diumenge, 13 de juny de 2010

La falta de programes de dinamització dels sectors productius deixen a Castelló en la ruïna


Almenys eixa és la conclusió que vaig treure del debat que va seguir a la pregunta que li vaig fer, en Plenari, al Vicepresident Rambla, sobre quines mesures específiques tenia previstes per a la dinamització dels sectors productius de Castelló. De la seua contestació vaig deduir que cap ni una.

La seua contestació va començar així: “Señor Pañella, el compromiso del Consell con los sectores productivos de la Comunidad Valenciana y especialmente de la provincia de Castellón, se ponen de manifiesto en las distintas convocatorias de ayuda que planteamos cada uno de los años y que conforman nuestra política global en materia industrial, una política que está basada en el apoyo a las empresas fundamentalmente en el área de innovación, en el área de internacionalización y en el área de investigación, desarrollo..., que permite que la provincia de Castellón haya sido la que tiene la mayor contribución al producto interior bruto de nuestra comunidad en el área industrial, ...”. No cal seguir, paraules i res més.

No vull entrar a qüestionar les xifres que va dir a continuació, que ho podria fer, però enlloc d’entrar en un debat estèril preferisc dir- que me n’alegre moltíssim de vore totes les mesures que ha pres, però li demane que les revise, perquè, si amb tot això, estem en la situació que estem, tindrà de fer alguns canvis. I si no ho creu fem un repàs a tots els sectors productius:

· Agricultura: el Consell l’ha deixat en una situació difícil, a tot el país, però específicament a Castelló, a on els problemes estructurals, especialment el minifundisme, no mereixen cap actuació decidida de la Conselleria, ja que programes com el de cultiu en comú no s’ha implantat ací i, per tant, tenim els mateixos problemes estructurals de tota la vida sense cap modificació. A més, ara, el sector agrícola s’enfronta amb una davallada mitjana del preu dels seus productes de l’11 %, en els cítrics és del 18%, del 14% en les fruites, del 20% en l’oli, per posar alguns exemples.
· Turisme i Serveis: el sector terciari no té un producte diferenciat ni específic. Han fet l’aeroport, està a punt d’acabar, però ni han promocionat les nostres comarques creant una imatge pròpia i un producte diferenciat, ni han posat en marxa un programa d’impuls per a la creació de les places hoteleres necessàries per atendre el mínim de 600.000 passatgers anuals precís per a garantir el funcionament de l’aeroport.
La setmana passada han decidit acabar amb la societat Mundo Ilusión, l’han tancada definitivament, diu que si en tot cas ja se ficarà en marxa per un altre costat. Eixe era el seu producte estrella d’atractiu turístic. Què tenim per a vendre?... apartaments.
· Indústria: Tenim, possiblement, una de les més grans concentracions industrials amb la ceràmica, de manera que la bona salut econòmica de les persones de Castelló depèn, en gran manera, d’aquesta indústria. I què ha fet el Consell a part de parlar de Zapatero, poca cosa; prometre un milió d’euros ( el cànon que el Consell pagarà per la Fórmula I és de 90 milions d'euros, però això és a València, clar)
A les Corts vam aprovar, per unanimitat, recolzar el Manifest “En defensa de Castelló” que, com a President del BLOC vaig signar amb la patronal ASCER i els sindicats del sector, però abans van rebutjar les mesures necessàries per facilitar l’accés al finançament necessari per evitar el tancament de les indústries del sector i tampoc van acceptar donar prioritat a la utilització de materials ceràmics en els projectes fets per l’administració. Recolzar de paraula sí, amb els fets no, que això costa diners.

Cal ser conscient de com estem a Castelló : ja hem arribat a tenir un 25% d’atur,encara que, aquest mes, a causa dels llocs de treball d’estiu, ham baixat un 0,71%, seguim sent la província valenciana en pitjor situació. Avui hi ha 61.775 persones aturades. Hem passat de fer la major contribució al PIB del país, a ser una de les deu primeres províncies en atur de tot l’estat. En els darrers tres mesos hem perdut 9.800 llocs de treball. En aquest període, mentre al País Valencià va créixer l’atur en un 6% a Castelló va créixer el 15%. La Cambra de Comerç diu que tenim a Castelló unes bases econòmiques inestables, que fa falta invertir decididament en investigació per a la millora de la qualitat, per a la diferenciació del producte i per la innovació i que necessitem finançament, necessitem diners, eixos milions que han eixit de la CAM per avalar a Jaume Matas, podien haver-se quedat ací, però no s’han quedat. Empresaris de Castelló diuen que notem en els nostres polítics falta de lideratge i afegeixen que es troben indefensos per l’absència de regles que permeten controlar els impagaments i la morositat, al temps que denuncien que el més gran morós és el Consell de La Generalitat i les diferents conselleries que el conformen.

I ara toca fer la pregunta al Conseller: Anem a fer alguna reforma estructural del sector industrial o anem a seguir el model de promoció de la indústria basada únicament en el boom de la construcció? Anem a seguir amb una oferta turística indeterminada, igual que la de tots, o va a motivar els possibles visitants amb alguna cosa més? Va a prendre mesures per garantir la renda agrària i assegurar així la permanència dels cultius o seguiran mirant el que passa sense fer res?

De la seua contestació, no he pogut deduir res de nou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada