dilluns, 16 de gener de 2012

Una altra forma de crear treball és possible.


Que l’existència d’una suficient oferta de treball és un factor d’equilibri social no crec que ningú estiga disposat a discutir-ho; la majoria de les grans revoltes que han tingut lloc en la història han tingut com a causa immediata el malestar social conseqüència de la falta de treball i això es tradueix en que, en aquesta crisi, tots els governs situen la lluita contra l’atur en el primer lloc de la seua política, una altra cosa és que encerten amb les mesures que proposen.

Tan el govern de l’Estat, dirigit per Rajoy, com el de Fabra en la Generalitat Valenciana han intensificat les mesures que ja va iniciar el govern socialista de Zapatero: reducció de la despesa pública i lluita contra el dèficit. Ara cal vore si aquestes mesures seran garantia de creació de treball.

La política neoliberal –on estan enquadrades les mesures posades en pràctica tant pel PSOE com pel PP- considera que el mercat del treball funciona igual que qualsevol altre, mitjançant l’oferta i la demanda i diu que per aconseguir la plena ocupació cal moderar els salaris i flexibilitzar les contractacions, de manera que intenta l'anul.lació del salari mínim, subsidis d’atur i convenis col•lectius per què aquests alteren les condicions del mercat de treball.

Aquesta postura està sent explicada per tots els mitjans com si fos la panacea de les teories econòmiques, l’única veritat sota el cel, per això crec necessari treure a la llum altres teories econòmiques que diuen tot el contrari.

Economistes esdevinguts ja clàssics com Keynes i Galbraith exposen clarament que és falsa l’afirmació de que la creació de treball depén del seu cost, ja que si la finalitat de qualsevol activitat econòmica és la venda del producte, el treball es crearà en funció de la demanda existent i que l’única manera d’estimular la demanda és que el treballador, que quantitativament constitueix la major part de la societat, tinga una remuneració que li permeta participar activament en l’adquisició d’aquest producte.

Si comparem el comportament de dos països forts econòmicament, però amb molta diferència en allò que s’anomena la flexibilitat del mercat de treball vorem les diferències; per una part Alemanya, que és un dels estats de la UE que té més regulat el mercat del treball ha sigut capaç de crear treball en aquesta crisi, mentre que països com Estats Units on les característiques del mercat de treball són les contràries, ha produït atur.

Finalment podem considerar que la creació d’ocupació està més relacionada amb la gestió del temps de treball i el repartiment dels guanys obtinguts en tot el procés productiu, amb el model productiu del país i amb el repartiment progressiu de la renda i dels impostos que faciliten tant l’obtenció de recursos econòmics per a la gestió del govern com per a que les persones treballadores a més de tindre accés als béns i serveis necessaris per a viure puguen ser consumidors de la resta de productes.

És per això que podem afirmar que la possibilitat de creació de treball radica en l’equitatiu repartiment de la riquesa més que en els retalls en la despesa pública.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada