Mentre el conseller Cotino es dedica a inaugurar una exposició pagada amb fons públics per a reivindicar l'inexistent transvasament de l'Ebre, l'únic transvasament actiu del que es beneficia el poble valencià, el del Tajo-Segura, està en perill a causa de la reforma de l'estatut de Castella-La Manxa.
En el grup parlamentari de Compromís, hem decidit prendre la iniciativa fent propostes reals per a reivindicar les necessitats hídriques i els drets del poble valencià. Acabe de presentar una Proposició No de Llei en les Corts Valencianes per exigir al Ministeri de Medi Ambient, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que l'Ajuntament d'Albacete complisca amb el conveni d'Alarcón –signat al juliol del 2001 pels governs central, valencià i castellà-manxec i els regants valencians-, pel qual es fixen unes reserves mínimes per als usuaris valencians i, en cas de cedir-les, se'ls deu indemnitzar, cosa que no ha succeït fins al moment i per això el consistori albaceteny deu més d'un milió d'euros a la Unitat Sindical d'Usuaris del Xúquer.
La falta d'un govern valencià fort ens porta problemes com els que tenim. La comunitat veïna sobreexplota els aqüífers de la Manxa oriental, ens volen imposar una reserva hídrica per a acabar amb el transvasament Tajo-Segura i, a més, gasten l'aigua d'Alarcón, que ens correspon al valencians i es neguen a pagar per això, la qual cosa ja és intolerable i per aquesta raó volem que les Corts es pronuncien.
El que proposem sí que és fer una política real per a assegurar l'aigua i el benestar al nostre poble i no el que fa el Consell. L'exposició que inaugura Cotino sobre un document de l'època de la II República que parla del transvasament de l'Ebre ens fa pensar que ara el Consell s'ha fet republicà, alhora que ignorant, perquè a finals del segle XIX alguns municipis de la província de Castelló, com Torreblanca, el meu poble, ja van demanar el transvasament, encara que en aquella època ni la costa, ni el medi ambient, ni l'agricultura, ni el territori estaven en la mateixa situació que ara, ni existien especuladors ni trames de corrupció a gran escala, com ara, que s'aprofiten de les grans infraestructures i de les administracions públiques.
Quant a l'estatut de Castella-La Manxa, ni es pot acceptar que el transvasament Tajo-Segura caduque d'ací a cinc anys, com tampoc es pot acceptar la reserva hídrica, ni de 4.000 hectòmetres cúbics, perquè en un any de pluges com ha sigut aquest, Castella-La Manxa emmagatzema 2.991 hectòmetres i la mitjana dels últims deu anys és de 1.853 hectòmetres embassats, per la qual cosa es volen reservar més del que tenen i han tingut i això suposarà la fi del transvasament Tajo-Segura i serà un perill per a milers de famílies que viuen de la indústria, del turisme i de l'agricultura en les comarques de sud d'Alacant
En el grup parlamentari de Compromís, hem decidit prendre la iniciativa fent propostes reals per a reivindicar les necessitats hídriques i els drets del poble valencià. Acabe de presentar una Proposició No de Llei en les Corts Valencianes per exigir al Ministeri de Medi Ambient, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que l'Ajuntament d'Albacete complisca amb el conveni d'Alarcón –signat al juliol del 2001 pels governs central, valencià i castellà-manxec i els regants valencians-, pel qual es fixen unes reserves mínimes per als usuaris valencians i, en cas de cedir-les, se'ls deu indemnitzar, cosa que no ha succeït fins al moment i per això el consistori albaceteny deu més d'un milió d'euros a la Unitat Sindical d'Usuaris del Xúquer.
La falta d'un govern valencià fort ens porta problemes com els que tenim. La comunitat veïna sobreexplota els aqüífers de la Manxa oriental, ens volen imposar una reserva hídrica per a acabar amb el transvasament Tajo-Segura i, a més, gasten l'aigua d'Alarcón, que ens correspon al valencians i es neguen a pagar per això, la qual cosa ja és intolerable i per aquesta raó volem que les Corts es pronuncien.
El que proposem sí que és fer una política real per a assegurar l'aigua i el benestar al nostre poble i no el que fa el Consell. L'exposició que inaugura Cotino sobre un document de l'època de la II República que parla del transvasament de l'Ebre ens fa pensar que ara el Consell s'ha fet republicà, alhora que ignorant, perquè a finals del segle XIX alguns municipis de la província de Castelló, com Torreblanca, el meu poble, ja van demanar el transvasament, encara que en aquella època ni la costa, ni el medi ambient, ni l'agricultura, ni el territori estaven en la mateixa situació que ara, ni existien especuladors ni trames de corrupció a gran escala, com ara, que s'aprofiten de les grans infraestructures i de les administracions públiques.
Quant a l'estatut de Castella-La Manxa, ni es pot acceptar que el transvasament Tajo-Segura caduque d'ací a cinc anys, com tampoc es pot acceptar la reserva hídrica, ni de 4.000 hectòmetres cúbics, perquè en un any de pluges com ha sigut aquest, Castella-La Manxa emmagatzema 2.991 hectòmetres i la mitjana dels últims deu anys és de 1.853 hectòmetres embassats, per la qual cosa es volen reservar més del que tenen i han tingut i això suposarà la fi del transvasament Tajo-Segura i serà un perill per a milers de famílies que viuen de la indústria, del turisme i de l'agricultura en les comarques de sud d'Alacant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada