Aminatu Haidar, amb la seua vaga de fam, posa d’actualitat la greu situació dels sahrauís que viuen als territoris ocupats del Sàhara.

El 19 de juny de 2008, al Palais Bourbon, seu de l’Assemblea Nacional francesa, en París, vaig assistir com invitat a la Conference Parlamantaire Européenne, on vàrem debatre la situació del Sàhara, com estan vivint als campaments i, sobretot, la persecució que estan patint dins del que s’anomenen, els territoris ocupats, o siga l’antic Sàhara espanyol.
Aminatu, allí , va denunciar la repressió a que estan sotmesos els sahrauís que viuen als territoris ocupats pel Marroc, detencions sense judici i desaparicions que, de vegades, acaben amb la mort, freqüentment després de la tortura i de les violacions, a les quals, ella mateixa, va ser sotmesa.
En aquell moment més de quaranta estudiants havien sigut expulsats de la universitat i 22 més estaven empresonats, molts d’ells a l’anomenada “Presó Negra” d’El Aaioun, lloc construït pels espanyols als anys 50 i que al ser ocupat el Sàhara pels marroquins, ha estat convertit en un infern on els presos polítics són torturats i, moltes vegades, condemnats a morir lentament.
Aminatu va denunciar que la política de la Unió Europea distava molt de coincidir amb la que el poble sahrauí demanava, ja que afavorien Marroc amb els acord de pesca i no es tenia en compte com aquest país es saltava la directiva europea sobre els drets humans, inclús no havia permès que comissionats internacionals visitaren els territoris ocupats.
L’organitzador de la conferència,el diputat Jean-Paul Lecoq, volia que es parlara de la situació del Sàhara ja que d’ella “no és parla massa a França”, tampoc es parla dins de l’Estat Espanyol, ja que és una situació incòmoda; vàrem abandonar els sahrauís a les mans del Marroc, l’ONU els va reconèixer el dret a l’autodeterminació, però aquest dret no entra en els que reconeix el govern espanyol, no ho ha reconegut a Kosovo, i no per postures de política internacional, sinó per qüestions internes, i tampoc acaba de reconèixer el del poble sahrauí. Com pot reconèixer el dret a l’autodeterminació del sahrauís o dels kosovars i no reconèixer el dels bascos, catalans o valencians?
Com Lecoq va dir “la problemàtica de l’autodeterminació del poble sahrauí ja podria estar solucionada des de fa molt de temps, però des de la invasió marroquina, l’ocupant ha elegit la força i l’obstinació sense escoltar els sahrauís” i els governs europeus posen en la balança, per un costat al Marroc i per l’altre al Sàhara; i decideixen en funció de qui pesa més en el context internacional, sense tindre en compte la justícia ni els drets dels pobles. Ara Aminatu fa parlar del Sàhara i dels sahrauís, fa palesa la repressió del Marroc i la indiferència de tots els altres governs europeus. El major problema és que Aminetu muira.
Nosaltres, la gent del Bloc, reconeixem el dret a l’autodeterminació dels pobles i per això exigim claredat en les accions del govern espanyol, recordem que el Front Polisario va decidir abandonar les armes unilateralment, la possible mort d’Aminatu, amb tota seguretat faria parlar a les persones de la situació del Sàhara, la pregunta és si també faria parlar les armes.

La FSMCV estima que el projecte de pressupost per al 2010 del Consell només cobreix el 22% de les necessitats les societats musicals

Per la seua importància inserte en el blog aquest article de la Federació de Societats Musicals per tal de deixar ben clar quin és el tracte que les nostres bandes, reben de la Consellera de Cultura. Les bandes de música són el referent cultural més antic del País Valencià, a tots els pobles trobem referències d’elles, pràcticament abans de que s’acceptara el concepte d’Associació Cultural. És per això que, com a portaveu de Cultura del grup de Les Corts, he assumit com a pròpies totes i cadascuna de les esmenes que ells han proposat i les defendré en Comissió i Plenari, si el PP no les inclou al Pressupost. Ho faig per convenciment, reconeixent la tasca de formació musical de les seues escoles; la tasca social que duen a terme, més important quan la població més menuda és; la capacitat de portar la música a cada racó del País; la presència en la festa i la importància cultural del seu treball. Des del Bloc, com a nacionalistes, no podem fer altra cosa que donar-los el nostre recolzament més rotunde i més sincer.

València, 26 de novembre del 2009.La diferència entre el projecte de pressupost i les propostes d'esmenes presentades per la FSMCV es xifra en més de 12 milions d'euros. A més, els comptes no arrepleguen els compromisos adquirits, davant de la Federació i en les Corts, per la consellera de Cultura. La FSMCV ha dirigit al Grup parlamentari Popular diverses propostes d'esmenes al projecte de pressupost de la Generalitat Valenciana per al 2010 per valor de quasi 16 milions d'euros. El projecte de pressupost per a aqueixes mateixes partides suposa uns 3,5 milions d'euros, és a dir, a penes un 22,41% de la quantitat que la FSMCV estima necessària per a cobrir les necessitats les societats musicals de la Comunitat Valenciana i que respectaria els compromisos adquirits pel Consell. La consellera de Cultura, Trini Miró, es va comprometre amb la FSMCV i el 28 d'octubre del 2009 en les Corts Valencianes –A preguntes del diputat del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) Josep Mª Pañella– A actualitzar a l'alça els diferents acords i convenis amb la Federació, així com a servir d'interlocutora amb altres conselleries per a aclarir qui ha d'assumir diversos acords que, en aquests moments, no assumeix cap d'elles.

La FSMCV posa en relleu en les seues propostes d'esmenes que el projecte de pressupost no sols continua sense respectar acords ja firmats, sinó que inclou notables retalls respecte a les partides de pressupostos anteriors.

Ajudes a les escoles de música En el projecte de pressupost de 2010, les ajudes a les escoles de música pateixen una important reducció i passen de 4.465.000 euros, en 2009, a 2.914.600 euros, és a dir, un descens de quasi el 35% respecte a l'exercici anterior. L'escrit remés al Grup parlamentari Popular adverteix que la quantitat assignada és a «totes llums insuficient» per a la supervivència de les escoles i donarà com resultat la desaparició de les mateixes –tal com estan considerades actualment– En el termini de dos anys si no s'amplien les ajudes. La Federació considera que és necessari que aquesta partida garantisca la sostenibilitat de totes les escoles de música pertanyents a les 524 societats musicals de la Comunitat Valenciana, per la qual cosa en 2010 s'haurien de destinar 10.800.000 euros (aproximadament el 50% del que es destina a aquest mateix concepte en altres comunitats autònomes veïnes). A més, la FSMCV proposa també crear una partida dotada amb 1.080.000 euros per a ajudes a les escoles d'educands, en compliment del punt 7 de l'acord marc entre la Generalitat Valenciana i la FSMCV. Conveni de funcionament de la FSMCV El conveni de funcionament que la FSMCV té firmat amb l'Institut Valencià de la Música (IVM) passa de 307.845 euros, en 2009, a 222.330 euros per al 2010 (–27,78%). L'execució de la subvenció en 2008 ja va patir una minoració del –20%. La FSMCV proposa que s'actualitze aquesta partida pressupostària, des del seu naixement en l'exercici 2000, d'acord al IPC. La quantitat resultant per a l'exercici 2010 seria de 393.662,94 euros. Conveni de concerts d'intercanvi entre societats musicals El conveni de concerts d'intercanvis comptava en 2009 amb 391.230 euros. Per al 2010 s'assignen 282.560 euros (–27,78%). L'execució de la subvenció en 2008 ja va ser reduïda un 20%. La FSMCV proposa l'adequació d'aquesta partida pressupostària als costos reals actuals derivats de la realització de dos concerts per cada una de les agrupacions artístiques de societats musicals que intervenen en la campanya. D'aquesta manera, l'import per a l'exercici 2010 seria de 1.125.000 euros. Ajudes a l'adquisició d'instruments L'IVM ha contemplat, des de l'exercici 2006, una dotació per a ajudes a l'adquisició d'instruments. Aquesta partida es veu notablement minvat any rere any. En 2006 es van assignar 200.000 euros que han quedat en 109.510 per al 2010, la qual cosa suposa un retall del 45%. L'esmena que proposa la Federació és l'actualització de la partida pressupostària d'acord a l'import total de les sol·licituds presentades al programa d'ajudes amb una cobertura del 50%. En 2009 van ser 1.500.000 euros, amb la qual cosa la quantitat per a l'exercici 2010 seria de 750.000 euros. A més de totes aquestes partides, l'acord marc de col·laboració entre la Generalitat Valenciana i la FSMCV, firmat en 2005, segueix sense complir-se en els punts següents: la creació de la I Plataforma Tecnològica per a la FSMCV, valorada en 101.900 euros; el programa autonòmic d'ajudes a la construcció i remodelació de les seus socials de les societats musicals, valorat en 1.500.000 euros; i la cessió d'una seu per a la ubicació definitiva de la FSMCV.

PER ALS CIUTADANS, EL VALOR AFEGIT DE LES CAIXES ÉS QUE GENEREN UNA SENSACIÓ DE PROXIMITAT I FIDELITAT A UN TERRITORI

El president de la Comissió Nacional de la Competència, Luís Bereguer, pareix oblidar que vivim en l'estat de les autonomies amb les seues declaracions en les quals aquest es declara contrari a la fusió entre caixes d’una mateixa autonomia i partidari de les fusions interautonòmiques d’aquestes entitats. El senyor Berenguer és molt lliure, com a persona, de pensar el que vulga d’aquest tema i de qualsevol altre, però el president d’una comissió encarregada de vetllar perquè no es vulneren els drets dels ciutadans amb mesures d’oligopoli no hauria de pronunciar-se com a tal sobre un tema que en cap cas afectaria la lliure competència entre bancs i caixes. En aquest sentit, seria bo que recordara que l’estat espanyol no té una articulació unitària, afortunadament, com la que havia tingut en altres etapes anteriors, sinó autonòmica, i per tant és, com a mínim igual de lògic, que alguns defensem que el marc de les fusions de les caixes, si s’han de donar, siga l’autonòmic i no l’estatal.
Cal valorar bé les raons en favor i en contra de la fusió entre Bancaixa, la CAM i Caixa Ontinyent però des del BLOC, com a nacionalistes valencians, ens oposem per complet a que alguna d’elles siga absorbida, per més fusió que li diguen, per caixes externes al País Valencià, ni per Caja Madrid ni per cap altra. En aquest sentit hem exigit repetidament al Consell del PP plenes garanties de que no admetrà fusions extravalencianes de les caixes del nostre país, tal com està fent Catalunya, on les fusions que es preparen seran entre caixes catalanes, sense permetre que les decisions sobre les inversions es prenguen des de fora del seu territori. És per això que pensem que declaracions com les del senyor Berenguer són extemporànies, i impròpies del president d’una comissió que, justament perquè s’ocupa de la competència, hauria de saber quines són les seues “competències” i quines no.

LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ NO PENSA COMPLIR LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL SOBRE LA HOMOLOGACIÓ DELS TÍTOLS DE FILOLOGIA CATALANA

La compareixença realitzada avui, davant de la Comissió de Política Lingüística de Les Corts, per la Secretària Autonòmica d’Educació, Conxa Gómez, ha deixat ben clar que la Conselleria no pensa complir el que diu la sentència del Tribunal Constitucional ni les del Suprem ni tampoc les del TSJ.
No contents amb això el PP ens ha acusat als demés de tractar les sentències segons el nostre interès, quan ells en tenen 25 sobre aquest tema i les incompleixen totes.
He renunciat a fer una intervenció política en defensa de la nostra llengua i simplement he argumentat amb passatges de les diferents sentències que us resumisc:
Le sentències entren de ple en el tema de la unitat de la llengua dient que l’Estatut d’Autonomia no resol la possible diferència entre el valencià i el català per la qual cosa s’ha de remetre a l’àmbit científic i expliquen que els recurrents han aportat “dades suficients que revelen que eixa unitat lingüística té un importantíssim reconeixement en el camp científic” i que l’Administració no ha ofert dades “que exterioritzen l’existència de corrents doctrinals de similar magnitud que representen opinions discrepants”.
A més cita, com a proves, la definició del Diccionari de la Real Academia de la Lengua Española, la legislació estatal, els estatuts de diverses universitats i el dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de 9 de febrer de 2005, en el que es reconeix que la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és la que compartim amb les Comunitats autònomes de Catalunya,Illes Balears i el Principat d’Andorra i que les diferents parles de les mateixes “constitueixen un mateix sistema lingüístic”.
També he argumentat que la generalitat era la que havia d’aportar les proves de que les diferències existents en les diferents parles justificaven el no reconeixement de la titulació de Filologia Catalana, cosa que no ha fet.
Per acabar diuen també que “ no existeix raó jurídica que permeta sostenir que la titulació de la llicenciatura de Filologia Catalana no constituïsca titulació suficient...” i que “ si el títol de Llicenciat en Filologia Valenciana és homologat o equivalent al de Llicenciat en Filologia Catalana, és obvi que, a quants aspirants estiguen en possessió d’una o altra titulació, se’ls haurà de dispensar idèntic tracte”.
Les sentències són prou clares per a tot el món excepte per al PP, i només insisteixen en que compleix l’Estatut d’Autonomia i la legislació valenciana. He recordat allò que va dir el Director General de Personal, David Barelles: “la convocatòria d’oposicions a docents d’aquest any s’ajusta perfectament a la legalitat, ja que compta amb l’informe jurídic de l’Advocacia de la Generalitat” i que “les sentències es refereixen sempre a convocatòries passades” .

Jo no sóc advocat, però crec que això és prevaricació.

BLOC D’HONOR PER A MIQUEL GRAU EN EL DARRER DIUMENGE D’OCTUBRE. (Discurs pronunciat a El Puig el 25/10/09)

Companys i companyes, avui, en aquesta festa tradicional del nacionalisme valencià, oferim a Miquel Grau, el BLOC d’Honor.
Els qui fa 30 anys mataren a Miquel Grau, avui continuen insultant, continuen agredint, continuen fent tot el possible perquè la societat valenciana no siga una societat lliure, democràtica i valenciana.
Els qui s’oposaren a aquell clam popular de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia!” són els qui ens feren un estatut de vergonya i l’han reformat en un estatut encara més de vergonya.
I tan perillosos són els qui agredixen com els qui miren cap a un altre costat, com si no passara res i diuen que la violència feixista és un símptoma de normalitat democràtica.
I no és així. No és normalitat democràtica que el País Valencià siga un reducte de feixistes i neonazis. No és normal que el delegat del govern estiga de braços creuats, sense detindre ni perseguir als violents i, a més, autoritzant-los manifestacions. No és normalitat democràtica.
La normalitat és la gent valenta del BLOC, que creu en esta terra i en les seues gents, que defensa la nostra identitat valenciana. La normalitat democràtica són els joves valents del BLOC, que demostren ser més demòcrates que ningú i assistixen a actes on són insultats i agredits i ells responen de manera pacífica i civilitzada. Prenga bona nota, senyor Peralta, que els qui saben de normalitat democràtica són els agredits, amb els qui vosté no vol parlar de res.
N’estic orgullòs d’haver fet cas als joves que es posaren en contacte amb mi per tal que els acompanyara a la marxa cívica del 9 d’Octubre, ja temien el que anava a passar i van pensar que la presència dels dos dipùtats del BLOC seria un fre; fre que no va actuar, ni vosaltres ni els diputats, representant del poble valencià van ser un fre per als violents, per als feixistes, per als que atempten contra la llibertat, i contra la democràcia; no va ser un fre per aquells que celebren el 9 d’octubre posant bombes a la seu del BLOC. Posar bombes, amenaçar, agredir a aquells que no pensem igual, insultar i amenaçar públicament els diputats, té un nom, al País Basc li diuen terrorisme. Però es veu que, per al PSOE, la definició de terrorisme està en funció de les ideologies d’on prové i sobretot de les d’aquells que ho pateixen.
També ha de prendre bona nota el president de la Generalitat, eixe president que s’ha fet famós en mitja Europa pels seus negocis i que no ha fet cas a la petició formal que férem perquè l’Alta Distinció de la Generalitat se li concedira a Miquel Grau, perquè han passat molts anys i és de justícia reconéixer a un jove entusiasta alacantí que exercia el seu dret a expressar-se i a demanar un País Valencià millor. El resultat, tots i totes el sabem i jo ara pregunte, a l’igual que fa Al Tall en la seua cançó: “Per guanyar la llibertat, quants germans tenen de caure?”. Espere que el senyor Peralta es pose prompte a treballar i no permeta que arribem a tindre una altra víctima mortal en les files del valencianisme progressista, d’unió i de construcció nacional.
Com Camps no té vergonya ni memòria, el BLOC va decidir posar-se en marxa per reconéixer a Miquel Grau i hui, volem entregar el BLOC D’HONOR a títol pòstum a eixe jove alacantí que sempre estarà en la memòria del nacionalisme valencià.
Miquel Grau Gómez (Alacant, 1957 - 16 d'octubre de 1977). Jove alacantí mort el 1977 com a resultat de la ferida d’una rajola que li va ser llançat mentre participava en l'enganxada de cartells per a la Diada del País Valencià d'aquell any. El seu homicidi ha esdevingut un referent històric del valencianisme en la transició democràtica.
La nit del 6 d'octubre de 1977, Miquel Grau es trobava, juntament amb Mari Llum Quiñonero Hernández (del Moviment Comunista del País Valencià), Juan Ángel Torregrosa i Xavier Álvarez Landete enganxant cartells de la Diada del País Valencià a la plaça dels Cavalls (plaza de los Luceros) quan algú els hi va llançar dues poalades d'aigua, un test i finalment un maó que li va pegar al cap. Fou traslladat, per un particular, a la Casa de Socors i d'ahí a la Residència Sanitària de la Seguretat Social on va ingressar en estat comatós. Els seus companys declararen els fets davant la policia en presència del senador José Vicente Beviá Pastor. El dia 9 d'octubre, durant la Diada, entre 4.000 i 5.000 persones es manifestaren a l'Esplanada d'Alacant per a protestar pel fet. Malgrat les operacions mèdiques i la transfusió de sang, els efectes del cop vas ser fatals i vam perdre Miquel Grau, vam perdre un lluitador per la democràcia.
Quan no eren passats dos anys de la mort de Franco, la policia va fer un treball professional de cerca i el dia 11 d'aquell més fou detingut i acusat del fet Miguel Ángel Panadero Sandoval, de 19 anys, fill dels propietaris d'una gasolinera i proper a l'ultradretana Fuerza Nueva, que es va confessar culpable. Argumentava que no suportava els cartells a la façana de l'edifici. El dia 12 de maig de 1978 es va celebrar el judici, estant encomanada l'acusació particular a Juan María Bandrés, conegut advocat i polític basc. Panadero Sandoval, tot i que va ser condemnat per homicidi a 12 anys i un dia de presó i a pagar diverses indemnitzacions, va sortir en llibertat el 1982.
Jove senzill i de caràcter marcadament dolç i afable, en Miquel Grau ha esdevingut un símbol de la lluita i la reivindicació valencianista en la transició a la democràcia. Tanmateix, l'èpica del moment històric ha ignorat el seu personal vessant humà. D'altra banda, com a resultat d'una tendència simplificadora, algunes de les dades encara sovint publicades no son històricament correctes, com ara la seua miltància en un determinat partit polític. El grup Al Tall composà en honor seu A Miquel Grau.
Miquel Grau va morir víctima de la violència feixista, fou víctima d’un acte terrorista per defensar la identitat valenciana, per fer publicitat del Dia Nacional Valencià (9 d’Octubre) i per defensar un estatut d’autonomia digne per a la nostra terra i per enganxar cartells que reclamaven el que demanava en eixe moment la pràctica totalitat de la societat valenciana: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia!.
A més a més, i atés a la Llei de la Memòria Històrica, En Miquel Grau i Gómez és la darrera víctima oficial de la transició democràtica a l’estat espanyol, una víctima oblidada pels primers governs autonòmics i per això, és l’hora que se li atorgue l’Alta Distinció de la Generalitat per defensar els valors democràtics i la identitat valenciana a títol pòstum a Miquel Grau.

ELS “POLOLOS” DEL DAVID

En el passat plenari li vaig fer una pregunta, a la Consellera de Cultura, al respecte de la suspensió de l’òpera de Ruperto Chapí, Roger de Flor, que s’havia programat per als actes del 9 d’octubre i dins de la celebració del Centenari de la mort del compositor valencià Ruperto Chapí. Aquesta òpera s’havia de fer al Palau de la Música i en la programació va participar el Institut Valencià de la Música.
Quan se n’adonen de que parla de Catalunya, del poble català i dels catalans, proposen, canviar les referències al poble català per Aragó i Valencia, cosa que fa que els descendents del compositor avancen que duran endavant accions judicials si es fan aquests canvis en l’obra.
L’obra acabà suspenent-se.
L’única contestació que vaig tenir és la de que no és responsabilitat de la Consellera.

Com que no? Si en la programació col·labora l’Institut Valencià de la Música, que depèn directament de la Conselleria. O no subvenciona la mateixa conselleria les activitat del Palau?
Una vegada més hem fet el ridícul, més encara si atenem a les explicacions donades de per què s’intenta canviar el libreto:
· Volien fer-li un regal a València (!!!???)
· Que saliera el nombre de València me parecia muy bonito (és veu que la frase preferida de Camps ha fet escola)
· L’òpera era de Chapí, ocorria en la Corona d’Aragó i s’interpretava el dia de València. (!!!???)
· Per a evitar crispació. (De qui? Per quin motiu hi havia crispació?)
Tampoc ens va aclarir qui ha estat el responsable d’aquesta malifeta.
· Mayren Beneyto havia dit que havia estat l’orquestra de València però aquests van contestar que no en tenen res a vore.
· És el director de l’obra qui assumeix la responsabilitat, però inicialment havia dit que era per “ordres de dalt”. Igual que li han fet pagar els vestits a Ricardo Costa, ara deixen que siga el director qui carregue amb la responsabilitat. Com per a tindre’ls per amics.
Vaig començar la meua intervenció preguntant-li a la Consellera quan s’havia assabentat de que Roger de Flor no era valencià? I si sabia les barbaritats que havien dit? Una Conslelra hauria de pronunciar-se davant la falta de rigor històric d'allò que intentaven, que provenint, encara que siga indirectament, de la seua Conselleria (de Cultura!) és molt més que greu.
Vaig preguntar si sabia que l’obra ens situava a les darreries del segle XIII i inici del XIV, moment en que el Regne de València estava en procés de repoblació i d’organització i, en aquell moment, res més lluny de la voluntat del nostre rei, fer una campanya d’expansió, quan no teníem prou gent ni per poblar les noves terres.
El govern valencià, junt amb l'alcaldessa de València, ha desenterrat la censura i aquesta situació era com si exposaven el David de Miquel Àngel i li posaven uns “pololos”. Seria el mateix que han fet, tapar allò que els genera rebuig.
Populisme, prepotència i ignorància és el que ha demostrat la Consellera per haver callat, recordem que el Palau de la Música és un organisme que es manté amb fons econòmics de la Generalitat.

EL BLOC HA DIT SÍ A LA REGULACIÓ DEL PARANY.

En el Plenari d'aquesta setmana vam debatre la modificació de la llei de caça valenciana per tal de que es puga permetre la regulació de la caça del parany.
No ha sigut una decisió fàcil, ja que, en el BLOC, es dona al mateix temps una ideologia ecologista i, com a nacionalistes, una preocupació per la conservació dels nostres costums tradicionals. Ho vam debatre a l’executiva, vam replegar informació d’uns i altres i al final vam decidir dir sí, reflexivament, i aquest és el nostre raonament:
El parany és una tècnica de caça tradicional, molt extesa en diverses comarques del País Valencià, principalment en les terres del nord, i que, a data d’avui, és considerada il·legal per contradir els articles 8 i 9 de la Directiva 79/409/CEE del Consejo, de 2 de abril de 1979.
Sabem que algunes de les persones que utilitzen el parany com a tècnica de caça, han introduït modificacions, que poden constituir un perill, per a la conservació d’algunes espècies d’aus, cosa que no passava amb la tècnica tradicional, però la situació actual del parany és la pitjor, ja que la consideració de total il·legalitat, d’aquesta tècnica de caça tant extesa socialment, ha igualat a aquells que són defensors del sistema tradicional, amb els que fan pràctiques abusives: tots actuen en la mateixa il·legalitat. Avui es dona la circumstància de que persones molt majors, en alguns casos de més de 80 anys, paranyers de tota la vida, de sobte s’han convertit pràcticament en delinqüents per fer allò que han fet sempre.
Però, a més, no ha sigut efectiva, ja que la prohibició total d’una pràctica tant arrelada, no és possible. Per aconseguir fer desaparèixer el parany, faria falta una bona quantitat d’efectius policials, i una fermesa intransigent, que originaria descontent i també enfrontaments,
El BLOC, pretén dur a terme una política que no siga sectària, sinó que evite la confrontació, i això només es pot fer escoltant les dues parts en litigi, els paranyers i els ecologistes. El fruit d’aquest sistema de reconeixement de les opinions i dels valors de tots, l’anomenem política de Baix cap a Dalt i és una política realista.
L’actual situació, com ja hem dit, és la pitjor que hi pot haver, la prohibició total ha produït la desregulació i la permissivitat total. Davant d’aquest fet ens hem pronunciat a favor de la regulació, una regulació que haurà de marcar la quantitat de paranys, de captures i tot allò necessari per fer compatible la caça amb la conservació de les aus, afondant en la idea de la sostenibilitat, marcant els límits; aquesta regulació s’haurà de desenvolupar amb posterioritat i ja vorem si li donem conformitat o no.
Però compte, el PP ha tingut la iniciativa, però ara tindrà també la responsabilitat de que la modificació de la llei siga efectiva. Ho dic perquè en aquest intent es vol donar solució, mitjançant l’aprovació d’una llei autonòmica, a una sentència basada en la interpretació d'una directiva europea i, si no es canvia la interpretació del que és una modalitat de caça selectiva, la solució no serà acceptada. No sols això sinó que impossibilitarà, en el futur el reconeixement del parany com a modalitat de caça permesa.
En els seu moment els eurodiputats espanyols no van fer la feina; la directiva d’aus és anterior a l’entrada de l’Estat a la CEE, però aquells que van programar l’entrada, no van tenir en compte que calia fer la transposició d’aquesta directiva i adaptar-la a les nostres peculiaritats, una vegada més, els eurodiputats valencians del PSOE i del PP, no van ser capaços de manifestar que hi ha un sistema de caça propi de les comarques valencianes. Per al valencians ens va valer tant tindre diputat valencians, com si haguessen sigut aragonesos, asturians o manxegos, en aquest cas, per a res. Ara, el PP, tindrà que demostrar que la presentació d’aquesta modificació de la llei de caça, no és simplement un treball d’enginyeria electoral, una manera més de posar en marxa la maquinària de fer vots. Si no posa a trebalalr els seus diputats, sinó aconsegueix que es canvien els criteris i la manera d’interpretar la directiva europea, ens quedarem com estàvem, o pitjor, perquè haurem cremat inútilment una etapa que impedirà tornar a emprendre el tema amb garanties. Avui ja s’ha obert una investigació sobre la modificació que s’acaba d’aprovar a Les Corts, esperem que tinguen la oportunitat de defendre-la. El Bloc ha donat la oportunitat amb el vot favorable, però el PP i el PSOE, portaran la gran responsabilitat , no només cal votar, sinó també convèncer prèviament. Si no fan els deures ben fets, hauran acabat amb les possibilitats de reconeixement i regulació del parany.

9 d’Octubre: Fent País sense corretges

Aquest és l'article que hauria publicat el 9 d'octubre sinó haguessen passats els fets relatats en l'article anterior,

El Dia Nacional del País Valencià és un dia de festa però també de reflexió per als nacionalistes, per als polítics que sí creiem en la nostra terra i treballem, dia a dia, pel seu bé, pel bé i pel benestar dels ciutadans i ciutadanes que l’habiten, sense cap distinció. Enguany, però, és un 9 ‘Octubre trist, un dia en què vorem com molts alts dirigents del PP fan gala d’un valencianisme inexistent per a ells i que sols l’empren com a reclam electoral, ni més ni menys.

Ens trobem en una situació preocupant, on les corretges de la corrupció (gürtel en alemany), han lligat de peus i mans al govern de la Generalitat Valenciana i on també, les corretges de la manca absoluta de respecte a les Corts i a l’oposició, impedeixen que el BLOC i la resta de forces polítiques puguen saber tota la veritat i puguen exercir el seu treball parlamentari amb total normalitat.

És preocupant vore com els qui ens governen s’han enriquit i han rebut regals i prebendes mentre el País Valencià és una màquina de creació de desocupats, de tancament d’empreses i de pèrdues de llocs de treball. Sense futur, sense diners, sense inversió, sense polítiques serioses de creació activa de llocs de treball no podem construir un país. I tal volta és això el que vol PP –i també PSOE-, no volen que els valencians i valencianes fem país, que no és altra cosa que el que estat històricament, des d’eixa data del 9 d’Octubre de 1238.

El 9 d’Octubre, front a l’hipocresia, front a les mentides, front als fariseus d’un pseudovalencianisme capitolí, estem els polítics i els militants del BLOC. Nosaltres som la veu de la consciència, som la veu del país creat per Jaume I, som els qui mantenim viva la flama d’un sentiment de poble, orgullosos del nostre passat, lluitadors en el presents i convençuts de que ser valencià siga una realitat en un fosc i incert futur o la globalització sembla que vol fer desaparéixer a les nacionalitats menudes que no hi juguen amb les normes dels grans.

El BLOC és eixa proposta de ser la casa gran del valencianisme, un valencianisme modern de nord a sud, d’est a oest del País Valencià on defensem en clau valenciana la nostra economia, la nostra democràcia, el nostre autogovern, agricultura, joventut, dependents, majors, xiquets, ensenyament, llengua, drets socials, diversitat sexual, cultura, música, tradicions, medi ambient… I ho defensem perquè ho sabem nostre, perquè ho volem nostre i perquè és nostre i som conscients que sols nosaltres podem defensar casa nostra i no ho farà ningú de fora ni ningú que rendeix pleitesia als de fora.

Tal dia com hui, em ve al cap eixe eslògan que va gastar el Partit Nacionalista del País Valencià: “El teu País ¿qui l’ha de fer?”. Dècades després, la resposta és molt senzilla: sols el BLOC, l’únic partit valencià que planteja l’alternativa de l’Espai Valencià de Progrés.

9 d’octubre de 2009

Avui, Enric Morera i jo, havíem quedat amb la gent del Bloc Jove, per anar amb ells a la processó cívica, degut a les amenaces que havien tingut de grups feixistes. Morera ho havia comunicat al subdelegat del govern, amb qui allí mateix tornàrem a parlar. La mesura presa ha estat, rodejar amb un grup de policies la gent del Bloc, per protegir-los.

No obstant la presència dels agents, abans d’eixir la processó, ja van haver d’aguantar que els llençaren ous i que algun energumen es tirara damunt i els llevara una bandera del bloc trecant-la.
En arribar, Morera i jo, parlàrem amb els policies i ens van dir que no podíem entrar en la marxa, per què no podien garantir-nos la nostra seguretat, ens van fer canviar l’itinerari i ens van conduir, rodejats, com si nosaltres fórem els delinqüents, a l'inici del carrer de la Pau. De sobte veiem con una bona quantitat de ¿persones? baixaven increpant-nos; la policia ens agrupa i rodeja i quant veu que anaven a carregar contra nosaltres ixen de cara a ells i aconsegueixen aturar-los. Anem al Parterre i allí un grup d’exaltats ens amenacen i venen de cara a nosaltres, la policia, corrent ocupa posicions entre ells i nosaltres, i els fa retirar-se. Ens adonem de que sabien sempre on estàvem, i és que ens havien introduït un talp, anaven preparats i amb una estratègia programada prèviament. L’identifiquem i la policia el fa anar-se’n d’allí.
Aconseguim que vingue l’autobús i hi pugen tots els que quedaven.
Aquest són els fets, ara queda la reflexió. Fa dos anys ens van posar una bomba a la seu, hem tingut agressions diverses al llarg de l’any. La violència feixista ens persegueix, a cara descoberta, i no passa res. El Delegat del Govern, Ricardo Peralta què fa? Segurament riure’s de nosaltres. Si açò hagués passat al País Basc, seria terrorisme, ací no. Si els agressor haguérem sigut els nacionalistes, també seria terrorisme, però si son feixistes, simplement cal procurar que la sang no arribe al riu. No han detingut ningú, malgrat que no només han insultat, sinó amenaçat a tots, inclosos els dos diputats, legítims representants del Poble Valencià, que allí estàvem i que, com deia, vam ser insultats, amenaçats i, si no hem estat agredits ha sigut per que els agents no ho han permès.
Era el dia de València, el dia de la Pàtria Valenciana, i l’han convertit en el dia de la vergonya dels valencians, del triomf impune de la intolerància, del ressorgir del feixisme a la ciutat de València, de la vergonya que ens fa vore el President de la Generalitat i el seu Portaveu a Les Corts, implicats en el cas Gürtel, on es denuncia el fiançament irregular i és una mostra de la corrupció que s’ha instal·lat al PP valencià.
Com Enric Morera ha recordat la processó cívica "és un acte creat per valencianistes fa moltíssimes dècades i mantés per valencianistes en els temps més foscos de la història i ara la gent violenta i antivalencianista vol apropiar-se d'un esdeveniment d'homenatge als nostres símbols valencians per la força de l'insult i de la violència, demostrant així que els qui volen acaparar l'acte no són valencianistes ni amen esta terra".

DIGA EL QUE DIGA EL CONSELLER DE MEDI AMBIENT, LES OBRES DE LA DEPURADORA D’ALCALÀ ESTAN ATURADES.

Per més que el conseller de Medi Ambient responga a la nostra pregunta parlamentària sobre les obres de l’estació depuradora d’Alcalà de Xivert assegurant-nos que “les obres s’executen segons el programa d’obres establert”, l’única realitat és que les obres estan aturades, i s’estan incomplint per tant tots els terminis prèviament establerts, tal com ho demostren les fotografies preses amb posterioritat a la seua contestació.

La responsabilitat de la situació radica també en l’equip de govern local del PP; i això no ho diem nosaltres, ho assegura el mateix conseller de Medi Ambient, del seu mateix partit, quan ens respon que “les obres dels col·lectors generals i les estacions de bombament estan suspeses fins que l’Ajuntament pose a disposició de l'EPSAR els terrenys necessaris per a la seua execució”.

Hem passat aquesta resposta del conseller al nostre col·lectiu d’Alcalà, a instàncies del qual vam presentar la pregunta parlamentària, per a que estudien la resposta que cal donar-li a nivell local a aquesta situació i afirmem que estem, per tant, davant d’una doble desídia: per una banda, la Conselleria ralentitza aquesta obra, com tantes altres, despreocupant-se de la urgència de la seua construcció i posada en funcionament; i per l’altra, l’equip de govern municipal, també del PP, que hauria de ser el primer interessat en accelerar les obres, ralentitza el procés de cessió dels terrenys necessaris a la Conselleria, com si la cosa no anara amb ells. I, mentrestant, una de les nostres principals zones turístiques queda a l’espera de la finalització d’una infraestructura tan important com aquesta depuradora.

No és la primera vegada, i en els anteriors articles del blog ja hem deixat constància, que se’ns menteix descaradament al donar resposta a les nostres preguntes, no ens estranya, per tant, que allò que ens diuen siga una descarada mentira. El retard en la construcció de les estacions depuradores d’aigües residuals a Castelló i, més en particular, al Baix Maestrat, es pot comprovar si busquem en l’arxiu de premsa: Pedro Marco, Director General d’Obres publiques, va dir en la presentació de les principals actuacions del II Pla Director de Sanejament en Vinaròs: “Las depuradoras que se van a construir en los municipios costeros del Baix Maestrat podrían entrar todas ya en servicio para el verano del año 2004”. Ha passat ja l’estiu del 2009 i només ha entrat en funcionament la de Vinaròs. I damunt ens tracten de bobos, al dir-nos que “les obres s’executen segons el programa establert”. El programa establert contemplava un retard de 5 anys?... i el que ve darrere.

La falta d’educació del Conseller d’Educació.

Quan jo era un xiquet, els meus pares m’ensenyaven a “contestar bé” sempre, ja que volien que jo fóra un xiquet ben educat, cosa que, encara no dubte de que també li ho ensenyaren, pareix que no ha aprés el conseller Font de Mora i si no mireu què li he preguntat i què m’ha contestat.

El Síndic de Greuges va instar la Conselleria d’Educació a garantir que l’alumnat dels programes en valencià pogueren rebre l’ensenyament en aquesta llengua i a que aplicara les mesures necessàries per aconseguir-ho, arran d’una denúncia d’un pare de l’IES La Garrigosa de Meliana. Anteriorment, el Consell d’Europa, a través d’un informe sobre les llengües regionals, denunciava la manca de voluntat, de l’administració valenciana, d’impulsar el valencià en els àmbits en que és competent, especialment en l’educació i instava també a la Conselleria a prendre les mesures necessàries per estendre l’ensenyament del valencià en tot el sistema educatiu.

També explicava al Conseller, per si no ho recordava, que els sindicats de l’ensenyament ja fa anys que venen denunciant aquesta situació mitjançant els informes anuals sobre la situació del valencià i que demanaven mesures urgents per garantir el dret de l’alumnat a rebre les classes en valencià, entre elles, la catalogació lingüística dels llocs de treball, que l’actual avantprojecte de Llei de Funció Pública tampoc no contempla, malgrat haver-se pactat en l’acord de plantilles de 1999 i que, 10 anys després encara no han aplicat.

A conseqüència de tots aquest informes i de totes aquestes reclamacions li vàrem preguntar quines mesures tenia previstes per garantir l’ensenyament en valencià a tots els alumnes que ho desitgen i per quin motiu no s’aplica la catalogació del llocs de treball, en aquest cas, docents.

La contestació ha arribat en setembre, tres mesos després de fer la pregunta, i diu textualment “... la conselleria d’educació posa tots els mitjans tècnics necessaris perquè els nostres alumnes puguen rebre ensenyança en valencià i garantix el respecte a la lliure elecció dels pares a decidir la llengua en què estudie els seus fills. Així mateix, esta administració continuarà avançant progressivament en el procés de catalogació lingüística del professorat a traves dels cursos de formació que s’estan impartint i d’altres actuacions formatives complementàries”.

De la contestació es desprén, per una part, que tots els informes són falsos, que el síndic de Greuges s’equivoca i que els sindicats menteixen. El Síndic de Greuges s’equivoca perquè els insta a fer una cosa que ja fan, els sindicats i el Consell d’Europa menteixen quan denuncien la falta de places en valencià. O això o és el mateix Conseller, Font de Mora, qui menteix i contesta el que ja sap que no és veritat.

El BLOC, un any més, ha estat present en els actes de la celebració de la Diada a Barcelona

Aquest any he sigut jo qui, com a President del BLOC i convidat per Convergència Democràtrica de Catalunya, he estat present en els actes commemoratius de l’11 de setembre, Diada de Catalunya.
He estat en l’acte, realitzat en el parlament, en que es celebrava el 150è aniversari del naixement del President Francesc Macià, acte en el que han intervingut tots els presidents de la Generalitat de Catalunya.
Va ser interessant la intervenció Maragall, quan va recordar que Jordi Pujol va estar tancat a la presó, per defendre Catalunya, i va ser torturat, que ell mateix va ser agredit, encara que no físicament, i quan, mirant clarament Montilla, va explicar que ningú més -entre els presidents- havia passat això. Pels comentaris posteriors puc afirmar que vam ser molts els que vam interpretar que, amb aquestes paraules, marcava la diferencia entre dos classes de presidents, uns que van lluitar pels drets i la llibertat dels catalans, actuant com a dirigents de partits catalans i catalanistes, i un altre que s’ho ha trobat fet i que, en realitat, actua sotmès als criteris del PSOE de Madrid.
Va ser Pujol qui va marcar diferències en la seua intervenció parlant del president Macià, reforçant “la seua elegància”, la interior no la física va dir mirant-se a sí mateix “que respecte a aquesta cadascú és com és”, cosa que va fer riure tots els presents. Però el més important va ser la reflexió sobre l’ètica del personatge, ètica que no estaria de més que poguérem introduir en les actuacions del Consell Valencià, afegiria jo.
En la meua opinió va ser ridícul el discurs de Montilla, més basat en la crisi econòmica que en la reflexió raonada al voltant del personatge històric català, del qual es commemorava els 150 anys del seu naixement -això no toca, diria Jordi Pujol- i per acabar va ser Benach, president del parlament, qui va tancar l’acte amb una intervenció molt institucional i ben estructurada.
Vaig sentir enveja, en vore junts els presidents de la Generalitat i als que també es sumaren els del Parlament, assumint una representació institucional que no trobe en el meu País, on la política institucional no existeix, on el President sempre parla com a home de partit i mai com a home d’estat i on la Presidenta de Les Corts és sotmet, de molt bon grat, cal dir-ho, als dictats del seu partit per aplicar el reglament. Dins d’unes setmanes celebrarem els valencians i valencianes la nostra Diada, el 9 d’octubre, i podrem vore les diferències; m’agradaria trobar tots els president de Generalitat –la nostra-, junts en l’acte i m’agradaria vore el poble valencià, junt amb els dirigents polítics, engrandint la celebració i mostrant uns i altres, el respecte per les institucions que regeixen el present del poble valencià.

Preus justos per al camp i la ciutat

El BLOC dona ple suport a les reivindicacions de la Unió de Llauradors i Ramaders, en la seua campanya en defensa dels “preus justos per al camp i la ciutat”. Efectivament, entenem que la llibertat de comerç no és aplicable al fet que les grans empreses agràries compren a preus cada vegada menors els productes del camp, però que en canvi aquest descens del preu base no tinga després repercusions en el preu final al consumidor, sinó només en els beneficis que obtenen aquestes empreses. En el BLOC pensem que des de Brusel.les, des de Madrid i des de València, cada administració al seu nivell competencial, han d’afrontar aquesta situació, i introduir mesures correctores per limitar aquests abusos, utilitzant per a fer-ho els diferents instruments que les lleis vigents els permeten, que són més dels que sembla, per tal d’evitar que aquesta suposada llibertat de comerç esdevinga en la pràctica una actuació oligopòlica d’una de les parts, les grans empreses, sovint multinacionals, que copen la compra de la producció agrària.

Personalment ja vaig presentar en el seu dia a les Corts Valencianes una proposta de creció d’una Llei de Comerç de Productes Peribles, en la que es demanava un tractament específic de tots els productes que tenen aquesta característica i que va ser tombada pel vot contrari del PP. La postura de les administracions –autonomica, estatal i europea- que amb el seu silenci i el seu deixar fer davant de posicions de força que trenquen l’autèntica llibertat de comerç, causen un perjudici gravíssim al manteniment de l’agricultura al nostre país, amb les implicacions que l’amenaça d’aquesta desaparició suposen per a la producció agrària de qualitat i per l’equilibri econòmic, demogràfic i mediambiental de les nostres comarques, sobretot les de l’interior. Per això exigim la ràpida adopció de mesures legals correctores i mostrem la nostra solidaritat amb les reivindicacions dels agricultors, encapçalades pel sindicat agrari més representatiu, la Unió de Llauradors.

AQUEST CURS HI HAURA MÉS BARRACONS QUE MAI, PERÒ CAMPS HA CONFIRMAT FONT DE MORA COM A CONSELLER

No sembla lògic que a les més de 400 aules prefabricades que hi ha en els centres escolars de Castelló se’n sumen ara set de noves i que, en canvi, en la recent remodelació del Consell, el president Camps no haja aprofitat l’oportunitat per canviar, d’una manera més o menys discreta, el titular d’Educació, Alejandro Font de Mora, la persona que ha aconseguit batre els rècords anteriors de fracassos i conflictivitat des de fa dècades. El conseller que ha aconseguit crispar al màxim sindicats i associacions de pares i mares, amb la manifestació més gran que s’ha vist mai a València contra una política educativa, el conseller dels barracons inútilment dissimulats amb eufemismes, el conseller de la gran indignació social i del fracàs judicial d’Educació per la Ciutadania, l’impulsor de l’uniforme escolar com a gran alternativa a una educació pública deixada de la mà del govern, l’instigador de la VIU contra els criteris de totes les universitats valencianes, l’ardent defensor d’un secessionisme lingüístic que cada dia fa més aigües per totes bandes, a colps de sentència dels més alts tribunals, el conseller del fracàs escolar no només no ha estat apartat de les seues funcions sinó que, ben al contrari, pareix com un dels vencedors de la crisi interna del PP. Ells sabran el que es fan i on volen arribar

Mentrestant, però, professors, pares i mares i alumnes han de patir cada vegada més un ensenyament públic marginat i perseguit des de l’administració autonòmica, amb condicions de treball més degradades i amb iniciatives cada vegada més ocurrents, destinades a distraure l’atenció del món educatiu i de l’opinió pública, mentre no només no es posa remei als autèntics problemes educatius sinó que, ben al contrari, se’ls accentua cada dia que passa, amb la intenció, cada vegada menys amagada, d’afavorir l’ensenyament privat i “amic” per damunt de l’educació pública, com seria la seua obligació com a govern.

PREGUNTA A EDUCACIÓ PEL RETARD DE LES OBRES DE L’ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES DE VALÈNCIA

He presentat la pregunta al conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, pel retard de les obres de l’Escola Oficial d’Idiomes de València, anunciat des de fa dos anys i les construccions de la qual no han començat encara. L’avinentesa del nou curs, que començarà a l’octubre, continuarà fent que moltes persones que volen estudiar idiomes es quedaran al carrer sense plaça.

Segons les dades, en l’actualitat l’EOI de València compta amb 9.000 preinscrits, la qual cosa ha desbordat les dos extensions del centre, que s’han fet a l’institut Sorolla de València i a l’Escola d’Adults d’Alboraia i encara esperem les explicacions del conseller Font de Mora, que fa dos anys ens digué que el nou edifici estaria disponible per a octubre d’enguany, però com tots sabem, les obres ni han començat i això perjudica a moltíssimes ciutadanes i ciutadans que volen aprendre idiomes.

També he demanat explicacions a Font de Mora perquè explique quines mesures té previstes per ampliar les places de l’Escola Oficial d’Idiomes de València, una ampliació que considerem necessària.

La nefasta gestió educativa de la Generalitat farà que un any més moltes persones no puguen matricular-se per aprendre idiomes, uns idiomes que enriqueixen culturalment a les persones, que serveixen per a la integració dels immigrants i també obrin les portes al mercat laboral dels nostres ciutadans, però açò sembla que no interessa el més mínim al conseller.

Contrastem clarament les paraules del Conseller, que incideixen de manera continua en remarcar la importància de l’ensenyament dels idiomes (principalment l’anglès i el xinés mandarí), i els fets derivats de la seua política, que s’oblida de que la qualitat de l’educació comença per l’existència dels centres educatius i la seua dotació de professorat i de material i, de moment, al País Valencià, no arribem ni ahí.

Esperem que la resposta de Font de Mora, siga creïble i que done explicacions amb dades, no com les respostes telegràfiques que ens sol fer i que no aclareixen absolutament res.

EL NO DEL MINISTERI A FINANÇAR LES PREJUBILACIONS DE LA CERÀMICA ÉS UNA OFENSA A CASTELLÓ

ASCER i els sindicats han acordat el Pacte per l’Empleament del sector ceràmic per tal de minorar els efectes de la crisi en aquest sector. La principal part d’aquest és l’acord per les prejubilacions dels treballadors majors de 55 anys, cosa que no es pot fer sense la implicació de les dues administracions: l’estatal i l’autonòmica. El govern estatal ja ha dit que no.

Considere una ofensa i una discriminació inadmissible la negativa del ministeri de Treball a participar en el Pla de Prejubilacions acordat per empresaris i treballadors del sector ceràmic, per tal d’alleugerir la situació en què es troba aquest sector, sense haver de recórrer als acomiadaments forçats, sempre molt traumàtics per als treballadors, les seues famílies, i l’entorn que viu indirectament dels seus salaris. És una decisió inadmissible perquè suposa un greuge comparatiu, ja que en altres sectors i en altres zones de l’estat, el govern central sí que ha contribuït activament a incentivar prejubilacions semblants, al·legant que es tractava de sectors “punters” I bé, si per a Castelló hi ha un sector punter, aquest és el ceràmic, que és la clau de la nostra producció industrial, de les nostres exportacions i de la generació de llocs de treball en temps de bonança. Cal tindre present que tampoc el PP, des de la Generalitat, ha mostrat des del principi la fermesa que devia, perquè tampoc li ha donat un suport clar i des del primer moment a aquesta proposta, com tampoc va voler accedir a les propostes que personalment vaig presentar en relació al sector, ni la de la creació d’un pla específic per ajudar-lo ni la de l’accés directe al crèdits de l’IVF, ni la de potenciar la utilització de materials ceràmics en els projectes de l’administració. Alguna cosa s’han repensat ja que Ricardo Costa ha anunciat per al proper període de sessions una proposta similar, serà uns quants mesos més tard de les que vaig presentar, esperem que siguem a temps.

Bon profit ha tret el govern de Madrid de la prosperitat que generava el sector, perquè s’ha cobrat els seus bons imposts sense que després haja dut pràcticament res a terme per impulsar aquest sector, ni en temps de vaques grasses ni menys ara, quan l’ha tocat la crisi. En aquest aspecte, com en les inversions en infraestructures, com en el finançament, com en tants altres aspectes, cada dia més veiem com els castellonencs, i els valencians en general, estem sent tractats pel govern espanyol, tant si és en mans del PSOE com quan ho era del PP, com a “espanyols de segona”. I n’haurem de prendre tots bona nota.

LA GESTIÓ DE L’ESPAI JOVE S’ATORGARÀ AMB CRITERIS ECONOMICISTES, SENSE TINDRE EN COMPTE LA PROFESSIONALITAT.

La Generalitat ha decidit unir en un únic concurs la licitació de les diferents oficines de l’IVAJ, que ara vol anomenar “Generalitat Jove”, en comptes de licitar-les com fins ara, d’una en una o en petits lots. Això afecta les 15 oficines de gestió privada d’aquesta entitat, entre les quals les de Peníscola i Vila-real a terres castellonenques. Però, més enllà d’aquests canvis de nom i de sistema de licitació, que pot prestar-se a formes de clientelisme que caldrà vigilar, el que és més preocupant és que el criteri a seguir per a l’adjudicació serà estrictament econòmic, literalment “l’oferta més avantatjosa amb un sol criteri d’adjudicació, l’econòmic”, segons diu el punt 3 c de les condicions de licitació. En cap lloc es tenen en compte criteris de professionalitat, d’experiència anterior o de propostes vàlides per dur a terme els seus serveis de la manera més vàlida per als joves usuraris, no, l’oferta més econòmica pura i dura.

Com a conseqüència d’unir totes les oficines de l’IVAJ en un únic concurs caldrà proveir 24 informadors juvenils, 2 coordinadors territorials, 1 gestor de l’oficina virtual i 1 director tècnic, uniformitzant el perfil dels llocs de treball i eliminant assessors que fins ara realitzaven tasques especialitzades com vivenda, estudis o ocupació. Com no ho veiem gens clar, he presentat una pregunta parlamentària al Consell sobre si pensa que aquest sistema de licitació garanteix el manteniment de la qualitat d’aquest servei i quina valoració fa del fet que, amb aquesta manera d’adjudicació, els professionals de l’IVAJ poden perdre fins el 40% del salari, i els pregunte si pensen que aquest concurs és una subhasta que només considera l’oferta econòmica i s’ha d’oblidar de la qualitat dels serveis. Perquè des del BLOC pensem que, per desgràcia, aquest sistema tindrà una repercussió molt negativa en la prestació dels serveis públics adreçats al jovent.

LA GENERALITAT HAURIA DE DUR LA LLEI DE REESTRUCTURACIÓ BANCÀRIA AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, JA QUE INVADEIX COMPETÈNCIES AUTONÒMIQUES.

La Llei de Reestructuració Bancària que ha aprovat el Congrés dels Diputats, amb els vots a favor de PSOE i PP i el vot en contra de totes les forces nacionalistes, representa un clar intent per part del govern espanyol de canviar el marc normatiu de les caixes d’estalvis per la porta del darrere, dissimulant-ho darrere de solucions a la crisi, i significa en la pràctica una falta de respecte cap als governs autonòmics, pels poders absoluts i inadmissibles que atorga al Banc d'Espanya a l'hora d'impulsar les fusions de caixes.

És cert que des del BLOC trobem positiu fixar un fons de garanties per a les caixes que ho necessiten, però considerem que el mètode que utilitza el govern espanyol és del tot inacceptable. I per això demanem que, davant d’aquesta clara invasió de les seues competències legals, el govern de la Generaltitat Valenciana presente un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, per a que siga aquest organisme qui jutge si realment són invadides competències autonòmiques i si, en conseqüència, alguns articles d’aquesta llei han de ser anul.lats per inconstitucionals.

Per desgràcia, molt ens temem que el govern del PP en la Generalitat, tan disposat a pleitejar i judicialitzar la vida política en tants altres aspectes, justament ara, quan de veritat es troben en joc les nostres competències autonòmiques, es farà el desentés i mirarà cap a un altre costat, perquè els seus caps de Madrid han votat en favor de la llei i, per tant, el govern de Camps no s’atrevirà a obrir la boca. Tant de bo ens equivoquem, però no tenim massa esperances.

Per això, el nostre secretari general, Enric Morera, ha presentat una pregunta en les Corts al conseller d’Economia, per saber si des del govern valencià pensen recórrer el Fons per violar clarament les competències de les autonomies i posar en perill les caixes d’estalvi valencianes, en el cas que foren intervingudes per l’estat.

REUNIÓ AMB EL PRESIDENT DEL PORT D´ALACANT: COINCIDIM EN LA NECESSITAT D´IMPULSAR UN CORREDOR DE MERCADERIES EUROPEU

Avui mateix, junt amb Mireia Mollà, Ignasi Bellido i Antoni Arques, del BLOC d´Alacant, ens hem reunit amb el President del Port d´Alacant, el Sr. Miguel Campoy. En aquest encontre, que s´ha desenvolupat en un ambient de cordialitat, els representants del Port han presentat totes les novetats referides a la nova proposta de les Sitges de ciment, que redueixen altura i es concreten en 9, aíxí com el projecte de Pla Estratègic i la manera d´afrontar la crisi que ha suposat la reducció del trànsit de contenidors.

Nosaltres li hem expresat la nostra posició de considerar el Port com un enclau estratègic per a la competitivitat de l´economia de les comarques d´Alacant, la qual cosa necessita de la concreció d'un corredor mediterrani de mercaderies que connecte la ciutat d´Alacant amb Europa, d´una manera ràpida, barata i sostenible. Com hem comentat a la reunió que només el 3% del trànsit de mercaderies es faja a través del tren, dóna una idea del treball que cal reivindicar, i així ho anem a fer des del BLOC-Compromís, que el corredor mediterrani siga una realitat el més prompte possible. Un corredor que fins ara, i tot i les bones paraules actuals del PP i del PSOE, no s´ha posat en marxa perquè els dos grans partits mai han reclamat la seua necessitat.

Així mateix, hem reclamat novament que l´Ajuntament faja el seu paper de moderador del debat públic i actue com a mitjancer en les controvèrsies que hi ha damunt la taula entorn a diverses actuacions projectades en el recinte portuari. Com sempre, i tal i com ha destacat Bellido, des del BLOC apostem per un Port que complisca amb les garanties mediambientals i sanitaris suficients, així poder projectar un Port de carácter competitiu que lidere l´economia de les comarques alacantines i que siga el motor logístic de la indústria del marbre, el joguet i el calcer.

La reunió ha conclòs amb el compromís per les dos parts de mantindre reunions periòdiques en les quals poder avançar en la diagnosi comuna dels problemes i dels reptes de futur a traure endavant i continuar parlant d´aquelles discrepàncies que puguen surgir.

Qui ajudarà la ceràmica si la institució de Les Corts Valencianes no ho vol fer?

És evident que en la Comissió d’Indústria, el PP va ficar la pota de manera desmesurada, en la persona de Jaime Mundo i la resta de representants d’aquest partit, quan no van voler donar el seu recolzament a la Proposició No de Llei, presentada per mi, en la que s’instava el Consell i els ajuntaments del País, a utilitzar preferentment els materials ceràmics en els seus projectes.
L’excusa per a votar no, va ser que no es podia donar un tracte preferent a uns materials front uns altres, per què els discriminaríem, i per tant van proposar canviar el que es proposava per una utilització preferent de materials fabricats al País Valencià (ells digueren Comunitat Valenciana). La meua rèplica va ser clara, el que ells deien era veritat, i això era el que el BLOC pretenia al presentar la proposició, discriminar positivament la utilització dels materials ceràmics.
Els motius són els següents:
En primer lloc estem en una situació econòmica difícil, l’augment de l’atur és continu, presentant a nivell de l’estat una variació interanual positiva del 53,81 %, però si això no és prou, la situació al País Valencià és molt pitjor, la variació interanual de l’atur és del 73,1%, quasi 20 punts per dalt de l’índex de l’estat, encara més, si en el mes passat l’atur va disminuir en quasi totes les comunitats, al nostre país va augmentar encara més i l’augment de Castelló és, amb diferència, el major de tot l’Estat.
En segon lloc, la ceràmica es situa al voltant de Castelló, on forma una mena de “monocultiu” industrial, de manera que quan resulta afectada, la seua influència a les comarques del nord és enorme; en el que va d’any, entre extincions i suspensions de contractes hi ha quasi 10.000 afectats.
Tampoc el govern de l’Estat s’esmera massa si tenim en compte les declaracions de Toni Lorenzo, subdelegat del govern a Castelló quan diu que el govern central no impulsa un pla específic per al taulell perquè no té dificultats “estructurals”; o la negativa a facilitar les jubilacions anticipades que demanen tant ASCER com els sindicats. Potser el que volen és esperar a que els problemes esdevinguen estructurals i siga impossible donar-los solució.
Però el principal problema el tenim ací, en el govern de la Generalitat, que és qui es nega a prendre decisions pròpies, però sí que li les proposa a l’Estat, com la que es fa a Onda pel portaveu de PP que pretén “que todos los Ayuntamientos del triángulo de la cerámica exijamos conjuntamente al Gobierno de Zapatero que debata y respalde las medidas adecuadas para reactivar el sector”; aquesta proposta no diferencia la ceràmica dels altres productes industrials de la construcció valencians? La diferencia és que ho demanen a Madrid, no a la Generalitat, igual que les famoses “quinze mesures d’impuls al sector ceràmic”, que han presentat al Congrés dels Diputats, però fer una acció des de la Generalitat... mai.
Ja és la segona vegada que no aproven el que des del BLOC hem presentat a Les Corts,relatiu a la ceràmica; tampoc van aprovar la distribució de les ajudes procedents de l’Institut Valencià de Finances, directament i no mitjançant els bancs, que són els que avui decideixen a qui van i a qui no van els crèdits públics. És una proposta d’ASCER compartida i presentada pel BLOC.
No entenem la negativa del PP a una proposta tan raonable, sobre la qual tots els grups de la cambra hauríem de ser d’acord, si no és per la voluntat manifesta del partit del govern de no donar suport a una proposta que vinga del BLOC, per raonable que siga. El millor que podria passar, com ja han fet en altres ocasions, és que d’ací uns mesos li canviaran quatre frases a la nostra proposta, la presentaran ells com a PP, i faran que s’aprove en les Corts. La majoria és la majoria..., i quantes vegades que ens ho recorden!

Font de Mora menteix respecte al Politècnic de Castelló, no ens dona l'informe sol·licitat i permet que seguisca passant accidents

Font de Mora menteix respecte al Politècnic de Castelló, no ens dóna l’informe sol·licitat i permet que seguisca passant accidents per tindre una maquinària obsoleta

Podem assegurar que ja hem vist l’informe que la Conselleria d’Educació nega i la situació és molt preocupant perquè les màquines són molt velles, han causat molts accidents i el més greu de tot és que la mateixa conselleria ensenya als alumnes de com botar-se la normativa, un fet que si passara en qualsevol taller ja estaria més que tancat i els propietaris denunciats.

La situació del Politècnic de Castelló és molt preocupant per culpa de la deixadesa absoluta del conseller Font de Mora i és preocupant perquè a ell no l’importen massa els alumnes que han patit accidents en utilitzar màquines obsoletes que, o bé no es poden adaptar o bé el seu cost d’adaptació seria major que comprar-ne de noves, segons consta a l’informe emés pel Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Sector Docent.

És lamentable que el Conseller ens negue l’accés a la documentació sol·licitada, i en lloc d’això ens done una contestació dient que s’adaptaran o es posaran màquines noves; cap d’aquestes dues opcions donades per Font de Mora s’han complit, la qual cosa el deixa en una posició de conseller de la mentida més que d’Educació, ja té sobre la seua taula l’informe sol·licitat, des del mes de febrer, i encara no ha donat cap solució, malgrat la vaga que han fet els alumnes d’automoció”.

Des del BLOC no entenen la política educativa de Font de Mora, qui sí té diners per a pagar uniformes escolars en determinats col·legis o de fer obres a centres privats amb diners públics, però no per a solucionar un tema tan greu com és el de l’antiquíssima maquinària que tenen al Politècnic de Castelló,en els tallers de planxa d’automoció, un lloc que hauria de comptar amb la millor tecnologia per assegurar la bona formació professional dels seus alumnes. Això, però, no li importa gens ni miqueta al senyor Font de Mora, més preocupat pel xinés, l’anglés i el sum sum corda que per l’ensenyament i el futur dels joves del País Valencià”.

Encara que el Conseller ens el negue, hem pogut accedir al contingut de l’informe i tenim constància dels greus problemes i deficiències del Politècnic, on a més d’haver registrat diversos accidents en els alumnes, no tenen ni un extractor per traure els fums i gasos tòxics que generen als punts de soldadura, a més de moltíssims problemes més, ocasionats per una maquinària que fa molt de temps que hauria de reposar a un Ecoparc i no estar en funcionament, com també hauria d’estar en eixe Ecoparc el mateix conseller, Font de Mora, per la seua falta d’interés per millorar el sistema educatiu valencià”.

L'ASSOCIACIÓ D'AMES DE CASA DE TORREBLANCA VISITEN LES CORTS DE LA MÀ DEL BLOC

L'Associació d'Ames de Casa de Torreblanca ha visitat, el dilluns 15 de juny, les Corts Valencianes, dins dels actes de celebració del XX aniversari d'aquest col·lectiu tan dinàmic.

