diumenge, 21 de març de 2010

Hem aprovat demanar l'adaptació de les pensions de llauradors i ramaders a les del règim general de la Seguretat Social.



De vegades es donen les condicions favorables per aprovar una Proposició No de Llei; en primer lloc, el que es proposa ha de ser convenient i ha d’estar ben raonat, però això no és prou, per aconseguir la conformitat de la resta de grups no és prou que la petició siga justa i raonable, també fa falta que vegen l’oportunitat, al PSOE li dona urticària tot allò que li treu els colors al Govern de l’Estat i el PP es nega a aprovar cap sol·licitud dirigida al Consell, encara que s’alegra quan les peticions es dirigeixen al Govern presidit per Zapatero.
Amb aquesta introducció pretenc dir-vos que no presumisc de que s’haja aprovat, el més important és que ningú s’haja atrevit a votar en contra, i voldria pensar que ho han fet perquè és just, perquè cal defensar els nostres llauradors, que dediquen el seu treball a produir, no a especular com molts altres; ells sí que creen riquesa, si els deixen.
És per això que no es pot permetre que la pensió mitjana mensual que rep un llaurador o ramader de la Comunitat Valenciana a través del règim especial agrari de la Seguretat Social (REASS) siga de tan sols 504 euros al mes, molt per sota de la mitjana de la que correspon als que provenen del règim general de la Seguretat Social, que és de 906 euros, segons les dades del Ministeri de Treball corresponents a desembre de 2009.
Un pensionista agrari cobra així 402 euros al mes menys que una altra persona que cotitza en el règim general, la qual cosa significa que en termes percentuals un pensionista agrari cobra únicament un 56 per cent respecte a una altra persona que cotitza en el règim general.
Si s'analitzen totes les pensions existents, únicament observarem les d'assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa -de mitjana, 349 euros- i les d'empleats de la llar -465 euros-, que perceben una quantitat inferior a les dels llauradors i ramaders en el règim agrari. Fins i tot el salari mínim interprofessional previst per a 2010, que és de 633 euros, és més alt que el que percep un llaurador o un ramader per la pensió. I si s'analitza per tipus de pensions, la mitjana del règim agrari en la jubilació ascendeix a 556 euros, pels 1.076 euros que es cobren del règim general. Amb relació a la pensió per viduïtat, sense ser la diferència tan elevada, també és significativa, ja que en el general es cobren, de mitjana, 619 euros i en el règim agrari, únicament 446 euros.
En la incapacitat permanent les diferències també són molt importants atès que en el general es percep, de mitjana, 931 euros, mentre que en l'agrari disminueix la quantitat fins als 479 euros. El règim general de la Seguretat Social agrupa més de 5 milions de persones a tot Espanya i el règim agrari únicament prop de 650.000 persones, però això no és motiu suficient perquè hi haja aquest greuge comparatiu perquè parlem d'un sector estratègic. No s'ha d'oblidar que els llauradors i els ramaders formen part d'un sector estratègic per a la societat, ja que, a més de produir aliments sans i de qualitat, mantenen i gestionen el 80% del territori, fixen la població a les zones rurals i conserven el paisatge i el medi ambient del qual després es beneficien tots els ciutadans.
Per tot això, vaig presentar i es va aprovar:que Les Corts insten el Govern de l'Estat a adaptar les pensions de llauradors i ramaders a la mitjana dels que provenen del règim general de la Seguretat Social.
Esperem que se’ls atenga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada