dijous, 10 de març de 2011

L’endarreriment de l’edat de jubilació no és una qüestió econòmica sinó ideològica.


Em faig creus, encara que no m’ha sorprés, en llegir la notícia que afirma que el govern i els sindicats han signat el retard de la jubilació. Puc entendre que la CEOE i CEPIME, els representants de la patronal ho fagen, però de cap manera puc acceptar la renúncia dels sindicats, UGT i CCOO, a la defensa del dret de qualsevol treballador a jubilar-se als 65 anys, tal com jo he conegut durant tota la meua vida. Avui han signat la pèrdua d’un dret reconegut fins i tot per la Dictadura, en un acord impulsat per un partit que es diu d’esquerres.
He sentit diverses justificacions: que “és necessari per a garantir les pensions” , que “la nostra economia no pot suportar que es dedique un 15 % del PIB a les pensions” –cosa que no passaria, en tot cas, fins al 2050, ja que avui només hi dediquem el 8 per cent-, que “el sistema de pensions avui ja és deficitari”.
Ho defenen amb mentides o amb mitges veritats, demostrant que tant els partits com els sindicats signants es sotmeten als dictats del neoliberalisme econòmic; tots ells han fet costat a unes tesis que no provenen ni de l’empresariat sinó de la banca, vertadera causant de la crisi econòmica, financera i pel que ja es veu, social que avui aguantem.
Ens estem sotmetent als dictats dels “sabuts” que ens ha submergit en la pitjor situació econòmica que es coneix des de la crisi del 29; només escoltem les solucions que aporten els màxim responsables de la crisi.
Com ho justifiquen? Amb arguments merament econòmics, ens diuen que si avui vivim més anys, existeix un desequilibri entre la les persones jubilades i les no jubilades. No és fals l’argument, però si jo dic que prolongar l’edat laboral dos anys, impedeix que la joventut accedisca al treball també dos anys em contesten que l’oferta de treball no és una quantitat fixa, que hi ha mesures que augmenten els llocs de treball; aleshores per què no fan el mateix plantejament amb les pensions ja que aquestes no depenen de la quantitat de persones en edat laboral, sinó de les persones que tenen treball? El problema és la quantitat de treballadors en actiu, doncs la mesura ha de ser afavorir la creació de llocs de treball, no allargar l’edat laboral.
Diuen que no hi ha prou recursos econòmics, però no diuen per a qui. No és veritat que un treballador actualment produeix molt més que fa 40 anys? No és veritat que la productivitat, i per tant els guanys que dona a l’empresa avui és molt major? Qui es queda amb aquest benefici? Ne se’n pot guardar un poc més per a garantir les pensions?
Diuen que no podrem suportar que es dedique el 16 per cent del PIB al pagament de les jubilacions, però ningú diu que Itàlia avui esta dedicant ja el 14 % del seu producte interior brut a les jubilacions, i que sapiguem la seua economia està molt millor que la nostra que avui només hi dedica el 8 %.
Els arguments econòmics poden contestar-se amb arguments econòmics, matemàtica contra matemàtica, però s’utilitzen per amagar les vertaderes raons, les socials, les ideològiques: el criteri fonamental que s’utilitza per al repartiment de la riquesa.
Tant des del partit del BLOC com des de la COALICIÓ COMPROMÍS, defenem que en el repartiment dels guanys es beneficie a qui menys té i això es pot fer directament amb millores econòmiques o mitjançant l’extensió dels serveis públics gratuïts, siguen la sanitat, l’educació, o qualsevol altre. Però també dedicant el diners necessaris per al sistema de previsió i per tant per al pagament de les pensions. La pregunta fonamental és si es poden consignar les quantitats necessàries per a mantenir l’edat de jubilació al 65 anys i la resposta es que sí, que només cal dedicar una xicoteta part dels beneficis a eixa finalitat.
Com es pot aguantar que el mateix dia en que es signa el retard en l’edat de jubilació, el BBVA fage públic els guanys anuals de 4.606 milions d’euros? Com es possible que el sector financer, causant de la crisi econòmica que deixa cada dia més persones aturades, guanye mils de milions d’euros, mentre que aquells que no tenen cap responsabilitat en ella perden el treball o se’ls retarda l’edat de jubilació?
És des d’una visió progressista que es pot donar solució, dedicant més diners a qui més els necessita i no és aquesta visió la que ha tingut ni el PSOE ni els sindicats que s’anomenen a sí mateixos “majoritaris” ni, lògicament, la que té el PP, encara que aquest, per la seua ideologia, ni se li demana tampoc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada