats, Regulació de lobbies, Formats de la Informació, Causes de la Inadmissió, Silenci Administratiu Negatiu, Òrgan de transparència). Els resultats de la consulta li arribaran al nostre diputat que votarà en conseqüència i en funció dels mateixos. És a dir, Baldoví votarà el que tu decidisques. No deixes de participar i ajuda'ns a fer història amb aquesta iniciativa pionera de democràcia directa i participació ciutadana. Anem a demostrar que és possible fer les coses d'una altra manera

Serà molt fort veure els dirigents del PP de Castelló dient en veu alta això que el valencià ve de l’íber.

"La parla dels valencians, que part sense dubte de la més profunda prehistòria, s'escriu ya des del segle VI abans de Crist ab el llenguatge ibèric i, després de les aportacions successives a partir de les fenícies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies en la forma que la coneixem."

Aquest paràgraf està extret de la Proposició No de Llei presentada pel PP per a demanar a la Reial Acadèmia Espanyola que "reconega al valencià la seua categoria de llengua o idioma propi dels valencians".

Dóna vergonya aliena imaginar què pensaran dels valencians els acadèmics de la RAE quan llegiran un acord tan surrealista, en el que es situa al valencià com antecessor del llatí. La proposta del PP sobre l’origen del valencià que assegura que ve de temps dels ibers és per a riure, si no fora per a plorar. No es pot imaginar una manera de fer quedar en un ridícul més espantós les Corts, a no ser que, ja posats, ara proposen aprovar que la terra és plana o que dos i dos sumen cinc. No em vull imaginar la cara que se’ls quedarà als acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola quan llegiran tantes bestieses una darrere de l’altra, i em dóna vergonya pensar què diran sobre el nivell cultural dels valencians.

Com deuen d’estar de desesperats en el PP davant l’evidència, cada dia més clara, que perden les properes eleccions autonòmiques del 2015 –això si no es veuen obligats a avançar-les--, quan es veuen obligats a aprovar declaracions tan absurdes i ridícules com aquesta. I, sobretot, m’imagine la cara de vergonya i d’estupor d’alguns diputats i polítics castellonencs del PP, que conec personalment i sé que tenen clara la qüestió lingüística, si han de repetir en veu alta, i com una afirmació inqüestionable, això que “el valencià ve de l’iber”. D’acord que la política de vegades produeix estranys companys de llit, però m’imagine que aquesta vegada a molts d’ells els costarà, i molt, engolir-se aquest gripau.

Aquesta proposta, de totes maneres, és nul.la de ple dret. I és que, segons l’Estatut d’Autonomia vigent, aprovat fa uns anys amb els vots del PP, l’única autoritat sobre la llengua que parlem els valencians és l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I, de veritat, no m’imagine els membres de l’AVL avalant amb el seu vot, ni tan sols amb el seu silenci, aquesta aberrant proposició. Per tant, des de Compromís li exigirem a l’AVL que emeta un dictamen sobre aquesta proposta presentada a les Corts, exercint així la seua funció de màxima autoritat lingüística legal sobre el valencià, i que evite així l’espantós ridícul en què quedaríem els valencians si aquesta proposta arribara a la RAE, l’Academie Française o a qualsevol altre organisme acadèmic d’arreu del món.



Sobre el nom “País Valencià”

Davant de la proposta de prohibició de l’ús del terme País Valencià a Les Corts Valencianes, en el plenari del 15 de maig, en nom del Grup Compromís vaig defendre una esmena en la que es buscava la integració de totes les sensibilitats existents entre tots els valencians i valencianes; ací un fragment de la intervenció, la part en que defensem el terme País Valencià, com a denominació històrica basada en articles de qui més ha estudiat aquesta denominació: Joan Fuster.

Hem de ressaltar les paraules de l’estatut en l’acceptació dels diversos termes com a “integrador dels dos corrents d’opinió que emmarquen tot allò que és valencià”; l’estatut posa la paraula integrador i el PP l’enfronta a la voluntat de divisió.

Efectivament, com diu Fuster, “la terminologia, les denominacions, no són mai innocents. Rere els noms hi ha sempre una determinada lectura de la realitat i també un projecte”. Per tant som tots nosaltres els que hem de saber respectar i compartir de manera inclusiva tots aquells que tenen un projecte valencià, hem de complir el que diu l’estatut, (i si no canvien-lo) integrant-los, amb respecte a la diversitat d’idees i de projectes.

El terme País Valencià és un clàssic en la denominació de la comunitat, i ja en tenim constància escrita de la seua utilització l’any 1699 en un llibre descobert per Marià González Baldoví, “La Vida de fra Agustín Antonio Pascual, escrit per Agustín Bella on trobem el passatge: «Porque no le tenía el Señor destinado para Apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano...».

També apareix en Fiestas seculares que en honor de sant Vicent Ferrer va publicar el jesuïta Tomàs Serrano el 1762. El pare Serrano empra també «País Valenciano».

Seguim trobant-lo en el segle XIX en Teodor Llorente, en Elías Tormo i, en general, en els erudits de la Renaixença.

Serien després les minories universitàries agrupades al voltant de Acción Cultural Valenciana les que promourien la utilització d’aquest vocable; hi participaven Mateu i Llopis, Gómez Nadal, Igual Úbeda, Beneyto Pérez, Carreres i de Catalayud, Sanchis Guarner...

El 1933, Felip Mateu i Llopis publicà El País Valencià; Antoni Igual, les Històries del País Valencià, editades durant la Guerra d’Espanya, També Almela i Vives, i Carles Salvador, i Miquel Duran, i tants més, procedents de generacions anteriors, usaven «País Valencià”

Durant el franquisme va ser Joan Fuster qui va publicar en 1962 “El País Valenciano” en castellà i seria l’antifranquisme, qui assumiria eixe denominació de «País Valencià» de manera que va ser emprat per tothom qui treballava per la «ruptura» o per la «transició».

La conclusió és òbvia: el terme «País Valencià» conviu amb el de «Regne de València» des d’abans de l’abolició dels Furs; és conserva durant el segle XVIII, el trobem en el XIX i es segueix utilitzant en el XX i XXI... i es seguirà utilitzant, senyories, acordem el que s’acorde avui.

La busca d’un nom per a la nostra comunitat ha estat una realitat històricament contrastada; Faustí Barberà va encunyar el mot Valentínia, que a penes es va utilitzar, i tots coneixem el terme Levante que es referia a un territori molt indeterminat que unia el País Valencià a altres terres.

Per això, senyories apel•lem a la consciència i el raonament, per damunt de la imposició brutal; no tornen a usar “el justo derecho de conquista” argüit per Felip V per acabar amb el regne de València, no ho fagen.

Però ho van fer, van actuar com Botiflers.

MÉS QUE MAI, RESCATEM PERSONES

Tres suïcidis han acompanyat el debat de la presentació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre la dació en pagament que el dia 11 va tenir lloc a Madrid, al Congrés de Diputats.

Es reiterava el debat que Compromís ja havia dut a Les Corts Valencianes diverses vegades. Mai vam aconseguir que s’aprovara; la primera vegada no vam obtindre el recolzament ni del PP ni del PSOE; després aconseguírem el replantejament del PSOE però mai del PP.

Ahir vaig imaginar-me l’escena: un matrimoni, dues persones jubilades, després de tota una vida treballant, estaven complint allò que tant de temps havien somniat, dedicar-se l’un a l’altre, per a viure junts i tindre cura mútua la resta de les seues vides. Havien arribat a la jubilació gràcies a eixe dret que, al llarg de la història, les persones treballadores s’han guanyat .

Però acaben de rebre la notícia de que el banc va a tirar-los de sa casa. Imaginem l’angoixa, la desesperació, fins i tot un cert sentiment de vergonya, -mai havíem pensat que açò ens pogués passar- es diuen l’un a l’altre. Derrotats per la falta de solució, no poden suportar-ho i decideixen suïcidar-se junts i alhora. I s’ha acabat.

Doncs no, no s’ha acabat. Precisament aquets fet – i tots els altres suïcidis motivats pels desnonaments- ens motiva i ens impulsa a treballar encara amb més decisió per l’aconseguiment de la dació en pagament i la mediació prèvia i obligatòria, com a solució a aquest conflicte.

Açò li he contat a Serafín Castellano, Conseller de Governació i Justícia, en la compareixença davant el Ple de hui.

Li he explicat que les dues ILP sobre les que ahir es va discutir i votar la seua admissió a tràmit – la de la consideració com a BIC per a les corregudes de bous i la de la nova llei hipotecària que contempla la dació en pagament- tenien un punt en comú, les dues eren decisió sobre la vida o la mort, El PP havia fet públic el seu doble posicionament, sempre a favor de la mort, i només van saber-lo canviar després de que tres persones els refregaren la seua mort per davant de les seues consciències.

Van encertar en el canvi de postura, però si ho hagueren fet abans, jo no tindria el dubte sobre què hagueren fet aquestes persones de saber que anaven a canviar eixa injusta llei.

Compromís se solidaritza amb els professionals de la cultura valenciana i demana una rectificació de la Generalitat

Les formacions integrants de Compromís manifestem la nostra total solidaritat amb el sector cultural valencià i compartim el seu manifest i també la seua preocupació davant de la creació de Culturarts.

Tal com diu el manifest, la cultura no és un luxe, la cultura ens permet conservar la memòria col•lectiva i no té sentit que aquells que s’omplin la boca parlant de cultura i de senyes d’identitat, siguen els que perpetren l’atac més agressiu contra el sector cultural públic valencià.

Per això, des de Compromís defensen que es conserve l’autonomia dels organismes culturals valencians, amb el manteniment dels llocs de treball i anem a exigir, com ho estan fent els treballadors, un esforç de la Generalitat per a conservar la nostra cultura i el nostre patrimoni, que són la nostra herència i que són també un motor econòmic important si se sap promocionar.