Abans de la visita a Les Corts, jo mateix les he acompanyat en una visita pel casc històric de la ciutat de València, visitant llocs tan emblemàtics com la Llotja, l'Almodí, la Seu i la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats fent una introducció històrica de cadascun dels llocs visitats. Després han realitzat la visita oficial al parlament valencià, passant per totes les dependències i ocupant els escons dels diputats dins l’hemicicle, on tinguérem un canvi d’impressions, parlant de qüestions d’actualitat i acabant amb una projecció audiovisual sobre Les Corts, (per cert que els escons els han paregut molt còmodes i que conviden a fer una dormideta).

L’Associació d’Ames de Casa de Torreblanca és modèlica, per la seua implicació en tots els actes i esdeveniments organitzats en la població. Tant en l’època en que vaig ser Alcalde, com després essent Regidor de Cultura, vam mantenir una col·laboració total, organitzant les activitats pròpies i també intervenint de manera activa en totes les demés celebracions locals. Per això ha estat una enorme satisfacció atendre-les en la visita al nostre cap i casal i al Palau de Benicarló, seu del legislatiu valencià.Aprofite l’ocasió per fer-vos saber que qualsevol grup o associació pot sol·licitar la visita a Les Corts i que tant Morera com jo, estarem molt contents de rebre-vos.

EL GOVERN VALENCIÀ MENTEIX QUAN DIU QUE GARANTEIX L’ENSENYAMENT EN LA LLENGUA QUE TRIEN ELS PARES.

Quan s’afirma una cosa sabent que no és certa, s’està mentint, i la realitat es com és i no admet interpretacions. Ja pot dir la Conselleria d’Educació que satisfà les peticions dels pares respecte a la llengua en què volen que reben els seus fills l’ensenyament, que el fet cert és que milers d’alumnes que han demanat rebre’l en valencià, sobretot a nivell de Secundària, Batxillerat, FP i ensenyaments artístics no veuen satisfeta la seua demanda, com ha denunciat el Síndic de Greuges, quan ha instat la Conselleria a donar solució a aquest problema, i com ha constatat i deplorat el mateix Consell d’Europa en el seu informe sobre el que anomena les llengües regionals, quan constata “la manca de voluntat de la Generalitat Valenciana d’impulsar el valencià en els àmbits educatius que li competeixen”, un informe molt dur que no sabem si pretenen rebutjar com una intromissió intolerable, per més que el Consell d’Europa siga un organisme integrat per tots els estats europeus, entre els quals Espanya, de la qual creiem que la Generalitat Valenciana no s’ha separat encara.

Per una altra part, la no aplicació per part del govern valencià de l’acord sobre catalogació lingüística dels llocs de treball, en aquests nivells de l’ensenyament, tal i com va acordar amb els sindicats fa ja deu anys, sense que des de llavors haja fet res per dur-la a la pràctica, quan seria un element clau per a poder garantir que els pares i els mateixos alumnes no tingueren cap lamentable sorpresa, com passa fins ara, quan s’apunten a línia en valencià i es troben que hi han estat destinats professors que ni tan sols el parlen i menys encara el dominen des del punt de vista professional. Per això he preguntat al conseller quan pensen aplicar aquesta catalogació acordada amb els sindicats, i quines mesures pensa prendre per garantir que, en la realitat i no només sobre el paper, els pares i alumnes que demanen rebre l’ensenyament en valencià puguen veure satisfeta la seua voluntat, com tenen perfecte dret no només des del punt de vista moral, sinó sobretot del legal, amb reiterades sentències fermes del Tribunal Suprem sobre el tema, sentències reiteradament incomplertes, cosa que ha motivat una querella per prevaricació per part de l’STPV.

Vorem quina demagògica contestació ens oferirà el Conseller d’Educació, Font de Mora, potser justificarà el lamentable estat del sistema educatiu valencià amb els vots obtinguts a les eleccions europees o, com ja va fer una altra vegada, ens tornarà a dir que la “culpa la tenen aquells que no van permetre que es fera el transvasament de l’Ebre”. Atreviment no li’n falta.

EL PP REBUTJA LA IMPLANTACIÓ DE LES POLSERES ELECTRÒNIQUES PER ALS MALTRACTADORS.

Al País Valencià, durant l’any 2008, es van produir 16 víctimes mortals conseqüència de la violència de gènere. Aquesta xifra representa el 14 % de les morts de l'Estat, és a dir que, després de Madrid amb 18 víctimes, i empatats amb Andalusia ocupem la segona plaça d’aquesta macabra competició, lloc en el que, malauradament, seguim durant 2009.
Fou al desembre de 2004 quan la Llei de violència de gènere va introduir una reforma per la qual podien aplicar-se mesures electròniques per tal de controlar les ordres judicials d'allunyament; són les conegudes com a polseres electròniques. No obstant això, solament la comunitat autònoma de Madrid té en actiu aquest tipus de control mitjançant aquestes polseres. Recentment s'estudia la millora substancial del mètode de control de les polseres electròniques pel sistema multicanal, és a dir, l'avís de perill no serà únicament rebut per la víctima, sinó també per la policia, familiars i persones properes a la víctima. Aquest nou sistema podria estar operatiu per al març o l'abril de l'any 2009.

Actualment, aquest dispositiu de polsera electrònica té un cost de vora 600 euros per dispositiu complet, i solament s'aplica a Madrid malgrat que es tracta d'una llei aprovada fa quatre anys i que ha suposat un avanç considerable pel que fa a la reducció de morts per violència de gènere allà on s'ha introduït.

Així, estem davant d'un gran greuge comparatiu, atès que una dona maltractada al País Valencià compta amb menys defenses legals que una dona maltractada a Madrid. Malgrat que al desembre de 2006 el govern estatal aprovava 20 mesures «urgents» per accelerar la Llei contra la violència de gènere i es finançaven aquestes mesures amb 48 milions d'euros, al País Valencià els fets ens col·loquen en la tercera autonomia amb més morts per violència de gènere i encara, a d'avui, sense els avanços escaients.

Per això, vam presentar una Proposició No de Llei instant la Conselleria de Benestar Social a sol·licitar que es posen a disposició dels jutges del País Valencià l'accés, polseres electròniques antimaltractador.
I què va fer el PP, callar, no donar cap raó, i votar que no. Va impossibilitar prendre un acord que no comporta una gran despesa i sí que hagués sigut una millora considerable en la seguretat de les dones amenaçades pels maltractadors. Aquells i aquelles que defenen el dret a la vida dels no naixcuts no intercedeixen amb la mateixa decisió en la defensa de les dones. En la seua línia els oferim un eslògan clarificador: “No avorteu, si és dona ja la mataran després”.

AQUESTA ÉS UNA CADENA MOLT IMPORTANT. SI LA TRENQUES LES CONSEQÜÈNCIES SERAN TERRIBLES.

Açò no és cap broma, esta és una cadena real. Si has rebut este mail, has d’anar a votar el 7 de juny al BLOC-Coalició per Europa.

Has de reenviar el mail a 10 persones del teu entorn, i has de convéncer-les que vagen també a votar, i que continuen amb la cadena.

No és la típica promesa electoral que si no es compleix no passa res, no; açò va de bo, i si no vas a votar i trenques la cadena, les conseqüències seran terribles:

§ No tindrem Corredor Mediterrani viari i ferroviari, i no podrem afavorir el transport dels productes valencians cap a Europa.

§ Ningú no canviarà l’actual normativa europea en matèria urbanística i el PP i el PSOE continuaran destruint el nostre territori. Faran una Marina d’Or i una Terra Mítica al costat de cada camp de golf, i hi haurà un camp de golf en cada poble. I l’Europarlament no dirà res.

§ El valencià no serà llengua oficial a Europa, i només servirà per cantar Tio Canya, això sí, fora d’horari escolar, que a l’escola es parlarà en anglés i xinés mandarí.

§ L’agricultura valenciana continuarà patint la competència dels països de fora de la UE, que sovint no tenen ni les més elementals garanties fitosanitàries. I ningú no ajudarà els llauradors front a les grans superfícies subvencionades.

§ El model econòmic no canviarà, es continuarà destruint teixit industrial i comercial, conseqüència de la política de monocultiu de la rajola, que el PP i el PSOE han implantat al nostre País. Un model que ens ha convertit en líders en desocupació.

Per favor, pren-te seriosament esta advertència i no trenques la cadena.

Gorka Arizabaleta, de Zarautz, no va reenviar els mails ni va anar a votar, i ara governa el seu país el PSOE amb el suport del PP i UPyD.

Jaume Corberà, mestre de València, no va fer cas d’un mail similar en 2007, i ara ha de pagar-li la roba al President Camps i aguantar que Rus li diga “gilipolla”.

No trenques la cadena, el País Valencià no pot trencar la cadena.

A Occitània la van trencar, i ara estan obligats a escoltar les cançons de Carla Bruni.

A Lituània, en canvi, la gent va fer cas d’una cadena similar i ara tenen representació pròpia a Eurovisió.

Reenvia este mail en les properes 24 hores a 10 persones, i el 7 de juny vés a votar BLOC-Coalició per Europa. Comença a construir l’Espai Valencià de Progrés!

EL BLOC A FAVOR DE PROPOSAR QUE LES NOSTRES BANDES ES RECONEGUEN COM PATRIMONI CULTURAL INMATERIAL I ETNOLÒGIC.

Aquesta setmana em vaig reunir amb membres de la direcció de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, per tal de tractar la possibilitat de que les nostres bandes siguen declarades oficialment com a Patrimoni Cultural Valencià.

El reconeixement de les Bandes de Música com a Patrimoni Cultural Immaterial és possible legalment i aconsellable socialment; ho recomana la mateixa UNESCO quan el defineix la com els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques -junt amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són inherents- que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i grups en funció del seu entorn, la seua interacció amb la naturalesa i la seua història, infonent-los un sentiment d'identitat i continuïtat i contribuint així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana, i encomana als Estats: adoptar les mesures necessàries per a garantir la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial present en el seu territori i identificar i definir els distints elements del patrimoni cultural immaterial presents en el seu territori, amb participació de les comunitats, els grups i les organitzacions no governamentals pertinents.

També la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià estableix que formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, coneixements i pràctiques de la cultura Tradicional valenciana i, a més, crea l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, adscrit a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, com a instrument unitari de protecció dels béns mobles, immobles i immaterials del patrimoni cultural els valors de la qual hagen de ser especialment preservats i coneguts.
Per tot açò i per què ens agraden les nostres bandes, per què ens agraden el nostres musics i per què ens agrada la música, els recolzarem en aquesta proposta i esperem que puga fer-se amb la unanimitat de tots els grups.

