dilluns, 1 de febrer de 2010

L’ OCURRÈNCIA GENIAL DE LA JUBILACIÓ ALS 67 ANYS ACCENTUARÀ ENCARA MÉS L’ATUR JUVENIL


No es pot anar per la vida a colps d’efecte, simplement per demostrar durant la presidència espanyola de la UE que es fa alguna cosa, que és el que Zapatero ha fet, una vegada més, amb l’ocurrència genial, feta pública pel ministre de Treball, sobre el retard de la jubilació fins als 67 anys.

És clar que cal afrontar el complicat tema de l’envelliment de la població i dels efectes que tindrà sobre el Fons de Jubilacions de la Seguretat Social, però aquest tema requereix tota una sèrie de mesures globals, i no es pot avançar a colps d’ocurrències, com tantes vegades fa el govern de Zapatero, carregant-se a més les bases del Pacte de Toledo, al qual diuen ara que exposaran el projecte, però quan ja l’haurà aprovat primer el govern, que és una manera com a mínim estranya de pactar, i que sona més aviat a un “tràgala”. I, sobretot, em pregunte si qui ha tingut la gran idea d’ajornar dos anys la jubilació dels treballadors ha caigut en el compte que amb aquesta mesura està condemnant milers i milers de joves a restar encara més temps en l’atur, en uns moments en què justament els llocs de treball oberts als joves són tan escassos i tan precaris.
El govern espanyol sentia la necessitat de fer alguna cosa durant la presidència semestral de la Unió Europea, per tal de contrarestar la imatge que dóna el fet que el govern amb més atur de la Unió siga qui ara vol encapçalar la recuperació dels llocs de treball. Per això ha tingut aquesta “genialitat”, en relació a un tema sobre el qual tots els països membres estan debatent i analitzant els pros i els contres. Però ells, “echaos palante”, volen ser ara capdavanters en alguna cosa, ni que siga en una tema tan conflictiu i que reclama un debat seré i professional, ben lluny de les fugides endavant a què aquest govern ens té, per desgràcia, tan acostumats”.
La seua “reflexió” els ha portat a mirar què fan altres països, entre ells Alemanya, però es conformen en proposar una mesura mentre s’obliden de copiar, per exemple, el tractament que li donen a l’atur , o la capacitat de creació de treball, impulsant l’economia productiva i no mitjançant l’eterna especulació amb la que s’han fet i es fan les grans fortunes al nostres país. Encara és més sorprenent que no diguen res sobre la política de falses jubilacions anticipades que no han sigut més que una forma d’amagar que no eren una posada al mercat laboral de les places de treball resultant, sinó una supressió consentida i subvencionada d'aquests llocs de treball.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada