Estirada d’orelles al govern espanyol sobre el Corredor Mediterrani

És inútil celebrar totes les cimeres que es vullga sobre el Corredor Mediterrani, si el PP valencià no aconsegueix fer canviar d’opinió la ministra Pastor i, sobretot, a un Rajoy al qual li agrada mostrar-se com si la cosa no anara amb ell, i estiguera per damunt del bé i del mal.

Hem de recordar les advertències que ja vam formular des de Compromís abans que el PP guanyara les eleccions espanyoles, deixant clar que calia obligar Rajoy a posicionar-se clarament en favor del Corredor abans que fora president del govern. No va ser així, Rajoy com a candidat es va mantindre sempre en una ambigüitat calculada, i ara ho estem pagant.

Afortunadament, en aquests moments qui té l’autèntica clau dels diners no és ni Rajoy ni cap dels seus ministres, sinó una Unió Europea que, en la pràctica, té intervinguda l’economia espanyola. I des de la Unió, justament el comissari encarregat de Transports ja li va donar fa una setmana una bona estirada d’orelles al govern espanyol, recordant-li que s’ha de deixar d’inversions sense sentit en infraestructures costoses i sense rendibilitat futura, i apostar en canvi fortament i des de ja pel Corredor Mediterrani. I segurament, aquestes pressions europees faran més per una infraestructura com aquesta, clau per a Castelló i per a tot el País Valencià, que totes les declaracions que puguen fer aprovar els dirigents valencians del PP

Vistos els fets, una de dues: o el PP valencià no té cap poder a Madrid, cosa que no ens estranyaria gens, o el PP valencià no aposta de veritat pel Corredor i es limita a fer el paripé, cosa que tampoc no ens estranyaria, realment.

VIOLÈNCIA DE GÈNERE SENSE MATISSOS

Avui, Mamen Gimeno m'ha fet arribar aquest article que vull reproduir íntegrament per la seua claretat en la demanda de que, en el tractament de les notícies sobre la violència de gènere, no hi aparega el més mínim dubte de justificació.

"Vull manifestar la meva indignació davant el tractament informatiu donat pel seu periòdic, tant en l'edició en paper com en l'electrònica, del 2 de Maig 2012 , a la notícia de l'assassinat masclista a Elx (Alacant).

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/05/02/valencia/1335944427_282579.html

Després de gairebé set anys de vigència de la Llei Integral contra la Violència de Gènere, quan les campanyes i els esforços de sensibilització, de formació, d'educació, de prevenció, acaben en la mínima expressió pressupostària, igual que els sempre insuficients (i ara insignificants) recursos d'atenció; crec que, com a mínim, hem d'exigir als mitjans de comunicació el respecte a causa de les víctimes.

La dona assassinada ahir és, era, una víctima de violència de gènere. I PUNT. Les al·lusions a la seva “presumpta dedicació a la prostitució”, als seus “presumptes problemes de drogoaddicció”, als “múltiples antecedents policials de la víctima”, que contrasten amb la “absència d'antecedents de l'agressor”, o “la possibilitat que la morta tingués altra o altres relacions sentimentals”, per res canvien el fet essencial del que s'havia d'informar: la va matar l'home que era la seva parella. Donar veu i nom a les persones del veïnat, com si d'expertes es tractarà, contravé les normes de tractament informatiu de la violència de gènere que, si bé no “obliguen” sí que són de consens en els mitjans de comunicació democràtics. Totes aquestes informacions solament contribueixen a restar credibilitat a la víctima i, per tant, a totes les dones víctimes de violència de gènere. Quan es desqualifica a una dona, ens desqualifiquen a totes, no hem d'oblidar-ho.

Per què no van posar l'accent en els aspectes de la notícia que sí que són significatius d'aquesta violència: la desigualtat, la vulnerabilitat, l'abús de poder…?

Crec que la responsabilitat dels mitjans de comunicació en la transmissió de valors socials és ineludible. Aplaudeixo el treball que des de la professió periodística s'ha fet durant anys per fer patent la violència contra les dones, reconec la seva labor de sensibilització. Però en moments en què veiem retrocedir els nostres drets no podem consentir que també es vulneri la nostra dignitat"

.