El PP rebutja el reconeixement públic de les Corts al primer conseller de Cultura Francesc Bosh i Morata

El Partit Popular ha rebutjat la tramitació de la Proposició No de Llei presentada per mi, per tal de reconéixer la tasca divulgativa del conseller de Cultura en l’època de la II República, el xativí Francesc Bosch i Morata. La tasca de Bosch i Morata fou importantíssima per a desvetllar la consciència del Poble Valencià com a nacionalitat històrica.

Bosch i Morata, com a conseller de Cultura promogué als anys 30 cursos de valencià, fundà els Premis Musicals del País Valencià –obtenint un àccessit Matide Salvador-, creà l’Institut d’Estudis Valencians i la Biblioteca del País Valencià, promogué treballs d’arqueologia i feu que l’IEV signara també les Normes de Castelló de 1932, sent així la primera normativa oficial per al valencià que es consensuava i que ha perdurat fins el dia de hui.

La proposta demanava fer un reconeixement públic a la figura de Francesc Bosch i Morata, com les que fa el PP a Julio Iglesias i a altres però amb la diferència que en aquest cas es tractava de posar en valor la tasca d’un amant de la nostra terra i de la nostra identitat i, a més a més, no ens costava un euro, a diferència del que fa el PP.

Esperem que l’alcaldessa de València, Rita Barberà, que feu a Bosch i Morata fill adoptiu de València, faça recapitular als seus companys de partit i els mostre la llum i la veritat d’una gran personalitat valenciana com fou l’il·lustre conseller de Xàtiva.

DEFENSA DE LA CORRECTA COMERCIALITZACIÓ DELS PRODUCTES PERIBLES

He presentat a les Corts una Proposició No de Llei sobre la política general del Consell al voltant del comerç dels productes peribles (aquells que tenen una duració limitada en el temps, com la majoria dels derivats de l’agricultura, ramaderia i pesca), en la qual propose iniciar les gestions oportunes davant del govern de l’Estat per a crear un marc legislatiu adequat, procedint a l’elaboració d’una llei de Comerç en la qual es contemplen específicament els productes peribles i on es regule la major participació dels productors en el preu de venda al públic dels productes, i dels consumidors en la informació general, així com la introducció dels Índexs de Preu de Referència de Venda al Públic, Valor de Mercat incorporat pel productor i Índex de Costos de la Distribució Comercial.

Demane també la creació d’una Comissió d’Examen de Pràctiques Comercials, per controlar la utilització de pràctiques abusives com la venda a pèrdues i el sistema de compravenda als productors sense un preu pactat, així com el control de les importacions, amb la garantia de la no utilització de productes fitosanitaris prohibits en la Unió Europea. Un exemple d’aquestes pràctiques és la recent venda en les grans superfícies, de patata francesa vella, resta de la temporada passada, que allí ha estat rebutjada, i que en canvi ací està substituint la producció de patata valenciana temprana, afonant així els preus en el camp, tal i com han denunciat la Unió de Llauradors.

Demanem també en aquesta Proposició que la Generalitat cree un programa especial específic per a la promoció i control del comerç dels productes peribles que contemple mesures especifiques per a previndre i eliminar les pràctiques comercials abusives que suporten els productors d’aquests productes, davant la pressió d’alguns sectors del comerç. Per fer-ho possible, cal condicionar la concessió de les ajudes a la Indústria Agroalimentària a les bones pràctiques comercials, així com prendre mesures específiques que servisquen d’informació clara de l’evolució dels preus d’aquests productes en tota la cadena comercial, entre elles la revitalització de l’Observatori de Preus, així com mesures específiques que possibiliten al consumidor obtenir una informació de la procedència geogràfica d’aquests productes.

Aquestes mesures són necessàries, davant de la inexistent política específica d’atenció a la comercialització dels productes peribles, tant a nivell d’Estat dom de País, necessitats d’una normativa que els protegisca, donada la seua característica que impossibilita l’emmagatzematge, i davant la temptació d’ofertar productes de segona qualitat, en la plena campanya, el que origina l’abaixada dels preus als productors, o el fet de que les anomenades marques blanques oferisquen una reducció de preus, però que no és correspon amb la minva dels marges dels distribuïdors sinó en la opressió del productor.

El BLOC demana una estació intermodal en Alacant per accelerar l’arribada de l’AVE a la ciutat

El BLOC fa propostes reals i realistes, per estalviar i perquè les infraestructures arriben prompte el País Valencià. Fem política i portem a les Corts Valencianes “propostes per a fer gran la nostra Comunitat”, com diu el senyor Rambla,

Per això, ens hem fet ressó de la proposta de la Plataforma Comarcal per la Mobilitat Sostenible i hem demanat que, en compte de soterrar les vies, es porten a terme les següents accions:

1. Les Corts Valencianes insten a que la societat AVANT reconsidere la postura en torn de l’arribada de l’alta velocitat a Alacant i es trie la solució de construcció d’una estació intermodal a l’altura de la Via Parc d’Alacant, ben connectada mitjançant transport públic en l’actual estació d’ADIF, oblidant així l’opció, en estos moments inviable, del soterrament de les vies.

2.- Les Corts Valencianes insten al conjunt d’administracions implicades (estatal, autonòmica i local) en la societat AVANT a fer front als compromisos econòmics adquirits referents a l’arribada de l’alta velocitat a la ciutat d’Alacant i la creació un gran parc verd en la zona que deixaran lliure les vies ferroviàries actuals, així com a fer públic un compromís de poder tindre preparada l’estació intermodal per a la data d’arribada de l’AVE, l’any 2012 segons les últimes previsions del Ministeri.

3.- Les Corts Valencianes insten a la societat AVANT a reunir-se amb caràcter d’urgència per a prendre la decisió d’assumir la proposta feta en este sentit per la PCM, i exposar públicament un caràcter d’execució de les obres i del compromís de finançament de les administracions implicades seguint els percentatges marcats en la creació d’AVANT.

4-. Les Corts insten al Govern espanyol a accelerar l’arribada de l’alta velocitat a Alacant, i es comprometen a fiscalitzar l’acompliment dels plaços d’execució de les obres necessàries, així com a reivindicar solucions per minimitzar l’impacte ambiental de l’obra.

De forma coherent amb esta aposta, ens hem posicionat en contra de la inviable proposta de soterrament de les vies, puix la construcció d’una Estació Intermodal en la Via Parc és l’alternativa més viable des del punt de vista econòmic, perquè suposa l'abaratiment del cost total de l'obra, la que millor comunica els barris adjacents, ja que evita la construcció d'autovies urbanes de diversos carrils que suposarien un nou obstacle entre les dos parts dividides de la ciutat, i la més sostenible des del punt de vista mediambiental, per l'aposta que es fa en el transport públic i per la zona verda, en forma de Gran Parc Urbà, que quedaria després de la retirada de les vies.

Subscribim, hem defés en la intervenció i ho farem en la discussió de la nostra Proposició No de Llei, allò que diu la Plataforma Comarcal per la Mobilitat Sostenible d’Alacant: “l'estalvi que suposaria esta alternativa per a les arques públiques, qüestió bàsica en estos moments de crisi, està xifrada en 400 milions d’euros.

L’opció el soterrament no pot ser assumida ni pel Govern central, ni l'Ajuntament d’Alacant, ni la Generalitat, que sols ha pressupostat només 100.000 euros per a enguany en actuacions vinculades amb el soterrament.

Per tant el finançament de l’operació s’hauria de buscar mitjançant la construcció de vivendes. Vivendes que en este moment de crack immobiliari, no es preveuen vendre a curt termini, la qual cosa retardaria encara més les obres al no poder sufragar el cost de les mateixes. Al final la tardança en l'arribada de l'AVE al sud de la Comunitat Valenciana, serà més dramàtica encara perquè haurà d'arribar a una estació provisional”.

Tant el Govern Central socialista com el Govern de la Generalitat han discriminat la ciutat d’Alacant i no han posat els recursos financers necessaris per a avançar en una obra que, a més d’encaixar l’arribada de l’alta velocitat a les comarques meridionals del País Valencià, amb el que això comporta per a la competitivitat del teixit industrial alacantí i la cohesió territorial del sud de l’autonomia valenciana, està plantejada com una operació d’envergadura en la millora de la trama urbana d’Alacant puix suposa la creació d’una diagonal verda que exercisca de pulmó de la ciutat i tanca una ferida urbana que separa des de fa anys en dos als alacantins.

ELS ALUMNES D’AUTOMOCIÓ DEL POLITÈCNIC ESTAN EN VAGA .

Ahir vaig estar al Politècnic de Castelló per tal de contactar amb l’alumnat d’automoció; aquest alumnat està en vaga per la falta de seguretat de les instal·lacions i les màquines del taller de planxa.

És escandalosa la situació en què es troba el Taller d’Automoció de l’Institut Politècnic de Castelló. Després de presentar les nostres preguntes parlamentàries i demanar els informes corresponents, i després d’entrevistar-nos amb el portaveu dels estudiants, pensem que l’opinió pública castellonenca ha de saber que aquest taller està funcionament amb maquinària prohibida des de fa 15 anys, per la Llei de Seguretat del Treball, de manera que la mateixa Generalitat, que tancaria una instal·lació privada si tinguera una maquinària semblant, la té en ple funcionament en un centre d’ensenyament del qual es titular i està dedicat a la formació dels joves, en unes condicions de perillositat inacceptables i sabent a més que el seu condicionament per tal d’ajustar-les a l’actual normativa és inviable, perquè costaria més aquesta adaptació que la compra d’una maquinària moderna ja adaptada. I estem parlant d’un local, a més, sense extracció de fums, contra el que la mateixa Generalitat exigeix en les instal·lacions dedicades a activitats semblants.

Davant d’aquest panorama, li atorguem un plaç ben curt, d’una setmana, per a que la Conselleria responga a les nostres preguntes i ho faça favorablement, comprometent-se públicament a dur a terme en un breu espai de temps les reformes necessàries per a que les instal·lacions d’aquest centre s’ajusten a una legalitat que ells haurien de ser justament els primers en salvaguardar. Cas contrari, durem aquest tema al Ple de les Corts, de manera que cadascú s’haja de retratar i deixar ben clar davant dels alumnes i els professors del centre, i de l’opinió pública castellonenca, si estan disposats o no a resoldre d’una vegada uns problemes que no poden esperar, perquè es troben en joc per una banda, la salut i la seguretat d’aquests joves estudiants, però per l’altra, si no s’utilitzen les màquines, com la mateixa Conselleria prohibeix, la seua correcta formació, amb vaga o sense vaga, en les matèries en els quals han de fer pràctiques segons els exigeix el currículum escolar.

Mentrestant la Conselleria, que ha manifestat no tenir pressupost per a renovar les màquines és gasta diners en uniformes escolars, o segueix pensant en nous events per a València. Segurament les fàbriques en que es fan aquestes màquines no paguen trages.