dijous, 27 d’octubre del 2011

En record de Joan Brusca


El dimarts 25, vaig assistir a un acte molt emotiu. Vaig estar present en l’homenatge que se li va retre al desaparegut i plorat Joan Brusca, eixe gran home del camp, eixa persona senzilla, alegre i treballadora que tant va lluitar per les millores dels llauradors i ramaders del nostre país.

Gent com Brusca és la que ens cal. És eixa gent la que ens anima en els moments en els què ho veiem tot negre per al nostre camp. No tot està perdut, cal tindre idees, esperança i ganes de treballar.

També és veritat que cal que el llaurador, que sols entén de la terra i del treball, trobe l’ajuda i la companyia en eixe viatge de la classe política, més encara de la classe dirigent. I això, per desgràcia, no passa molt a sovint a este País.

Fa poc celebràvem la decisió de la comissió europea de fer del corredor mediterrani un projecte prioritari, projecte que la Unió de Llauradors va considerar esencial per al camp valencià. D’això en vaig parlar ací i continue pensant que és una bona notícia, però cal estar a l’aguait. Eixe corredor de mercaderies també pot servir per a transportar tota eixa producció que arriba des del nord d’Àfrica per a vendre’s a Europa, en perjudici de la nostra rica producció agrícola,si l'intercanvi es fa simplement d'acord a criteris economicistes, basats en la competitivitat del preu, el progrés ens demana posar clàusules socials en els tractats internacionals o del contrari els països desenvolupats hauran de disminuir el seu nivell de benestar per tal de poder competir en preu amb els demés.

Europa i el govern de l’Estat Espanyol, que és qui allí en representa, han de pensar més en els productors valencians, cosa que no fan mai, i sobre la que Joan m’insistia constantment. Ja estem farts de ser moneda de canvi i ara, no volem que eixes infraestructures que en principi són tan positives, siguen el rèquiem final de la nostra agricultura. En memòria del gran Joan Brusca, caldrà lluitar perquè això no passe.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

19 D'OCTUBRE I EL CORREDOR MEDITERRANI


Hui (19 d'octubre) potser un gran dia, o no, per a la nostra economia. M’explique. Hui Europa decidirà si el corredor mediterrani és o no una infraestructura prioritària.

No cal repetir-ho més, la coalició en la que estic, Compromís, sempre ha defensat eixe corredor. Estar en contra és una bogeria, és estar en contra del progrés econòmic de la nostra terra.

Nosaltres, per estes terres del nord, sabem que tant la nostra agricultura com el taulell, la indústria principal de la zona, poden tindre una eixida molt bona a Europa mitjançant el corredor mediterrani, eixe corredor on prima el ferrocarril i que permet el transport de viatgers a alta velocitat i també de grans trens de mercaderies.

Europa es pronuncia hui, però encara no sabem què pensen els grans partits. Sempre han parlat del corredor mediterrani amb la boca xicoteta i mai de forma clara i decidida. Una pena. Perquè una cosa sí que és clara, el corredor mediterrani ha de ser això, mediterrani, i passar de nord a sud del País Valencià, connectant les principals ciutats i comarques de la nostra terra.

Un desviament cap el centre, cap a Madrid com volen alguns, faria que el corredor deixara de ser mediterrani per ser “madriterrani”. Això seria una errada que ens costaria molt en termes econòmics i de progrés.