El govern valencià ha de canviar la seua política de marginació dels creadors valencians; tenim músics, dramaturgs, escriptors, poetes, pintors, escultors i artistes de totes les disciplines que no troben en el seu espai al territori valencià perquè no tenen suport de les institucions públiques. Això ha de canviar, els valencians i valencianes sempre hem estat un poble d’art, un poble de cultura, un poble de creadors i des de Compromís demanem que s’escolte al sector i que s’ajude dins de la mesura possible.

FRACKING NO!

A Compromís hem alertat des del primer moment sobre els riscos evidents que tindria la investigació en el subsòl mitjançant la tècnica coneguda com a “fracking”; i cada dia que passa les veus dels científics i els experts no fan sinó confirmar-nos aquesta perillositat. Hem preguntat repetidament al PP si, segons ell la tècnica és inofensiva, com és que un país de tant de pes i prestigi com França l’ha prohibida en el seu sòl, i per què el Parlament Europeu, tot i no haver aprovat en una renyida votació la seua prohibició en tot el territori de la Unió, sí que ha recomanat molta prudència sobre el tema. Fins avui, cap resposta per part del PP

http://www.youtube.com/watch?v=0YdRzV_KWkQ

Durant un temps, el PP va actuar com una mena d’”introductor d’ambaixadors” en relació amb l’empresa que vol dur a terme les investigacions petrolieres al Maestrat i Els Ports utilitzant aquesta tècnica del fracking. De fet, li va muntar una presentació en pla “Bienvenido, mister Marshall”, sense dur cap representació de la postura contrària per a que pugueren contrastar les dades, avalant amb el seu suport decidit la bondat més que dubtosa del procediment. Després, la seua actuació a les poblaciosn afectades, ha estat ben curiosa: allà on té la majoria absoluta, ha utilitzat el seu corró per a fer aprovar propostes de suport; en canvi, allà on governa sense majoria, i depén generalment del nostre vot, ha acceptat les nostres mocions contràries al seu ús. A veure si ens aclarim, senyors del PP: si el fracking és inofensiu, per què voten en contra on no tenen majoria? I, si és perillós, com li donen suport allà on són majoritaris? O és gat o és gata, però no pot ser les dues coses alhora.

A nosaltres no ens mou cap electoralisme, sinó la preocupació per la seguretat dels habitants de la zona i pel seu equilibri ecològic. En temes tan perillosos com aquest, on està en joc la salut de les persones i el medi ambient, cal aplicar el criteri contrari al judicial: el sistema de fracking és perillós fins que no es demostre el contrari. I dubtem molt que els estudis suposadamenr científics fets o dictats per la mateixa companyia interessada siguen una base vàlida per a demostrar la seua inocuïtat. Així és que, mentrestant, la nostra postura és i serà clarament contrària, FRACKING NO!



Amb els projectes de Wert, encara tenim més raons per a manifestar-nos el 15 de desembre

Sembla que el PP vol “commemorar” els 80 anys de les Normes de Castelló muntant una nova croada contra el valencià.



Les formacions que integrem Compromís ja teníem suficients raons per a participar en la plataforma Castelló per la Llengua i per a convocar la manifestació i la resta d’actes que tindran lloc el proper dissabte dia 15, amb motiu del 80 aniversari de la signatura de les Normes de Castelló. Però, per si encara ens en faltaven, ara el ministre Wert ens n’ha donades de noves, amb els seus projectes dedicats a acabar amb la presència normal del valencià, i de les altres llengües no castellanes de l’estat, en el món de l’ensenyament.

El projecte suposadament educatiu del ministre Wert és una mostra clara, pràcticament ja sense ni amagar-se, de la croada que determinats sectors del món de la FAES, avui predominants en el PP espanyol, han llançat contra tot el que puga significar una mínima normalització lingüística de les llengües diferents del castellà en tots els àmbits de la vida educativa. I, en el cas valencià, els seus plans destructius compten amb el ple suport del PP valencià, començant per la consellera d’Educació, que es va limitar a fer-li unes observacions de tràmit, només per quedar, al seu destructiu avantprojecte.

Copromís fa una crida a totes les persones que estimen el valencià i el volen normalitzat, als pares i mares que volen que les seues filles i fills puguen estudiar en la llengua del seu país, als ensenyants que amb tanta dignitat han mantingut la presència de la llengua pròpia en l’ensenyament, als estudiants i joves que han pogut gaudir, durant anys, dels beneficis del sistema educatiu en valencià, per a que tothom participe en les convocatòries contra els nefastos projectes del ministre, a la resta del País Valencià el dia 13 i, a Castelló, el dia 15, en la manifestació pels drets socials i lingüístics que tindrà lloc en commemoració dels 80 anys de les Normes de Castelló, unes normes que van establir definitivament la plena normalització de la nostra llengua en tot el seu àmbit lingüístic.