Amb Font de Mora el PP es lleva la careta.

Els continus atacs al valencià de Font de Mora demostra la línia ideològica real del PP en allò que respecta a la nostra llengua. El Conseller, és l'adalid de la segregació lingüística que busca reduir significativament la quantitat de persones que parlem el valencià, per tal de minorar la seua importància, i ha protgonitzat actuacions extremes en aquesta línia, com la invasió de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el moment en que estava preparant el seu dictamen sobre la unitat lingüística. Ara, amb la seua proposta de revisar els sistema de les línies d’educació, es lleva la careta valencianista que el PP de Camps vol exhibir com a màxim defensor del valencianisme i el posa al lloc que li correspon, el d’un conseller retrògrad que intenta acabar amb els avanços realitzats a l’empara de la llei d’Ús i Ensenyament.
Font de Mora ha ignorat el dictamen sobre la unitat lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, així com els diversos pronunciaments de les universitats valencianes al respecte , que unànimement afirmen la unitat lingüística; i si això no és prou, ha incomplit reiteradament les sentències del Tribunal Superior de Justícia i també del Suprem, relatives al reconeixement de les titulacions de Filologia Catalana expedides per les universitats –incloses les valencianes- obligant a tots els titulats a fer la prova de coneixements del valencià.
Perduda la batalla legal, per les nombroses sentències; perduda la batalla científica, per l’oposició de les universitats i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, només li queda la batalla política i l’obri per tal d’acabar amb l’ensenyament del valencià a les escoles, el que demostra clarament quin és eixe valencianisme del qual presumeix. Va començar ja fa un temps, prohibint la creació de noves línies en valencià, com va passar en un centre privat -fins ací podríem arribar- com és el de Sant Cristòfor Màrtir de Picassent, sense importar-li que el Consell Escolar, el Claustre de Professors, la Direcció del centre i tots els pares o mares dels alumnes matriculats, li solicitaren l’autorització de la línea; tampoc li va tremolar el pols a l’hora d’ordenar l’anul.lació de l’única línia en valencià que hi havia a Mutxamel en secundària.
Cal que tota la comunitat educativa li demane responsabilitats a Font de Mora, un conseller tancat en les seues “genialitats” com són la implantació de l’uniforme escolar en els centres públics, l’impuls de l’ensenyament en anglès , encara que sempre sense dotar els centres de professors; no oblidem el conflicte creat per l’obligació de donar l’Educació per la Ciutadania en anglès (una altra batalla estèril que acabà en fracàs), o la instauració de l’ensenyament del xinès a les escoles.
Podem preguntar-nos què hi ha de mal en la promoció de noves llengües en l’ensenyament? Òbviament res, però cal tenir en compte la situació de l’Educació al País Valencià: som líders en fracàs escolar - només Ceuta ens supera-, tenim més de trenta mil alumnes en barracons per la desastrosa situació de les construccions escolars, però ell es gasta una millonada en una campanya de publicitat plena de mentides per crear una opinió positiva al respecte.
Si això no és prou porta a terme una política repressiva que des de la Dictadura no es produïa: expedienta el Director de l'IES Las Norias de Monforte per permetre una foto seua cap per avall en el tauler d-anuncis; deixa sense subvencions al sindicat STE-PV per que no li agrada la tasca de control que està fent, expedienta a Diego Gómez, president d'Escola Valenciana, i tots sabem que és per motius d'insubmissió política.
Davant d’esta situació no podem dir altra cosa que Font de Mora dimissió!, i de manera urgent; el nostre sistema educatiu no es pot permetre més les barbaritats d'un conseller que porta l'educació publica a la pitjor situació de tota la història i això que el pressupost d’educació és el major de les conselleries i que representa quasi el 30 per cent del pressupost total de la Generalitat. Què has fet amb aquest diners, conseller? Com pot estar l’ensenyament com està? És l’hora de demanar responsabilitats.