dilluns, 7 de maig de 2012

VIOLÈNCIA DE GÈNERE SENSE MATISSOS



Avui, Mamen Gimeno m'ha fet arribar aquest article que vull reproduir íntegrament per la seua claretat en la demanda de que, en el tractament de les notícies sobre la violència de gènere, no hi aparega el més mínim dubte de justificació.

"Vull manifestar la meva indignació davant el tractament informatiu donat pel seu periòdic, tant en l'edició en paper com en l'electrònica, del 2 de Maig 2012 , a la notícia de l'assassinat masclista a Elx (Alacant).


http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/05/02/valencia/1335944427_282579.html

Després de gairebé set anys de vigència de la Llei Integral contra la Violència de Gènere, quan les campanyes i els esforços de sensibilització, de formació, d'educació, de prevenció, acaben en la mínima expressió pressupostària, igual que els sempre insuficients (i ara insignificants) recursos d'atenció; crec que, com a mínim, hem d'exigir als mitjans de comunicació el respecte a causa de les víctimes.

La dona assassinada ahir és, era, una víctima de violència de gènere. I PUNT. Les al·lusions a la seva “presumpta dedicació a la prostitució”, als seus “presumptes problemes de drogoaddicció”, als “múltiples antecedents policials de la víctima”, que contrasten amb la “absència d'antecedents de l'agressor”, o “la possibilitat que la morta tingués altra o altres relacions sentimentals”, per res canvien el fet essencial del que s'havia d'informar: la va matar l'home que era la seva parella. Donar veu i nom a les persones del veïnat, com si d'expertes es tractarà, contravé les normes de tractament informatiu de la violència de gènere que, si bé no “obliguen” sí que són de consens en els mitjans de comunicació democràtics. Totes aquestes informacions solament contribueixen a restar credibilitat a la víctima i, per tant, a totes les dones víctimes de violència de gènere. Quan es desqualifica a una dona, ens desqualifiquen a totes, no hem d'oblidar-ho.

Per què no van posar l'accent en els aspectes de la notícia que sí que són significatius d'aquesta violència: la desigualtat, la vulnerabilitat, l'abús de poder…?

Crec que la responsabilitat dels mitjans de comunicació en la transmissió de valors socials és ineludible. Aplaudeixo el treball que des de la professió periodística s'ha fet durant anys per fer patent la violència contra les dones, reconec la seva labor de sensibilització. Però en moments en què veiem retrocedir els nostres drets no podem consentir que també es vulneri la nostra dignitat"


.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada