dimecres, 13 de febrer del 2013

MÉS QUE MAI, RESCATEM PERSONES

Tres suïcidis han acompanyat el debat de la presentació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre la dació en pagament que el dia 11 va tenir lloc a Madrid, al Congrés de Diputats.

Es reiterava el debat que Compromís ja havia dut a Les Corts Valencianes diverses vegades. Mai vam aconseguir que s’aprovara; la primera vegada no vam obtindre el recolzament ni del PP ni del PSOE; després aconseguírem el replantejament del PSOE però mai del PP.

Ahir vaig imaginar-me l’escena: un matrimoni, dues persones jubilades, després de tota una vida treballant, estaven complint allò que tant de temps havien somniat, dedicar-se l’un a l’altre, per a viure junts i tindre cura mútua la resta de les seues vides. Havien arribat a la jubilació gràcies a eixe dret que, al llarg de la història, les persones treballadores s’han guanyat .

Però acaben de rebre la notícia de que el banc va a tirar-los de sa casa. Imaginem l’angoixa, la desesperació, fins i tot un cert sentiment de vergonya, -mai havíem pensat que açò ens pogués passar- es diuen l’un a l’altre. Derrotats per la falta de solució, no poden suportar-ho i decideixen suïcidar-se junts i alhora. I s’ha acabat.

Doncs no, no s’ha acabat. Precisament aquets fet – i tots els altres suïcidis motivats pels desnonaments- ens motiva i ens impulsa a treballar encara amb més decisió per l’aconseguiment de la dació en pagament i la mediació prèvia i obligatòria, com a solució a aquest conflicte.

Açò li he contat a Serafín Castellano, Conseller de Governació i Justícia, en la compareixença davant el Ple de hui.

Li he explicat que les dues ILP sobre les que ahir es va discutir i votar la seua admissió a tràmit – la de la consideració com a BIC per a les corregudes de bous i la de la nova llei hipotecària que contempla la dació en pagament- tenien un punt en comú, les dues eren decisió sobre la vida o la mort, El PP havia fet públic el seu doble posicionament, sempre a favor de la mort, i només van saber-lo canviar després de que tres persones els refregaren la seua mort per davant de les seues consciències.

Van encertar en el canvi de postura, però si ho hagueren fet abans, jo no tindria el dubte sobre què hagueren fet aquestes persones de saber que anaven a canviar eixa injusta llei.