El model de contractació dels interins pot ser considerat delictiu pel Pla Integral de Prevenció del Frau .

La modalitat de contractació que la Conselleria d’Educació vol implantar en relació amb els interins, de manera que acaben el contracte en juny, per a no pagar-los així juliol i agost, però tornant-los a contractar després al setembre, és massa semblant al que el Pla Integral de Prevenció i Correcció del Frau Fiscal, Laboral i a la Seguretat Social considera una “conducta delictiva”. Concretament, en el punt 1.2.15, aquest Pla diu que “algunes empreses simulen el cessament dels seus treballadors durant els períodes de descans obligatori, com ara les vacances, dies festius o de descans setmanal, donen de baixa els treballadors per finalització de contracte i després els tornen a contractar, simulant un trencament de la relació laboral que en realitat no s’ha produït”. I diu el Pla que “aquest fet constitueix una lesió dels drets laborals i de protecció del treballador, i un frau a la Seguretat Social” per la qual cosa dictamina que “quan es comprove l’existència de frau, es donarà d’alta els treballadors a la Seguretat Social i l’empresa haurà d’ingressar les quotes corresponents als períodes en què haja estat indegudament de baixa”

És per això que hem presentat una pregunta parlamentària a la consellera d’Educació, per a que ens explique quin ha estat el dictamen emès pels serveis jurídics de la Conselleria sobre la legalitat d’aquesta disposició, cas que el hi haja, i si té la certesa que, si els afectats recorren davant dels tribunals, la Justícia no dictaminarà al seu favor, i per tant en contra de la Conselleria. Perquè, de ser així, ens podríem trobar que una mesura adoptada suposadament per a estalviar diners no acaba generant, per contra, majors despeses econòmiques als comptes de la Generalitat. I això referint-nos, evidentment, només a l’aspecte purament legal, sense parlar de la profunda injustícia moral que aquesta disposició significa”.

l’Institut de Tecnologia Ceràmica en perill.

Dijous passat, acompanyat per Enric Nomdedéu, vaig visitar l’Institut de Tecnologia Ceràmica, per entrevistar-me amb el seu director gerent, Carlos Feliu, així com amb el president d’Ascer, Joaquín Piñón, per presentar-los les iniciatives parlamentàries que hem dut a terme en relació amb aquest centre i conéixer de primera mà les dificultats que està travessant a causa dels impagaments del Consell, que es remunten fins l’any 2009 i que pugen a més de tres milions i mig d’euros, un 50% del seu pressupost anual. Aquests impagaments els han obligat a fer un ERO d’una part dels investigadors, i posen en perill la continuïtat del seu funcionament i de les seues investigacions, que són claus per al futur de la nostra indústria puntera per excel•lència, com és la ceràmica.

Davant d’aquests fets Compromís seguirà presentant una bateria de noves preguntes i proposicions per a exigir-li que explique els impagaments a aquest institut i que modifique la seua línia d’actuació en relació amb un centre que és i serà clau per a la recuperació de la indústria ceràmica castellonenca, una recuperació que s’ha de basar en la innovació tecnològica de cara a fer-la més competitiva a l’exterior. En aquest sentit, exigirem la compareixença del director de l’Impiva i del conseller d’Indústria, per a que ens expliquen les seues previsions de futur respecte a aquest organisme.

Tal com el president d’ASCER, Joaquín Piñón, ens ha exposat, l’activitat investigadora de l’ITC és vital per la indústria ceràmica de Castelló, degut a que el tamany de les empreses no els permet dur a terme activitats d’investigació individuals, i l’institut escomet aquesta tasca com si la feren de manera global totes les empreses conjuntament, passant aquestes a fer les adaptacions a la seua situació de les innovacions tècniques proposades. Cal exigir-li a la Conselleria el pagament del deute i la consignació de les noves ajudes ja que si fóra una gran empresa qui duguera a terme la investigació, aquesta sí que tindria les exempcions tributàries adients

Hem de recordar que una de les claus de la recuperació econòmica de les comarques de Castelló ha de ser la reactivació de la indústria ceràmica, una reactivació que faça augmentar les seues exportacions i la contractació de mà d’obra, de manera que obstaculitzar el funcionament de l’Institut de Tecnologia, amb uns impagaments que el podrien obligar fins i tot a tancar, és exactament el contrari del que hauria de fer el Consell, si és que de veritat i no només de paraula vol reactivar l’economia castellonenca.

Una altra forma de crear treball és possible.

Que l’existència d’una suficient oferta de treball és un factor d’equilibri social no crec que ningú estiga disposat a discutir-ho; la majoria de les grans revoltes que han tingut lloc en la història han tingut com a causa immediata el malestar social conseqüència de la falta de treball i això es tradueix en que, en aquesta crisi, tots els governs situen la lluita contra l’atur en el primer lloc de la seua política, una altra cosa és que encerten amb les mesures que proposen.

Tan el govern de l’Estat, dirigit per Rajoy, com el de Fabra en la Generalitat Valenciana han intensificat les mesures que ja va iniciar el govern socialista de Zapatero: reducció de la despesa pública i lluita contra el dèficit. Ara cal vore si aquestes mesures seran garantia de creació de treball.

La política neoliberal –on estan enquadrades les mesures posades en pràctica tant pel PSOE com pel PP- considera que el mercat del treball funciona igual que qualsevol altre, mitjançant l’oferta i la demanda i diu que per aconseguir la plena ocupació cal moderar els salaris i flexibilitzar les contractacions, de manera que intenta l'anul.lació del salari mínim, subsidis d’atur i convenis col•lectius per què aquests alteren les condicions del mercat de treball.

Aquesta postura està sent explicada per tots els mitjans com si fos la panacea de les teories econòmiques, l’única veritat sota el cel, per això crec necessari treure a la llum altres teories econòmiques que diuen tot el contrari.

Economistes esdevinguts ja clàssics com Keynes i Galbraith exposen clarament que és falsa l’afirmació de que la creació de treball depén del seu cost, ja que si la finalitat de qualsevol activitat econòmica és la venda del producte, el treball es crearà en funció de la demanda existent i que l’única manera d’estimular la demanda és que el treballador, que quantitativament constitueix la major part de la societat, tinga una remuneració que li permeta participar activament en l’adquisició d’aquest producte.

Si comparem el comportament de dos països forts econòmicament, però amb molta diferència en allò que s’anomena la flexibilitat del mercat de treball vorem les diferències; per una part Alemanya, que és un dels estats de la UE que té més regulat el mercat del treball ha sigut capaç de crear treball en aquesta crisi, mentre que països com Estats Units on les característiques del mercat de treball són les contràries, ha produït atur.

Finalment podem considerar que la creació d’ocupació està més relacionada amb la gestió del temps de treball i el repartiment dels guanys obtinguts en tot el procés productiu, amb el model productiu del país i amb el repartiment progressiu de la renda i dels impostos que faciliten tant l’obtenció de recursos econòmics per a la gestió del govern com per a que les persones treballadores a més de tindre accés als béns i serveis necessaris per a viure puguen ser consumidors de la resta de productes.

És per això que podem afirmar que la possibilitat de creació de treball radica en l’equitatiu repartiment de la riquesa més que en els retalls en la despesa pública.

L’ordre de Justícia que retalla un 35% les dietes dels advocats del torn d’ofici contradiu clarament les lleis vigents

Les disposicions que pren el Consell del PP en la seua actuació per a retallar fortament unes despeses mentre no toca unes altres, que considera “irrenunciables”, no únicament van contra els interessos d’una part considerable de la ciutadania sinó que, a més, fallen per complet des del punt de vista jurídic. Ara, quan pretenen reduir fins el 35% la remuneració dels advocats del torn d’ofici, han tocat os, perquè s’han trobat amb la clara resposta del Col.legi d’Advocats que, com a especialistes que són, ha deixat en evidència totes les irregularitats legals en què incorre aquesta ordre de la Conselleria de Justícia. Els advocats fan en el seu informe una enumeració exhaustiva dels errors i defectes en què incorre, començant pel fet que una decisió semblant no pot invalidar una llei de rang superior, sinó que ho hauria de fer un decret, continuant perquè el termini establert per a les al•legacions és manifestament inferior al que preveu la llei, que ha de ser d’un mínim de 15 dies i, sobretot, que l’ordre hauria d’anar acompanyada d’un informe econòmic, on es garantisca que les retribucions de cada actuació dels lletrats cobrisquen almenys el mínim econòmic indemnitzador que marca la llei, i que aquesta ordre no garanteix en absolut”

La resposta que ens va donar en el seu dia el conseller a la nostra pregunta parlamentària sobre aquest tema del torn d’ofici, on afirmava que s’estava replantejant el sentit i la dimensió d’aquesta assistència jurídica als acusats sense recursos va fer que des de llavors, en Compromís estem molt alerta sobre les autèntiques intencions del Consell del PP en relació a un tema clarament recollit en les lleis vigents de més alt rang, com és aquesta defensa gratuïta dels encausats sense recursos per a pagar-se una defensa. I per això vam advertir des del primer moment l’opinió pública de la perillositat d’aquesta ordre, que amenaçava deixar sense assistència jurídica una part important de la ciutadania. I ara, davant d’aquest informe demolidor del Col.legi d’Advocats, li exigim al conseller la seua retirada, i l’obertura de negociacions amb el col.lectiu afectat, per a solucionar d’una vegada per totes els problemes de pagament als advocats del torn d’ofici per l’exercici de les seues funcions”