dilluns, 23 d’agost del 2010

ELS GOSSOS D’ASSISTÈNCIA PROHIBITS PER L’EMT DE VALÈNCIA


L’Empresa Municipal de Transport de la ciutat de València incompleix diversos textos legals, Constitució inclosa, en el seu reglament ja que només permet l’accés als gossos guia per a invidents però no als gossos d’assistència per a la resta de persones dependents. Us adjunte el text de la Proposició que he presentat al respecte a Les Corts:
“La Constitució Espanyola, en l'article 14, reconeix el dret d'igualtat de tots els espanyols davant de la llei, dirigint en l'article 9.2 un específic mandat a tots els poders públics per a promoure les condicions perquè la llibertat i igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguen reals i efectives i remoure els obstacles que impedisquen o dificulten la seua plenitud. Per la seua banda, l'article 49 de la Constitució dirigeix un mandat als poders públics per a realitzar una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració de les persones amb discapacitat a qui prestaran l'atenció especialitzada que requerisquen i els empararan especialment per al gaudi dels drets que el títol I de la Constitució atorga a tots els ciutadans.
En compliment del mandat constitucional, l'article 49 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el punt 27, assumeix les competències sobre les “Institucions públiques de protecció i ajuda de menors, joves, emigrants, tercera edat, persones amb discapacitat i altres grups o sectors necessitats de protecció especial...”. En anàleg sentit, el mateix article en el punt.24, atorga a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'assistència social.
En exercici de les dites competències, es va promulgar la Llei 5/1997, de 25 de juny, per la que es regula el Sistema de Servicis Socials en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, que contempla específicament en l'article 21 a les persones amb discapacitat, a qui atorga una especial protecció per mitjà de la promoció d'activitats de prevenció, tractament, assistència i rehabilitació, dirigides a la consecució final de l'objectiu genèric de la seua integració social i laboral.
A fi de garantir l'accessibilitat al medi físic en condicions tendents a la igualtat de totes les persones, foren quines foren les seues limitacions i el caràcter permanent o transitori d'aquestes, les Corts Valencianes, al maig de 1998, van promulgar la Llei 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat Valenciana, d'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques, Urbanístiques i de la Comunicació. La dita Llei arreplega en el capítol III, del seu títol III, les disposicions relatives a l'ús del gos guia, definint-ho com aquell que ha adquirit les aptituds precises per a l'acompanyament, conducció i auxili de persones afectades per disfuncions visuals totals o severes i garantint l'accessibilitat a l'entorn de les persones amb discapacitat, que vagen acompanyades amb gos guia degudament acreditats, que podran accedir a tots els llocs, allotjaments, establiments, locals, transports públics i la resta d'espais d'ús públic en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
Quatre anys després de l'aprovació de l'esmentada Llei, i una vegada provades les aptituds dels gossos d'assistència amb vista a facilitar l'autonomia, no sols de les persones amb discapacitat visual, sinó també de persones afectades per altres discapacitats, es va creure convenient reprendre el concepte de gos guia o d'assistència, i fer extensiu el seu ús a persones amb diferents discapacitats per a les que pot ser útil disposar d'un gos que facilite la seua autonomia i servisca d'ajuda en la vida quotidiana, col·laborant en l'eliminació de les possibles barreres a què la persona haja d'enfrontar-se.
Per tot el que s'ha dit anteriorment, i a fi de promoure les condicions i remoure els obstacles perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integren foren reals i efectives, així com facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social de la Comunitat Valenciana, tot això d'acord amb el principi rector de la política social, disposat en a l'article 49 de la Constitució espanyola, amb vista a aconseguir la integració social de les persones amb discapacitat perquè gaudisquen dels mateixos drets que la resta dels ciutadans, la llei 12/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre Gossos d’Assistència per a Persones amb Discapacitats va garantir l'accés als llocs, allotjaments, establiments, locals i transports públics o d'ús públic a totes les persones amb discapacitat que anaren acompanyades de gossos d'assistència degudament acreditats com a tals.
Aquesta llei estableix en l'Article 1. punt 1 que el seu objecte és reconèixer i garantir "a tota persona amb discapacitat visual, auditiva, locomotriu o de qualsevol altra índole, total o parcial, que tinga necessitat o siga recomanable l'ús de gos d'assistència, el dret a l'accés, desplaçament i permanència junt amb aquest a tots els llocs, allotjaments, establiments, locals, altres espais d'ús públic i transports públics o d'ús públic,..."
En el punt 3 del mateix article ens diu que "Totes les persones amb discapacitats que vagen acompanyades de gos d'assistència, poden accedir, deambular i romandre d'acord amb el que estableix esta Llei en condicions d'igualtat amb la resta de la ciutadania."
L'Article 2. que versa sobre els "Llocs, establiments i transports" relaciona els llocs que tindran la consideració de "públics o d'ús públic" i al respecte ens diu al punt 1 que ho són "Els espais d'ús general i públic, de les estacions d'autobús, ferrocarril, aeroports, ports i parades de vehicles lleugers de transport, qualsevol que fóra la seua titularitat" i en el punt 2. que també té aquesta consideració "tot mitjà de transport col·lectiu, de titularitat pública o d'ús públic, i els servicis urbans i interurbans de transports de viatgers, sotmesos a la competència de la Comunitat Valenciana”.
Tenint en compte que, a la ciutat de València, hi ha queixes de persones amb mobilitat reduïda a les que se'ls ha impedit per part de conductors de l'Empresa Municipal de Transports de Valencia l'accés amb gossos d'acompanyament als autobusos, al·legant que l'accés estava restringit a gossos guia per a persones cegues, emparant-se per a prendre aquesta postura en el Reglament de l’EMT aprovat definitivament en data 29 de juliol de 2005 i publicat en el BOP del 5 de setembre de 2005..

Efectivament aquest reglament estableix en l’article 18.3. que queda prohibit l’accés al vehicle de viatgers acompanyats de qualsevol animal, a excepció del previst a l’article 19.2, el qual autoritza l’accés del gos guia quan acompanye a usuaris invidents no existint cap autorització per a la presència de gossos d’assistència per a persones amb discapacitat.
Donat que aquesta situació és contraria a allò que s’estableix en la llei 12/2003 de la Generalitat Valenciana, sobre gossos d'assistència per a persones amb discapacitat.
Considerant que la llei 12/2003, de 10 d'abril, contemplava en la Disposició FINAL PRIMERA l’adaptació de les ordenances municipals dient que "Les entitats locals, en l'àmbit de les seues competències respectives, adaptaran les seues ordenances municipals sobre la matèria a les normes contingudes en la present Llei, en el termini de sis mesos a partir del desplegament reglamentari previst en esta Llei”, s'aprecia clarament que el Reglament de l'Empresa Municipal de Transports de Valencia no sols no està adaptat al contingut de la llei 12/2003 sinó que, encara que ha sigut elaborat amb posterioritat a l'entrada en vigor de la mateixa, la contradiu al no contemplar cap disposició que permeta l'entrada dels gossos d’assistència.”

Per tot això presentem la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:

Les Corts Valencianes insten l'Ajuntament de València a iniciar de manera immediata les actuacions pertinents per a garantir que, mitjançant la modificació del reglament de l’Empresa Municipal de Transport de València, els gossos d’assistència puguen accedir al transport urbà tal com estableix la llei 12/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre Gossos d'Asistencia per a Persones amb Discapacitats.

dilluns, 9 d’agost del 2010

Amb Font de Mora el PP es lleva la careta.

Els continus atacs al valencià de Font de Mora demostra la línia ideològica real del PP en allò que respecta a la nostra llengua. El Conseller, és l'adalid de la segregació lingüística que busca reduir significativament la quantitat de persones que parlem el valencià, per tal de minorar la seua importància, i ha protgonitzat actuacions extremes en aquesta línia, com la invasió de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el moment en que estava preparant el seu dictamen sobre la unitat lingüística. Ara, amb la seua proposta de revisar els sistema de les línies d’educació, es lleva la careta valencianista que el PP de Camps vol exhibir com a màxim defensor del valencianisme i el posa al lloc que li correspon, el d’un conseller retrògrad que intenta acabar amb els avanços realitzats a l’empara de la llei d’Ús i Ensenyament.
Font de Mora ha ignorat el dictamen sobre la unitat lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, així com els diversos pronunciaments de les universitats valencianes al respecte , que unànimement afirmen la unitat lingüística; i si això no és prou, ha incomplit reiteradament les sentències del Tribunal Superior de Justícia i també del Suprem, relatives al reconeixement de les titulacions de Filologia Catalana expedides per les universitats –incloses les valencianes- obligant a tots els titulats a fer la prova de coneixements del valencià.
Perduda la batalla legal, per les nombroses sentències; perduda la batalla científica, per l’oposició de les universitats i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, només li queda la batalla política i l’obri per tal d’acabar amb l’ensenyament del valencià a les escoles, el que demostra clarament quin és eixe valencianisme del qual presumeix. Va començar ja fa un temps, prohibint la creació de noves línies en valencià, com va passar en un centre privat -fins ací podríem arribar- com és el de Sant Cristòfor Màrtir de Picassent, sense importar-li que el Consell Escolar, el Claustre de Professors, la Direcció del centre i tots els pares o mares dels alumnes matriculats, li solicitaren l’autorització de la línea; tampoc li va tremolar el pols a l’hora d’ordenar l’anul.lació de l’única línia en valencià que hi havia a Mutxamel en secundària.
Cal que tota la comunitat educativa li demane responsabilitats a Font de Mora, un conseller tancat en les seues “genialitats” com són la implantació de l’uniforme escolar en els centres públics, l’impuls de l’ensenyament en anglès , encara que sempre sense dotar els centres de professors; no oblidem el conflicte creat per l’obligació de donar l’Educació per la Ciutadania en anglès (una altra batalla estèril que acabà en fracàs), o la instauració de l’ensenyament del xinès a les escoles.
Podem preguntar-nos què hi ha de mal en la promoció de noves llengües en l’ensenyament? Òbviament res, però cal tenir en compte la situació de l’Educació al País Valencià: som líders en fracàs escolar - només Ceuta ens supera-, tenim més de trenta mil alumnes en barracons per la desastrosa situació de les construccions escolars, però ell es gasta una millonada en una campanya de publicitat plena de mentides per crear una opinió positiva al respecte.
Si això no és prou porta a terme una política repressiva que des de la Dictadura no es produïa: expedienta el Director de l'IES Las Norias de Monforte per permetre una foto seua cap per avall en el tauler d-anuncis; deixa sense subvencions al sindicat STE-PV per que no li agrada la tasca de control que està fent, expedienta a Diego Gómez, president d'Escola Valenciana, i tots sabem que és per motius d'insubmissió política.
Davant d’esta situació no podem dir altra cosa que Font de Mora dimissió!, i de manera urgent; el nostre sistema educatiu no es pot permetre més les barbaritats d'un conseller que porta l'educació publica a la pitjor situació de tota la història i això que el pressupost d’educació és el major de les conselleries i que representa quasi el 30 per cent del pressupost total de la Generalitat. Què has fet amb aquest diners, conseller? Com pot estar l’ensenyament com està? És l’hora de demanar responsabilitats.