Josep Maria Pañella

El model de contractació dels interins pot ser considerat delictiu pel Pla Integral de Prevenció del Frau .

2012-01-29T13:45:00.003+01:00

La modalitat de contractació que la Conselleria d’Educació vol implantar en relació amb els interins, de manera que acaben el contracte en juny, per a no pagar-los així juliol i agost, però tornant-los a contractar després al setembre, és massa semblant al que el Pla Integral de Prevenció i Correcció del Frau Fiscal, Laboral i a la Seguretat Social considera una “conducta delictiva”. Concretament, en el punt 1.2.15, aquest Pla diu que “algunes empreses simulen el cessament dels seus treballadors durant els períodes de descans obligatori, com ara les vacances, dies festius o de descans setmanal, donen de baixa els treballadors per finalització de contracte i després els tornen a contractar, simulant un trencament de la relació laboral que en realitat no s’ha produït”. I diu el Pla que “aquest fet constitueix una lesió dels drets laborals i de protecció del treballador, i un frau a la Seguretat Social” per la qual cosa dictamina que “quan es comprove l’existència de frau, es donarà d’alta els treballadors a la Seguretat Social i l’empresa haurà d’ingressar les quotes corresponents als períodes en què haja estat indegudament de baixa”

És per això que hem presentat una pregunta parlamentària a la consellera d’Educació, per a que ens explique quin ha estat el dictamen emès pels serveis jurídics de la Conselleria sobre la legalitat d’aquesta disposició, cas que el hi haja, i si té la certesa que, si els afectats recorren davant dels tribunals, la Justícia no dictaminarà al seu favor, i per tant en contra de la Conselleria. Perquè, de ser així, ens podríem trobar que una mesura adoptada suposadament per a estalviar diners no acaba generant, per contra, majors despeses econòmiques als comptes de la Generalitat. I això referint-nos, evidentment, només a l’aspecte purament legal, sense parlar de la profunda injustícia moral que aquesta disposició significa”.

l’Institut de Tecnologia Ceràmica en perill.

2012-01-22T18:34:00.004+01:00

Dijous passat, acompanyat per Enric Nomdedéu, vaig visitar l’Institut de Tecnologia Ceràmica, per entrevistar-me amb el seu director gerent, Carlos Feliu, així com amb el president d’Ascer, Joaquín Piñón, per presentar-los les iniciatives parlamentàries que hem dut a terme en relació amb aquest centre i conéixer de primera mà les dificultats que està travessant a causa dels impagaments del Consell, que es remunten fins l’any 2009 i que pugen a més de tres milions i mig d’euros, un 50% del seu pressupost anual. Aquests impagaments els han obligat a fer un ERO d’una part dels investigadors, i posen en perill la continuïtat del seu funcionament i de les seues investigacions, que són claus per al futur de la nostra indústria puntera per excel•lència, com és la ceràmica.

Davant d’aquests fets Compromís seguirà presentant una bateria de noves preguntes i proposicions per a exigir-li que explique els impagaments a aquest institut i que modifique la seua línia d’actuació en relació amb un centre que és i serà clau per a la recuperació de la indústria ceràmica castellonenca, una recuperació que s’ha de basar en la innovació tecnològica de cara a fer-la més competitiva a l’exterior. En aquest sentit, exigirem la compareixença del director de l’Impiva i del conseller d’Indústria, per a que ens expliquen les seues previsions de futur respecte a aquest organisme.

Tal com el president d’ASCER, Joaquín Piñón, ens ha exposat, l’activitat investigadora de l’ITC és vital per la indústria ceràmica de Castelló, degut a que el tamany de les empreses no els permet dur a terme activitats d’investigació individuals, i l’institut escomet aquesta tasca com si la feren de manera global totes les empreses conjuntament, passant aquestes a fer les adaptacions a la seua situació de les innovacions tècniques proposades. Cal exigir-li a la Conselleria el pagament del deute i la consignació de les noves ajudes ja que si fóra una gran empresa qui duguera a terme la investigació, aquesta sí que tindria les exempcions tributàries adients

Hem de recordar que una de les claus de la recuperació econòmica de les comarques de Castelló ha de ser la reactivació de la indústria ceràmica, una reactivació que faça augmentar les seues exportacions i la contractació de mà d’obra, de manera que obstaculitzar el funcionament de l’Institut de Tecnologia, amb uns impagaments que el podrien obligar fins i tot a tancar, és exactament el contrari del que hauria de fer el Consell, si és que de veritat i no només de paraula vol reactivar l’economia castellonenca.

Una altra forma de crear treball és possible.

2012-01-16T16:17:00.007+01:00

Que l’existència d’una suficient oferta de treball és un factor d’equilibri social no crec que ningú estiga disposat a discutir-ho; la majoria de les grans revoltes que han tingut lloc en la història han tingut com a causa immediata el malestar social conseqüència de la falta de treball i això es tradueix en que, en aquesta crisi, tots els governs situen la lluita contra l’atur en el primer lloc de la seua política, una altra cosa és que encerten amb les mesures que proposen.

Tan el govern de l’Estat, dirigit per Rajoy, com el de Fabra en la Generalitat Valenciana han intensificat les mesures que ja va iniciar el govern socialista de Zapatero: reducció de la despesa pública i lluita contra el dèficit. Ara cal vore si aquestes mesures seran garantia de creació de treball.

La política neoliberal –on estan enquadrades les mesures posades en pràctica tant pel PSOE com pel PP- considera que el mercat del treball funciona igual que qualsevol altre, mitjançant l’oferta i la demanda i diu que per aconseguir la plena ocupació cal moderar els salaris i flexibilitzar les contractacions, de manera que intenta l'anul.lació del salari mínim, subsidis d’atur i convenis col•lectius per què aquests alteren les condicions del mercat de treball.

Aquesta postura està sent explicada per tots els mitjans com si fos la panacea de les teories econòmiques, l’única veritat sota el cel, per això crec necessari treure a la llum altres teories econòmiques que diuen tot el contrari.

Economistes esdevinguts ja clàssics com Keynes i Galbraith exposen clarament que és falsa l’afirmació de que la creació de treball depén del seu cost, ja que si la finalitat de qualsevol activitat econòmica és la venda del producte, el treball es crearà en funció de la demanda existent i que l’única manera d’estimular la demanda és que el treballador, que quantitativament constitueix la major part de la societat, tinga una remuneració que li permeta participar activament en l’adquisició d’aquest producte.

Si comparem el comportament de dos països forts econòmicament, però amb molta diferència en allò que s’anomena la flexibilitat del mercat de treball vorem les diferències; per una part Alemanya, que és un dels estats de la UE que té més regulat el mercat del treball ha sigut capaç de crear treball en aquesta crisi, mentre que països com Estats Units on les característiques del mercat de treball són les contràries, ha produït atur.

Finalment podem considerar que la creació d’ocupació està més relacionada amb la gestió del temps de treball i el repartiment dels guanys obtinguts en tot el procés productiu, amb el model productiu del país i amb el repartiment progressiu de la renda i dels impostos que faciliten tant l’obtenció de recursos econòmics per a la gestió del govern com per a que les persones treballadores a més de tindre accés als béns i serveis necessaris per a viure puguen ser consumidors de la resta de productes.

És per això que podem afirmar que la possibilitat de creació de treball radica en l’equitatiu repartiment de la riquesa més que en els retalls en la despesa pública.

L’ordre de Justícia que retalla un 35% les dietes dels advocats del torn d’ofici contradiu clarament les lleis vigents

2012-01-04T10:46:00.003+01:00

Les disposicions que pren el Consell del PP en la seua actuació per a retallar fortament unes despeses mentre no toca unes altres, que considera “irrenunciables”, no únicament van contra els interessos d’una part considerable de la ciutadania sinó que, a més, fallen per complet des del punt de vista jurídic. Ara, quan pretenen reduir fins el 35% la remuneració dels advocats del torn d’ofici, han tocat os, perquè s’han trobat amb la clara resposta del Col.legi d’Advocats que, com a especialistes que són, ha deixat en evidència totes les irregularitats legals en què incorre aquesta ordre de la Conselleria de Justícia. Els advocats fan en el seu informe una enumeració exhaustiva dels errors i defectes en què incorre, començant pel fet que una decisió semblant no pot invalidar una llei de rang superior, sinó que ho hauria de fer un decret, continuant perquè el termini establert per a les al•legacions és manifestament inferior al que preveu la llei, que ha de ser d’un mínim de 15 dies i, sobretot, que l’ordre hauria d’anar acompanyada d’un informe econòmic, on es garantisca que les retribucions de cada actuació dels lletrats cobrisquen almenys el mínim econòmic indemnitzador que marca la llei, i que aquesta ordre no garanteix en absolut”

La resposta que ens va donar en el seu dia el conseller a la nostra pregunta parlamentària sobre aquest tema del torn d’ofici, on afirmava que s’estava replantejant el sentit i la dimensió d’aquesta assistència jurídica als acusats sense recursos va fer que des de llavors, en Compromís estem molt alerta sobre les autèntiques intencions del Consell del PP en relació a un tema clarament recollit en les lleis vigents de més alt rang, com és aquesta defensa gratuïta dels encausats sense recursos per a pagar-se una defensa. I per això vam advertir des del primer moment l’opinió pública de la perillositat d’aquesta ordre, que amenaçava deixar sense assistència jurídica una part important de la ciutadania. I ara, davant d’aquest informe demolidor del Col.legi d’Advocats, li exigim al conseller la seua retirada, i l’obertura de negociacions amb el col.lectiu afectat, per a solucionar d’una vegada per totes els problemes de pagament als advocats del torn d’ofici per l’exercici de les seues funcions”

L’engany del PP porta les farmàcies a la vaga.

2011-12-15T20:27:00.005+01:00

En el darrer plenari ordinari li vaig preguntar al Conseller de Sanitat quines mesures anava a prendre per a pagar el deute a les farmàcies i prevenir que no es torne a produir un retard similar.
El motiu de la pregunta era que la Conselleria de Sanitat devia, a 25 d’octubre –data en què vaig presentar la pregunta–, 360 milions d’euros, aproximadament, als farmacèutics del País Valencià, en concepte de factures de medicaments anteriorment dispensats, i la meua preocupació al respecte va augmentar en veure que en el projecte de pressupostos que estem debatint, amb les quantitats reflectides, no es garanteix de cap de les maneres el pagament a les farmàcies dels productes sanitaris que recepta el Servei Valencià de Salut o el que és el mateix, que les farmàcies no podran pagar els proveïdors, i hauran de deixar de dur uns productes que molts malalts necessiten rebre de manera irrenunciable. I és que si no s’augmenta la partida pressupostària destinada a aquesta finalitat es deuran, a final d'any, a les farmàcies uns 600 milions d’euros, una de dues, o no els pagaran aquest deute, o els el pagaran però, en finalitzar l’any 2012, els tornaran a deure com a mínim uns altres 600 milions que no tenen pressupostats.
La contestació del conseller va ser que havien consensuat un calendari de pagaments i que ja s’havia pagat, abans de les eleccions, els primers 60 milions -corresponents a mitja mensualitat- , que els primers dies de desembre es pagarien 60 milions més i la mateixa quantitat a finals d’any, prorratejant-se la resta en els primers pagaments de l’any 2012.
Però el PP incompleix els seus compromisos i, passades les eleccions generals, ja s’ha oblidat i no ha fet el segon pagament amb la conseqüent irritació dels professionals afectats i una convocatòria de vaga que, de no evitar-se, afectarà totes les persones ja que tots i totes som usuaris de les farmàcies.
Ni la mentida, ni la imprevisió ni la irresponsabilitat de voler justificar-se permanentment donant la culpa als demés són mostra de bon govern, ara, amb l’elecció de Rajoy, s’han acabat les excuses, però ens queden encara les mentides i la falta de previsió.

Vigilarem que el nou col.legi de Benadressa figure realment en els pressuposts del 2012

2011-11-23T10:31:00.003+01:00

És totalment indigna la situació que han de viure cada vegada que hi ha pluges fortes els alumnes i el professorat del col.legi Benadressa, una situació que ara novament s’ha tornat a repetir. Les moltes reunions i entrevistes que he mantingut amb l’AMPA, acompanyat per la regidora del BLOC a Castelló Ali Brancal i el nostre candidat Roger Mira, i les moltes concentracions en què hem estat presents, per a solidaritzar-nos amb ells per la lamentable situació que viuen des de fa més de 5 anys, impartint les classes en barracons indignes i havent de tancar i evacuar el centre, de vegades amb l’ajuda de la policia local i tot, cada vegada que les pluges augmenten la seua intensitat.

El PP els ha promès que en els pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent estarà consignada una quantitat per a l’execució de les obres del nou centre escolar; però, per desgràcia, eixa és una promesa que els pares, mares i professors del centre estan cansats d’escoltar, any rere any, sense que després es faça res en la realitat. Per això, els hem promés que, des de Compromís, vetllarem per a garantir que efectivament estiguen pressupostades les obres, i després, sobretot, que es duguen a terme en la realitat, perquè no seria la primera vegada que apareixen en els pressupostos i després no s’executen”

Quan l’actual president de la Generalitat era alcalde de Castelló, aprovava a nivell municipal instar el Consell per a l’execució d’aquesta obra, però després, com a diputat autonòmic, votava en contra de les propostes que Compromís presentava a les Corts per a instar a executar-la, potser ara, coma President s’abstinga i d’eixa manera ja ho haurà fet tot, excepte donar llum verda a la construcció del centre. Com hem vist no és cap garantia de la seua posada en marxa el fet que el president de la Generalitat siga castellonenc, i per això nosaltres continuarem ben atents i vigilants, fins aconseguir que acabe d’una vegada la situació d’indignitat que pateix el col.legi Benadressa”

HIPOTEQUES

2011-11-09T20:32:00.004+01:00

Molta gent, en les comarques de Castelló i a tot el País Valencià, han perdut sa casa en el que va d’any. I això, és molt preocupant. És preocupant perquè els dos grans partits, PP i PSOE, han tingut temps i ganes de fer una reforma exprés de la constitució per a tranquil•litzar als mercats, tal volta per a salvar-los, però no per a salvar a les persones.

És preocupant que ens trobem en eixa dinàmica, en una manca total d’humanisme per part de polítics i d’empreses. Que estiguem en crisi, com fa ja quatre anys que ho estem, no significa que tot valga, que s’hagen de prendre decisions sense reflexionar. El govern, per molt que ho negue ara el candidat Rubalcaba, ha injectat molts diners en la banca, uns diners públics, de totes i tots i, per contra, els bancs continuen deixant a la gent sense casa.

Compromís va ser el primer en actuar davant d’aquest fet; ja fa més d’un any, en l’anterior legislatura vam presentar a Les Corts Valencianes una proposta per tal de que es modificara la llei hipotecària de manera que s’acceptara la dació en pagament, o siga que les persones afectades s’alliberaren de tota la hipoteca amb la dació de l’objecte hipotecat, majoritàriament la vivenda, sense tenir que abonar res més. PSOE i PP van votar en contra argumentant que això desequilibraria tot el mercat hipotecari i que augmentaria el preu de les hipoteques. Ara vam tornar a presentar la proposta i el PSOE va canviar de postura donant el vot positiu, encara que jo crec que no va ser sincer sinó que ho va fer per què ho considerava convenient davant les eleccions; el PP va seguir igual, va votar que no, o siga que no vol canviar la llei, eixa llei que permet que tiren de casa a les famílies i que, a més, tinguen que seguir pagant la resta de la hipoteca.

Per això, hui vull tindre unes paraules de record i de solidaritat amb aquelles persones que han perdut injustament sa casa. Sé que se sentiran totalment desemparats, sé que deixaran de creure en la democràcia i en la política, però cal que sàpiguen que no tots són iguals.

En record de Joan Brusca

2011-10-27T11:18:00.001+02:00

El dimarts 25, vaig assistir a un acte molt emotiu. Vaig estar present en l’homenatge que se li va retre al desaparegut i plorat Joan Brusca, eixe gran home del camp, eixa persona senzilla, alegre i treballadora que tant va lluitar per les millores dels llauradors i ramaders del nostre país.

Gent com Brusca és la que ens cal. És eixa gent la que ens anima en els moments en els què ho veiem tot negre per al nostre camp. No tot està perdut, cal tindre idees, esperança i ganes de treballar.

També és veritat que cal que el llaurador, que sols entén de la terra i del treball, trobe l’ajuda i la companyia en eixe viatge de la classe política, més encara de la classe dirigent. I això, per desgràcia, no passa molt a sovint a este País.

Fa poc celebràvem la decisió de la comissió europea de fer del corredor mediterrani un projecte prioritari, projecte que la Unió de Llauradors va considerar esencial per al camp valencià. D’això en vaig parlar ací i continue pensant que és una bona notícia, però cal estar a l’aguait. Eixe corredor de mercaderies també pot servir per a transportar tota eixa producció que arriba des del nord d’Àfrica per a vendre’s a Europa, en perjudici de la nostra rica producció agrícola,si l'intercanvi es fa simplement d'acord a criteris economicistes, basats en la competitivitat del preu, el progrés ens demana posar clàusules socials en els tractats internacionals o del contrari els països desenvolupats hauran de disminuir el seu nivell de benestar per tal de poder competir en preu amb els demés.

Europa i el govern de l’Estat Espanyol, que és qui allí en representa, han de pensar més en els productors valencians, cosa que no fan mai, i sobre la que Joan m’insistia constantment. Ja estem farts de ser moneda de canvi i ara, no volem que eixes infraestructures que en principi són tan positives, siguen el rèquiem final de la nostra agricultura. En memòria del gran Joan Brusca, caldrà lluitar perquè això no passe.

19 D'OCTUBRE I EL CORREDOR MEDITERRANI

2011-10-18T21:07:00.001+02:00

Hui (19 d'octubre) potser un gran dia, o no, per a la nostra economia. M’explique. Hui Europa decidirà si el corredor mediterrani és o no una infraestructura prioritària.

No cal repetir-ho més, la coalició en la que estic, Compromís, sempre ha defensat eixe corredor. Estar en contra és una bogeria, és estar en contra del progrés econòmic de la nostra terra.

Nosaltres, per estes terres del nord, sabem que tant la nostra agricultura com el taulell, la indústria principal de la zona, poden tindre una eixida molt bona a Europa mitjançant el corredor mediterrani, eixe corredor on prima el ferrocarril i que permet el transport de viatgers a alta velocitat i també de grans trens de mercaderies.

Europa es pronuncia hui, però encara no sabem què pensen els grans partits. Sempre han parlat del corredor mediterrani amb la boca xicoteta i mai de forma clara i decidida. Una pena. Perquè una cosa sí que és clara, el corredor mediterrani ha de ser això, mediterrani, i passar de nord a sud del País Valencià, connectant les principals ciutats i comarques de la nostra terra.

Un desviament cap el centre, cap a Madrid com volen alguns, faria que el corredor deixara de ser mediterrani per ser “madriterrani”. Això seria una errada que ens costaria molt en termes econòmics i de progrés.

UNA ESCOLA VALENCIANA, PÚBLICA, INTEGRADORA I DE QUALITAT.

2011-09-23T16:38:00.005+02:00

Això és el que li digué al nou conseller d’Educació “jo crec en una escola valenciana, pública , integradora i de qualitat” cosa en la que ell no creu.

Crec en una escola valenciana, arrelada al medi natural i social en la que està situada, que utilitze com a llengua vehicular de l’ensenyament la nostra, el valencià, perquè és tant útil com qualsevol altra per a aprendre i ensenyar; vull un ensenyament que prestigie la nostra llengua sense llevar-li la importància que tenen les demés que es puguen aprendre –en primer lloc el castellà i després l’anglès, el francès o inclús el xinès de Font de Mora-. Vull una escola a la que no se li prohibisca aprendre en la seua llengua per què no se li autoritzen noves línies en valencià (com li ha passat al Col•legi Sant Cristòfol Màrtir de Picassent, al que se li ha denegat una línia d’ensenyament en valencià que demanaven unànimement tots els pares i mares, tot el Claustre i Consell Escolar a més de la Direcció del centre).

Crec en una escola pública que tinga tots els mitjans material i personals per a dur a terme un ensenyament de qualitat, una escola pública en la que l’alumnat no estiga escolaritzat en barracons sinó en edificis dignes. No vull una escola en la que baix l’eufemisme de Centres d’Iniciativa Socials s’amague la realitat del regal del sol dotacional educatiu públic a una empresa privada, per 75 anys, a canvi de construir l’edifici escolar i crear una escola amb el compromís de que cobre el concert educatiu tots aquest anys, de manera que acabem amb l’escola públic. Tal com li vaig dir a Ciscar ha d’elegir entre ser el puntal de l’educació pública o ser l’escolanet que acompanya el capellà que rese el responso per l’ensenyament públic i, pel que ens ha dit ha triat, ha elegit ser l’enterrador de l’educació pública.

Crec en una escola integradora, que acolla tot l’alumnat nouvingut amb la única diferència de donar-li tots els mitjans complementaris necessaris per a convertir-los en un valencià o valenciana més, que conega i use la nostra llengua, que conega i respecte la nostra història, que conega i integre la nostra cultura i els nostres costums. NO crec en una escola en la que el Conseller explique en un plenari “el que ens costa un alumne immigrant” sobretot per que no explica el que ens costa cada alumne de la terra; no ho volem per què això és un comentari xenòfob inconcebible que es faja a Les Corts i així li ho vaig dir en el plenari.

Crec en una escola de qualitat, en la que el fracàs escolar no siga el primer signe d’identificaci; crec en una escola en la que l’administració intente esbrinar quina és la causa d’aquest fracàs mitjançant la realització d’un programa de diagnòstic i avaluació del rendiment escolar en el que intervinguen tant pares i mares, com l’alumnat i el professorat, i que hi participe l’administració autonòmica en col•laboració amb els ajuntaments mitjançant els seus serveis socials. No crec en un pla de xoc sense diagnòstic previ que establisca les causes del problema i menys encara en un programa de “recursos per resultats” en el qual es subordinen la quantitat dels recursos educatius als resultats escolars, perquè només servirà per a falsejar el resultats amb la finalitat d’obtenir els recursos necessaris per funcionar dignament.

Després de debatre en el plenari, per primera vegada amb el Conseller d’Educació, Senyor Ciscar, seguisc creient en l’ensenyament públic, però ja no crec en el Conseller.

Junta Electoral Central trenca la unitat de la llengua.

2011-04-10T18:58:00.005+02:00

La Junta Electoral Central ha efectuat un atac a la unitat de la llengua en el moment en que ha publicat els impresos destinats a la presentació de candidatures, quan dóna fins a tres documents diferents, que anomena “versió en valencià”, “versió en català” i “versió en balear” , a l’igual que dóna també una "versió en euskera” i una altra "versió en euskera (Navarra)”. Podria semblar per tant que es una versió per a cada autonomia; però no, perquè després, a banda de la “versió gallega” només trobem una “versió castellana” única, que deu servir, per tant, per a totes les autonomies que tenen el castellà com a única llengua, així com per a la versió castellana de les sis que en tenim una altra de pròpia. I això malgrat que l’Estatut de les Illes Balears parla clarament de “llengua catalana” i que les repetides sentències del Constitucional, el Suprem i el TSJ deixen molt clar que quan parlem de valencià i de català parlem d’una única llengua. L’actuació de la Junta Electoral Central, per tant, contravé les lleis vigents i les sentències judicials. La situació és tan absurda que, per a “evitar” que els textos no foren idèntics, han recorregut a les faltes d’ortografia en la versió valenciana, i així escriuen “nom y cognoms”, amb i grega i no llatina, o han tirat mà de sinònims, escrivint en una versió, no importa quina, “signatura” i en una altra “firma”. S’imaginen una “versió murciana” o una “versió andalusa” que escrigueren “nombre i apeyidos” i que es diferenciaren per dir “ediles” en compte de “concejales” de la “versió castellana”? Si haguera estat així, ara, tothom estaria posant el crit al cel, i amb raó, però, en el cas de la llengua dels valencians, creuen que ho poden fer impunement, diguen el que diguen les lleis.

Als atacs continuats que du a terme el govern de la Generalitat Valenciana ara es sumem els de les institucions depenents de l’estat, cosa que mostra que tant Camps com Zapatero tenen una similar sensibilitat respecte a la nostra llengua, aquesta maniobra destinada a consagrar la segregació lingüística i convertir-nos en una autèntica Torre de Babel és un capítol més en aquesta direcció que ja van demostrar amb la seua oposició a que la Generalitat s’integrara en l’Institut Ramon Llull, on PP i PSOE ja van coincidir amb la seua postura negativa al respecte.

És més econòmic pagar el bitllet als turistes que el manteniment de l’aeroport.

2011-04-04T12:29:00.004+02:00

Carlos Fabra havia d’inaugurar fora com fora el nou aeroport abans de les eleccions del 22 de maig, de manera que ho ha fet el dia 25 d’aquest mes, però d’una manera molt curiosa: com el cuiner aquell que va inventar la truita sense ous, Fabra ha inventat l’aeroport sense avions; perquè, com ell mateix reconeix, imagina (ni tan sols està segur) que els primers avions hi aterraran a l’estiu. I és que, a hores d’ara, l’aeroport ni té els permisos necessaris per a la seua obertura, ni té electricitat, com espot vore a la fotografia presa el dia de la inauguració enmla que es veu el generador amb el que es fabricava l'electricitat, burdament disimulat. Si Fabra va esollir el 25 és perquè el 28 ja no podria, per llei electoral, de manera que ha apurat al màxim, i ho ha fet sense acabar les obres al 100%, a més cal que ens explique com ho farà per complir el que ha dit de que a l’estiu ja hi haurà vols si, a data d’avui, moment en què els “tour operatores “ ja tenen definides les ofertes i els circuits per a l’estiu, no té res de concretat com podrà aconseguir que incloguen encara aquest aeroport que, per cert, per no tindre no té cap companyia que hage contractat ni assegurat el seu servici des del mateix. En el tema de l’aeroport, com en tantes altres qüestions, Fabra deixa una herència lamentable als que vinguen darrere seu, en un plantejament polític d’aquells de “després de mi, el diluvi”; deixa un aeroport amb una més que complicada viabilitat econòmica, i en ple conflicte amb l’empresa constructora i concessionària, una situació greu que totes les seus habilitats orals i comunicatives no aconsegueixen ja amagar. Però de moment, ha inaugurat no sé sap què, potser serà la seua estàtua-homenatge, i després ja carregaran amb el mort els qui vinguen darrere, deixant així una lliçó perpètua de com es poden fer les coses de malament des de bon principi, amb prepotència i menyspreu per les lleis vigents, duent cap a la confusió i el desastre el que hauria d’haver estat una infraestructura profitosa per a les comarques de Castelló. És en aquest moment en el que cobra més actualitat la pregunta que li vaig fer al Vicepresident econòmic del Consell, Gerardo Camps ¿quant farà falta pagar per a posar en marxa l’aeroport? Havíem de pagar 6 euros anuals par cada passatger de menys de 600.000, quan l’únic estudi que conec diu que podrien vindre 110.000, això en els anys de bonança econòmica, ara accedeixen a les demandes de Globalvia consistents en 8 milions anuals extra. Fem comptes, no sé el cost d’un passatge en un vol xàrter, però avui es freqüent trobar bitllets en vols regulars a 30, 40 o 50 euros, i supose que viatjar en un vol xàrter és més barat. No obstant, i per no enganyar-nos pense que un preu de 100 euros no serà considerat excessiu, si als 110.000 passatgers possibles segons els estudis propis els paguem el viatge ens ixen 11.000.000 d’euros; si paguem una indemnització de 8 milons anuals a la que cal sumar les despeses de funcionament (personal, neteja, manteniment, etc.) podem afirmar que ens eixiria més econòmic regalar els passatges fins a Manises que no mantenir obert l’aeroport de Castelló. La veritat és que la decisió de Carlos Fabra va estar originada per la voluntat d’urbanitzar els terrenys de l’antic aeròdrom de Castelló, en primera línia de platja, apetitós en una època de desmesurat creixement urbanístic, d’on es podien treure sucosos beneficis.

L’endarreriment de l’edat de jubilació no és una qüestió econòmica sinó ideològica.

2011-03-10T17:46:00.005+01:00

Em faig creus, encara que no m’ha sorprés, en llegir la notícia que afirma que el govern i els sindicats han signat el retard de la jubilació. Puc entendre que la CEOE i CEPIME, els representants de la patronal ho fagen, però de cap manera puc acceptar la renúncia dels sindicats, UGT i CCOO, a la defensa del dret de qualsevol treballador a jubilar-se als 65 anys, tal com jo he conegut durant tota la meua vida. Avui han signat la pèrdua d’un dret reconegut fins i tot per la Dictadura, en un acord impulsat per un partit que es diu d’esquerres.
He sentit diverses justificacions: que “és necessari per a garantir les pensions” , que “la nostra economia no pot suportar que es dedique un 15 % del PIB a les pensions” –cosa que no passaria, en tot cas, fins al 2050, ja que avui només hi dediquem el 8 per cent-, que “el sistema de pensions avui ja és deficitari”.
Ho defenen amb mentides o amb mitges veritats, demostrant que tant els partits com els sindicats signants es sotmeten als dictats del neoliberalisme econòmic; tots ells han fet costat a unes tesis que no provenen ni de l’empresariat sinó de la banca, vertadera causant de la crisi econòmica, financera i pel que ja es veu, social que avui aguantem.
Ens estem sotmetent als dictats dels “sabuts” que ens ha submergit en la pitjor situació econòmica que es coneix des de la crisi del 29; només escoltem les solucions que aporten els màxim responsables de la crisi.
Com ho justifiquen? Amb arguments merament econòmics, ens diuen que si avui vivim més anys, existeix un desequilibri entre la les persones jubilades i les no jubilades. No és fals l’argument, però si jo dic que prolongar l’edat laboral dos anys, impedeix que la joventut accedisca al treball també dos anys em contesten que l’oferta de treball no és una quantitat fixa, que hi ha mesures que augmenten els llocs de treball; aleshores per què no fan el mateix plantejament amb les pensions ja que aquestes no depenen de la quantitat de persones en edat laboral, sinó de les persones que tenen treball? El problema és la quantitat de treballadors en actiu, doncs la mesura ha de ser afavorir la creació de llocs de treball, no allargar l’edat laboral.
Diuen que no hi ha prou recursos econòmics, però no diuen per a qui. No és veritat que un treballador actualment produeix molt més que fa 40 anys? No és veritat que la productivitat, i per tant els guanys que dona a l’empresa avui és molt major? Qui es queda amb aquest benefici? Ne se’n pot guardar un poc més per a garantir les pensions?
Diuen que no podrem suportar que es dedique el 16 per cent del PIB al pagament de les jubilacions, però ningú diu que Itàlia avui esta dedicant ja el 14 % del seu producte interior brut a les jubilacions, i que sapiguem la seua economia està molt millor que la nostra que avui només hi dedica el 8 %.
Els arguments econòmics poden contestar-se amb arguments econòmics, matemàtica contra matemàtica, però s’utilitzen per amagar les vertaderes raons, les socials, les ideològiques: el criteri fonamental que s’utilitza per al repartiment de la riquesa.
Tant des del partit del BLOC com des de la COALICIÓ COMPROMÍS, defenem que en el repartiment dels guanys es beneficie a qui menys té i això es pot fer directament amb millores econòmiques o mitjançant l’extensió dels serveis públics gratuïts, siguen la sanitat, l’educació, o qualsevol altre. Però també dedicant el diners necessaris per al sistema de previsió i per tant per al pagament de les pensions. La pregunta fonamental és si es poden consignar les quantitats necessàries per a mantenir l’edat de jubilació al 65 anys i la resposta es que sí, que només cal dedicar una xicoteta part dels beneficis a eixa finalitat.
Com es pot aguantar que el mateix dia en que es signa el retard en l’edat de jubilació, el BBVA fage públic els guanys anuals de 4.606 milions d’euros? Com es possible que el sector financer, causant de la crisi econòmica que deixa cada dia més persones aturades, guanye mils de milions d’euros, mentre que aquells que no tenen cap responsabilitat en ella perden el treball o se’ls retarda l’edat de jubilació?
És des d’una visió progressista que es pot donar solució, dedicant més diners a qui més els necessita i no és aquesta visió la que ha tingut ni el PSOE ni els sindicats que s’anomenen a sí mateixos “majoritaris” ni, lògicament, la que té el PP, encara que aquest, per la seua ideologia, ni se li demana tampoc.

PROPOSICIÓ NO DE LLEI PER LA MILLORA DEL RENDIMENT ESCOLAR

2011-03-07T23:17:00.008+01:00

Davant el fals debat que sempre havíem tingut a Les Corts, debat en el que ningú volia aprofondir ni en la determincació de les causes ni en la busca de solucions dels fracàs escoalr em vaig proposar presentar una proposa estructurada de mesures destinades amillorar el rendiment escolar i el passat plenari ho ferem presentant la següent Proposició No de Llei:

De manera reiterada, l'Estat espanyol, amb un 31,2% de fracàs escolar, supera a la mitjana europea en relació al baix rendiment acadèmic d'alguns estudiants. Malauradament, el País Valencià encara supera a la mitjana de l'Estat en vora 8 punts, mentre que al País Basc, Navarra i Astúries cau a la meitat i voreja el 15%. Més enllà de les xifres, aquest fet persistent representa un risc de pobresa per als ciutadans amb baixa formació. En termes econòmics, aquest drama humà, suposa una despesa important en subsidis per desocupació ara que estem comprovant els efectes perversos d'unflar sense límit la bombolla immobiliària en detriment del teixit productiu.
En conseqüència, ha sorgit un creixent interès i preocupació pel fracàs escolar, un problema determinat per múltiples factors com el context social i econòmic, la família, el funcionament del sistema educatiu, l'actitud de l'Administració, el treball del professorat i la disposició del propi alumnat. L'educació és assumpte complex, de res val la simplificació. Per tant, les propostes procedents dels poders públics han d'estar avalades per un coneixement el més ampli possible del que ocorre en els centres educatius. Llavors apareixerà una realitat complexa, plena de matisos, que requereix aplicar polítiques sostingudes a llarg termini, amb el necessari suport econòmic.
L'alumnat que fracassa és víctima d'una estructura social que produeix uns desequilibris greus i d'un sistema escolar que es mostra incapaç no sols de que tots els joves puguen arribar als objectius de l'educació obligatòria, sinó que ni tan sols acudisquen regularment a classe o d'impedir que abandonen prematurament els seus estudis. En aquest assumpte, l'única bona notícia és que es tracta d'un problema perfectament localitzat, detectat i que té un tractament específic si se sumen esforços des dels diferents elements que conformen el sistema social en general, i el sistema educatiu, en particular. Perquè l'existència d'un alt grau de fracàs escolar fa necessària l'acció conjunta de les parts implicades de la societat, doncs el fet que hi haja escolars amb dificultats per a superar amb èxit les exigències del sistema educatiu implica no només factors estrictament individuals sinó educatius, socials i culturals.
No obstant això, la problemàtica d'aquesta realitat educativa no es pot deslligar del seu component humà, ja que en el fet de planificar l'ensenyament s'ha de tenir en compte que existeixen éssers humans diferents. I no només per les seues característiques personals, sinó també pels diferents condicionaments socials. No es pot ignorar l'estreta relació que existeix entre bons resultats acadèmics i procedència social, principalment la seua dependència amb el clima sociocultural imperant en la família i en l'entorn social.
Per tot això, la lluita contra el naufragi en l'escola reclama que s'engeguen programes globals i integrats que tinguen en compte les dimensions socials, familiars i educatives. Per començar, les institucions educatives són les que fixen els objectius de cada cicle en el sistema d'ensenyament, pel que es fa necessària una adequació real d'aquests propòsits a cada etapa educativa. Quan els resultats obtinguts són negatius, l'Administració ha d'analitzar les causes que els produeixen i corregir les possibles disfuncions estructurals i de continguts.

Per tot això presentem la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Les Corts insten el Consell per tal de que, front al rendiment escolar, analitze les causes que produeixen els resultats negatius i corregisca les possibles disfuncions estructurals i de continguts, en base als següents objectius:

1. Diagnòstic i avaluació.
a. Elaboració d’un programa específic de diagnòstic i avaluació del rendiment escolar amb la participació de tots els sectors de la comunitat educativa , pares i mares, professorat i alumnat i amb la col•laboració dels ajuntaments afectats.
b. Elaboració del mapa del rendiment escolar que hauria d'identificar tant les parts del currículum que tenen major impacte sobre el baix rendiment escolar, com els centres i localitats on aquest és més significatiu, i dintre de cada centre, els cicles i fins i tot els perfils de l'alumnat on es concentra el problema.

2. Mesures que afecten directament el professorat:
a. Realització d’un pla de formació continua que pose a l'abast del professorat actual l'adequat tractament de la diversitat com un dels principis de l'escola inclusiva
b. Augment del professorat de suport imprescindible per a dur a terme les adaptacions curriculars que precisa la diversitat de l'alumnat.

3. Mesures referents a l’organització dels Centres:
a. Reducció del nombre de l'alumnat, tant per aula, com per docent, per a poder oferir l'atenció personalitzada que requereix la lluita contra el fracàs estudiantil
b. Intervenció coordinada, mitjançant programes integrals, de l'Administració Autonòmica i l'Administració local, al costat dels centres educatius
c. Participació activa de l'alumnat i els pares i mares considerats com agents actius de l'educació
d. Potenciació dels Departaments d'Orientació dels centres així com els actuals Serveis d'Orientació Educativa y Psicopedagògica de zona, en els quals, la figura del psicòleg o pedagog ha d'acompanyar-se per un equip de professionals qualificats, entre els quals ha d'haver treballadors socials.
e. Millora del Pla PREVI adreçat al tractament adequat de la convivència als centres educatius de manera que arreplegue totes les mesures i espais d'intervenció, ara inconnexes, per a incrementar la seua eficàcia.
f. Distribució equilibrada de la població escolar menys avantatjada en col•legis públics i concertats
g. Mesures de prevenció:
i. Desdoblament de les classes que presenten més dificultats per a l’alumnat (com ara matemàtiques o llengua) en dues aules, amb professorat extra.
ii. Prestació de mesures de suport puntual a l'alumnat que presenta determinades llacunes en el programa
iii. Realització d’adequacions metodològiques
h. Augment dels especialistes en audició i llenguatge i de pedagogia terapèutica
i. Generalització en tots els instituts dels Programes de Diversificació i els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI).

4. Mesures per la millora de la valoració social de l’educació
a. Accions en els Centres destinades a aconseguir aquest objectiu.
b. Campanya continuada utilitzant el mitjans per millorar la imatge del professorat i revaloritzar la formació

5. Altres mesures que afecten l’ Administració Autonòmica:
a. Obrir l'Observatori de la Convivència a la participació de tots els sectors de la comunitat educativa,
b. Crear un registre central d'incidències i assegurar la protecció jurídica del professorat.
c. Promoció d’un Pla Integral de Convivència en el qual participen les conselleries d'Educació, Justícia, Sanitat i Benestar Social, amb mitjans i recursos de suport i de formació de tots els sectors de la comunitat educativa en els assumptes de convivència escolar
d. Creació d’una xarxa pública de centres d'Educació infantil de 0 a 3 anys.

He d'agrair el reconeixement que la porta-veu del PSOE, Ana Noguera, va fer de la proposta presentada i també el seu vot favorable però, una vegada més, vam estropessar amb la demagògia i la irresponsabilitat del PP que ni tant sols va reconéixer la greu situació de l'ensenyament públic valencià.

MOCIÓ PRESENTADA A LES CORTS SOBRE LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA

2011-02-28T16:23:00.005+01:00

En desembre de 2010, la Generalitat ha donat a conèixer l’última enquesta sociolingüística realitzada sobre el valencià. Segons la informació apareguda en la premsa,el 93.9% de la població entén el valencià i el 76.7% sap parlar-lo. La nostra reacció va ser d’incredulitat perquè encara manteníem frescos els resultats de l’anterior enquesta, la de 2005, en què entenia el valencià un 69.4% de ciutadans i sabia parlar-lo un 56.9%. És a dir, no ens podíem creure que en cinc anys hagueren augmentat 24.5 punts els qui entenien el valencià i que els qui el parlaven ho hagueren fet en 19.8 punts. Absolutament increïble! Sobretot, quan resulta que en els deu anys transcorreguts entre 1995, data de l’última enquesta abans del canvi de color polític en la Generalitat, i 2005, el coneixement del valencià havia baixat 18 punts entre els qui l’entenien (87.4% el 1995 i 69.4% el 2005) i 5.8 punts entre els qui eren capaços de parlar-lo (62.7% el 1995 i 56.9% el 2005).
La resposta a la incògnita està en que les preguntes sobre coneixement de l’idioma establixen una escala en què la gent entrevistada respon si entén o sap parlar el valencià “gens”, “un poc”, “bastant bé” o “perfectament”. Lògicament, pel que fa a la capacitat de parlar, que és la més important, els qui responen “perfectament” són els qui tenen, com a mínim, un coneixement de la llengua col•loquial, habitualment rebut en família; els qui diuen que el parlen “bastant bé” ens indiquen que s’expressen amb fluïdesa, per bé que el seu aprenentatge el solen haver rebut només a l’escola, i els qui diuen que el saben “un poc” poden haver après a dir quatre paraules i algunes frases arquetípiques però res més. Doncs bé, en la presentació pública de l’enquesta que ha fet la Generalitat s’han sumat estos tres grups, incloent-hi els qui diuen que el saben “un poc”, els quals no es poden considerar parlants de valencià. L’única suma lícita és la dels altres dos grups, però el resultat que presenten, un 68.8% de gent que entén el valencià i un 48.5% que el parla, devia parèixer molt esquifit als nostres governants i van decidir ocultar-lo.
La realitat és que tant el coneixement com l'ús social del valencià està en descens i és per això que hem presentat les seguents mesures a prendre:
1.- Ensenyament..
a.Promoure i instaurar línies en valencià de manera que es cobrisca la totalitat de la demanda insatisfeta, representada per 93.700 alumnes d’infantil i primària.
b.Recuperar les línies anul•lades en secundària.
c.Crear noves línies en valencià a l’ensenyament concertat.
d.Promoure noves línies en valencià en l’ensenyament privat.
2.Autoritats administratives i serveis públics.
a.Establir el requisit lingüístic per a tot el personal que exerceix en l’administració pública valenciana.
b.Compromís de l’ús oral públic del valencià per totes les persones que ocupen càrrecs de responsabilitat en la Generalitat Valenciana: president, consellers, secretaris autonòmics, directors generals, etc. especialment en rodes de premsa i actes públics.
c.Impulsar l’ús oral públic del valencià per part de tots els diputats i diputades d’aquesta cambra, a excepció dels procedents dels municipis de predomini lingüístic castellà.
d.Trasllat de la Direcció General de Política Lingüística des de la Conselleria d’Educació de manera que passe a dependre directament de Presidència per ta que exercisca una funció transversal a totes les àrees del govern valencià.
e.Vetllar pel compliment exacte de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià.
3.Mitjans de comunicació.
a.Augmentar les emissions en valencià de la televisió valenciana al 90 per cent.
b.Promoure, amb una dotació pressupostària específica no inferior a 50.000 euros anuals la indústria audiovisual valenciana i les activitats de doblatge i subtitulació.
c.Complir el requisit de programació en valencià a les emissores de TV local
d.Complir les condicions mínimes de programació en valencià que consten a les concessions d'emissió que fa la Generalitat a emissores de FM.
e.Col•laborar amb les altres TV del nostre àmbit lingüístic per la producció i intercanvi de programes.
4.Activitats culturals i artístiques:
a.Promocionar els grups de música, grups de teatre, humoristes i d’altres artistes en valencià facilitant-los l’accés a la TVV i a la ràdio pública valenciana així com les activitats que altres associacions realitzen en aquest sentit.
b.Prioritzar en la programació de Teatres de la Generalitat les obres en valencià.
5.-Producció literària
a. Promocionar específicament les obres literàries, didàctiques, científiques així com tota la producció escrita en valencià.
b.Promocionar la digitalització de les obres en valencià per a poder-se utilitzar en els llibres digitals.
6.Activitats cíviques i socials
a. Cooperar amb dotació pressupostària amb totes les associacions cíviques i culturals que fomenten l’ús de la nostra llengua.
En el Plenari d'aquesta setmana tindrem el debat ja us passaré la informació.

MOTIVACIONS PER A REBUTJAR LA LLEI D’AUTORITAT DEL PROFESSORAT

2010-10-20T19:45:00.005+02:00

Compromís ha presentat una esmena a la totalitat al projecte de la llei, de la Generalitat, d’Autoritat del Professorat.
Per què una vegada més, el Partit Popular, segueix posant en marxa una sèrie de decisions inútils, innecessàries i inaprofitables amb l’única finalitat de fer vore que es preocupa per trobar solucions a problemes que, en realitat, no li importen en absolut.
La llei està basada en la definició de quatre objectius bàsics. Vegem la realitat d’aquests quatre conceptes estudiant la novetat que suposen i la possibilitat d’aplicació que jo qualifique com l’expressió de quatre mentides.
Primer objectiu: Reafirmar la figura del professorat com a pilar fonamental del sistema educatiu.
Es cita en l’exposició de motius, però, ja no torna a esmentar-se en la resta del cos de la llei, no apareix en l'articulat; no hi ha cap referència més. Conclusió: Primera mentida.
Segon concepte: Reconèixer la condició d’autoritat pública per al professorat.
Lloable objectiu, però inútil; per què? Per què els funcionaris de l'administració pública ja tenen la consideració d'autoritat i, per tant, és innecessari fer una llei que establisca aquesta qualificació en referència a tot el professorat funcionari (en parlarem després del professorat de la privada).
El problema no està en la qualificació d’autoritat o no, ja que tots els funcionaris, com representants de l’administració pública, ja tenen aquesta consideració per llei, tal com hem dit. El problema rau en que aplicant el codi penal, els jutges qualifiquen les agressions com a falta atenent allò que diu l'article 617 del Codi Penal. El problema no està en la consideració del professorat com autoritat si no en la qualificació de les possibles agressions com a falta i no com a delicte, el problema esta localitzat al codi penal i també a la interpretació que fan els jutges de les agressions al professorat. Per què no fan propostes en la direcció de la modificació del codi penal? Una altra mentida.
Però encara no n’hi ha prou, la llei proposada estén, d’una manera molt poc concreta, l’autoritat a tot el professorat, també al de l’ensenyament privat. L’atreviment és total ja que modifica fins i tot el Codi Penal, ja que aquest fa extensiva la qualificació d’autoritat a tots els funcionaris, però resulta que el professorat dels centres privats no ho són, ni ho poden ser al no ser representants de l’administració pública.
Per tant doble mentida, la primera fer creure que gràcies a aquesta llei els professors i professores de l’ensenyament públic seran considerats autoritats quan ja ho són; la segona fer creure al professorat de l’ensenyament privat que també seran considerats autoritat quan no va a poder ser per no tenir la consideració de funcionari, per no ser representants de l’administració pública.
Tercera qüestió: Gaudir de la presumpció de veracitat
És un vertader disbarat. Seguint l’anterior raonament el funcionari públic és l’únic al què se li pot atribuir presumpció de veracitat. O siga que els professors i professores de l'escola pública ja tenen aquesta pressupmció i els de l'escola proada no la podran tindre, diga el que diga aquesta llei.

Tercera qüestió: tercera mentida.
I quarta proposta: Garantir la protecció establida per l’ordenament jurídic.
També hi ha una doble mentida expressada.
Primera mentida respecte al professorat de l’ensenyament públic, com a funcionari que és, l’administració ja és responsable subsidiària dels seus actes i per tant, ja exerceix la seua protecció i defensa.
Segona mentida l'exercici privat de l'ensenyament no entra en els supòsits previstos en la llei 10/2005, de 9 de desembre, per la qual cosa difícilment es podrà prestar eixa defensa jurídica al professorat de la privada És la seua empresa qui haurà de garantir la seua defensa, ja que també és ella la responsable subsidiària dels actes dels seus treballadors.
Quatre objectius lloables, però que ja estan assolits o que no es poden assolir degut al marc jurídic estatal.
S

En realitat és la forma d’actuar del Conseller Font de Mora la que representa un autèntic obstacle a la consideració de l’autoritat social del professorat. Ell és qui ha atemptat contra l’autoritat del professorat quan han expedientat i castigat el director de l’IES Las Norias, per garantir la llibertat d’expressió; un insult a l’autoritat dels docents.
És el Consell qui atempta contra l’autoritat del professorat quan castiga sense subvencions a un sindicat, com l’STEPV, que és el representant legal majoritari d’aquest professorat. Segueixen insultant el professorat.
Atempten contra l’autoritat del professorat quan el fan treballar en barracons que, de no ser de l’administració pública, no serien autoritzat per a fer classes en ells. Segueixen insultant el professorat.
Són prou raons per rebutjar aquesta falsa llei anomenada d’Autoritat del Professorat.

Caramelle no ne voglio più.

2010-09-19T22:02:00.007+02:00

Aquesta setmana he participat en dos actes relacionats amb les societats musicals: el debat en el Club Diario Levante, del dijous 16, i la gala de la música del dissabte 18. El dos actes van tenir un punt comú: les lloances als músics expressades tant en el debat -per la representant del PP, per la del PSOE i per mi mateix, en nom de Compromís- , com a la gala -pel representant del Govern Central, Ricardo Peralta, i per Serafín Castellano, Conseller de Governació-. Moltes paraules. N’érem uns quants d’il·lusos que encara confiàvem en la possibilitat de que el Conseller aprofitara l’ocasió per fer pública una proposta d’acord, però no ni fets ni diners, tant sols paraules que em recordaren aquella famosa cançó cantada per Mina. Com en la cançó, tots van dir als músics allò tant bonic de “Tu sei come il vento che porta i violini e le rose” cosa a la que els músics amb qui vaig poder parlar en acabar l’acte els haguera agradat contestar “Caramelle no ne voglio più”.
No és l’hora dels caramels, no és l’hora de les paraules, és l’hora dels fets, és l’hora de prendre decisions fermes i donar les subvencions necessàries per al funcionament de les bandes, les escoles de música i la resta de societats musicals; tot el demés no és sinó “parole, parole, parole”.
No és moment d’enviar un representant per tal de que expresse el seu recolzament personal a les Societats musicals tal com va fer Alicia de Miguel en el debat – “parole, parole, parole”- sinó que és el moment de que el PP i el Consell prenguen públicament els compromisos necessaris per donar resposta positiva a les demandes de les Societats Musicals.
Ahir quan, acabada la seua “actuació” Alarte, Peralta i Castellano se’n van anar sense quedar-se a vore, i sobretot escoltar, l’actuació de la “Unió Protectora” de Vallada, van demostrar que tot el que havien dit no era altra cosa que “parole, parole, parole”; paraules buides, no cregudes i que, per tant, no generen l’esperança de que vagen seguides del fets necessaris per solucionar els problema de les societats musicals.
No és el moment de que els polítics, quan tenim la paruala, la utilitzem per contar-vos la seua vida i la seua relació amb les bandes –“ parole, parole, parole”- sinó el moment de prendre compromisos, el moment de mobilitzar-se en favor de les societats musicals.
Des del Bloc i Compromís no volem paraules, volem fets, volem que la defensa de les bandes i escoles de música es concrete en diners, en euros contants i sonants; volem que el nostres records vitals de les bandes es convertisquen en actituds positives, en propostes a Les Corts. No em fa res que Alicia de Miguel defense les bandes amb paraules, si vol fer-ho de veritat haurà de votar sí a les esmenes que Compromís tornarà a presentar als pressupostos del 2011.
Jo em compromet a fer les actuacions que puga per defendre les societats musicals per convenciment, per què les bandes formen part essencial de la cultura valenciana, per què la cultura valenciana és part esencial del programa del Bloc i de Compromís –“ parole, parole, parole” - però a més em compromet a presentar esmenes als pressupostos i a motivar els ajuntaments on està el Bloc present a involucrar-se activament, amb fets, en la trobada de solucions per al problema del finançament de les Societats Musicals; del contrari nosaltres també cantaríem la mateixa cançó que acaba dient “parole soltanto parole, parole tra noi”

ÉS INACEPTABLE QUE EL PP NO ACCEPTE LA SENTÈNCIA SOBRE ELS ESTATUTS DE LA UJI

2010-09-02T20:36:00.004+02:00

És inadmissible que el govern valencià del PP es negue a acceptar les sentències judicials fermes sobre la designació per part de la Universitat Jaume I de la llengua que considera oficial com a “anomenada científicament llengua catalana”, una polèmica absolutament superada tant per la comunitat científica com per l’opinió pública castellonenca. Actuacions com aquesta, de clar enfrontament amb les sentències judicials, són impròpies d’un govern d’un país democràtic, i diuen molt poc del respecte per la justícia, en aquest cas sobre temes lingüístics i d’autonomia de les universitats, una manca de respecte que, per desgràcia, el govern de Camps ja ha evidenciat en anteriors ocasions.

Darrere d’aquest lamentable espectacle s’amaga la intenció del PP de llançar cortines de fum, desviant l’atenció de l’opinió pública d’aspectes tan preocupants com la crítica situació econòmica en què es troba actualment el Consell, o les implicacions judicials en què estan immersos el mateix president Camps i uns altres alts càrrecs del PP valencià. Tant el BLOC com la COALICIÓ COMPROMÍS ratifiquem el nostre ple suport a la UJI en la seua exigència que li siguen respectats íntegrament els estatuts aprovats en el seu dia, sense retocs contraris a les sentències judicials. Camps ha de recordar les paraules que, davant ell, el mateix rector li va dirigir, en el discurs de la presa de possessió, per deixar-li-ho ben clar, que no es qüestiona la unitat de la llengua i que la Universitat no es presta a eixe joc.

La negativa a acceptar la decisió judicial sobre l’ús del nom “català” en els estatus de la UJI és un nou capítol de la política antivalenciana del govern del PP: prohibició de creació de noves línies en valencià, anul·lació de línies existents, retall de les subvencions a la promoció de l’ús del valencià, renúncia a la utilització pública de la nostra llengua, incompliment de les sentencies -inclosa la del Constitucional- sobre el reconeixement del títol de filologia catalana com a eximent de la prova del valencià en les oposicions, i ara vol fer desaparèixer el nom del català fins i tot dels estatut de la universitat.

La seua finalitat és destrossar la llengua, qualitativament i quantitativa: qualitativament intentant relegar-la a un paper secundari (llengua de poble o de carrer ) i impedint la seua consideració com a llengua culta, literària o científica i quantitativament intentant dividir-la, buscant que la parle la menor quantitat de persones possible.

El BLOC i al Coalició Compromís seguirem denunciant-lo i presentant les propostes oportunes amb les que, almenys, desemmascarem el PP.

ELS GOSSOS D’ASSISTÈNCIA PROHIBITS PER L’EMT DE VALÈNCIA

2010-08-23T11:50:00.003+02:00

L’Empresa Municipal de Transport de la ciutat de València incompleix diversos textos legals, Constitució inclosa, en el seu reglament ja que només permet l’accés als gossos guia per a invidents però no als gossos d’assistència per a la resta de persones dependents. Us adjunte el text de la Proposició que he presentat al respecte a Les Corts:
“La Constitució Espanyola, en l'article 14, reconeix el dret d'igualtat de tots els espanyols davant de la llei, dirigint en l'article 9.2 un específic mandat a tots els poders públics per a promoure les condicions perquè la llibertat i igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguen reals i efectives i remoure els obstacles que impedisquen o dificulten la seua plenitud. Per la seua banda, l'article 49 de la Constitució dirigeix un mandat als poders públics per a realitzar una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració de les persones amb discapacitat a qui prestaran l'atenció especialitzada que requerisquen i els empararan especialment per al gaudi dels drets que el títol I de la Constitució atorga a tots els ciutadans.
En compliment del mandat constitucional, l'article 49 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el punt 27, assumeix les competències sobre les “Institucions públiques de protecció i ajuda de menors, joves, emigrants, tercera edat, persones amb discapacitat i altres grups o sectors necessitats de protecció especial...”. En anàleg sentit, el mateix article en el punt.24, atorga a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'assistència social.
En exercici de les dites competències, es va promulgar la Llei 5/1997, de 25 de juny, per la que es regula el Sistema de Servicis Socials en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, que contempla específicament en l'article 21 a les persones amb discapacitat, a qui atorga una especial protecció per mitjà de la promoció d'activitats de prevenció, tractament, assistència i rehabilitació, dirigides a la consecució final de l'objectiu genèric de la seua integració social i laboral.
A fi de garantir l'accessibilitat al medi físic en condicions tendents a la igualtat de totes les persones, foren quines foren les seues limitacions i el caràcter permanent o transitori d'aquestes, les Corts Valencianes, al maig de 1998, van promulgar la Llei 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat Valenciana, d'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques, Urbanístiques i de la Comunicació. La dita Llei arreplega en el capítol III, del seu títol III, les disposicions relatives a l'ús del gos guia, definint-ho com aquell que ha adquirit les aptituds precises per a l'acompanyament, conducció i auxili de persones afectades per disfuncions visuals totals o severes i garantint l'accessibilitat a l'entorn de les persones amb discapacitat, que vagen acompanyades amb gos guia degudament acreditats, que podran accedir a tots els llocs, allotjaments, establiments, locals, transports públics i la resta d'espais d'ús públic en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
Quatre anys després de l'aprovació de l'esmentada Llei, i una vegada provades les aptituds dels gossos d'assistència amb vista a facilitar l'autonomia, no sols de les persones amb discapacitat visual, sinó també de persones afectades per altres discapacitats, es va creure convenient reprendre el concepte de gos guia o d'assistència, i fer extensiu el seu ús a persones amb diferents discapacitats per a les que pot ser útil disposar d'un gos que facilite la seua autonomia i servisca d'ajuda en la vida quotidiana, col·laborant en l'eliminació de les possibles barreres a què la persona haja d'enfrontar-se.
Per tot el que s'ha dit anteriorment, i a fi de promoure les condicions i remoure els obstacles perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integren foren reals i efectives, així com facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social de la Comunitat Valenciana, tot això d'acord amb el principi rector de la política social, disposat en a l'article 49 de la Constitució espanyola, amb vista a aconseguir la integració social de les persones amb discapacitat perquè gaudisquen dels mateixos drets que la resta dels ciutadans, la llei 12/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre Gossos d’Assistència per a Persones amb Discapacitats va garantir l'accés als llocs, allotjaments, establiments, locals i transports públics o d'ús públic a totes les persones amb discapacitat que anaren acompanyades de gossos d'assistència degudament acreditats com a tals.
Aquesta llei estableix en l'Article 1. punt 1 que el seu objecte és reconèixer i garantir "a tota persona amb discapacitat visual, auditiva, locomotriu o de qualsevol altra índole, total o parcial, que tinga necessitat o siga recomanable l'ús de gos d'assistència, el dret a l'accés, desplaçament i permanència junt amb aquest a tots els llocs, allotjaments, establiments, locals, altres espais d'ús públic i transports públics o d'ús públic,..."
En el punt 3 del mateix article ens diu que "Totes les persones amb discapacitats que vagen acompanyades de gos d'assistència, poden accedir, deambular i romandre d'acord amb el que estableix esta Llei en condicions d'igualtat amb la resta de la ciutadania."
L'Article 2. que versa sobre els "Llocs, establiments i transports" relaciona els llocs que tindran la consideració de "públics o d'ús públic" i al respecte ens diu al punt 1 que ho són "Els espais d'ús general i públic, de les estacions d'autobús, ferrocarril, aeroports, ports i parades de vehicles lleugers de transport, qualsevol que fóra la seua titularitat" i en el punt 2. que també té aquesta consideració "tot mitjà de transport col·lectiu, de titularitat pública o d'ús públic, i els servicis urbans i interurbans de transports de viatgers, sotmesos a la competència de la Comunitat Valenciana”.
Tenint en compte que, a la ciutat de València, hi ha queixes de persones amb mobilitat reduïda a les que se'ls ha impedit per part de conductors de l'Empresa Municipal de Transports de Valencia l'accés amb gossos d'acompanyament als autobusos, al·legant que l'accés estava restringit a gossos guia per a persones cegues, emparant-se per a prendre aquesta postura en el Reglament de l’EMT aprovat definitivament en data 29 de juliol de 2005 i publicat en el BOP del 5 de setembre de 2005..

Efectivament aquest reglament estableix en l’article 18.3. que queda prohibit l’accés al vehicle de viatgers acompanyats de qualsevol animal, a excepció del previst a l’article 19.2, el qual autoritza l’accés del gos guia quan acompanye a usuaris invidents no existint cap autorització per a la presència de gossos d’assistència per a persones amb discapacitat.
Donat que aquesta situació és contraria a allò que s’estableix en la llei 12/2003 de la Generalitat Valenciana, sobre gossos d'assistència per a persones amb discapacitat.
Considerant que la llei 12/2003, de 10 d'abril, contemplava en la Disposició FINAL PRIMERA l’adaptació de les ordenances municipals dient que "Les entitats locals, en l'àmbit de les seues competències respectives, adaptaran les seues ordenances municipals sobre la matèria a les normes contingudes en la present Llei, en el termini de sis mesos a partir del desplegament reglamentari previst en esta Llei”, s'aprecia clarament que el Reglament de l'Empresa Municipal de Transports de Valencia no sols no està adaptat al contingut de la llei 12/2003 sinó que, encara que ha sigut elaborat amb posterioritat a l'entrada en vigor de la mateixa, la contradiu al no contemplar cap disposició que permeta l'entrada dels gossos d’assistència.”

Per tot això presentem la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:

Les Corts Valencianes insten l'Ajuntament de València a iniciar de manera immediata les actuacions pertinents per a garantir que, mitjançant la modificació del reglament de l’Empresa Municipal de Transport de València, els gossos d’assistència puguen accedir al transport urbà tal com estableix la llei 12/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre Gossos d'Asistencia per a Persones amb Discapacitats.

Amb Font de Mora el PP es lleva la careta.

2010-08-09T21:37:00.005+02:00

Els continus atacs al valencià de Font de Mora demostra la línia ideològica real del PP en allò que respecta a la nostra llengua. El Conseller, és l'adalid de la segregació lingüística que busca reduir significativament la quantitat de persones que parlem el valencià, per tal de minorar la seua importància, i ha protgonitzat actuacions extremes en aquesta línia, com la invasió de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el moment en que estava preparant el seu dictamen sobre la unitat lingüística. Ara, amb la seua proposta de revisar els sistema de les línies d’educació, es lleva la careta valencianista que el PP de Camps vol exhibir com a màxim defensor del valencianisme i el posa al lloc que li correspon, el d’un conseller retrògrad que intenta acabar amb els avanços realitzats a l’empara de la llei d’Ús i Ensenyament.
Font de Mora ha ignorat el dictamen sobre la unitat lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, així com els diversos pronunciaments de les universitats valencianes al respecte , que unànimement afirmen la unitat lingüística; i si això no és prou, ha incomplit reiteradament les sentències del Tribunal Superior de Justícia i també del Suprem, relatives al reconeixement de les titulacions de Filologia Catalana expedides per les universitats –incloses les valencianes- obligant a tots els titulats a fer la prova de coneixements del valencià.
Perduda la batalla legal, per les nombroses sentències; perduda la batalla científica, per l’oposició de les universitats i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, només li queda la batalla política i l’obri per tal d’acabar amb l’ensenyament del valencià a les escoles, el que demostra clarament quin és eixe valencianisme del qual presumeix. Va començar ja fa un temps, prohibint la creació de noves línies en valencià, com va passar en un centre privat -fins ací podríem arribar- com és el de Sant Cristòfor Màrtir de Picassent, sense importar-li que el Consell Escolar, el Claustre de Professors, la Direcció del centre i tots els pares o mares dels alumnes matriculats, li solicitaren l’autorització de la línea; tampoc li va tremolar el pols a l’hora d’ordenar l’anul.lació de l’única línia en valencià que hi havia a Mutxamel en secundària.
Cal que tota la comunitat educativa li demane responsabilitats a Font de Mora, un conseller tancat en les seues “genialitats” com són la implantació de l’uniforme escolar en els centres públics, l’impuls de l’ensenyament en anglès , encara que sempre sense dotar els centres de professors; no oblidem el conflicte creat per l’obligació de donar l’Educació per la Ciutadania en anglès (una altra batalla estèril que acabà en fracàs), o la instauració de l’ensenyament del xinès a les escoles.
Podem preguntar-nos què hi ha de mal en la promoció de noves llengües en l’ensenyament? Òbviament res, però cal tenir en compte la situació de l’Educació al País Valencià: som líders en fracàs escolar - només Ceuta ens supera-, tenim més de trenta mil alumnes en barracons per la desastrosa situació de les construccions escolars, però ell es gasta una millonada en una campanya de publicitat plena de mentides per crear una opinió positiva al respecte.
Si això no és prou porta a terme una política repressiva que des de la Dictadura no es produïa: expedienta el Director de l'IES Las Norias de Monforte per permetre una foto seua cap per avall en el tauler d-anuncis; deixa sense subvencions al sindicat STE-PV per que no li agrada la tasca de control que està fent, expedienta a Diego Gómez, president d'Escola Valenciana, i tots sabem que és per motius d'insubmissió política.
Davant d’esta situació no podem dir altra cosa que Font de Mora dimissió!, i de manera urgent; el nostre sistema educatiu no es pot permetre més les barbaritats d'un conseller que porta l'educació publica a la pitjor situació de tota la història i això que el pressupost d’educació és el major de les conselleries i que representa quasi el 30 per cent del pressupost total de la Generalitat. Què has fet amb aquest diners, conseller? Com pot estar l’ensenyament com està? És l’hora de demanar responsabilitats.

La falta de programes de dinamització dels sectors productius deixen a Castelló en la ruïna

2010-06-13T11:08:00.004+02:00

Almenys eixa és la conclusió que vaig treure del debat que va seguir a la pregunta que li vaig fer, en Plenari, al Vicepresident Rambla, sobre quines mesures específiques tenia previstes per a la dinamització dels sectors productius de Castelló. De la seua contestació vaig deduir que cap ni una.

La seua contestació va començar així: “Señor Pañella, el compromiso del Consell con los sectores productivos de la Comunidad Valenciana y especialmente de la provincia de Castellón, se ponen de manifiesto en las distintas convocatorias de ayuda que planteamos cada uno de los años y que conforman nuestra política global en materia industrial, una política que está basada en el apoyo a las empresas fundamentalmente en el área de innovación, en el área de internacionalización y en el área de investigación, desarrollo..., que permite que la provincia de Castellón haya sido la que tiene la mayor contribución al producto interior bruto de nuestra comunidad en el área industrial, ...”. No cal seguir, paraules i res més.

No vull entrar a qüestionar les xifres que va dir a continuació, que ho podria fer, però enlloc d’entrar en un debat estèril preferisc dir- que me n’alegre moltíssim de vore totes les mesures que ha pres, però li demane que les revise, perquè, si amb tot això, estem en la situació que estem, tindrà de fer alguns canvis. I si no ho creu fem un repàs a tots els sectors productius:

· Agricultura: el Consell l’ha deixat en una situació difícil, a tot el país, però específicament a Castelló, a on els problemes estructurals, especialment el minifundisme, no mereixen cap actuació decidida de la Conselleria, ja que programes com el de cultiu en comú no s’ha implantat ací i, per tant, tenim els mateixos problemes estructurals de tota la vida sense cap modificació. A més, ara, el sector agrícola s’enfronta amb una davallada mitjana del preu dels seus productes de l’11 %, en els cítrics és del 18%, del 14% en les fruites, del 20% en l’oli, per posar alguns exemples.
· Turisme i Serveis: el sector terciari no té un producte diferenciat ni específic. Han fet l’aeroport, està a punt d’acabar, però ni han promocionat les nostres comarques creant una imatge pròpia i un producte diferenciat, ni han posat en marxa un programa d’impuls per a la creació de les places hoteleres necessàries per atendre el mínim de 600.000 passatgers anuals precís per a garantir el funcionament de l’aeroport.
La setmana passada han decidit acabar amb la societat Mundo Ilusión, l’han tancada definitivament, diu que si en tot cas ja se ficarà en marxa per un altre costat. Eixe era el seu producte estrella d’atractiu turístic. Què tenim per a vendre?... apartaments.
· Indústria: Tenim, possiblement, una de les més grans concentracions industrials amb la ceràmica, de manera que la bona salut econòmica de les persones de Castelló depèn, en gran manera, d’aquesta indústria. I què ha fet el Consell a part de parlar de Zapatero, poca cosa; prometre un milió d’euros ( el cànon que el Consell pagarà per la Fórmula I és de 90 milions d'euros, però això és a València, clar)
A les Corts vam aprovar, per unanimitat, recolzar el Manifest “En defensa de Castelló” que, com a President del BLOC vaig signar amb la patronal ASCER i els sindicats del sector, però abans van rebutjar les mesures necessàries per facilitar l’accés al finançament necessari per evitar el tancament de les indústries del sector i tampoc van acceptar donar prioritat a la utilització de materials ceràmics en els projectes fets per l’administració. Recolzar de paraula sí, amb els fets no, que això costa diners.

Cal ser conscient de com estem a Castelló : ja hem arribat a tenir un 25% d’atur,encara que, aquest mes, a causa dels llocs de treball d’estiu, ham baixat un 0,71%, seguim sent la província valenciana en pitjor situació. Avui hi ha 61.775 persones aturades. Hem passat de fer la major contribució al PIB del país, a ser una de les deu primeres províncies en atur de tot l’estat. En els darrers tres mesos hem perdut 9.800 llocs de treball. En aquest període, mentre al País Valencià va créixer l’atur en un 6% a Castelló va créixer el 15%. La Cambra de Comerç diu que tenim a Castelló unes bases econòmiques inestables, que fa falta invertir decididament en investigació per a la millora de la qualitat, per a la diferenciació del producte i per la innovació i que necessitem finançament, necessitem diners, eixos milions que han eixit de la CAM per avalar a Jaume Matas, podien haver-se quedat ací, però no s’han quedat. Empresaris de Castelló diuen que notem en els nostres polítics falta de lideratge i afegeixen que es troben indefensos per l’absència de regles que permeten controlar els impagaments i la morositat, al temps que denuncien que el més gran morós és el Consell de La Generalitat i les diferents conselleries que el conformen.

I ara toca fer la pregunta al Conseller: Anem a fer alguna reforma estructural del sector industrial o anem a seguir el model de promoció de la indústria basada únicament en el boom de la construcció? Anem a seguir amb una oferta turística indeterminada, igual que la de tots, o va a motivar els possibles visitants amb alguna cosa més? Va a prendre mesures per garantir la renda agrària i assegurar així la permanència dels cultius o seguiran mirant el que passa sense fer res?

De la seua contestació, no he pogut deduir res de nou.

LLEI D’ORDENACIÓ I GESTIÓ DE LA FUNCIÓ PÚBLICA VALENCIANA

2010-05-26T15:15:00.005+02:00

És una oportunitat perduda perquè el projecte de llei que ens han presentat és la història d’un fracàs a l’hora de projectar una funció pública moderna, integradora, professional i valenciana.

El consell, representat per la consellera de justícia i administracions públiques, s’ha limitat a complir l’expedient que li plantejava l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), i s’ha conformat amb deixar les coses com estaven. Això sí, amb un embolcall ben gruixut: el projecte de llei és tres vegades més gran que la llei actual. Però això no obsta per a descobrir la veritat a poc que s’analitze el text; com deia Lampedusa a Il Gattopardo: “que tot canvie perquè tot continue igual”.

Per què ho han fet? Doncs per vanitat. Sí, per la vanitat de ser els primers, per presentar abans que cap altra comunitat autònoma una llei autonòmica de desenvolupament de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. Està bé marcar fites per al nostre país, però no aprofita de res marcar-les en qüestions buides o que queden superades àmpliament per uns altres a poc que esperem. Recordem que l’estatut autonomia, també va ser el primer i després ens vam trobar amb tantes mancances que van tenir que incloure la ridícula clàusula Camps, o trobar-se en unes deficiències tant grans en el capítol de finançament que poc després Pla va proposar modificar-lo i Camps li ho va acceptar (encara que aquest debat no es va produir).

Poden replicar explicant-nos les bondats de la llei, que les té, però o ja estan en l’actual llei de la funció pública valenciana, o ja estan en l’EBEP.

Aquesta llei perd diversos trens, fonamentalment per manca d’ambició dels redactors del text definitiu: perd el tren de la modernitat, el de la integració, el de la participació, el de la professionalitat i el de la valencianitat.

· Perd el tren de la modernitat quan renuncia a plantejar-se les possibilitats d’acollir diferents vies per a l’accés a la funció pública. Sacralitza l’oposició, com si el segle XXI fora el segle XIX, i renúncia a contrastar pràctica i acompliment, preferint la pura memòria de dades. Per a acumular dades, tenim els ordinadors. La funció pública necessita treballadores i treballadors, servidors públics, no erudits.
· Perd el tren de la integració, quan renuncia a plantejar una veritables Escola Valenciana d’Administració Pública que seleccione amb criteris unificats la funció pública del conjunt de les administracions valencianes. Així, renuncia de pas a l’ambició de crear una cultura valenciana de la cosa pública, que duga l’actual dispersió administrativa a unes organitzacions professionals i arrelades al territori.
· Perd el tren de la participació, quan configura un Consell Assessor de la Funció Pública conformat només per alts càrrecs i un cor d’assessors nomenats per aquests. Les funcions àuliques són bones per a les orelles de qui rep les lloances, però no serveixen per contrastar punts de vista, conciliar interessos i fer front de cara als problemes. A més, si aquest òrgan només ha d’aconsellar quan l’administració sotmeta “a la seua consideració” els assumptes, realment no es vol un òrgan consultiu eficaç, sinó simplement rentar-se la cara i no tindre cap òrgan que eventualment els puga esmenar la plana, ni que siga des del punt de vista tècnic.
· Perd el tren de la professionalitat, quan es vol eludir el debat polític sobre el nombre de persones de confiança que cada govern nomena. Si “per obligació”, perquè ho diu la llei, hem de nomenar els conductors com a eventuals, això permet elevar el nombre d’eventuals, de personal de confiança, molt més enllà del que en unes altres circumstàncies es voria correcte. Si creen per llei una figura de “coordinador/a assessor/a” que no és més que un eventual camuflat, si obliguen a seleccionar tots els caps de servei per lliure designació, si s’entesten en no voler arreglar l’etern problema de la temporalitat en les administracions valencianes... Si fan tot això alhora, no pot ser casualitat, sinó causalitat: estan molt a gust amb aquesta situació, amb una immensa quantitat de persones els llocs de treball de les quals depèn de la seua santa voluntat.
· Perd el tren de la valencianitat, quan renuncia a exigir el coneixement dels idiomes oficials a la nostra comunitat autònoma en l’accés a la funció pública. El PP que presumeix tant de valenciania, l’assusta trencar una llança pel valencià, per la llengua dels nostres avantpassats. Una llança perquè no desaparega, perquè el bocí de singularitat que aportem a la cultura universal continue existint. I això no serà possible si la mateixa administració pública valenciana no considera important –imprescindible diríem nosaltres- demanar el coneixement suficient del valencià en l’accés a la funció pública.

La Llei de la Funció Publica Valenciana perd l’oportunitat de modernitzar la funció pública i dignificar la persona del funcionari en un moment delicat en que el Govern de l’Estat es dirigeix a ells per tal de retallar-los els sou com si foren els responsables de la situació econòmica estatal.

Des de Compromís i des del BLOC fem pública la nostra defensa del funcionariat de qui depén el bon funcionament de tota l’administració més encara quan habitualment no ha tingut el reconeixement social que es mereix i, encara més, quan els seues retribucions no han estat parelles ni tant sols amb l’augment del l’IPC.

TORREBLANCA I CABANES, UNA FITACIÓ DE COSTES, O UN ATRACAMENT?

2010-05-08T20:54:00.004+02:00

En data 17 de març de 2010 , el cap Provincial de Costes en Castelló, Ignacio Gil Pérez, va signar la providència d’incoació, informació i notificació de l’acte de fitació i delimitació dels bens de domini públic marítimo-terrestre en el tram de costa que comprèn el denominat Prat de Cabanes-Torreblanca i es va publicar en data 27 de març en el B.O.P.
Aquesta providència té el seu origen en la proposta de delimitació provisional basada en la memòria signada, en octubre de 2009 pel Cap de la secció del Domin Públic, Alfonso Giner Carceller; el Cap del servei de Gestió del Domini Públic, Ángel Segura Sala i el Cap Provincial de Costes, Ignacio Gil Pérez.
Segons consta a la proposta de delimitació, la ZMT entraria més d’un quilòmetre dins els termes de Torreblanca i Cabanes, amb el que inclouria la pràctica totalitat del Parc Natural del Prat, delimitació absurda i sense cap base científica tal com contesten el professor d’Hidrogeologia de la UJI, Ignasi Morell; el doctor en Biologia, Gerardo Urios o el biòleg i limnòleg, Juan Rueda.
La situació que origina aquesta proposta es pot qualificar, almenys, d’inaudita, ja que passaria a propietat del Ministeri tot un Parc Natural, que ja està regit per un reglament d’Ús i Gestió, i, a més, passaria per damunt de la voluntat d’un poble que ha estat sempre la de conservar aquest espai natural. A més afecta a un nombre de propietaris, que sense cap justificació vorien alterat el seu dret com a propietaris de les finques que han treballat durant vàries generacions, encara que, com a explicació, el subdelegat del govern, Toni Lorenzo, explicava que la propietat no passa a ser del Ministeri sinó que passa a ser domini públic; no té cara el xic, i si totes les seues propietats passaren a ser públiques, que li pareixeria?
Tant descabellat és l’aplicació habitual de la Llei de Costes que la Comissió de Peticions del Parlament Europeu en la reunió dels dies 22 i 23 de març de 2010 va fer constar respecte aquesta llei que “existeix un problema de seguretat jurídica i de indemnització justa, que les declaracions dels representants del Govern Espanyol i de la Comissió no són satisfactòries i que el Parlament prosseguirà l’examen de l’assumpte.” I en l’acta de la mateixa sessió consta també la decisió de “sol·licitar al President Buzek que remeta un escrit al President de Govern Espanyol, remarcant, entre altres, l’aplicació arbitrària de la llei, la falta de seguretat jurídica i la indemnització injusta; escriure una carta a la Comissària Viviane Reding per a sol·licitar-li un aclariment dels aspectes de les peticions relacionades amb la Carta dels Drets Fonamentals i el CEDH. Els coordinadors debatran altres mesures de seguiment.”
Per això he presentat a Les Corts una Proposició NO de Llei en la que demanem:
· Que Les Corts Valencianes donen el seu recolzament institucional i polític als Ajuntaments de Torreblanca i de Cabanes, en la seua oposició a que es duga a terme la providència d’incoació, informació i notificació de l’acte de fitació i delimitació dels bens de domini públic marítimo-terrestre en el tram de costa que comprèn el denominat Prat de Cabanes-Torreblanca, publicada en data 27 de març de 2010 en el B.O.P. número 37 de Castelló, així com a tots aquells altres ajuntaments que puguen sofrir les propostes de modificació de la ZMT, en circumstàncies similars a les descrites anteriorment.
· Que Les Corts Valencianes insten el Consell per tal de que requerisca del Govern de l’Estat, a paralitzar totes les actuacions previstes en la providència d’incoació, informació pública i notificació d’acte de fitació.
· Que Les Corts Valencianes insten el Consell per tal que aquest requerisca del Govern de l’Estat per a que establisca una moratòria que afecte totes les noves modificacions de la ZMT i de la zona de domini públic marítimo-terrestre, en tant en quant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu no es definisca clarament sobre els problema d’inseguretat jurídica i d’indemnització justa a més de donar solució a l’aplicació arbitrària de la llei.
I com la Conselleria titular de Medi Ambient, de qui depèn l’administració del Parc Natural del Prat, que és qui patirà la nova fitació, i volem saber que en pensa, i que no s’amague només en la crítica fàcil a tot allò que ve de Madrid per tant també demanem:
· Que Les Corts Valencianes insten el Consell a que aquest, mitjançant els serveis de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, emeta un informe sobre les característiques biològiques, geològiques i hidrològiques del Prat, així com les causes de l’erosió de la costa en Torreblanca i Cabanes i les possibles solucions a aquesta.
Vorem què ens diuen uns i altres.

LES CORTS APROVEN, PER UNANIMITAT, LA DECLARACIÓ INSTITUCIONAL EN DEFENSA DE LA CERÀMICA DE CASTELLÓ.

2010-04-30T12:31:00.005+02:00

Ha de deixar ben clara la meua satisfacció pel fet de que,per una vegada, Les Corts s’hagen convertit en un lloc de negociació i consens. La declaració institucional, que consta reproduïda més avall, va ser proposada per mi als portaveus dels grups parlamentaris i, després del temps necessari per revisar-la i corregir-la ha sigut acceptada i assumida per tots.
La declaració institucional ha estat extreta del manifest signat per ASCER i els sindicats CCOO i UGT i que, personalment i en nom del BLOC, vaig poder signar també, en la seu d’ASCER i en presencia del seu President, el Sr. Piñón, i dels sindicats esmentats, complint la meua paraula, donada allí mateix, de que la presentaria.
Sóc conscient que no és més que un acord, sols paraules, però també sóc conscient de que ningú s’ha negat a recolzar-lo, ara només falta que, tant el Consell com el Govern de l’Estat, consignen els recursos necessaris i servisquen per a salvar un grapat de llocs de treball de Castelló.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

Les Corts Valencianes, mitjançant la present Declaració Institucional, volen mostrar el seu suport al sector tauleller en la nostra Comunitat.
La greu crisi econòmica que patim ha provocat una caiguda considerable de l’activitat empresarial, afectant especialment al sector tauleller de la província de Castelló, on s’han destruït fins desembre de 2009 vora 7.500 llocs de treball. Estes dades preocupants han fet que des de les associacions empresarials, els sindicats i els partits polítics, han signat un manifest per a posar-se en marxa i evitar la destrucció massiva d’ocupació fixa.
Els agents socials i econòmics de Castelló proposaren a principis de 2009 un nou Pacte per l’Ocupació en el sector tauleller i un dels seus punts era, concretament, incentivar a les empreses perquè asseguren els llocs de treball. Als darrers mesos, la patronal taulellera xifrà en un mínim de 10 i un màxim de 20 milions d’euros a aportar en sis anys la quantitat necessària per reflotar el sector i mantenir les empreses i els llocs de treball de la zona.
Són moltes les famílies afectades per la crisi del monocultiu industrial de Castelló, que no té alternatives ocupacionals en la zona.
Les Corts Valencianes s’adhereixen al manifest signat per ASCER, la patronal taulellera de Castelló, sindicats i partits polítics, per a manifestar el suport de la cambra de representació del poble valencià a un importantíssim sector econòmic de la nostra terra.

Palau dels Borja, 28 d’abril de 2010

CASTELLA-LA MANXA HA DE PAGAR EL QUE DEU ALS REGANTS DEL XÚQUER

2010-04-11T22:04:00.002+02:00

Mentre el conseller Cotino es dedica a inaugurar una exposició pagada amb fons públics per a reivindicar l'inexistent transvasament de l'Ebre, l'únic transvasament actiu del que es beneficia el poble valencià, el del Tajo-Segura, està en perill a causa de la reforma de l'estatut de Castella-La Manxa.

En el grup parlamentari de Compromís, hem decidit prendre la iniciativa fent propostes reals per a reivindicar les necessitats hídriques i els drets del poble valencià. Acabe de presentar una Proposició No de Llei en les Corts Valencianes per exigir al Ministeri de Medi Ambient, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que l'Ajuntament d'Albacete complisca amb el conveni d'Alarcón –signat al juliol del 2001 pels governs central, valencià i castellà-manxec i els regants valencians-, pel qual es fixen unes reserves mínimes per als usuaris valencians i, en cas de cedir-les, se'ls deu indemnitzar, cosa que no ha succeït fins al moment i per això el consistori albaceteny deu més d'un milió d'euros a la Unitat Sindical d'Usuaris del Xúquer.

La falta d'un govern valencià fort ens porta problemes com els que tenim. La comunitat veïna sobreexplota els aqüífers de la Manxa oriental, ens volen imposar una reserva hídrica per a acabar amb el transvasament Tajo-Segura i, a més, gasten l'aigua d'Alarcón, que ens correspon al valencians i es neguen a pagar per això, la qual cosa ja és intolerable i per aquesta raó volem que les Corts es pronuncien.

El que proposem sí que és fer una política real per a assegurar l'aigua i el benestar al nostre poble i no el que fa el Consell. L'exposició que inaugura Cotino sobre un document de l'època de la II República que parla del transvasament de l'Ebre ens fa pensar que ara el Consell s'ha fet republicà, alhora que ignorant, perquè a finals del segle XIX alguns municipis de la província de Castelló, com Torreblanca, el meu poble, ja van demanar el transvasament, encara que en aquella època ni la costa, ni el medi ambient, ni l'agricultura, ni el territori estaven en la mateixa situació que ara, ni existien especuladors ni trames de corrupció a gran escala, com ara, que s'aprofiten de les grans infraestructures i de les administracions públiques.

Quant a l'estatut de Castella-La Manxa, ni es pot acceptar que el transvasament Tajo-Segura caduque d'ací a cinc anys, com tampoc es pot acceptar la reserva hídrica, ni de 4.000 hectòmetres cúbics, perquè en un any de pluges com ha sigut aquest, Castella-La Manxa emmagatzema 2.991 hectòmetres i la mitjana dels últims deu anys és de 1.853 hectòmetres embassats, per la qual cosa es volen reservar més del que tenen i han tingut i això suposarà la fi del transvasament Tajo-Segura i serà un perill per a milers de famílies que viuen de la indústria, del turisme i de l'agricultura en les comarques de sud d'Alacant

Causes i efectes del retard en el pagament de les ajudes de benestar social.

2010-04-02T19:23:00.002+02:00

Dimarts matí vaig estar a la concentració que pares, usuaris i professors dels centres gestionats pel Patronat Intermunicipal Francisco Esteve, així com dirigents d’aquest, van realitzar davant la Conselleria de Benestar Social. Aquest Patronat atén, en els seus centres concertats o subvencionats a 189 usuaris, tots ells discapacitats intel·lectuals de diverses edats i graus d'afectació.
A hores d'ara, s’enfronten a un greu problema: la Conselleria de Benestar Social no els ha abonat les quantitats que els corresponen pel concert del Centre de Dia (en el que s'atén a discapacitats adults greument afectats) i, pel que sembla, també hi haurà retards en el cobrament de les Ajudes per al Centre Ocupacional (discapacitats adults) i el Centre d'Atenció Primerenca (xiquets de fins a 4 anys).
A causa d'aquests retards, els professionals, que allí treballen, no han pogut rebre el seu sou íntegre del mes de febrer i no podran cobrar la seua nòmina del mes de març i, el que és més greu, no saben amb certesa quan ho podran fer.
Només arribar a Les Corts hem presentat una Proposició no de Llei i unes preguntes sobre la causa d’aquest retard i quan pensen posar remei a aquesta situació, cosa que no és nova ja que l’any passat, després de reunir-me amb representants de l’Associació de Malalts Mentals De Castelló, la qual gestiona també un centre de dia, ja vaig presentar unes preguntes similars perquè patien la mateixa situació. Diverses vegades, en intervencions davant la Consellera de Benestar Social li he preguntat si anaven a seguir fent el mateix i mai he tingut contestació. Per que`no contesten? Per què la resposta havia de ser un SÍ i no quedava bé dir-ho.
Per què actua d’aquesta manera la Conselleria? Hi ha almenys dues raons:
La primera és la falta de liquiditat del Consell, que impedeix de manera continua fer front a les obligacions econòmiques. Per il·lustrar l’exemple recordem que l’empresa adjudicatària del servei de neteja de la Conselleria de Justícia, fa uns mesos, va notificar la resolució del contracte per l’impagament dels darrers vuit mesos; els impagament als advocats del torn d’ofici; el retard de quatre mesos en pagar als centres públics educatius de primària i secundària les ajudes de menjador i transport, que van amenaçar la continuïtat del servei; les sentències reiterades contra la Conselleria de Sanitat, pels impagaments als subministradors amb obligació de pagament d’interessos. A conseqüència d’aquesta situació s’ha constituït al País Valencià l’Associació de Creditors de l’Administració. I quan li vaig preguntar al President, en la sessió de Control del Plenari, només vaig obtenir com a contestació una lapidària frase: “el Consell paga puntualment totes les seues obligacions econòmiques” i punt final. Negant el problema aquest deixa d’existir i, el que és pitjor, no es posa remei.
La segona raó, més particular i que afecta les associacions sense ànim de lucre, és que aquestes molesten; a Camps no li agrada (ni a Cotino Tampoc) que aquestes gestionen centres de dia i o residències específiques, tenen empreses que es dediquen a aquests menesters, amb les que tenen unes millors relacions socials i econòmiques. Les associacions en quant no disposen dels diners de la Conselleria tenen que acudir al crèdit; aquest crèdit solen avalar-lo amb la resolució en ferm de la concessió de les ajudes. Concloent, si no li paguen necessiten crèdit, si no treuen la resolució no poden avalar-lo i d’ací es deriva l’ofec econòmic. Reiterades vegades li he preguntat a la nova consellera, Àngélica Such, si va a seguir el mateix procediment que Cotino i no m’ha donat cap resposta. Sospitós.

Hem aprovat demanar l'adaptació de les pensions de llauradors i ramaders a les del règim general de la Seguretat Social.

2010-03-21T21:23:00.002+01:00

De vegades es donen les condicions favorables per aprovar una Proposició No de Llei; en primer lloc, el que es proposa ha de ser convenient i ha d’estar ben raonat, però això no és prou, per aconseguir la conformitat de la resta de grups no és prou que la petició siga justa i raonable, també fa falta que vegen l’oportunitat, al PSOE li dona urticària tot allò que li treu els colors al Govern de l’Estat i el PP es nega a aprovar cap sol·licitud dirigida al Consell, encara que s’alegra quan les peticions es dirigeixen al Govern presidit per Zapatero.
Amb aquesta introducció pretenc dir-vos que no presumisc de que s’haja aprovat, el més important és que ningú s’haja atrevit a votar en contra, i voldria pensar que ho han fet perquè és just, perquè cal defensar els nostres llauradors, que dediquen el seu treball a produir, no a especular com molts altres; ells sí que creen riquesa, si els deixen.
És per això que no es pot permetre que la pensió mitjana mensual que rep un llaurador o ramader de la Comunitat Valenciana a través del règim especial agrari de la Seguretat Social (REASS) siga de tan sols 504 euros al mes, molt per sota de la mitjana de la que correspon als que provenen del règim general de la Seguretat Social, que és de 906 euros, segons les dades del Ministeri de Treball corresponents a desembre de 2009.
Un pensionista agrari cobra així 402 euros al mes menys que una altra persona que cotitza en el règim general, la qual cosa significa que en termes percentuals un pensionista agrari cobra únicament un 56 per cent respecte a una altra persona que cotitza en el règim general.
Si s'analitzen totes les pensions existents, únicament observarem les d'assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa -de mitjana, 349 euros- i les d'empleats de la llar -465 euros-, que perceben una quantitat inferior a les dels llauradors i ramaders en el règim agrari. Fins i tot el salari mínim interprofessional previst per a 2010, que és de 633 euros, és més alt que el que percep un llaurador o un ramader per la pensió. I si s'analitza per tipus de pensions, la mitjana del règim agrari en la jubilació ascendeix a 556 euros, pels 1.076 euros que es cobren del règim general. Amb relació a la pensió per viduïtat, sense ser la diferència tan elevada, també és significativa, ja que en el general es cobren, de mitjana, 619 euros i en el règim agrari, únicament 446 euros.
En la incapacitat permanent les diferències també són molt importants atès que en el general es percep, de mitjana, 931 euros, mentre que en l'agrari disminueix la quantitat fins als 479 euros. El règim general de la Seguretat Social agrupa més de 5 milions de persones a tot Espanya i el règim agrari únicament prop de 650.000 persones, però això no és motiu suficient perquè hi haja aquest greuge comparatiu perquè parlem d'un sector estratègic. No s'ha d'oblidar que els llauradors i els ramaders formen part d'un sector estratègic per a la societat, ja que, a més de produir aliments sans i de qualitat, mantenen i gestionen el 80% del territori, fixen la població a les zones rurals i conserven el paisatge i el medi ambient del qual després es beneficien tots els ciutadans.
Per tot això, vaig presentar i es va aprovar:que Les Corts insten el Govern de l'Estat a adaptar les pensions de llauradors i ramaders a la mitjana dels que provenen del règim general de la Seguretat Social.
Esperem que se’ls atenga.

NOVA AGRESSIÓ DEL MARROC AL POBLE SAHRAUÍ

2010-03-14T10:31:00.003+01:00

Ha rebut de Mahfoud Alí Beiba, President del Parlament de la República Àrab Sahrauí Democràtica, un correu amb la descripció del darrer (?) atemptat del Marroc contra els drets del poble sahrauí i he cregut oportú donar-li difusió, per què pugueu conèixer de primera mà la situació d’aquesta gent. Vaig a presentar una Proposició No de Llei a Les Corts demanant la condemna d’aquests tipus d’actuacions que constitueixen un autèntic exemple de terrorisme d’estat.

“La Fundació Sàhara Occidental CONDEMNA la sanguinària intervenció policial contra la població sahrauí en la ciutat ocupada de l’Aaioun.Les autoritats marroquines han arremès de forma cruel contra centenars de ciutadans sahrauís que es manifestaven, de forma pacífica, aquest passat dimarts, en el barri de Maatala de la ciutat l’Aaioun, capital del Sàhara Occidental, per a celebrar la tornada d’onze activistes sahrauís.El diumenge 7 de març, el grup dels onze, tornava a l’Aaioun, després d'una visita als campaments de refugiats i als territoris alliberats, per a mantindre contacte amb la seua família i amb el seu poble en l'exili. A la seua arribada, centenars de familiars i amics esperaven en l'aeroport però, la policia marroquina, els va impedir accedir a la sala del mateix. Desenes de policies van prendre els carrers de la ciutat ocupada de l’Aaioun, així com l'accés als domicilis dels activistes.
El dimarts 9 de març, segons informacions dels defensors de drets humans i dels observadors que es troben en el territori ocupat, la policia va escometre violentament i, sense previ avís, a la població civil desarmada, realitzant càrregues policials d'extrema duresa, colpejant a tots els que es trobaven en el carrer amb pals, porres i que, quan caien a terra, eren violentament colpejats, produint nombrosos ferits dels quals, encara falten per determinar el grau de les lesions que els han sigut infringides, desconeixent igualment el lloc on han parat alguns d'ells.
Entre els ferits es troben:Brahim Sabbar, secretari general de l'Associació Sahrauís de Víctimes de Greus Violacions de drets Humans comeses per l'estat marroquí (ASVDH ), que presenta fortes contusions en el cap.
Naama Asfari, Copresident del Comité per al Respecte de les Llibertats i els Drets Humans en el Sàhara Occidental (CORELSO) i Observador Internacional en judicis contra defensors de drets humans, presenta ferides en el cap, cara i esquena.
Ahmet Sbai, secretari general del Comité per a la protecció de presos sahrauís.
Izana Ameidan, activista de drets humans i del grup dels 11, ha rebut diverses ferides en distintes parts del cos.Ahmet Hammia, defensor de drets humans, presenta ferides en l'esquena.Dagna El Musaui que ha perdut dos dents i presenta contusions en el cap i hematomes en altres parts del cos.Mariam Amgaizlat, presenta contusions fortes en els ulls i en la boca.Manna Hadi, Hayat Rgaibi i Dahba Ayach amb fortes contusions.
Els successos que han passat, posen de manifest que, darrere de la cimera Unió Europea-Marroc, baix la presidència d'Espanya, celebrada a Granada i davant de la debilitat de la postura de la Unió Europea i de la seua presidència, que no han volgut incloure en l'agenda les greus vulneracions de drets humans que comet el regne del Marroc des de 1975, contra la població autòctona sahrauí, han provocat la repressió cega contra la població civil i els defensors de drets humans, que exercint el dret reconegut en els acords patrocinats per la Minurso i en l'esperit que el poble sahrauí, que es troba separat, puguen mantindre contactes, ha exercit contra la comunitat internacional i contra els acords firmats una nova fase d'aniquilació de qualsevol resistència a l'annexió del territori.
Instem a la Unió Europea i a la seua Presidència, a Cristopher Ross (Enviat Especial de les nacions Unides per al procés de descolonització), a Espanya i a França, així com a Estats Units, tots ells garants de la legalitat internacional, perquè intervinguen de forma immediata, protegisquen als defensors de drets humans i a la població civil que estan sent atacats, així com als observadors internacionals que es troben en el territori, en témer que aquesta onada de repressió s'estenga per tot el territori ocupat del Sàhara Occidental.
Ens adherim als comunicats de condemna realitzats pels comités de defensa de drets humans, que realitzen el seu treball en els territoris ocupats, així com dels comunicats d'Institucions, Organismes i associacions que han denunciat aquests fets.”

Manifest Més que Música

2010-03-07T22:05:00.003+01:00

Ahir vaig recolzar amb la meua presència a la lectura del manifest les demandes de la Federació de Societats Musicals, justes demandes, fetes públiques i no reconegudes per la Conselleria de Cultura ni per la d’Educació, les dues que tenen responsabilitats al respecte.

La federació demana que signem el manifest Més que Música això ho podeu fer en la següent adreça electrònica: http://www.fsmcv.org/page.asp?op1=1&lg=_es&Id=7001

El manifest ho podeu llegir a continuació.

La MÚSICA, a la Comunitat Valenciana, és una expressió artística que va molt més enllà de ser una manifestació merament cultural i festiva. És, a més, la forma que té aquest poble de relacionar-se amb el seu entorn i amb els seus semblants, de formar-se i de créixer. El seu màxim exponent són les Societats Musicals, amb les seues escoles de música, bandes, orquestres, cors i grups instrumentals de tot tipus, entitats que han contribuït a conservar el nostre patrimoni cultural i musical i han articulat la nostra estructura territorial i social, enfortint la nostra identitat, per ser la música una de les arts més arrelades i un dels trets essencials de la idiosincràsia de la Comunitat Valenciana.

Més que Música. Les 525 Societats Musicals d'Alacant, Castelló i València, amb els seus més de 200.000 socis i 40.000 músics (el 50% nacional), estan representades des de fa més de 40 anys per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), i han creat un teixit associatiu, cultural i formatiu únic en el món.

Més que Música. Les Societats Musicals són, a la Comunitat Valenciana, un patrimoni cultural autòcton, forjat durant centenars d'anys, per al qual s'ha sol·licitat la declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC), i a la qual ja s'han adherit multitud de poblacions i associacions.

Més que Música. En la vessant pedagògica i didàctica, les nostres escoles de música amb els seus més de 60.000 alumnes proporcionen, a més de formació musical teòrico-pràctica, una educació integral per a la convivència i la participació social, i fomenten valors com el treball en equip, l'esforç col·lectiu, la tolerància, la solidaritat i la flexibilitat, elements importants a l'hora de formar part d'una agrupació artística i que són factors clau del desenvolupament individual i col·lectiu de les persones.

No obstant això, la Generalitat Valenciana, amb la seua inadequada política educativa i cultural, no dóna suport ni garanteix el desenvolupament del nostre moviment associatiu, no ofereix una resposta eficaç davant les necessitats plantejades pel col·lectiu en els últims anys i incompleix els acords signats, el que ha provocat la protesta de la FSMCV, de les Societats Musicals associades i de les seues escoles de música.

Aquest moviment social, que ha mantingut històricament acords amb governs de tots els signes, el que ha propiciat que tinguem un marc legal, la Llei Valenciana de la Música, aprovada per unanimitat de tots els grups polítics de les Corts Valencianes, corre, avui dia, el risc de desaparéixer. Un risc real atés que les dotacions dels programes autonòmics de finançament s'han reduït alarmantment en un 35%, en el pressupost de 2010, i suposen solament el 22% de les necessitats pressupostàries estimades per la FSMCV per al col·lectiu de les Societats Musicals.

PER AIXÒ, DEMANEM L'ADHESIÓ A AQUEST MANIFEST de totes les persones, entitats i col·lectius que conformen la nostra societat perquè insten a les institucions públiques que complisquen amb el disposat en la Llei Valenciana de la Música, amb els acords signats amb la FSMCV i amb l'adequada actualització dels programes institucionals que puguen garantir el futur d'un patrimoni que entenem com universal.

Més que Música.

“Quan els governs no protegeixen i desenvolupen la cultura dels seus propis pobles, perden la dignitat per a governar-los”

NOMÉS COMPROMÍS VOLEM QUE ELS ERO CONTINGUEN UNA CLÀUSULA SOCIAL QUE GARANTISCA LA RECOL•LOCACIÓ DELS ACOMIADATS.

2010-02-22T16:27:00.007+01:00

Les postures dels grups de Les Corts mai acabaran de sorprendre’m com ha passat en el plenari de la setmana anterior, quan vaig exposar la motivació de la Proposició No de Llei en la que demanàvem que tots els ERO “s’acompanyen d’un pla social que minimitze els efectes dels acomiadaments”, aquest pla contemplaria la recol·lecció del personal. Només va obtenir els quatre vots de Compromís.
No hi ha problema de competències, que és el que va argumentar el PP, ja que la Generalitat és l’autoritat que aprova els Expedients de Regulació d’Ocupació.
Tampoc podem assumir la postura del PSOE que, com sempre, nada entre dues aigües de manera que comparteix tot l’anàlisi de la situació, però no la solució, o siga que considera que cal criticar el PP però no buscar solucions, pareix que té por a decidir; mala cosa per a ser aspirant a governant.
Les xifres econòmiques del País Valencià, entre les quals destaquen les de l’atur, són les pitjors i més preocupants de tot l’estat i han evolucionat molt més malament que a les altres autonomies i per això cal fer polítiques econòmiques amb trellat, pensant en els ciutadans i pensant sempre en crear treball, benestar i riquesa.
Les dades no poden ser més clares: si atenem les dades sobre l’atur, si tenim en compte l’evolució de la taxa d’atur, expressada en percentatge sobre la població activa, l’any 2007 la taxa de l’estat era aproximadament la mateixa que la del País Valencià: 8,3 i 8.8, ( la comunitat és situava en una diferència només de 0,5 punts per damunt de l’estat); és a partir d’aquest moment quan entrem en un augment irrefrenable que ens duu a la situació actual en la que la taxa d’atur a nivell d’estat és del 18,8 % i la del País Valencià és del 22,6 %, quasi quatre punts per damunt.
Si comparem amb Castella la Manxa, que presentava en 2001 una taxa quasi idèntica a la del País Valencià ( 9,5 front al 9,4), vorem que avui, Castella la Manxa està en un índex d’atur del 19,2 més de 3 punts per baix de la nostra taxa actual.
Des del BLOC i Compromís mostrem la nostra preocupació per la greu crisi econòmica que afecta als ciutadans i ciutadanes del País Valencià. Una crisi que es tradueix en quasi mig milió de persones en l’atur i moltíssimes famílies amb tots els seus membres sense treball i que no para de créixer; en el mateix moment en que es rebutjava la nostra proposta, s'anunciava l'ERO de Marie Claire a Vilafranca, amb més de 200 llocs de treball perduts. Ens trobem davant un drama social i humà i la nostra responsabilitat com a polítics, com a representats triats democràticament pels ciutadans i ciutadanes és donar solucions a eixos problemes i nosaltres estem ací, a Les Corts, per a proposar solucions, que és el que fem. Pareix ser que no tots estem en aquesta línia.

Motivacions per a presentar-me com a candidat del Bloc, per Castelló, a la Coalició Compromis

2010-02-14T23:53:00.004+01:00

Aquesta és la meua carta de presentació per a demanar-vos el vostre aval, si sou membres del Consell Nacional, o el vostre recolzament personal, si no ho sou, per a poder presentar-me com a Candidat del Bloc, per la circumscripció de Castelló, a les properes eleccions autonòmiques.
Puc al·legar experiència: Regidor i Alcalde a Torreblanca, Diputat a la Diputació de Castelló i, en aquesta legislatura, Diputat a Les Corts Valencianes. A més, sempre m’he implicat en la gestió i direcció del partit, no només ho dic per que sóc, en aquest moment i per segon període, President Nacional del Bloc, sinó per què m’he implicat personalment en el creixement del Bloc a les comarques de Castelló; alguns col·lectius ho poden corroborar
Però el currículum no és res més que passat, i no vull que siga aquest el motiu per donar-me suport; preferisc que ho siga pel present (el que estic fent) i pel futur (el que farem tots els diputats i diputades de Coalició Compromís en Les Corts en la propera legislatura)
Aquesta legislatura ha estat molt important per al Bloc, hem retornat a Les Corts; allí som el grup més actiu en quant a propostes presentades, el tercer espai està representat activament, el cas Gürtel ha esclatat, i qui ha estat l’autèntica oposició sinó nosaltres? El meu cotxe ha arribat als 250.000 quilòmetres creuant el País de nord a sud, donant l’oportunitat de que els nostres regidors presumisquen de diputats. He intentat defendre els interessos del sector econòmic més abandonat pel PP i també pel PSOE, els nostres agricultors. Reiteradament el Conseller d’Educació, ha tingut que comparèixer davant les Corts a donar explicacions de les lamentables condicions en que està deixant l’educació pública valenciana. També, Morea i jo junt amb les diputades d'Iniciativa, hem donat resposta a les inquietuds culturals i hem presentat les propostes oportunes per atendre les necessitats manifestes de tot el sector, tant en la cultura pròpiament dita, com en la recuperació del patrimoni històric i cultural valencià. He sigut crític amb l’aplicació de la Llei de Dependència i l’oblit en que el Consell deixa les associacions sense ànim de lucre que treballen en l’atenció de les persones més necessitades de la nostra societat, he contactat amb les associacions que treballen per la igualtat i hem consensuat propostes. Respecte a les comarques del nord, a les que represente més directament, he intentat respondre a les seues necessitats i atendre totes les problemàtiques que he pogut localitzar o que els nostres regidors m’han presentat, a més he presentat propostes d’actuacions necessàries per la reactivació dels nostres sectors econòmics, com ho és el ceràmic.
Però queda el futur, i aquest passa per la consolidació de l’actual grup a Les Corts, la consolidació del Bloc i, conjuntament la de Compromís. Hem de fer estable aquest grup i conjuntament hem d’assolir la constitució d’eixe tercer espai, eixe Espai Valencià de Progrés, liderat pel Bloc, i això és el que ja estem fent i, després de les properes eleccions, acabarem de fer. Només amb tot el Bloc ho aconseguirem .
Queda amb vosaltres el compromís de seguir fent l’únic que sé fer, treballar, pel meu País, amb tots vosaltres, convençut de que ningú ho farà per nosaltres.
No vull dir res més; aquest és el meu pacte, el meu contracte social amb tots vosaltres, que concretarem encara més en el nostre programa electoral. Si coincidiu i creieu que puc representar-vos adequadament, doneu-me el vostre recolzament.

No em puc resignar a que la Presidenta de Les Corts pague l’edició d’un llibre secessionista i colpista amb el meus diners.

2010-02-07T10:54:00.004+01:00

No vull reprimir la meua indignació davant el fet de que la Presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, haja pagat l’edició d’un llibre escrit per Rafael Maluenda, diputat en totes i cadascuna de les set legislatures de les presents Corts.
D’entrada no puc acceptar que es publique amb diners de la institució, un llibre d’una persona que, no només forma part d’ella, sinó que, a més, es vicepresident de la Mesa de Les Corts, o siga que forma part de la presidència de l’òrgan que pren les decisions; això només es pot mirar com a normal des del punt de vista d’aquells que també consideren normal que el President de la Generalitat accepte els vestits com a regals de les empreses amb qui contracta el Consell, o que alguns diputats accepten com a presents cotxes de gama alta.
Però el meu sentiment d’indignació és encara més fort i profund pel fet de que s’està pagant amb diners meus, personals, ja que tots els diputats i diputades de Les Corts decidírem que no se’ns pujaren les nostres retribucions, per contribuir a l’estalvi en una etapa de crisi, però si els diners de Les Corts es gasten en pagar un llibre que, amb tota seguretat, ningú volia publicar, quins estalvi està fent La Presidenta de Les Corts? Cap, més bé esta malgastant els diners públics.
I si encara no és això prou, aquest llibre predica el secessionisme lingüístic; ara resulta que Jaume I va aprendre a parlar el valencià, després de la conquesta de València, els va aprendre dels anteriors habitants d’aquestes terres. De quines fonts històriques ha extret aquesta afirmació? I això ho paguen del pressupost que aprovem a Les Corts, el mateix pressupost que pague les despeses de funcionament de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la que reiterades vegades ha mantingut que el Valencià i el Català són la mateixa llengua, amb dues denominacions distintes, en consonància amb l’opinió de totes les universitats, no només de Catalunya sinó de tot el País Valencià. Font de Mora, ja va donar un cop d’estat lingüístic a l’entrar a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a interferir en el seu dictamen, ara la presidenta, Milagrosa Martínez, en patrocina un altre de cop d’estat lingüístic en el que Maluenda representa el mateix paper que Tejero en el 23-F, aquest ficava cara i ulls al anticonstitucionalisme, aquell a la divisió lingüística.
Per acabar, el que és més greu: ofereix una concatenació de fets que, segons ell presenta, condueixen inexorablement a l’Alzamiento Nacional; ho mostra d’una manera que no és més que una justificació del mateix. I això ho publica Les Corts, la primera institució democràtica del País Valencià.
És per tot això que li he fet tota una sèrie de preguntes a la Presidència de Les Corts, en les que li expose tot el que he resumit en aquest article. Vista la poca qualitat democràtica del comportament que habitualment té la presidenta, no confie en que em conteste, però ningú em privarà de presentar-les i de donar publicitat al fet, en compliment de l’obligació de l’oposició: actuar de control dels poders.

L’ OCURRÈNCIA GENIAL DE LA JUBILACIÓ ALS 67 ANYS ACCENTUARÀ ENCARA MÉS L’ATUR JUVENIL

2010-02-01T00:07:00.004+01:00

No es pot anar per la vida a colps d’efecte, simplement per demostrar durant la presidència espanyola de la UE que es fa alguna cosa, que és el que Zapatero ha fet, una vegada més, amb l’ocurrència genial, feta pública pel ministre de Treball, sobre el retard de la jubilació fins als 67 anys.

És clar que cal afrontar el complicat tema de l’envelliment de la població i dels efectes que tindrà sobre el Fons de Jubilacions de la Seguretat Social, però aquest tema requereix tota una sèrie de mesures globals, i no es pot avançar a colps d’ocurrències, com tantes vegades fa el govern de Zapatero, carregant-se a més les bases del Pacte de Toledo, al qual diuen ara que exposaran el projecte, però quan ja l’haurà aprovat primer el govern, que és una manera com a mínim estranya de pactar, i que sona més aviat a un “tràgala”. I, sobretot, em pregunte si qui ha tingut la gran idea d’ajornar dos anys la jubilació dels treballadors ha caigut en el compte que amb aquesta mesura està condemnant milers i milers de joves a restar encara més temps en l’atur, en uns moments en què justament els llocs de treball oberts als joves són tan escassos i tan precaris.
El govern espanyol sentia la necessitat de fer alguna cosa durant la presidència semestral de la Unió Europea, per tal de contrarestar la imatge que dóna el fet que el govern amb més atur de la Unió siga qui ara vol encapçalar la recuperació dels llocs de treball. Per això ha tingut aquesta “genialitat”, en relació a un tema sobre el qual tots els països membres estan debatent i analitzant els pros i els contres. Però ells, “echaos palante”, volen ser ara capdavanters en alguna cosa, ni que siga en una tema tan conflictiu i que reclama un debat seré i professional, ben lluny de les fugides endavant a què aquest govern ens té, per desgràcia, tan acostumats”.
La seua “reflexió” els ha portat a mirar què fan altres països, entre ells Alemanya, però es conformen en proposar una mesura mentre s’obliden de copiar, per exemple, el tractament que li donen a l’atur , o la capacitat de creació de treball, impulsant l’economia productiva i no mitjançant l’eterna especulació amb la que s’han fet i es fan les grans fortunes al nostres país. Encara és més sorprenent que no diguen res sobre la política de falses jubilacions anticipades que no han sigut més que una forma d’amagar que no eren una posada al mercat laboral de les places de treball resultant, sinó una supressió consentida i subvencionada d'aquests llocs de treball.

Menjadors escolars: nosaltres vam registrar les preguntes pertinents i ara el Síndic de Greuges obri una investigació pels impagaments.

2010-01-26T13:36:00.001+01:00

Ja vaig qualificar d’inadmissible el retard en el pagament de les ajudes corresponents als menjadors escolars, dels centres públics, per part de la Generalitat, cosa que ha motivat que els col·legis hagueren d’utilitzar les quotes que abonen els pares i els seus remanents propis per a fer front a aquestes despeses, de manera que els seus fons estan començant a escassejar, després de quatre mesos sense rebre les assignacions pertinents d’aquest servei.
Davant d’una situació com aquesta, en data 18 de gener vaig registrar unes preguntes parlamentàries, dirigides al Conseller d’Educació, demanant-li les raons d’aquest injustificable retard en els pagaments, les previsions que hi ha per a solucionar-ho d’una vegada i les solucions per a que, de cara al futur, no es torne a repetir.
Aquesta situació demostra, una vegada més, el desinterés cada vegada major cap a l’escola pública, que té el Conseller Font de Mora, qui enmig d’un caos de barracons i deficiències tècniques, les seues preocupacions continuen sent el que els alumnes vagen al centre amb uniforme -per a subvencionar els quals sí que hi ha diners-, mentre es tanquen aules rurals amb arguments mercantilistes, o es nega a cofinançar els ordinadors per a l’alumnat, amb suposades argumentacions sanitàries darrere de les quals hi ha l’enfrontament amb el govern central, pel seu color polític.
Si no és així, com ha pogut passar açò, si hi havia un programa pressupostari, creat al respecte, que contenia les despeses previstes per al passat 2009?
El Conseller es dedica a ofegar econòmicament els col·legis, tal com va pretendre fer en el seu dia amb les universitats, per veure si els fa més dòcils i disposats a acceptar les seues ordres, i a no plantar-li cara com van fer el curs passat amb Educació per la Ciutadania en anglés; i d’això se li diu venjança, no administració.
Aquesta situació ha mogut el propi Síndic de Greuges, José Cholbi, a obrir una queixa d’ofici per a investigar les causes per les quals la Conselleria d’Educació no ha pagat les ajudes de menjador de tot el primer quadrimestre del curs escolar i li ha recordat a Font de Mora la importància d’aquests serveis complementaris.

El Bloc lamenta la decisió del Ministeri d'excloure les universitats valencianes del CEI 2009 i manifesta el seu ple suport al treball realitzat.

2010-01-13T13:27:00.005+01:00

EL Ministeri d'Educació i Ciència va resoldre, en data 26 de novembre, el concurs per a la designació dels Campus d'Excel·lència Internacional (CEI) i entre les 18 propostes finalistes va triar com a universitats qualificades per a competir a nivell internacional a tres de Madrid: la Universitat Autònoma (UAM), la candidatura conjunta de la Universitat Complutense i la Politècnica de Madrid, i la Universitat Carles III, a més de dues de Barcelona: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya. El conjunt de finançament d'aquestes universitats ascendeix a un total de 73 milions d'euros sobre el total de 150 milions d'euros amb què compta el programa.

En el segon Grup del CEI regional s'han inclòs les universitats de Còrdova, de Cantàbria, d'Oviedo i de Santiago de Compostel·la.

La candidatura conjunta de la Universitat de València-EG (UV-EG) i la Universitat Politècnica de València (UPV), ha entrat en el tercer apartat, nomenat Projecte Prometedor. Aquest premi menor consisteix en un crèdit de huit milions a tornar en 15 anys per al finançament del Projecte “Naunova, ciència per a la salut i la sostenibilitat/ Ciutat de la Innovació'. També figuren en el Projecte Prometedor les universitats Rovira i Virgili de Tarragona, la Ramon Llull, la Pompeu Fabra, la Universitat de Deusto, la de Granada i la de Sevilla.

Considerem que la decisió del Ministeri d'Educació i Ciència no respon a dades objectives, cosa que es veu si es té en compte el nivell acadèmic i científic de les universitats valencianes, així com les publicacions científiques, patents, transferències de coneixement o nombre d'investigadors entre altres. Aquest nivell és perfectament constatable i reconegut en àmbits internacionals i per tant, les universitats valencianes, són plenament mereixedores, amb dades objectives a la mà, de la qualificació de campus d'excel·lència.

Cal ressaltar que les universitats Valencianes acudien a la convocatòria amb una candidatura conjunta, d'acord amb les indicacions del Sr. Ministre D. Angel Gabilondo i que després de la seua exclusió del Campus d’Excel·lència, des de diversos àmbits acadèmics, s'ha assenyalat que en la decisió del Ministeri ha pesat mes la influència territorial, i la imatge que es projecta és que els pols d'excel·lència universitària es troben en Madrid i Barcelona.

La no inclusió en el primer rànquing de Campus d'Excel·lència de la proposta de les universitats valencianes UE-EG i UPV, en suposa una injusta discriminació que perjudica la imatge d'excel·lència que les nostres universitats públiques.

I és per això que en desembre vaig presentar una Proposició no de Llei, que no es va tractar en el període de sessions i que ara he tornat a presentar demanant que aproven el següent:

1. Les Corts Valencianes lamenten la decisió del Ministeri d'Educació i Ciència d'excloure la candidatura conjunta de les universitats valencianes en el CEI 2009 i considera que no han sigut tingudes en compte dades objectives en la seua decisió
2. Les Corts Valencianes manifesten el seu ple suport al treball de candidatura conjunta realitzada per les universitats valencianes i insten la Conselleria d'Educació i Ciència a realitzar les gestions oportunes davant del Ministeri d'Educació i Ciència perquè siga inclosa la candidatura conjunta de la UV-EG i UPV en el Campus d'Excel·lència (CEI) en l'actual edició.

Esperem obtenir la unanimitat de tots els diputats i diputades de la Comissió de Cultura i Educació, on es tractarà, encara que no sabem quan.

Aminatu Haidar, amb la seua vaga de fam, posa d’actualitat la greu situació dels sahrauís que viuen als territoris ocupats del Sàhara.

2009-12-13T23:11:00.003+01:00

El 19 de juny de 2008, al Palais Bourbon, seu de l’Assemblea Nacional francesa, en París, vaig assistir com invitat a la Conference Parlamantaire Européenne, on vàrem debatre la situació del Sàhara, com estan vivint als campaments i, sobretot, la persecució que estan patint dins del que s’anomenen, els territoris ocupats, o siga l’antic Sàhara espanyol.
Aminatu, allí , va denunciar la repressió a que estan sotmesos els sahrauís que viuen als territoris ocupats pel Marroc, detencions sense judici i desaparicions que, de vegades, acaben amb la mort, freqüentment després de la tortura i de les violacions, a les quals, ella mateixa, va ser sotmesa.
En aquell moment més de quaranta estudiants havien sigut expulsats de la universitat i 22 més estaven empresonats, molts d’ells a l’anomenada “Presó Negra” d’El Aaioun, lloc construït pels espanyols als anys 50 i que al ser ocupat el Sàhara pels marroquins, ha estat convertit en un infern on els presos polítics són torturats i, moltes vegades, condemnats a morir lentament.
Aminatu va denunciar que la política de la Unió Europea distava molt de coincidir amb la que el poble sahrauí demanava, ja que afavorien Marroc amb els acord de pesca i no es tenia en compte com aquest país es saltava la directiva europea sobre els drets humans, inclús no havia permès que comissionats internacionals visitaren els territoris ocupats.
L’organitzador de la conferència,el diputat Jean-Paul Lecoq, volia que es parlara de la situació del Sàhara ja que d’ella “no és parla massa a França”, tampoc es parla dins de l’Estat Espanyol, ja que és una situació incòmoda; vàrem abandonar els sahrauís a les mans del Marroc, l’ONU els va reconèixer el dret a l’autodeterminació, però aquest dret no entra en els que reconeix el govern espanyol, no ho ha reconegut a Kosovo, i no per postures de política internacional, sinó per qüestions internes, i tampoc acaba de reconèixer el del poble sahrauí. Com pot reconèixer el dret a l’autodeterminació del sahrauís o dels kosovars i no reconèixer el dels bascos, catalans o valencians?
Com Lecoq va dir “la problemàtica de l’autodeterminació del poble sahrauí ja podria estar solucionada des de fa molt de temps, però des de la invasió marroquina, l’ocupant ha elegit la força i l’obstinació sense escoltar els sahrauís” i els governs europeus posen en la balança, per un costat al Marroc i per l’altre al Sàhara; i decideixen en funció de qui pesa més en el context internacional, sense tindre en compte la justícia ni els drets dels pobles. Ara Aminatu fa parlar del Sàhara i dels sahrauís, fa palesa la repressió del Marroc i la indiferència de tots els altres governs europeus. El major problema és que Aminetu muira.
Nosaltres, la gent del Bloc, reconeixem el dret a l’autodeterminació dels pobles i per això exigim claredat en les accions del govern espanyol, recordem que el Front Polisario va decidir abandonar les armes unilateralment, la possible mort d’Aminatu, amb tota seguretat faria parlar a les persones de la situació del Sàhara, la pregunta és si també faria parlar les armes.

La FSMCV estima que el projecte de pressupost per al 2010 del Consell només cobreix el 22% de les necessitats les societats musicals

2009-11-27T21:41:00.002+01:00

Per la seua importància inserte en el blog aquest article de la Federació de Societats Musicals per tal de deixar ben clar quin és el tracte que les nostres bandes, reben de la Consellera de Cultura. Les bandes de música són el referent cultural més antic del País Valencià, a tots els pobles trobem referències d’elles, pràcticament abans de que s’acceptara el concepte d’Associació Cultural. És per això que, com a portaveu de Cultura del grup de Les Corts, he assumit com a pròpies totes i cadascuna de les esmenes que ells han proposat i les defendré en Comissió i Plenari, si el PP no les inclou al Pressupost. Ho faig per convenciment, reconeixent la tasca de formació musical de les seues escoles; la tasca social que duen a terme, més important quan la població més menuda és; la capacitat de portar la música a cada racó del País; la presència en la festa i la importància cultural del seu treball. Des del Bloc, com a nacionalistes, no podem fer altra cosa que donar-los el nostre recolzament més rotunde i més sincer.

València, 26 de novembre del 2009.La diferència entre el projecte de pressupost i les propostes d'esmenes presentades per la FSMCV es xifra en més de 12 milions d'euros. A més, els comptes no arrepleguen els compromisos adquirits, davant de la Federació i en les Corts, per la consellera de Cultura. La FSMCV ha dirigit al Grup parlamentari Popular diverses propostes d'esmenes al projecte de pressupost de la Generalitat Valenciana per al 2010 per valor de quasi 16 milions d'euros. El projecte de pressupost per a aqueixes mateixes partides suposa uns 3,5 milions d'euros, és a dir, a penes un 22,41% de la quantitat que la FSMCV estima necessària per a cobrir les necessitats les societats musicals de la Comunitat Valenciana i que respectaria els compromisos adquirits pel Consell. La consellera de Cultura, Trini Miró, es va comprometre amb la FSMCV i el 28 d'octubre del 2009 en les Corts Valencianes –A preguntes del diputat del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) Josep Mª Pañella– A actualitzar a l'alça els diferents acords i convenis amb la Federació, així com a servir d'interlocutora amb altres conselleries per a aclarir qui ha d'assumir diversos acords que, en aquests moments, no assumeix cap d'elles.

La FSMCV posa en relleu en les seues propostes d'esmenes que el projecte de pressupost no sols continua sense respectar acords ja firmats, sinó que inclou notables retalls respecte a les partides de pressupostos anteriors.

Ajudes a les escoles de música En el projecte de pressupost de 2010, les ajudes a les escoles de música pateixen una important reducció i passen de 4.465.000 euros, en 2009, a 2.914.600 euros, és a dir, un descens de quasi el 35% respecte a l'exercici anterior. L'escrit remés al Grup parlamentari Popular adverteix que la quantitat assignada és a «totes llums insuficient» per a la supervivència de les escoles i donarà com resultat la desaparició de les mateixes –tal com estan considerades actualment– En el termini de dos anys si no s'amplien les ajudes. La Federació considera que és necessari que aquesta partida garantisca la sostenibilitat de totes les escoles de música pertanyents a les 524 societats musicals de la Comunitat Valenciana, per la qual cosa en 2010 s'haurien de destinar 10.800.000 euros (aproximadament el 50% del que es destina a aquest mateix concepte en altres comunitats autònomes veïnes). A més, la FSMCV proposa també crear una partida dotada amb 1.080.000 euros per a ajudes a les escoles d'educands, en compliment del punt 7 de l'acord marc entre la Generalitat Valenciana i la FSMCV. Conveni de funcionament de la FSMCV El conveni de funcionament que la FSMCV té firmat amb l'Institut Valencià de la Música (IVM) passa de 307.845 euros, en 2009, a 222.330 euros per al 2010 (–27,78%). L'execució de la subvenció en 2008 ja va patir una minoració del –20%. La FSMCV proposa que s'actualitze aquesta partida pressupostària, des del seu naixement en l'exercici 2000, d'acord al IPC. La quantitat resultant per a l'exercici 2010 seria de 393.662,94 euros. Conveni de concerts d'intercanvi entre societats musicals El conveni de concerts d'intercanvis comptava en 2009 amb 391.230 euros. Per al 2010 s'assignen 282.560 euros (–27,78%). L'execució de la subvenció en 2008 ja va ser reduïda un 20%. La FSMCV proposa l'adequació d'aquesta partida pressupostària als costos reals actuals derivats de la realització de dos concerts per cada una de les agrupacions artístiques de societats musicals que intervenen en la campanya. D'aquesta manera, l'import per a l'exercici 2010 seria de 1.125.000 euros. Ajudes a l'adquisició d'instruments L'IVM ha contemplat, des de l'exercici 2006, una dotació per a ajudes a l'adquisició d'instruments. Aquesta partida es veu notablement minvat any rere any. En 2006 es van assignar 200.000 euros que han quedat en 109.510 per al 2010, la qual cosa suposa un retall del 45%. L'esmena que proposa la Federació és l'actualització de la partida pressupostària d'acord a l'import total de les sol·licituds presentades al programa d'ajudes amb una cobertura del 50%. En 2009 van ser 1.500.000 euros, amb la qual cosa la quantitat per a l'exercici 2010 seria de 750.000 euros. A més de totes aquestes partides, l'acord marc de col·laboració entre la Generalitat Valenciana i la FSMCV, firmat en 2005, segueix sense complir-se en els punts següents: la creació de la I Plataforma Tecnològica per a la FSMCV, valorada en 101.900 euros; el programa autonòmic d'ajudes a la construcció i remodelació de les seus socials de les societats musicals, valorat en 1.500.000 euros; i la cessió d'una seu per a la ubicació definitiva de la FSMCV.

PER ALS CIUTADANS, EL VALOR AFEGIT DE LES CAIXES ÉS QUE GENEREN UNA SENSACIÓ DE PROXIMITAT I FIDELITAT A UN TERRITORI

2009-11-15T19:43:00.002+01:00

El president de la Comissió Nacional de la Competència, Luís Bereguer, pareix oblidar que vivim en l'estat de les autonomies amb les seues declaracions en les quals aquest es declara contrari a la fusió entre caixes d’una mateixa autonomia i partidari de les fusions interautonòmiques d’aquestes entitats. El senyor Berenguer és molt lliure, com a persona, de pensar el que vulga d’aquest tema i de qualsevol altre, però el president d’una comissió encarregada de vetllar perquè no es vulneren els drets dels ciutadans amb mesures d’oligopoli no hauria de pronunciar-se com a tal sobre un tema que en cap cas afectaria la lliure competència entre bancs i caixes. En aquest sentit, seria bo que recordara que l’estat espanyol no té una articulació unitària, afortunadament, com la que havia tingut en altres etapes anteriors, sinó autonòmica, i per tant és, com a mínim igual de lògic, que alguns defensem que el marc de les fusions de les caixes, si s’han de donar, siga l’autonòmic i no l’estatal.
Cal valorar bé les raons en favor i en contra de la fusió entre Bancaixa, la CAM i Caixa Ontinyent però des del BLOC, com a nacionalistes valencians, ens oposem per complet a que alguna d’elles siga absorbida, per més fusió que li diguen, per caixes externes al País Valencià, ni per Caja Madrid ni per cap altra. En aquest sentit hem exigit repetidament al Consell del PP plenes garanties de que no admetrà fusions extravalencianes de les caixes del nostre país, tal com està fent Catalunya, on les fusions que es preparen seran entre caixes catalanes, sense permetre que les decisions sobre les inversions es prenguen des de fora del seu territori. És per això que pensem que declaracions com les del senyor Berenguer són extemporànies, i impròpies del president d’una comissió que, justament perquè s’ocupa de la competència, hauria de saber quines són les seues “competències” i quines no.

LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ NO PENSA COMPLIR LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL SOBRE LA HOMOLOGACIÓ DELS TÍTOLS DE FILOLOGIA CATALANA

2009-11-12T18:32:00.004+01:00

La compareixença realitzada avui, davant de la Comissió de Política Lingüística de Les Corts, per la Secretària Autonòmica d’Educació, Conxa Gómez, ha deixat ben clar que la Conselleria no pensa complir el que diu la sentència del Tribunal Constitucional ni les del Suprem ni tampoc les del TSJ.
No contents amb això el PP ens ha acusat als demés de tractar les sentències segons el nostre interès, quan ells en tenen 25 sobre aquest tema i les incompleixen totes.
He renunciat a fer una intervenció política en defensa de la nostra llengua i simplement he argumentat amb passatges de les diferents sentències que us resumisc:
Le sentències entren de ple en el tema de la unitat de la llengua dient que l’Estatut d’Autonomia no resol la possible diferència entre el valencià i el català per la qual cosa s’ha de remetre a l’àmbit científic i expliquen que els recurrents han aportat “dades suficients que revelen que eixa unitat lingüística té un importantíssim reconeixement en el camp científic” i que l’Administració no ha ofert dades “que exterioritzen l’existència de corrents doctrinals de similar magnitud que representen opinions discrepants”.
A més cita, com a proves, la definició del Diccionari de la Real Academia de la Lengua Española, la legislació estatal, els estatuts de diverses universitats i el dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de 9 de febrer de 2005, en el que es reconeix que la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és la que compartim amb les Comunitats autònomes de Catalunya,Illes Balears i el Principat d’Andorra i que les diferents parles de les mateixes “constitueixen un mateix sistema lingüístic”.
També he argumentat que la generalitat era la que havia d’aportar les proves de que les diferències existents en les diferents parles justificaven el no reconeixement de la titulació de Filologia Catalana, cosa que no ha fet.
Per acabar diuen també que “ no existeix raó jurídica que permeta sostenir que la titulació de la llicenciatura de Filologia Catalana no constituïsca titulació suficient...” i que “ si el títol de Llicenciat en Filologia Valenciana és homologat o equivalent al de Llicenciat en Filologia Catalana, és obvi que, a quants aspirants estiguen en possessió d’una o altra titulació, se’ls haurà de dispensar idèntic tracte”.
Les sentències són prou clares per a tot el món excepte per al PP, i només insisteixen en que compleix l’Estatut d’Autonomia i la legislació valenciana. He recordat allò que va dir el Director General de Personal, David Barelles: “la convocatòria d’oposicions a docents d’aquest any s’ajusta perfectament a la legalitat, ja que compta amb l’informe jurídic de l’Advocacia de la Generalitat” i que “les sentències es refereixen sempre a convocatòries passades” .

Jo no sóc advocat, però crec que això és prevaricació.

BLOC D’HONOR PER A MIQUEL GRAU EN EL DARRER DIUMENGE D’OCTUBRE. (Discurs pronunciat a El Puig el 25/10/09)

2009-10-26T18:17:00.002+01:00

Companys i companyes, avui, en aquesta festa tradicional del nacionalisme valencià, oferim a Miquel Grau, el BLOC d’Honor.
Els qui fa 30 anys mataren a Miquel Grau, avui continuen insultant, continuen agredint, continuen fent tot el possible perquè la societat valenciana no siga una societat lliure, democràtica i valenciana.
Els qui s’oposaren a aquell clam popular de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia!” són els qui ens feren un estatut de vergonya i l’han reformat en un estatut encara més de vergonya.
I tan perillosos són els qui agredixen com els qui miren cap a un altre costat, com si no passara res i diuen que la violència feixista és un símptoma de normalitat democràtica.
I no és així. No és normalitat democràtica que el País Valencià siga un reducte de feixistes i neonazis. No és normal que el delegat del govern estiga de braços creuats, sense detindre ni perseguir als violents i, a més, autoritzant-los manifestacions. No és normalitat democràtica.
La normalitat és la gent valenta del BLOC, que creu en esta terra i en les seues gents, que defensa la nostra identitat valenciana. La normalitat democràtica són els joves valents del BLOC, que demostren ser més demòcrates que ningú i assistixen a actes on són insultats i agredits i ells responen de manera pacífica i civilitzada. Prenga bona nota, senyor Peralta, que els qui saben de normalitat democràtica són els agredits, amb els qui vosté no vol parlar de res.
N’estic orgullòs d’haver fet cas als joves que es posaren en contacte amb mi per tal que els acompanyara a la marxa cívica del 9 d’Octubre, ja temien el que anava a passar i van pensar que la presència dels dos dipùtats del BLOC seria un fre; fre que no va actuar, ni vosaltres ni els diputats, representant del poble valencià van ser un fre per als violents, per als feixistes, per als que atempten contra la llibertat, i contra la democràcia; no va ser un fre per aquells que celebren el 9 d’octubre posant bombes a la seu del BLOC. Posar bombes, amenaçar, agredir a aquells que no pensem igual, insultar i amenaçar públicament els diputats, té un nom, al País Basc li diuen terrorisme. Però es veu que, per al PSOE, la definició de terrorisme està en funció de les ideologies d’on prové i sobretot de les d’aquells que ho pateixen.
També ha de prendre bona nota el president de la Generalitat, eixe president que s’ha fet famós en mitja Europa pels seus negocis i que no ha fet cas a la petició formal que férem perquè l’Alta Distinció de la Generalitat se li concedira a Miquel Grau, perquè han passat molts anys i és de justícia reconéixer a un jove entusiasta alacantí que exercia el seu dret a expressar-se i a demanar un País Valencià millor. El resultat, tots i totes el sabem i jo ara pregunte, a l’igual que fa Al Tall en la seua cançó: “Per guanyar la llibertat, quants germans tenen de caure?”. Espere que el senyor Peralta es pose prompte a treballar i no permeta que arribem a tindre una altra víctima mortal en les files del valencianisme progressista, d’unió i de construcció nacional.
Com Camps no té vergonya ni memòria, el BLOC va decidir posar-se en marxa per reconéixer a Miquel Grau i hui, volem entregar el BLOC D’HONOR a títol pòstum a eixe jove alacantí que sempre estarà en la memòria del nacionalisme valencià.
Miquel Grau Gómez (Alacant, 1957 - 16 d'octubre de 1977). Jove alacantí mort el 1977 com a resultat de la ferida d’una rajola que li va ser llançat mentre participava en l'enganxada de cartells per a la Diada del País Valencià d'aquell any. El seu homicidi ha esdevingut un referent històric del valencianisme en la transició democràtica.
La nit del 6 d'octubre de 1977, Miquel Grau es trobava, juntament amb Mari Llum Quiñonero Hernández (del Moviment Comunista del País Valencià), Juan Ángel Torregrosa i Xavier Álvarez Landete enganxant cartells de la Diada del País Valencià a la plaça dels Cavalls (plaza de los Luceros) quan algú els hi va llançar dues poalades d'aigua, un test i finalment un maó que li va pegar al cap. Fou traslladat, per un particular, a la Casa de Socors i d'ahí a la Residència Sanitària de la Seguretat Social on va ingressar en estat comatós. Els seus companys declararen els fets davant la policia en presència del senador José Vicente Beviá Pastor. El dia 9 d'octubre, durant la Diada, entre 4.000 i 5.000 persones es manifestaren a l'Esplanada d'Alacant per a protestar pel fet. Malgrat les operacions mèdiques i la transfusió de sang, els efectes del cop vas ser fatals i vam perdre Miquel Grau, vam perdre un lluitador per la democràcia.
Quan no eren passats dos anys de la mort de Franco, la policia va fer un treball professional de cerca i el dia 11 d'aquell més fou detingut i acusat del fet Miguel Ángel Panadero Sandoval, de 19 anys, fill dels propietaris d'una gasolinera i proper a l'ultradretana Fuerza Nueva, que es va confessar culpable. Argumentava que no suportava els cartells a la façana de l'edifici. El dia 12 de maig de 1978 es va celebrar el judici, estant encomanada l'acusació particular a Juan María Bandrés, conegut advocat i polític basc. Panadero Sandoval, tot i que va ser condemnat per homicidi a 12 anys i un dia de presó i a pagar diverses indemnitzacions, va sortir en llibertat el 1982.
Jove senzill i de caràcter marcadament dolç i afable, en Miquel Grau ha esdevingut un símbol de la lluita i la reivindicació valencianista en la transició a la democràcia. Tanmateix, l'èpica del moment històric ha ignorat el seu personal vessant humà. D'altra banda, com a resultat d'una tendència simplificadora, algunes de les dades encara sovint publicades no son històricament correctes, com ara la seua miltància en un determinat partit polític. El grup Al Tall composà en honor seu A Miquel Grau.
Miquel Grau va morir víctima de la violència feixista, fou víctima d’un acte terrorista per defensar la identitat valenciana, per fer publicitat del Dia Nacional Valencià (9 d’Octubre) i per defensar un estatut d’autonomia digne per a la nostra terra i per enganxar cartells que reclamaven el que demanava en eixe moment la pràctica totalitat de la societat valenciana: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia!.
A més a més, i atés a la Llei de la Memòria Històrica, En Miquel Grau i Gómez és la darrera víctima oficial de la transició democràtica a l’estat espanyol, una víctima oblidada pels primers governs autonòmics i per això, és l’hora que se li atorgue l’Alta Distinció de la Generalitat per defensar els valors democràtics i la identitat valenciana a títol pòstum a Miquel Grau.

ELS “POLOLOS” DEL DAVID

2009-10-24T21:48:00.002+02:00

En el passat plenari li vaig fer una pregunta, a la Consellera de Cultura, al respecte de la suspensió de l’òpera de Ruperto Chapí, Roger de Flor, que s’havia programat per als actes del 9 d’octubre i dins de la celebració del Centenari de la mort del compositor valencià Ruperto Chapí. Aquesta òpera s’havia de fer al Palau de la Música i en la programació va participar el Institut Valencià de la Música.
Quan se n’adonen de que parla de Catalunya, del poble català i dels catalans, proposen, canviar les referències al poble català per Aragó i Valencia, cosa que fa que els descendents del compositor avancen que duran endavant accions judicials si es fan aquests canvis en l’obra.
L’obra acabà suspenent-se.
L’única contestació que vaig tenir és la de que no és responsabilitat de la Consellera.

Com que no? Si en la programació col·labora l’Institut Valencià de la Música, que depèn directament de la Conselleria. O no subvenciona la mateixa conselleria les activitat del Palau?
Una vegada més hem fet el ridícul, més encara si atenem a les explicacions donades de per què s’intenta canviar el libreto:
· Volien fer-li un regal a València (!!!???)
· Que saliera el nombre de València me parecia muy bonito (és veu que la frase preferida de Camps ha fet escola)
· L’òpera era de Chapí, ocorria en la Corona d’Aragó i s’interpretava el dia de València. (!!!???)
· Per a evitar crispació. (De qui? Per quin motiu hi havia crispació?)
Tampoc ens va aclarir qui ha estat el responsable d’aquesta malifeta.
· Mayren Beneyto havia dit que havia estat l’orquestra de València però aquests van contestar que no en tenen res a vore.
· És el director de l’obra qui assumeix la responsabilitat, però inicialment havia dit que era per “ordres de dalt”. Igual que li han fet pagar els vestits a Ricardo Costa, ara deixen que siga el director qui carregue amb la responsabilitat. Com per a tindre’ls per amics.
Vaig començar la meua intervenció preguntant-li a la Consellera quan s’havia assabentat de que Roger de Flor no era valencià? I si sabia les barbaritats que havien dit? Una Conslelra hauria de pronunciar-se davant la falta de rigor històric d'allò que intentaven, que provenint, encara que siga indirectament, de la seua Conselleria (de Cultura!) és molt més que greu.
Vaig preguntar si sabia que l’obra ens situava a les darreries del segle XIII i inici del XIV, moment en que el Regne de València estava en procés de repoblació i d’organització i, en aquell moment, res més lluny de la voluntat del nostre rei, fer una campanya d’expansió, quan no teníem prou gent ni per poblar les noves terres.
El govern valencià, junt amb l'alcaldessa de València, ha desenterrat la censura i aquesta situació era com si exposaven el David de Miquel Àngel i li posaven uns “pololos”. Seria el mateix que han fet, tapar allò que els genera rebuig.
Populisme, prepotència i ignorància és el que ha demostrat la Consellera per haver callat, recordem que el Palau de la Música és un organisme que es manté amb fons econòmics de la Generalitat.

EL BLOC HA DIT SÍ A LA REGULACIÓ DEL PARANY.

2009-10-17T18:50:00.003+02:00

En el Plenari d'aquesta setmana vam debatre la modificació de la llei de caça valenciana per tal de que es puga permetre la regulació de la caça del parany.
No ha sigut una decisió fàcil, ja que, en el BLOC, es dona al mateix temps una ideologia ecologista i, com a nacionalistes, una preocupació per la conservació dels nostres costums tradicionals. Ho vam debatre a l’executiva, vam replegar informació d’uns i altres i al final vam decidir dir sí, reflexivament, i aquest és el nostre raonament:
El parany és una tècnica de caça tradicional, molt extesa en diverses comarques del País Valencià, principalment en les terres del nord, i que, a data d’avui, és considerada il·legal per contradir els articles 8 i 9 de la Directiva 79/409/CEE del Consejo, de 2 de abril de 1979.
Sabem que algunes de les persones que utilitzen el parany com a tècnica de caça, han introduït modificacions, que poden constituir un perill, per a la conservació d’algunes espècies d’aus, cosa que no passava amb la tècnica tradicional, però la situació actual del parany és la pitjor, ja que la consideració de total il·legalitat, d’aquesta tècnica de caça tant extesa socialment, ha igualat a aquells que són defensors del sistema tradicional, amb els que fan pràctiques abusives: tots actuen en la mateixa il·legalitat. Avui es dona la circumstància de que persones molt majors, en alguns casos de més de 80 anys, paranyers de tota la vida, de sobte s’han convertit pràcticament en delinqüents per fer allò que han fet sempre.
Però, a més, no ha sigut efectiva, ja que la prohibició total d’una pràctica tant arrelada, no és possible. Per aconseguir fer desaparèixer el parany, faria falta una bona quantitat d’efectius policials, i una fermesa intransigent, que originaria descontent i també enfrontaments,
El BLOC, pretén dur a terme una política que no siga sectària, sinó que evite la confrontació, i això només es pot fer escoltant les dues parts en litigi, els paranyers i els ecologistes. El fruit d’aquest sistema de reconeixement de les opinions i dels valors de tots, l’anomenem política de Baix cap a Dalt i és una política realista.
L’actual situació, com ja hem dit, és la pitjor que hi pot haver, la prohibició total ha produït la desregulació i la permissivitat total. Davant d’aquest fet ens hem pronunciat a favor de la regulació, una regulació que haurà de marcar la quantitat de paranys, de captures i tot allò necessari per fer compatible la caça amb la conservació de les aus, afondant en la idea de la sostenibilitat, marcant els límits; aquesta regulació s’haurà de desenvolupar amb posterioritat i ja vorem si li donem conformitat o no.
Però compte, el PP ha tingut la iniciativa, però ara tindrà també la responsabilitat de que la modificació de la llei siga efectiva. Ho dic perquè en aquest intent es vol donar solució, mitjançant l’aprovació d’una llei autonòmica, a una sentència basada en la interpretació d'una directiva europea i, si no es canvia la interpretació del que és una modalitat de caça selectiva, la solució no serà acceptada. No sols això sinó que impossibilitarà, en el futur el reconeixement del parany com a modalitat de caça permesa.
En els seu moment els eurodiputats espanyols no van fer la feina; la directiva d’aus és anterior a l’entrada de l’Estat a la CEE, però aquells que van programar l’entrada, no van tenir en compte que calia fer la transposició d’aquesta directiva i adaptar-la a les nostres peculiaritats, una vegada més, els eurodiputats valencians del PSOE i del PP, no van ser capaços de manifestar que hi ha un sistema de caça propi de les comarques valencianes. Per al valencians ens va valer tant tindre diputat valencians, com si haguessen sigut aragonesos, asturians o manxegos, en aquest cas, per a res. Ara, el PP, tindrà que demostrar que la presentació d’aquesta modificació de la llei de caça, no és simplement un treball d’enginyeria electoral, una manera més de posar en marxa la maquinària de fer vots. Si no posa a trebalalr els seus diputats, sinó aconsegueix que es canvien els criteris i la manera d’interpretar la directiva europea, ens quedarem com estàvem, o pitjor, perquè haurem cremat inútilment una etapa que impedirà tornar a emprendre el tema amb garanties. Avui ja s’ha obert una investigació sobre la modificació que s’acaba d’aprovar a Les Corts, esperem que tinguen la oportunitat de defendre-la. El Bloc ha donat la oportunitat amb el vot favorable, però el PP i el PSOE, portaran la gran responsabilitat , no només cal votar, sinó també convèncer prèviament. Si no fan els deures ben fets, hauran acabat amb les possibilitats de reconeixement i regulació del parany.

9 d’Octubre: Fent País sense corretges

2009-10-12T21:47:00.003+02:00

Aquest és l'article que hauria publicat el 9 d'octubre sinó haguessen passats els fets relatats en l'article anterior,

El Dia Nacional del País Valencià és un dia de festa però també de reflexió per als nacionalistes, per als polítics que sí creiem en la nostra terra i treballem, dia a dia, pel seu bé, pel bé i pel benestar dels ciutadans i ciutadanes que l’habiten, sense cap distinció. Enguany, però, és un 9 ‘Octubre trist, un dia en què vorem com molts alts dirigents del PP fan gala d’un valencianisme inexistent per a ells i que sols l’empren com a reclam electoral, ni més ni menys.

Ens trobem en una situació preocupant, on les corretges de la corrupció (gürtel en alemany), han lligat de peus i mans al govern de la Generalitat Valenciana i on també, les corretges de la manca absoluta de respecte a les Corts i a l’oposició, impedeixen que el BLOC i la resta de forces polítiques puguen saber tota la veritat i puguen exercir el seu treball parlamentari amb total normalitat.

És preocupant vore com els qui ens governen s’han enriquit i han rebut regals i prebendes mentre el País Valencià és una màquina de creació de desocupats, de tancament d’empreses i de pèrdues de llocs de treball. Sense futur, sense diners, sense inversió, sense polítiques serioses de creació activa de llocs de treball no podem construir un país. I tal volta és això el que vol PP –i també PSOE-, no volen que els valencians i valencianes fem país, que no és altra cosa que el que estat històricament, des d’eixa data del 9 d’Octubre de 1238.

El 9 d’Octubre, front a l’hipocresia, front a les mentides, front als fariseus d’un pseudovalencianisme capitolí, estem els polítics i els militants del BLOC. Nosaltres som la veu de la consciència, som la veu del país creat per Jaume I, som els qui mantenim viva la flama d’un sentiment de poble, orgullosos del nostre passat, lluitadors en el presents i convençuts de que ser valencià siga una realitat en un fosc i incert futur o la globalització sembla que vol fer desaparéixer a les nacionalitats menudes que no hi juguen amb les normes dels grans.

El BLOC és eixa proposta de ser la casa gran del valencianisme, un valencianisme modern de nord a sud, d’est a oest del País Valencià on defensem en clau valenciana la nostra economia, la nostra democràcia, el nostre autogovern, agricultura, joventut, dependents, majors, xiquets, ensenyament, llengua, drets socials, diversitat sexual, cultura, música, tradicions, medi ambient… I ho defensem perquè ho sabem nostre, perquè ho volem nostre i perquè és nostre i som conscients que sols nosaltres podem defensar casa nostra i no ho farà ningú de fora ni ningú que rendeix pleitesia als de fora.

Tal dia com hui, em ve al cap eixe eslògan que va gastar el Partit Nacionalista del País Valencià: “El teu País ¿qui l’ha de fer?”. Dècades després, la resposta és molt senzilla: sols el BLOC, l’únic partit valencià que planteja l’alternativa de l’Espai Valencià de Progrés.

9 d’octubre de 2009

2009-10-09T22:27:00.005+02:00

Avui, Enric Morera i jo, havíem quedat amb la gent del Bloc Jove, per anar amb ells a la processó cívica, degut a les amenaces que havien tingut de grups feixistes. Morera ho havia comunicat al subdelegat del govern, amb qui allí mateix tornàrem a parlar. La mesura presa ha estat, rodejar amb un grup de policies la gent del Bloc, per protegir-los.

No obstant la presència dels agents, abans d’eixir la processó, ja van haver d’aguantar que els llençaren ous i que algun energumen es tirara damunt i els llevara una bandera del bloc trecant-la.
En arribar, Morera i jo, parlàrem amb els policies i ens van dir que no podíem entrar en la marxa, per què no podien garantir-nos la nostra seguretat, ens van fer canviar l’itinerari i ens van conduir, rodejats, com si nosaltres fórem els delinqüents, a l'inici del carrer de la Pau. De sobte veiem con una bona quantitat de ¿persones? baixaven increpant-nos; la policia ens agrupa i rodeja i quant veu que anaven a carregar contra nosaltres ixen de cara a ells i aconsegueixen aturar-los. Anem al Parterre i allí un grup d’exaltats ens amenacen i venen de cara a nosaltres, la policia, corrent ocupa posicions entre ells i nosaltres, i els fa retirar-se. Ens adonem de que sabien sempre on estàvem, i és que ens havien introduït un talp, anaven preparats i amb una estratègia programada prèviament. L’identifiquem i la policia el fa anar-se’n d’allí.
Aconseguim que vingue l’autobús i hi pugen tots els que quedaven.
Aquest són els fets, ara queda la reflexió. Fa dos anys ens van posar una bomba a la seu, hem tingut agressions diverses al llarg de l’any. La violència feixista ens persegueix, a cara descoberta, i no passa res. El Delegat del Govern, Ricardo Peralta què fa? Segurament riure’s de nosaltres. Si açò hagués passat al País Basc, seria terrorisme, ací no. Si els agressor haguérem sigut els nacionalistes, també seria terrorisme, però si son feixistes, simplement cal procurar que la sang no arribe al riu. No han detingut ningú, malgrat que no només han insultat, sinó amenaçat a tots, inclosos els dos diputats, legítims representants del Poble Valencià, que allí estàvem i que, com deia, vam ser insultats, amenaçats i, si no hem estat agredits ha sigut per que els agents no ho han permès.
Era el dia de València, el dia de la Pàtria Valenciana, i l’han convertit en el dia de la vergonya dels valencians, del triomf impune de la intolerància, del ressorgir del feixisme a la ciutat de València, de la vergonya que ens fa vore el President de la Generalitat i el seu Portaveu a Les Corts, implicats en el cas Gürtel, on es denuncia el fiançament irregular i és una mostra de la corrupció que s’ha instal·lat al PP valencià.
Com Enric Morera ha recordat la processó cívica "és un acte creat per valencianistes fa moltíssimes dècades i mantés per valencianistes en els temps més foscos de la història i ara la gent violenta i antivalencianista vol apropiar-se d'un esdeveniment d'homenatge als nostres símbols valencians per la força de l'insult i de la violència, demostrant així que els qui volen acaparar l'acte no són valencianistes ni amen esta terra".

DIGA EL QUE DIGA EL CONSELLER DE MEDI AMBIENT, LES OBRES DE LA DEPURADORA D’ALCALÀ ESTAN ATURADES.

2009-09-28T18:14:00.002+02:00

Per més que el conseller de Medi Ambient responga a la nostra pregunta parlamentària sobre les obres de l’estació depuradora d’Alcalà de Xivert assegurant-nos que “les obres s’executen segons el programa d’obres establert”, l’única realitat és que les obres estan aturades, i s’estan incomplint per tant tots els terminis prèviament establerts, tal com ho demostren les fotografies preses amb posterioritat a la seua contestació.

La responsabilitat de la situació radica també en l’equip de govern local del PP; i això no ho diem nosaltres, ho assegura el mateix conseller de Medi Ambient, del seu mateix partit, quan ens respon que “les obres dels col·lectors generals i les estacions de bombament estan suspeses fins que l’Ajuntament pose a disposició de l'EPSAR els terrenys necessaris per a la seua execució”.

Hem passat aquesta resposta del conseller al nostre col·lectiu d’Alcalà, a instàncies del qual vam presentar la pregunta parlamentària, per a que estudien la resposta que cal donar-li a nivell local a aquesta situació i afirmem que estem, per tant, davant d’una doble desídia: per una banda, la Conselleria ralentitza aquesta obra, com tantes altres, despreocupant-se de la urgència de la seua construcció i posada en funcionament; i per l’altra, l’equip de govern municipal, també del PP, que hauria de ser el primer interessat en accelerar les obres, ralentitza el procés de cessió dels terrenys necessaris a la Conselleria, com si la cosa no anara amb ells. I, mentrestant, una de les nostres principals zones turístiques queda a l’espera de la finalització d’una infraestructura tan important com aquesta depuradora.

No és la primera vegada, i en els anteriors articles del blog ja hem deixat constància, que se’ns menteix descaradament al donar resposta a les nostres preguntes, no ens estranya, per tant, que allò que ens diuen siga una descarada mentira. El retard en la construcció de les estacions depuradores d’aigües residuals a Castelló i, més en particular, al Baix Maestrat, es pot comprovar si busquem en l’arxiu de premsa: Pedro Marco, Director General d’Obres publiques, va dir en la presentació de les principals actuacions del II Pla Director de Sanejament en Vinaròs: “Las depuradoras que se van a construir en los municipios costeros del Baix Maestrat podrían entrar todas ya en servicio para el verano del año 2004”. Ha passat ja l’estiu del 2009 i només ha entrat en funcionament la de Vinaròs. I damunt ens tracten de bobos, al dir-nos que “les obres s’executen segons el programa establert”. El programa establert contemplava un retard de 5 anys?... i el que ve darrere.

La falta d’educació del Conseller d’Educació.

2009-09-17T19:12:00.005+02:00

Quan jo era un xiquet, els meus pares m’ensenyaven a “contestar bé” sempre, ja que volien que jo fóra un xiquet ben educat, cosa que, encara no dubte de que també li ho ensenyaren, pareix que no ha aprés el conseller Font de Mora i si no mireu què li he preguntat i què m’ha contestat.

El Síndic de Greuges va instar la Conselleria d’Educació a garantir que l’alumnat dels programes en valencià pogueren rebre l’ensenyament en aquesta llengua i a que aplicara les mesures necessàries per aconseguir-ho, arran d’una denúncia d’un pare de l’IES La Garrigosa de Meliana. Anteriorment, el Consell d’Europa, a través d’un informe sobre les llengües regionals, denunciava la manca de voluntat, de l’administració valenciana, d’impulsar el valencià en els àmbits en que és competent, especialment en l’educació i instava també a la Conselleria a prendre les mesures necessàries per estendre l’ensenyament del valencià en tot el sistema educatiu.

També explicava al Conseller, per si no ho recordava, que els sindicats de l’ensenyament ja fa anys que venen denunciant aquesta situació mitjançant els informes anuals sobre la situació del valencià i que demanaven mesures urgents per garantir el dret de l’alumnat a rebre les classes en valencià, entre elles, la catalogació lingüística dels llocs de treball, que l’actual avantprojecte de Llei de Funció Pública tampoc no contempla, malgrat haver-se pactat en l’acord de plantilles de 1999 i que, 10 anys després encara no han aplicat.

A conseqüència de tots aquest informes i de totes aquestes reclamacions li vàrem preguntar quines mesures tenia previstes per garantir l’ensenyament en valencià a tots els alumnes que ho desitgen i per quin motiu no s’aplica la catalogació del llocs de treball, en aquest cas, docents.

La contestació ha arribat en setembre, tres mesos després de fer la pregunta, i diu textualment “... la conselleria d’educació posa tots els mitjans tècnics necessaris perquè els nostres alumnes puguen rebre ensenyança en valencià i garantix el respecte a la lliure elecció dels pares a decidir la llengua en què estudie els seus fills. Així mateix, esta administració continuarà avançant progressivament en el procés de catalogació lingüística del professorat a traves dels cursos de formació que s’estan impartint i d’altres actuacions formatives complementàries”.

De la contestació es desprén, per una part, que tots els informes són falsos, que el síndic de Greuges s’equivoca i que els sindicats menteixen. El Síndic de Greuges s’equivoca perquè els insta a fer una cosa que ja fan, els sindicats i el Consell d’Europa menteixen quan denuncien la falta de places en valencià. O això o és el mateix Conseller, Font de Mora, qui menteix i contesta el que ja sap que no és veritat.

El BLOC, un any més, ha estat present en els actes de la celebració de la Diada a Barcelona

2009-09-13T19:32:00.002+02:00

Aquest any he sigut jo qui, com a President del BLOC i convidat per Convergència Democràtrica de Catalunya, he estat present en els actes commemoratius de l’11 de setembre, Diada de Catalunya.
He estat en l’acte, realitzat en el parlament, en que es celebrava el 150è aniversari del naixement del President Francesc Macià, acte en el que han intervingut tots els presidents de la Generalitat de Catalunya.
Va ser interessant la intervenció Maragall, quan va recordar que Jordi Pujol va estar tancat a la presó, per defendre Catalunya, i va ser torturat, que ell mateix va ser agredit, encara que no físicament, i quan, mirant clarament Montilla, va explicar que ningú més -entre els presidents- havia passat això. Pels comentaris posteriors puc afirmar que vam ser molts els que vam interpretar que, amb aquestes paraules, marcava la diferencia entre dos classes de presidents, uns que van lluitar pels drets i la llibertat dels catalans, actuant com a dirigents de partits catalans i catalanistes, i un altre que s’ho ha trobat fet i que, en realitat, actua sotmès als criteris del PSOE de Madrid.
Va ser Pujol qui va marcar diferències en la seua intervenció parlant del president Macià, reforçant “la seua elegància”, la interior no la física va dir mirant-se a sí mateix “que respecte a aquesta cadascú és com és”, cosa que va fer riure tots els presents. Però el més important va ser la reflexió sobre l’ètica del personatge, ètica que no estaria de més que poguérem introduir en les actuacions del Consell Valencià, afegiria jo.
En la meua opinió va ser ridícul el discurs de Montilla, més basat en la crisi econòmica que en la reflexió raonada al voltant del personatge històric català, del qual es commemorava els 150 anys del seu naixement -això no toca, diria Jordi Pujol- i per acabar va ser Benach, president del parlament, qui va tancar l’acte amb una intervenció molt institucional i ben estructurada.
Vaig sentir enveja, en vore junts els presidents de la Generalitat i als que també es sumaren els del Parlament, assumint una representació institucional que no trobe en el meu País, on la política institucional no existeix, on el President sempre parla com a home de partit i mai com a home d’estat i on la Presidenta de Les Corts és sotmet, de molt bon grat, cal dir-ho, als dictats del seu partit per aplicar el reglament. Dins d’unes setmanes celebrarem els valencians i valencianes la nostra Diada, el 9 d’octubre, i podrem vore les diferències; m’agradaria trobar tots els president de Generalitat –la nostra-, junts en l’acte i m’agradaria vore el poble valencià, junt amb els dirigents polítics, engrandint la celebració i mostrant uns i altres, el respecte per les institucions que regeixen el present del poble valencià.

Preus justos per al camp i la ciutat

2009-09-05T11:52:00.004+02:00

El BLOC dona ple suport a les reivindicacions de la Unió de Llauradors i Ramaders, en la seua campanya en defensa dels “preus justos per al camp i la ciutat”. Efectivament, entenem que la llibertat de comerç no és aplicable al fet que les grans empreses agràries compren a preus cada vegada menors els productes del camp, però que en canvi aquest descens del preu base no tinga després repercusions en el preu final al consumidor, sinó només en els beneficis que obtenen aquestes empreses. En el BLOC pensem que des de Brusel.les, des de Madrid i des de València, cada administració al seu nivell competencial, han d’afrontar aquesta situació, i introduir mesures correctores per limitar aquests abusos, utilitzant per a fer-ho els diferents instruments que les lleis vigents els permeten, que són més dels que sembla, per tal d’evitar que aquesta suposada llibertat de comerç esdevinga en la pràctica una actuació oligopòlica d’una de les parts, les grans empreses, sovint multinacionals, que copen la compra de la producció agrària.

Personalment ja vaig presentar en el seu dia a les Corts Valencianes una proposta de creció d’una Llei de Comerç de Productes Peribles, en la que es demanava un tractament específic de tots els productes que tenen aquesta característica i que va ser tombada pel vot contrari del PP. La postura de les administracions –autonomica, estatal i europea- que amb el seu silenci i el seu deixar fer davant de posicions de força que trenquen l’autèntica llibertat de comerç, causen un perjudici gravíssim al manteniment de l’agricultura al nostre país, amb les implicacions que l’amenaça d’aquesta desaparició suposen per a la producció agrària de qualitat i per l’equilibri econòmic, demogràfic i mediambiental de les nostres comarques, sobretot les de l’interior. Per això exigim la ràpida adopció de mesures legals correctores i mostrem la nostra solidaritat amb les reivindicacions dels agricultors, encapçalades pel sindicat agrari més representatiu, la Unió de Llauradors.

AQUEST CURS HI HAURA MÉS BARRACONS QUE MAI, PERÒ CAMPS HA CONFIRMAT FONT DE MORA COM A CONSELLER

2009-09-02T11:30:00.003+02:00

No sembla lògic que a les més de 400 aules prefabricades que hi ha en els centres escolars de Castelló se’n sumen ara set de noves i que, en canvi, en la recent remodelació del Consell, el president Camps no haja aprofitat l’oportunitat per canviar, d’una manera més o menys discreta, el titular d’Educació, Alejandro Font de Mora, la persona que ha aconseguit batre els rècords anteriors de fracassos i conflictivitat des de fa dècades. El conseller que ha aconseguit crispar al màxim sindicats i associacions de pares i mares, amb la manifestació més gran que s’ha vist mai a València contra una política educativa, el conseller dels barracons inútilment dissimulats amb eufemismes, el conseller de la gran indignació social i del fracàs judicial d’Educació per la Ciutadania, l’impulsor de l’uniforme escolar com a gran alternativa a una educació pública deixada de la mà del govern, l’instigador de la VIU contra els criteris de totes les universitats valencianes, l’ardent defensor d’un secessionisme lingüístic que cada dia fa més aigües per totes bandes, a colps de sentència dels més alts tribunals, el conseller del fracàs escolar no només no ha estat apartat de les seues funcions sinó que, ben al contrari, pareix com un dels vencedors de la crisi interna del PP. Ells sabran el que es fan i on volen arribar

Mentrestant, però, professors, pares i mares i alumnes han de patir cada vegada més un ensenyament públic marginat i perseguit des de l’administració autonòmica, amb condicions de treball més degradades i amb iniciatives cada vegada més ocurrents, destinades a distraure l’atenció del món educatiu i de l’opinió pública, mentre no només no es posa remei als autèntics problemes educatius sinó que, ben al contrari, se’ls accentua cada dia que passa, amb la intenció, cada vegada menys amagada, d’afavorir l’ensenyament privat i “amic” per damunt de l’educació pública, com seria la seua obligació com a govern.

PREGUNTA A EDUCACIÓ PEL RETARD DE LES OBRES DE L’ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES DE VALÈNCIA

2009-08-12T08:28:00.002+02:00

He presentat la pregunta al conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, pel retard de les obres de l’Escola Oficial d’Idiomes de València, anunciat des de fa dos anys i les construccions de la qual no han començat encara. L’avinentesa del nou curs, que començarà a l’octubre, continuarà fent que moltes persones que volen estudiar idiomes es quedaran al carrer sense plaça.

Segons les dades, en l’actualitat l’EOI de València compta amb 9.000 preinscrits, la qual cosa ha desbordat les dos extensions del centre, que s’han fet a l’institut Sorolla de València i a l’Escola d’Adults d’Alboraia i encara esperem les explicacions del conseller Font de Mora, que fa dos anys ens digué que el nou edifici estaria disponible per a octubre d’enguany, però com tots sabem, les obres ni han començat i això perjudica a moltíssimes ciutadanes i ciutadans que volen aprendre idiomes.

També he demanat explicacions a Font de Mora perquè explique quines mesures té previstes per ampliar les places de l’Escola Oficial d’Idiomes de València, una ampliació que considerem necessària.

La nefasta gestió educativa de la Generalitat farà que un any més moltes persones no puguen matricular-se per aprendre idiomes, uns idiomes que enriqueixen culturalment a les persones, que serveixen per a la integració dels immigrants i també obrin les portes al mercat laboral dels nostres ciutadans, però açò sembla que no interessa el més mínim al conseller.

Contrastem clarament les paraules del Conseller, que incideixen de manera continua en remarcar la importància de l’ensenyament dels idiomes (principalment l’anglès i el xinés mandarí), i els fets derivats de la seua política, que s’oblida de que la qualitat de l’educació comença per l’existència dels centres educatius i la seua dotació de professorat i de material i, de moment, al País Valencià, no arribem ni ahí.

Esperem que la resposta de Font de Mora, siga creïble i que done explicacions amb dades, no com les respostes telegràfiques que ens sol fer i que no aclareixen absolutament res.

EL NO DEL MINISTERI A FINANÇAR LES PREJUBILACIONS DE LA CERÀMICA ÉS UNA OFENSA A CASTELLÓ

2009-07-30T19:33:00.000+02:00

ASCER i els sindicats han acordat el Pacte per l’Empleament del sector ceràmic per tal de minorar els efectes de la crisi en aquest sector. La principal part d’aquest és l’acord per les prejubilacions dels treballadors majors de 55 anys, cosa que no es pot fer sense la implicació de les dues administracions: l’estatal i l’autonòmica. El govern estatal ja ha dit que no.

Considere una ofensa i una discriminació inadmissible la negativa del ministeri de Treball a participar en el Pla de Prejubilacions acordat per empresaris i treballadors del sector ceràmic, per tal d’alleugerir la situació en què es troba aquest sector, sense haver de recórrer als acomiadaments forçats, sempre molt traumàtics per als treballadors, les seues famílies, i l’entorn que viu indirectament dels seus salaris. És una decisió inadmissible perquè suposa un greuge comparatiu, ja que en altres sectors i en altres zones de l’estat, el govern central sí que ha contribuït activament a incentivar prejubilacions semblants, al·legant que es tractava de sectors “punters” I bé, si per a Castelló hi ha un sector punter, aquest és el ceràmic, que és la clau de la nostra producció industrial, de les nostres exportacions i de la generació de llocs de treball en temps de bonança. Cal tindre present que tampoc el PP, des de la Generalitat, ha mostrat des del principi la fermesa que devia, perquè tampoc li ha donat un suport clar i des del primer moment a aquesta proposta, com tampoc va voler accedir a les propostes que personalment vaig presentar en relació al sector, ni la de la creació d’un pla específic per ajudar-lo ni la de l’accés directe al crèdits de l’IVF, ni la de potenciar la utilització de materials ceràmics en els projectes de l’administració. Alguna cosa s’han repensat ja que Ricardo Costa ha anunciat per al proper període de sessions una proposta similar, serà uns quants mesos més tard de les que vaig presentar, esperem que siguem a temps.

Bon profit ha tret el govern de Madrid de la prosperitat que generava el sector, perquè s’ha cobrat els seus bons imposts sense que després haja dut pràcticament res a terme per impulsar aquest sector, ni en temps de vaques grasses ni menys ara, quan l’ha tocat la crisi. En aquest aspecte, com en les inversions en infraestructures, com en el finançament, com en tants altres aspectes, cada dia més veiem com els castellonencs, i els valencians en general, estem sent tractats pel govern espanyol, tant si és en mans del PSOE com quan ho era del PP, com a “espanyols de segona”. I n’haurem de prendre tots bona nota.

LA GESTIÓ DE L’ESPAI JOVE S’ATORGARÀ AMB CRITERIS ECONOMICISTES, SENSE TINDRE EN COMPTE LA PROFESSIONALITAT.

2009-07-17T17:51:00.000+02:00

La Generalitat ha decidit unir en un únic concurs la licitació de les diferents oficines de l’IVAJ, que ara vol anomenar “Generalitat Jove”, en comptes de licitar-les com fins ara, d’una en una o en petits lots. Això afecta les 15 oficines de gestió privada d’aquesta entitat, entre les quals les de Peníscola i Vila-real a terres castellonenques. Però, més enllà d’aquests canvis de nom i de sistema de licitació, que pot prestar-se a formes de clientelisme que caldrà vigilar, el que és més preocupant és que el criteri a seguir per a l’adjudicació serà estrictament econòmic, literalment “l’oferta més avantatjosa amb un sol criteri d’adjudicació, l’econòmic”, segons diu el punt 3 c de les condicions de licitació. En cap lloc es tenen en compte criteris de professionalitat, d’experiència anterior o de propostes vàlides per dur a terme els seus serveis de la manera més vàlida per als joves usuraris, no, l’oferta més econòmica pura i dura.

Com a conseqüència d’unir totes les oficines de l’IVAJ en un únic concurs caldrà proveir 24 informadors juvenils, 2 coordinadors territorials, 1 gestor de l’oficina virtual i 1 director tècnic, uniformitzant el perfil dels llocs de treball i eliminant assessors que fins ara realitzaven tasques especialitzades com vivenda, estudis o ocupació. Com no ho veiem gens clar, he presentat una pregunta parlamentària al Consell sobre si pensa que aquest sistema de licitació garanteix el manteniment de la qualitat d’aquest servei i quina valoració fa del fet que, amb aquesta manera d’adjudicació, els professionals de l’IVAJ poden perdre fins el 40% del salari, i els pregunte si pensen que aquest concurs és una subhasta que només considera l’oferta econòmica i s’ha d’oblidar de la qualitat dels serveis. Perquè des del BLOC pensem que, per desgràcia, aquest sistema tindrà una repercussió molt negativa en la prestació dels serveis públics adreçats al jovent.

LA GENERALITAT HAURIA DE DUR LA LLEI DE REESTRUCTURACIÓ BANCÀRIA AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, JA QUE INVADEIX COMPETÈNCIES AUTONÒMIQUES.

2009-07-10T11:12:00.000+02:00

La Llei de Reestructuració Bancària que ha aprovat el Congrés dels Diputats, amb els vots a favor de PSOE i PP i el vot en contra de totes les forces nacionalistes, representa un clar intent per part del govern espanyol de canviar el marc normatiu de les caixes d’estalvis per la porta del darrere, dissimulant-ho darrere de solucions a la crisi, i significa en la pràctica una falta de respecte cap als governs autonòmics, pels poders absoluts i inadmissibles que atorga al Banc d'Espanya a l'hora d'impulsar les fusions de caixes.

És cert que des del BLOC trobem positiu fixar un fons de garanties per a les caixes que ho necessiten, però considerem que el mètode que utilitza el govern espanyol és del tot inacceptable. I per això demanem que, davant d’aquesta clara invasió de les seues competències legals, el govern de la Generaltitat Valenciana presente un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, per a que siga aquest organisme qui jutge si realment són invadides competències autonòmiques i si, en conseqüència, alguns articles d’aquesta llei han de ser anul.lats per inconstitucionals.

Per desgràcia, molt ens temem que el govern del PP en la Generalitat, tan disposat a pleitejar i judicialitzar la vida política en tants altres aspectes, justament ara, quan de veritat es troben en joc les nostres competències autonòmiques, es farà el desentés i mirarà cap a un altre costat, perquè els seus caps de Madrid han votat en favor de la llei i, per tant, el govern de Camps no s’atrevirà a obrir la boca. Tant de bo ens equivoquem, però no tenim massa esperances.

Per això, el nostre secretari general, Enric Morera, ha presentat una pregunta en les Corts al conseller d’Economia, per saber si des del govern valencià pensen recórrer el Fons per violar clarament les competències de les autonomies i posar en perill les caixes d’estalvi valencianes, en el cas que foren intervingudes per l’estat.

REUNIÓ AMB EL PRESIDENT DEL PORT D´ALACANT: COINCIDIM EN LA NECESSITAT D´IMPULSAR UN CORREDOR DE MERCADERIES EUROPEU

2009-07-06T23:27:00.004+02:00

Avui mateix, junt amb Mireia Mollà, Ignasi Bellido i Antoni Arques, del BLOC d´Alacant, ens hem reunit amb el President del Port d´Alacant, el Sr. Miguel Campoy. En aquest encontre, que s´ha desenvolupat en un ambient de cordialitat, els representants del Port han presentat totes les novetats referides a la nova proposta de les Sitges de ciment, que redueixen altura i es concreten en 9, aíxí com el projecte de Pla Estratègic i la manera d´afrontar la crisi que ha suposat la reducció del trànsit de contenidors.

Nosaltres li hem expresat la nostra posició de considerar el Port com un enclau estratègic per a la competitivitat de l´economia de les comarques d´Alacant, la qual cosa necessita de la concreció d'un corredor mediterrani de mercaderies que connecte la ciutat d´Alacant amb Europa, d´una manera ràpida, barata i sostenible. Com hem comentat a la reunió que només el 3% del trànsit de mercaderies es faja a través del tren, dóna una idea del treball que cal reivindicar, i així ho anem a fer des del BLOC-Compromís, que el corredor mediterrani siga una realitat el més prompte possible. Un corredor que fins ara, i tot i les bones paraules actuals del PP i del PSOE, no s´ha posat en marxa perquè els dos grans partits mai han reclamat la seua necessitat.

Així mateix, hem reclamat novament que l´Ajuntament faja el seu paper de moderador del debat públic i actue com a mitjancer en les controvèrsies que hi ha damunt la taula entorn a diverses actuacions projectades en el recinte portuari. Com sempre, i tal i com ha destacat Bellido, des del BLOC apostem per un Port que complisca amb les garanties mediambientals i sanitaris suficients, així poder projectar un Port de carácter competitiu que lidere l´economia de les comarques alacantines i que siga el motor logístic de la indústria del marbre, el joguet i el calcer.

La reunió ha conclòs amb el compromís per les dos parts de mantindre reunions periòdiques en les quals poder avançar en la diagnosi comuna dels problemes i dels reptes de futur a traure endavant i continuar parlant d´aquelles discrepàncies que puguen surgir.

Qui ajudarà la ceràmica si la institució de Les Corts Valencianes no ho vol fer?

2009-06-30T14:45:00.000+02:00

És evident que en la Comissió d’Indústria, el PP va ficar la pota de manera desmesurada, en la persona de Jaime Mundo i la resta de representants d’aquest partit, quan no van voler donar el seu recolzament a la Proposició No de Llei, presentada per mi, en la que s’instava el Consell i els ajuntaments del País, a utilitzar preferentment els materials ceràmics en els seus projectes.
L’excusa per a votar no, va ser que no es podia donar un tracte preferent a uns materials front uns altres, per què els discriminaríem, i per tant van proposar canviar el que es proposava per una utilització preferent de materials fabricats al País Valencià (ells digueren Comunitat Valenciana). La meua rèplica va ser clara, el que ells deien era veritat, i això era el que el BLOC pretenia al presentar la proposició, discriminar positivament la utilització dels materials ceràmics.
Els motius són els següents:
En primer lloc estem en una situació econòmica difícil, l’augment de l’atur és continu, presentant a nivell de l’estat una variació interanual positiva del 53,81 %, però si això no és prou, la situació al País Valencià és molt pitjor, la variació interanual de l’atur és del 73,1%, quasi 20 punts per dalt de l’índex de l’estat, encara més, si en el mes passat l’atur va disminuir en quasi totes les comunitats, al nostre país va augmentar encara més i l’augment de Castelló és, amb diferència, el major de tot l’Estat.
En segon lloc, la ceràmica es situa al voltant de Castelló, on forma una mena de “monocultiu” industrial, de manera que quan resulta afectada, la seua influència a les comarques del nord és enorme; en el que va d’any, entre extincions i suspensions de contractes hi ha quasi 10.000 afectats.
Tampoc el govern de l’Estat s’esmera massa si tenim en compte les declaracions de Toni Lorenzo, subdelegat del govern a Castelló quan diu que el govern central no impulsa un pla específic per al taulell perquè no té dificultats “estructurals”; o la negativa a facilitar les jubilacions anticipades que demanen tant ASCER com els sindicats. Potser el que volen és esperar a que els problemes esdevinguen estructurals i siga impossible donar-los solució.
Però el principal problema el tenim ací, en el govern de la Generalitat, que és qui es nega a prendre decisions pròpies, però sí que li les proposa a l’Estat, com la que es fa a Onda pel portaveu de PP que pretén “que todos los Ayuntamientos del triángulo de la cerámica exijamos conjuntamente al Gobierno de Zapatero que debata y respalde las medidas adecuadas para reactivar el sector”; aquesta proposta no diferencia la ceràmica dels altres productes industrials de la construcció valencians? La diferencia és que ho demanen a Madrid, no a la Generalitat, igual que les famoses “quinze mesures d’impuls al sector ceràmic”, que han presentat al Congrés dels Diputats, però fer una acció des de la Generalitat... mai.
Ja és la segona vegada que no aproven el que des del BLOC hem presentat a Les Corts,relatiu a la ceràmica; tampoc van aprovar la distribució de les ajudes procedents de l’Institut Valencià de Finances, directament i no mitjançant els bancs, que són els que avui decideixen a qui van i a qui no van els crèdits públics. És una proposta d’ASCER compartida i presentada pel BLOC.
No entenem la negativa del PP a una proposta tan raonable, sobre la qual tots els grups de la cambra hauríem de ser d’acord, si no és per la voluntat manifesta del partit del govern de no donar suport a una proposta que vinga del BLOC, per raonable que siga. El millor que podria passar, com ja han fet en altres ocasions, és que d’ací uns mesos li canviaran quatre frases a la nostra proposta, la presentaran ells com a PP, i faran que s’aprove en les Corts. La majoria és la majoria..., i quantes vegades que ens ho recorden!

Font de Mora menteix respecte al Politècnic de Castelló, no ens dona l'informe sol·licitat i permet que seguisca passant accidents

2009-06-19T09:13:00.000+02:00

Font de Mora menteix respecte al Politècnic de Castelló, no ens dóna l’informe sol·licitat i permet que seguisca passant accidents per tindre una maquinària obsoleta

Podem assegurar que ja hem vist l’informe que la Conselleria d’Educació nega i la situació és molt preocupant perquè les màquines són molt velles, han causat molts accidents i el més greu de tot és que la mateixa conselleria ensenya als alumnes de com botar-se la normativa, un fet que si passara en qualsevol taller ja estaria més que tancat i els propietaris denunciats.

La situació del Politècnic de Castelló és molt preocupant per culpa de la deixadesa absoluta del conseller Font de Mora i és preocupant perquè a ell no l’importen massa els alumnes que han patit accidents en utilitzar màquines obsoletes que, o bé no es poden adaptar o bé el seu cost d’adaptació seria major que comprar-ne de noves, segons consta a l’informe emés pel Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Sector Docent.

És lamentable que el Conseller ens negue l’accés a la documentació sol·licitada, i en lloc d’això ens done una contestació dient que s’adaptaran o es posaran màquines noves; cap d’aquestes dues opcions donades per Font de Mora s’han complit, la qual cosa el deixa en una posició de conseller de la mentida més que d’Educació, ja té sobre la seua taula l’informe sol·licitat, des del mes de febrer, i encara no ha donat cap solució, malgrat la vaga que han fet els alumnes d’automoció”.

Des del BLOC no entenen la política educativa de Font de Mora, qui sí té diners per a pagar uniformes escolars en determinats col·legis o de fer obres a centres privats amb diners públics, però no per a solucionar un tema tan greu com és el de l’antiquíssima maquinària que tenen al Politècnic de Castelló,en els tallers de planxa d’automoció, un lloc que hauria de comptar amb la millor tecnologia per assegurar la bona formació professional dels seus alumnes. Això, però, no li importa gens ni miqueta al senyor Font de Mora, més preocupat pel xinés, l’anglés i el sum sum corda que per l’ensenyament i el futur dels joves del País Valencià”.

Encara que el Conseller ens el negue, hem pogut accedir al contingut de l’informe i tenim constància dels greus problemes i deficiències del Politècnic, on a més d’haver registrat diversos accidents en els alumnes, no tenen ni un extractor per traure els fums i gasos tòxics que generen als punts de soldadura, a més de moltíssims problemes més, ocasionats per una maquinària que fa molt de temps que hauria de reposar a un Ecoparc i no estar en funcionament, com també hauria d’estar en eixe Ecoparc el mateix conseller, Font de Mora, per la seua falta d’interés per millorar el sistema educatiu valencià”.

L'ASSOCIACIÓ D'AMES DE CASA DE TORREBLANCA VISITEN LES CORTS DE LA MÀ DEL BLOC

2009-06-16T09:18:00.000+02:00

L'Associació d'Ames de Casa de Torreblanca ha visitat, el dilluns 15 de juny, les Corts Valencianes, dins dels actes de celebració del XX aniversari d'aquest col·lectiu tan dinàmic.

Abans de la visita a Les Corts, jo mateix les he acompanyat en una visita pel casc històric de la ciutat de València, visitant llocs tan emblemàtics com la Llotja, l'Almodí, la Seu i la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats fent una introducció històrica de cadascun dels llocs visitats. Després han realitzat la visita oficial al parlament valencià, passant per totes les dependències i ocupant els escons dels diputats dins l’hemicicle, on tinguérem un canvi d’impressions, parlant de qüestions d’actualitat i acabant amb una projecció audiovisual sobre Les Corts, (per cert que els escons els han paregut molt còmodes i que conviden a fer una dormideta).

L’Associació d’Ames de Casa de Torreblanca és modèlica, per la seua implicació en tots els actes i esdeveniments organitzats en la població. Tant en l’època en que vaig ser Alcalde, com després essent Regidor de Cultura, vam mantenir una col·laboració total, organitzant les activitats pròpies i també intervenint de manera activa en totes les demés celebracions locals. Per això ha estat una enorme satisfacció atendre-les en la visita al nostre cap i casal i al Palau de Benicarló, seu del legislatiu valencià.Aprofite l’ocasió per fer-vos saber que qualsevol grup o associació pot sol·licitar la visita a Les Corts i que tant Morera com jo, estarem molt contents de rebre-vos.

EL GOVERN VALENCIÀ MENTEIX QUAN DIU QUE GARANTEIX L’ENSENYAMENT EN LA LLENGUA QUE TRIEN ELS PARES.

2009-06-08T19:58:00.000+02:00

Quan s’afirma una cosa sabent que no és certa, s’està mentint, i la realitat es com és i no admet interpretacions. Ja pot dir la Conselleria d’Educació que satisfà les peticions dels pares respecte a la llengua en què volen que reben els seus fills l’ensenyament, que el fet cert és que milers d’alumnes que han demanat rebre’l en valencià, sobretot a nivell de Secundària, Batxillerat, FP i ensenyaments artístics no veuen satisfeta la seua demanda, com ha denunciat el Síndic de Greuges, quan ha instat la Conselleria a donar solució a aquest problema, i com ha constatat i deplorat el mateix Consell d’Europa en el seu informe sobre el que anomena les llengües regionals, quan constata “la manca de voluntat de la Generalitat Valenciana d’impulsar el valencià en els àmbits educatius que li competeixen”, un informe molt dur que no sabem si pretenen rebutjar com una intromissió intolerable, per més que el Consell d’Europa siga un organisme integrat per tots els estats europeus, entre els quals Espanya, de la qual creiem que la Generalitat Valenciana no s’ha separat encara.

Per una altra part, la no aplicació per part del govern valencià de l’acord sobre catalogació lingüística dels llocs de treball, en aquests nivells de l’ensenyament, tal i com va acordar amb els sindicats fa ja deu anys, sense que des de llavors haja fet res per dur-la a la pràctica, quan seria un element clau per a poder garantir que els pares i els mateixos alumnes no tingueren cap lamentable sorpresa, com passa fins ara, quan s’apunten a línia en valencià i es troben que hi han estat destinats professors que ni tan sols el parlen i menys encara el dominen des del punt de vista professional. Per això he preguntat al conseller quan pensen aplicar aquesta catalogació acordada amb els sindicats, i quines mesures pensa prendre per garantir que, en la realitat i no només sobre el paper, els pares i alumnes que demanen rebre l’ensenyament en valencià puguen veure satisfeta la seua voluntat, com tenen perfecte dret no només des del punt de vista moral, sinó sobretot del legal, amb reiterades sentències fermes del Tribunal Suprem sobre el tema, sentències reiteradament incomplertes, cosa que ha motivat una querella per prevaricació per part de l’STPV.

Vorem quina demagògica contestació ens oferirà el Conseller d’Educació, Font de Mora, potser justificarà el lamentable estat del sistema educatiu valencià amb els vots obtinguts a les eleccions europees o, com ja va fer una altra vegada, ens tornarà a dir que la “culpa la tenen aquells que no van permetre que es fera el transvasament de l’Ebre”. Atreviment no li’n falta.

EL PP REBUTJA LA IMPLANTACIÓ DE LES POLSERES ELECTRÒNIQUES PER ALS MALTRACTADORS.

2009-06-01T14:40:00.000+02:00

Al País Valencià, durant l’any 2008, es van produir 16 víctimes mortals conseqüència de la violència de gènere. Aquesta xifra representa el 14 % de les morts de l'Estat, és a dir que, després de Madrid amb 18 víctimes, i empatats amb Andalusia ocupem la segona plaça d’aquesta macabra competició, lloc en el que, malauradament, seguim durant 2009.
Fou al desembre de 2004 quan la Llei de violència de gènere va introduir una reforma per la qual podien aplicar-se mesures electròniques per tal de controlar les ordres judicials d'allunyament; són les conegudes com a polseres electròniques. No obstant això, solament la comunitat autònoma de Madrid té en actiu aquest tipus de control mitjançant aquestes polseres. Recentment s'estudia la millora substancial del mètode de control de les polseres electròniques pel sistema multicanal, és a dir, l'avís de perill no serà únicament rebut per la víctima, sinó també per la policia, familiars i persones properes a la víctima. Aquest nou sistema podria estar operatiu per al març o l'abril de l'any 2009.

Actualment, aquest dispositiu de polsera electrònica té un cost de vora 600 euros per dispositiu complet, i solament s'aplica a Madrid malgrat que es tracta d'una llei aprovada fa quatre anys i que ha suposat un avanç considerable pel que fa a la reducció de morts per violència de gènere allà on s'ha introduït.

Així, estem davant d'un gran greuge comparatiu, atès que una dona maltractada al País Valencià compta amb menys defenses legals que una dona maltractada a Madrid. Malgrat que al desembre de 2006 el govern estatal aprovava 20 mesures «urgents» per accelerar la Llei contra la violència de gènere i es finançaven aquestes mesures amb 48 milions d'euros, al País Valencià els fets ens col·loquen en la tercera autonomia amb més morts per violència de gènere i encara, a d'avui, sense els avanços escaients.

Per això, vam presentar una Proposició No de Llei instant la Conselleria de Benestar Social a sol·licitar que es posen a disposició dels jutges del País Valencià l'accés, polseres electròniques antimaltractador.
I què va fer el PP, callar, no donar cap raó, i votar que no. Va impossibilitar prendre un acord que no comporta una gran despesa i sí que hagués sigut una millora considerable en la seguretat de les dones amenaçades pels maltractadors. Aquells i aquelles que defenen el dret a la vida dels no naixcuts no intercedeixen amb la mateixa decisió en la defensa de les dones. En la seua línia els oferim un eslògan clarificador: “No avorteu, si és dona ja la mataran després”.

AQUESTA ÉS UNA CADENA MOLT IMPORTANT. SI LA TRENQUES LES CONSEQÜÈNCIES SERAN TERRIBLES.

2009-05-27T19:52:00.000+02:00

Açò no és cap broma, esta és una cadena real. Si has rebut este mail, has d’anar a votar el 7 de juny al BLOC-Coalició per Europa.

Has de reenviar el mail a 10 persones del teu entorn, i has de convéncer-les que vagen també a votar, i que continuen amb la cadena.

No és la típica promesa electoral que si no es compleix no passa res, no; açò va de bo, i si no vas a votar i trenques la cadena, les conseqüències seran terribles:

§ No tindrem Corredor Mediterrani viari i ferroviari, i no podrem afavorir el transport dels productes valencians cap a Europa.

§ Ningú no canviarà l’actual normativa europea en matèria urbanística i el PP i el PSOE continuaran destruint el nostre territori. Faran una Marina d’Or i una Terra Mítica al costat de cada camp de golf, i hi haurà un camp de golf en cada poble. I l’Europarlament no dirà res.

§ El valencià no serà llengua oficial a Europa, i només servirà per cantar Tio Canya, això sí, fora d’horari escolar, que a l’escola es parlarà en anglés i xinés mandarí.

§ L’agricultura valenciana continuarà patint la competència dels països de fora de la UE, que sovint no tenen ni les més elementals garanties fitosanitàries. I ningú no ajudarà els llauradors front a les grans superfícies subvencionades.

§ El model econòmic no canviarà, es continuarà destruint teixit industrial i comercial, conseqüència de la política de monocultiu de la rajola, que el PP i el PSOE han implantat al nostre País. Un model que ens ha convertit en líders en desocupació.

Per favor, pren-te seriosament esta advertència i no trenques la cadena.

Gorka Arizabaleta, de Zarautz, no va reenviar els mails ni va anar a votar, i ara governa el seu país el PSOE amb el suport del PP i UPyD.

Jaume Corberà, mestre de València, no va fer cas d’un mail similar en 2007, i ara ha de pagar-li la roba al President Camps i aguantar que Rus li diga “gilipolla”.

No trenques la cadena, el País Valencià no pot trencar la cadena.

A Occitània la van trencar, i ara estan obligats a escoltar les cançons de Carla Bruni.

A Lituània, en canvi, la gent va fer cas d’una cadena similar i ara tenen representació pròpia a Eurovisió.

Reenvia este mail en les properes 24 hores a 10 persones, i el 7 de juny vés a votar BLOC-Coalició per Europa. Comença a construir l’Espai Valencià de Progrés!

EL BLOC A FAVOR DE PROPOSAR QUE LES NOSTRES BANDES ES RECONEGUEN COM PATRIMONI CULTURAL INMATERIAL I ETNOLÒGIC.

2009-05-24T08:43:00.000+02:00

Aquesta setmana em vaig reunir amb membres de la direcció de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, per tal de tractar la possibilitat de que les nostres bandes siguen declarades oficialment com a Patrimoni Cultural Valencià.

El reconeixement de les Bandes de Música com a Patrimoni Cultural Immaterial és possible legalment i aconsellable socialment; ho recomana la mateixa UNESCO quan el defineix la com els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques -junt amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són inherents- que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i grups en funció del seu entorn, la seua interacció amb la naturalesa i la seua història, infonent-los un sentiment d'identitat i continuïtat i contribuint així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana, i encomana als Estats: adoptar les mesures necessàries per a garantir la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial present en el seu territori i identificar i definir els distints elements del patrimoni cultural immaterial presents en el seu territori, amb participació de les comunitats, els grups i les organitzacions no governamentals pertinents.

També la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià estableix que formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, coneixements i pràctiques de la cultura Tradicional valenciana i, a més, crea l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, adscrit a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, com a instrument unitari de protecció dels béns mobles, immobles i immaterials del patrimoni cultural els valors de la qual hagen de ser especialment preservats i coneguts.
Per tot açò i per què ens agraden les nostres bandes, per què ens agraden el nostres musics i per què ens agrada la música, els recolzarem en aquesta proposta i esperem que puga fer-se amb la unanimitat de tots els grups.

El PP rebutja el reconeixement públic de les Corts al primer conseller de Cultura Francesc Bosh i Morata

2009-05-21T09:56:00.000+02:00

El Partit Popular ha rebutjat la tramitació de la Proposició No de Llei presentada per mi, per tal de reconéixer la tasca divulgativa del conseller de Cultura en l’època de la II República, el xativí Francesc Bosch i Morata. La tasca de Bosch i Morata fou importantíssima per a desvetllar la consciència del Poble Valencià com a nacionalitat històrica.

Bosch i Morata, com a conseller de Cultura promogué als anys 30 cursos de valencià, fundà els Premis Musicals del País Valencià –obtenint un àccessit Matide Salvador-, creà l’Institut d’Estudis Valencians i la Biblioteca del País Valencià, promogué treballs d’arqueologia i feu que l’IEV signara també les Normes de Castelló de 1932, sent així la primera normativa oficial per al valencià que es consensuava i que ha perdurat fins el dia de hui.

La proposta demanava fer un reconeixement públic a la figura de Francesc Bosch i Morata, com les que fa el PP a Julio Iglesias i a altres però amb la diferència que en aquest cas es tractava de posar en valor la tasca d’un amant de la nostra terra i de la nostra identitat i, a més a més, no ens costava un euro, a diferència del que fa el PP.

Esperem que l’alcaldessa de València, Rita Barberà, que feu a Bosch i Morata fill adoptiu de València, faça recapitular als seus companys de partit i els mostre la llum i la veritat d’una gran personalitat valenciana com fou l’il·lustre conseller de Xàtiva.

DEFENSA DE LA CORRECTA COMERCIALITZACIÓ DELS PRODUCTES PERIBLES

2009-05-19T09:10:00.000+02:00

He presentat a les Corts una Proposició No de Llei sobre la política general del Consell al voltant del comerç dels productes peribles (aquells que tenen una duració limitada en el temps, com la majoria dels derivats de l’agricultura, ramaderia i pesca), en la qual propose iniciar les gestions oportunes davant del govern de l’Estat per a crear un marc legislatiu adequat, procedint a l’elaboració d’una llei de Comerç en la qual es contemplen específicament els productes peribles i on es regule la major participació dels productors en el preu de venda al públic dels productes, i dels consumidors en la informació general, així com la introducció dels Índexs de Preu de Referència de Venda al Públic, Valor de Mercat incorporat pel productor i Índex de Costos de la Distribució Comercial.

Demane també la creació d’una Comissió d’Examen de Pràctiques Comercials, per controlar la utilització de pràctiques abusives com la venda a pèrdues i el sistema de compravenda als productors sense un preu pactat, així com el control de les importacions, amb la garantia de la no utilització de productes fitosanitaris prohibits en la Unió Europea. Un exemple d’aquestes pràctiques és la recent venda en les grans superfícies, de patata francesa vella, resta de la temporada passada, que allí ha estat rebutjada, i que en canvi ací està substituint la producció de patata valenciana temprana, afonant així els preus en el camp, tal i com han denunciat la Unió de Llauradors.

Demanem també en aquesta Proposició que la Generalitat cree un programa especial específic per a la promoció i control del comerç dels productes peribles que contemple mesures especifiques per a previndre i eliminar les pràctiques comercials abusives que suporten els productors d’aquests productes, davant la pressió d’alguns sectors del comerç. Per fer-ho possible, cal condicionar la concessió de les ajudes a la Indústria Agroalimentària a les bones pràctiques comercials, així com prendre mesures específiques que servisquen d’informació clara de l’evolució dels preus d’aquests productes en tota la cadena comercial, entre elles la revitalització de l’Observatori de Preus, així com mesures específiques que possibiliten al consumidor obtenir una informació de la procedència geogràfica d’aquests productes.

Aquestes mesures són necessàries, davant de la inexistent política específica d’atenció a la comercialització dels productes peribles, tant a nivell d’Estat dom de País, necessitats d’una normativa que els protegisca, donada la seua característica que impossibilita l’emmagatzematge, i davant la temptació d’ofertar productes de segona qualitat, en la plena campanya, el que origina l’abaixada dels preus als productors, o el fet de que les anomenades marques blanques oferisquen una reducció de preus, però que no és correspon amb la minva dels marges dels distribuïdors sinó en la opressió del productor.

El BLOC demana una estació intermodal en Alacant per accelerar l’arribada de l’AVE a la ciutat

2009-05-15T08:58:00.000+02:00

El BLOC fa propostes reals i realistes, per estalviar i perquè les infraestructures arriben prompte el País Valencià. Fem política i portem a les Corts Valencianes “propostes per a fer gran la nostra Comunitat”, com diu el senyor Rambla,

Per això, ens hem fet ressó de la proposta de la Plataforma Comarcal per la Mobilitat Sostenible i hem demanat que, en compte de soterrar les vies, es porten a terme les següents accions:

1. Les Corts Valencianes insten a que la societat AVANT reconsidere la postura en torn de l’arribada de l’alta velocitat a Alacant i es trie la solució de construcció d’una estació intermodal a l’altura de la Via Parc d’Alacant, ben connectada mitjançant transport públic en l’actual estació d’ADIF, oblidant així l’opció, en estos moments inviable, del soterrament de les vies.

2.- Les Corts Valencianes insten al conjunt d’administracions implicades (estatal, autonòmica i local) en la societat AVANT a fer front als compromisos econòmics adquirits referents a l’arribada de l’alta velocitat a la ciutat d’Alacant i la creació un gran parc verd en la zona que deixaran lliure les vies ferroviàries actuals, així com a fer públic un compromís de poder tindre preparada l’estació intermodal per a la data d’arribada de l’AVE, l’any 2012 segons les últimes previsions del Ministeri.

3.- Les Corts Valencianes insten a la societat AVANT a reunir-se amb caràcter d’urgència per a prendre la decisió d’assumir la proposta feta en este sentit per la PCM, i exposar públicament un caràcter d’execució de les obres i del compromís de finançament de les administracions implicades seguint els percentatges marcats en la creació d’AVANT.

4-. Les Corts insten al Govern espanyol a accelerar l’arribada de l’alta velocitat a Alacant, i es comprometen a fiscalitzar l’acompliment dels plaços d’execució de les obres necessàries, així com a reivindicar solucions per minimitzar l’impacte ambiental de l’obra.

De forma coherent amb esta aposta, ens hem posicionat en contra de la inviable proposta de soterrament de les vies, puix la construcció d’una Estació Intermodal en la Via Parc és l’alternativa més viable des del punt de vista econòmic, perquè suposa l'abaratiment del cost total de l'obra, la que millor comunica els barris adjacents, ja que evita la construcció d'autovies urbanes de diversos carrils que suposarien un nou obstacle entre les dos parts dividides de la ciutat, i la més sostenible des del punt de vista mediambiental, per l'aposta que es fa en el transport públic i per la zona verda, en forma de Gran Parc Urbà, que quedaria després de la retirada de les vies.

Subscribim, hem defés en la intervenció i ho farem en la discussió de la nostra Proposició No de Llei, allò que diu la Plataforma Comarcal per la Mobilitat Sostenible d’Alacant: “l'estalvi que suposaria esta alternativa per a les arques públiques, qüestió bàsica en estos moments de crisi, està xifrada en 400 milions d’euros.

L’opció el soterrament no pot ser assumida ni pel Govern central, ni l'Ajuntament d’Alacant, ni la Generalitat, que sols ha pressupostat només 100.000 euros per a enguany en actuacions vinculades amb el soterrament.

Per tant el finançament de l’operació s’hauria de buscar mitjançant la construcció de vivendes. Vivendes que en este moment de crack immobiliari, no es preveuen vendre a curt termini, la qual cosa retardaria encara més les obres al no poder sufragar el cost de les mateixes. Al final la tardança en l'arribada de l'AVE al sud de la Comunitat Valenciana, serà més dramàtica encara perquè haurà d'arribar a una estació provisional”.

Tant el Govern Central socialista com el Govern de la Generalitat han discriminat la ciutat d’Alacant i no han posat els recursos financers necessaris per a avançar en una obra que, a més d’encaixar l’arribada de l’alta velocitat a les comarques meridionals del País Valencià, amb el que això comporta per a la competitivitat del teixit industrial alacantí i la cohesió territorial del sud de l’autonomia valenciana, està plantejada com una operació d’envergadura en la millora de la trama urbana d’Alacant puix suposa la creació d’una diagonal verda que exercisca de pulmó de la ciutat i tanca una ferida urbana que separa des de fa anys en dos als alacantins.

ELS ALUMNES D’AUTOMOCIÓ DEL POLITÈCNIC ESTAN EN VAGA .

2009-05-12T11:35:00.000+02:00

Ahir vaig estar al Politècnic de Castelló per tal de contactar amb l’alumnat d’automoció; aquest alumnat està en vaga per la falta de seguretat de les instal·lacions i les màquines del taller de planxa.

És escandalosa la situació en què es troba el Taller d’Automoció de l’Institut Politècnic de Castelló. Després de presentar les nostres preguntes parlamentàries i demanar els informes corresponents, i després d’entrevistar-nos amb el portaveu dels estudiants, pensem que l’opinió pública castellonenca ha de saber que aquest taller està funcionament amb maquinària prohibida des de fa 15 anys, per la Llei de Seguretat del Treball, de manera que la mateixa Generalitat, que tancaria una instal·lació privada si tinguera una maquinària semblant, la té en ple funcionament en un centre d’ensenyament del qual es titular i està dedicat a la formació dels joves, en unes condicions de perillositat inacceptables i sabent a més que el seu condicionament per tal d’ajustar-les a l’actual normativa és inviable, perquè costaria més aquesta adaptació que la compra d’una maquinària moderna ja adaptada. I estem parlant d’un local, a més, sense extracció de fums, contra el que la mateixa Generalitat exigeix en les instal·lacions dedicades a activitats semblants.

Davant d’aquest panorama, li atorguem un plaç ben curt, d’una setmana, per a que la Conselleria responga a les nostres preguntes i ho faça favorablement, comprometent-se públicament a dur a terme en un breu espai de temps les reformes necessàries per a que les instal·lacions d’aquest centre s’ajusten a una legalitat que ells haurien de ser justament els primers en salvaguardar. Cas contrari, durem aquest tema al Ple de les Corts, de manera que cadascú s’haja de retratar i deixar ben clar davant dels alumnes i els professors del centre, i de l’opinió pública castellonenca, si estan disposats o no a resoldre d’una vegada uns problemes que no poden esperar, perquè es troben en joc per una banda, la salut i la seguretat d’aquests joves estudiants, però per l’altra, si no s’utilitzen les màquines, com la mateixa Conselleria prohibeix, la seua correcta formació, amb vaga o sense vaga, en les matèries en els quals han de fer pràctiques segons els exigeix el currículum escolar.

Mentrestant la Conselleria, que ha manifestat no tenir pressupost per a renovar les màquines és gasta diners en uniformes escolars, o segueix pensant en nous events per a València. Segurament les fàbriques en que es fan aquestes màquines no paguen trages.

MILAGROSA: DIMISSIÓ.

2009-05-10T22:12:00.001+02:00

Quan hom utilitza les argumentacions en funció de la raó i no de l’interés pot trobar-se, al cap d’un temps, amb la satisfacció de trobar senyals que l’acrediten.

Això és el que he sentit en vore avui el vídeo del Plenari (http://www.canalgv.com/app/player/default.cfm?int_ElementId=4802) del dijous passat, cosa que he fet després de llegir la notícia del Levante que denunciava que era Maluenda qui havia manat a la Presidenta que expulsara la Síndica de Compromís(http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009050900_19_587450__Comunitat-Valenciana-microfono-abierto-revela-titular-Corts-echo-portavoz-Compromis-orden).

Va ser en la Junta de Síndics, celebrada immediatament després del plenari, on Ricardo Costa va exigir que s’investigaren els fets ocorreguts i s’estudiara si podien donar lloc a altres tipus de sancions. Jo li vaig contestar que estava d’acord en que s’investigara però del tot, jo volia que s’informara en base a quins articles del Reglament de Les Corts s’havia expulsat a Mònica i que es deixara ben clar si la conducta de la Presidenta estava d’acord amb el Reglament o havia estat una actuació parcial, favorable als interessos del Grup del PP i en contra del Bloc i de Compromís. Ara la investigació ha de tindre en compte les paraules de Maluenda, gravades i penjades a la web de Les Corts, dient-li a la Presidenta “Contraorden... la expulsas...le haces la ceremonia...le llamo al orden, le llamo al orden,...).
I Ricardo Costa s’atreveix a dir que el comportament de Mónica Oltra ha sigut "bochornoso y ridículo para los diputados y para Les Corts", i que "hoy se ha atentado desde un punto de vista político contra el president de la Generalitat y contra la Cámara que recoge la voluntad de los valencianos”. Mentrestant, ni se n’adona de que la màxima institució del Parlament, la Presidenta, actua com una titella en les mans de Rafa Maluenda (propietari del senyoriu de Les Corts) i de tot el PP.
A Ricardo Costa cal dir-li que comence investigant-se ell mateix i aclarisca qui li paga la roba, que comence qualificant d’atemptat contra Les Corts la conducta de la Presidenta, que explique, si té el compte corrent buit, com pot tindre un cotxe de 80.000 euros.
Concloent, Camps i Costa tenen tantes coses que explicar que jo entenc que vullguen que es parle d’unes altres i que, amb la seua complicitat, faciliten la fugida del President Camps.
I de Milagosa què? No podem tenir una presidenta amb unes actituds tant indignes, que no creu en la institució que presideix i que confon amb el partit majoritari. Ens consta que molts companys de partit no veuen bé la seua actitud (però només ho diuen d’amagats). Milagrosa, ho sento, per no ser, no eres ni reciclable, per tant només et queda la DIMISSIÓ.

Camps i Font de Mora no compareixen davant l’oposició a Les Corts.

2009-05-06T17:55:00.001+02:00

Avui hem tingut Plenari a Les Corts i demà seguirem. El Plenari estava convocat amb l’antelació necessària i tots els grups havíem plantejat les nostres iniciatives, entre elles les preguntes de control. Ja ens havien notificat la falta del President de la Generalitat, per tant, demà no hi haurà compareixença del President del Consell.
No ha estat l’única absència, el conseller d’Educació, Font de Mora, tampoc vindrà, i jo li havia presentat una pregunta que havia de contestar-me aquesta vesprada i que s’ha quedat sense resposta.
La pregunta era senzilla l’interrogava sobre si pensava reobrir la negociació dels tretze punts del manifest de la Plataforma per l’Ensenyament Públic, després de la vaga del sector o continuarà donant-la per tancada.
Tenia previst contar-vos el debat però no pot ser, han preferit fugir-ne. No és el moment de contestar ni sobre els regals i els vestits ni sobre la situació de l’educació. Per tant us done una altra informació relacionada també amb l’educació:
Escola Valenciana engega una campanya participativa en la que ha editat una postal per remetre –la al President amb aquest text : “aposte decididament per un educació plurilingüe, per a que passe de les paraules als fets, de la propaganda a la inversió als centres i als plantejaments amb rigor. Amb aquesta campanya li demanem que atenga 5 raons perquè l’alumnat valencià tinga un 10 en llengües.
Després de tot un curs amb plantejaments sense trellat i confrontament, el conseller Font de Mora ha quedat desacreditat, i és el president el que ha de prendre la iniciativa. Per això et demanem que faces possible aquesta campanya, de la qual ets el màxim protagonista, fent arribat aquest missatge al president així com a d’altres membres del govern valencià.”
La teniu dalt reproduïda: enviem-la totes i tots!!!

PREGUNTA AL VICEPRESIDENT DEL CONSELL SOBRE LA VIABILITAT DE L’AEROPORT DE CASTELLÓ

2009-04-30T20:41:00.000+02:00

La vesprada del dimecres 29, vam debatre al Plenari una pregunta que havia presentat sobre la viabilitat de l’aeroport de Castelló. Al Plenari tenim un total de 5 minuts per a formular i argumentar la pregunta, i el Conseller, a qui se li dirigeix, en té uns altres cinc per a contestar-la. El temps es distribueix en dos torns a voluntat dels intervinents.
Vaig iniciar la pregunta amb les següents paraules: “Senyor Vicepresident: La societat promotora del projecte Mundo Ilusión ha decidit desactivar-lo per inviable. Quina influència tindrà aquesta decisió en el possible funcionament de l’aeroport de Castelló i quines alternatives es plantegen per potenciar el turisme a Castelló?”.

La contestació del Vicepresident, senyor Rambla, va ser molt clara, “ el Consell d’Administració de Mundo Ilusión ha acordat deixar temporalment sense activitat la societat pública” per evitar més despeses; va insistir en que això no afectava el projecte i que era una decisió “carregada de sensatesa”.

Li vaig contestar que estava d’acord en que era una decisió sensata, tant com insensata ho havia sigut el fet d’iniciar un projecte sense els estudis de viabilitat pertinents. El problema és que, aquesta decisió, afecta també a la viabilitat de l’aeroport que està basada, segons informe de la consultora Mott McDonald, en la utilització anual de 600.000 passatgers que s’aconseguirien amb el funcionament del Parc Mundo Ilusión i l’existència de 12 camps de golf propers amb les corresponents urbanitzacions.

Vaig afirmar que aquest aeroport si no funciona ens anirà malament i si funciona també ens anirà malament; ho explique:
Si no funciona l’aeroport ens anirà malament perquè, segons el contracte de construcció i gestió signat, Aerocas (formada per la Diputació de Castelló i la Generalitat) pagarà una indemnització de 6 € per cada persona de menys dels 600.000 anuals que es necessiten per a que siga rendible. L’únic estudi que conec i que, al no rebatir-me’l el conseller el considere totalment vàlid, és el de el Instituto de Ciencias Ambientales , que diu que l’any 2006, d’haver estat en funcionament l’aeroport, l’haguessen utilitzat 110.000 passatgers. Tindríem que haver pagat una indemnització de 2.940.000 euros; i després d’això ha començat la crisi!

I si funciona l’aeroport, quin problema ens crearà? Que vindrien un mínim de 600.000 persones i en tot Castelló tenim menys de 20.000 places hoteleres.Rambla va defugir entrar en el fons de les qüestions, no va fer cap referència a les indemnitzacions pactades en el contracte de l’aeroport i es va burlar de les places hoteleres, contestant-me que compte millor ja que no venen tots en un dia.

No vaig contestar-li perquè el reglament ja no m’ho permet, però si ho haguera pogut fer li haguera dit que fera els comptes millor ell mateix, ja que és veritat que no venen tots en un dia, però també ho és que almenys la meitat vindrien en el mes d’agost, pel fet de la gran estacionalització del turisme de platja i, a més, no venen i se’n van, sinó que l’estada és d’uns quants dies.

Si multipliquem els 300.000 possibles turistes per 5 dies d’estada mitja (el normal seria més) done 1.500.000 ocupacions mensuals. Si multipliquem els 30 dies del mes per les 20.000 places ens dona una capacitat de 600.000, ens en falten 900.000. Però açò no és important per l’economia de Castelló i la pregunta de quins projectes alternatius de promoció turística es programen per a Castelló no va merèixer cap contestació.

EL BLOC RECOLZA LA VAGA DE L’ENSENYAMENT CONVOCADA PER AL 28 D’ABRIL.

2009-04-25T13:52:00.000+02:00

Ahir, divendres, Enric Nomdedéu i jo mateix, ens vam reunir amb l’STEPV, a la seu de Castelló, per tal de valorar la situació actual, davant la convocatòria de vaga, efectuada per la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, per al dia 28 d’abril.
Enric durà al Ple de l’Ajuntament una moció al respecte i jo ja he presentat , a Les Corts, una pregunta oral per a que ens conteste el Conseller Font de Mora si té alguna intenció de reobrir les negociacions amb la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, pregunta que es debatrà al Plenari de la setmana següent.
Font de Mora, a qui personalment ja li he preguntat quan pensa dimitir, deixa, una vegada més, mostres de la seua incompetència i prepotència, quan , després d’haver negociat amb la Plataforma la desconvocatòria de la vaga anterior, amb el compromís de revisar els aspectes de la política educativa que es sol·licitava, l’únic que ha intentat és desfer la Plataforma, reunint-se per separat amb els seus diversos components, però açò no li ha donat resultat, perquè no tot el món es mou pels interessos partidistes i particulars, no tot el món es ven per tres vestits.
El problema és que tenim 30.000 alumnes en barracons, que escoles, com la de la Vilanova, estan en perill de caure o, com a la de Les Coves, els alumnes poden fer un safari caçant les rates que corren durant les classes; el problema és que, en lloc de negociar la retirada de l’Ordre d’Educació per la Ciutadania, tal com es va comprometre, ara intenta estendre-la a primària; el problema és que segueix sense fer-se la catalogació lingüística dels llocs docents i tampoc es fa cas de les sentències sobre el reconeixement dels títols de Filologia Catalana; el problema és que no es compromet a revisar el decret sobre admissió de l’alumnat de manera que es garantisca una distribució equilibrada de l’alumnat, afavorint, tal com està passant de manera descarada, l’ensenyament privat; el problema és que tenim un índex de fracàs escolar del 40 per cent, 10 punts per dalt de la mitjana de l’Estat.
Tots aquest problemes, com els manaments, es resumeixen en dos: el primer és Font de Mora, Conseller d’Educació i el segons és Camps, President de la Generalitat.
Tenim un conseller que en lloc de preocupar-se per aquest estat del sector educatiu, es refugia en l’autocomplaença dient que estem millor que mai, acontentant-se en explicar que ell ha fet molts més col·legis que el PSOE i perdent el temps estudiant els mecanismes necessaris per boicotejar la implantació de l’Educació per la Ciutadania, donant-la en anglès, o programant l’ensenyament del mandarí a uns alumnes que, avui, no assoleixen els contingut mínims en un 40 %.
Per una altra part tenim un President per a qui la prioritat està en premiar l’ensenyament privat, a l’igual que l’empresa privada - serà que el sector públic no li regala vestits a ells ni li fa obsequis “passant-se vint pobles”-. Tenim un President que als mestres de la pública mai ens ha dit “os quiero un huevo”.
Pareix ser que és el moment de demostrar-los als dos que nosaltres també tenim bigots per a posar-nos en peu i posar remei al mals de l’ensenyament públic valencià.

PROPOSICIÓ DEMANANT LA REGULACIÓ DE LA PROFESSIÓ D’ENGINYERIA INFORMÀTICA

2009-04-18T15:34:00.001+02:00

En la Comissió de Cultura i Educació, celebrada el 24 de març, debatérem una Proposició en la que demanàvem que s’instara el Govern de l’Estat a incorporar les titulacions de l'àmbit de l'enginyeria informàtica (grau i màster) en la discussió del conjunt de les enginyeries i a actualitzar el llistat de d’especialitats d’enginyeria per tal d’incloure-les.
El problema és que les titulacions universitàries d’Enginyer Informàtic i enginyer Tècnic Informàtic, no estan regulades en no aparèixer en el llistat de les enginyeries. Aquesta situació, que afecta a unes dues-centes mil persones, comptant els titulats i els estudiants, és un greuge comparatiu ja que, si per a validar un projecte de construcció d’un edifici es necessària la signatura d’un arquitecte, o per a construir un pont, el projecte ha de ser validat per un enginyer de camins, no existeix cap norma que regule que qui fa un projecte informàtic tinga la formació adequada.
La proposta que vam presentar era adequada, necessària, demandada pels afectats i en consonància amb el que reclamava la Conferència de Degans i Directors de Centres Universitaris d’Informàtica. No obstant no es va aprovar, és més, no va tindre cap vot favorable més que el del BLOC.
El Partit Popular volia esmenar-la malgrat que, el seu Diputat Soria Mora, va reconèixer textualment que la seua esmena “no modifica, en esencia los contenidos”, donant les mateixes raons que des del BLOC vam mantenir en l’exposició, i explicant que el que jo proposava era el mateix que ells havien presentat a Madrid. Davant la inconsistència de les raons donades per esmenar una proposta per a dir el mateix que es proposava inicialment, i el de dir com a raó per no aprovar-ho tal com estava, que era el mateix que ells van proposar a Madrid explicant que “a fin de cuentas somos una cámara distinta, no somos el Senado”, va donar una raó de pes: “tenga en cuenta también usted que somos el grupo mayoritario de la cámara”.
Davant d’aquesta afirmació, que li vaig reconèixer –és evident que pesen més-, vaig decidir apel·lar a la responsabilitat del vot; seria inútil fer referència al Contracte Social que representa el compromís assumit amb la ciutadania en el moment en que ens presentem a les eleccions, va votar que no al mateix que, a Madrid, va presentar i demanar el vot favorable.
I el PSOE? La diputada Noguera Montagut va argumentar que açò no era competència de Les Corts Valencianes sinó del “Gobierno de España” , i va voler donar un pas endavant parlant de compromisos incomplits del Consell, que no tenien res a vore amb el tema que tractàvem; una vegada més el seu discurs no estava raonat en base a les necessitats del poble valencià sinó marcat profundament pels interessos del govern estatal.
M’agradaria poder dir als afectats que Les Corts s’havien pronunciat a favor de defendre els seus interessos, però no va ser així; la proposició presentada per mi no es va aprovar, va tenir el vot en contra del PP i l’abstenció del PSOE, malgrat que tots tres estàvem d’acord amb els plantejaments que es van fer. Esperem que a Madrid, on també s’està debatent, tinguen més trellat.

PRESENTACIÓ DEL BLOG DE JOSEP MARIA PAÑELLA

2009-04-15T12:29:00.000+02:00

Amb aquest article presente el meu blog, blog que he decidit obrir, principalment, per donar a conèixer la meua activitat política. A les Corts, tant Enric Morera com jo, estem presentant una important quantitat d’iniciatives polítiques, moltes de les qual estan passant desapercebudes per a una gran part de la ciutadania bé perquè a alguns mitjans de comunicació no els pareixen importants, bé perquè a alguns mitjans de comunicació els pareixen importants, però consideren que no les ha presentat el grup polític adequat. En conseqüència he decidit posar en marxa aquest mitjà

En aquests dos anys que estic a Les Corts Valencianes, m’he adonat de que la importància de l’activitat dels grups de Les Corts no es percebuda des de Castelló, es considera que són coses de València, i per tant, als ciutadans i ciutadanes de Castelló no ens acaba d’afectar. Des d’aquest blog intentaré canviar, en la mesura de les meues possibilitats, aquesta percepció. Les comarques de Castelló formen part d’una país, el País Valencià, i Les Corts són la representació de la voluntat popular de tot el País, Castelló inclòs.

A les Corts es debaten de manera continuada els problemes del nostre País, de la nostra gent; a Les Corts es prenen acords que afecten el futur de tota la ciutadania valenciana, també a la de Castelló, malgrat que aquest debat, a la Radio Televisió Valenciana no l’interessa transmetre´l. Potser algú tinga vergonya del que diu allí, jo no, per tant des d’ací tindreu informació del que allí passe, per cert us garantisc que no seré imparcial, serà la meua visió, la visió d’un nacionalista valencià, compromès, des de fa ja molts anys, amb l’expansió d’una ideologia que busca que el País Valencià, tinga el reconeixement que li pertoca, tant a nivell econòmic com social i cultural.
També voldria que aquest blog fos un lloc de debat obert, de manera contínua, sobre els temes que ací es plantegen, un lloc on caberen totes les manifestacions possibles amb l’única imposició del respecte més absolut a totes i cadascuna de les persones participants, com exigeix un comportament democràtic.

Res més, servisca aquest article com una declaració d’intencions d’allò que començarà demà mateix, dia en que parlarem de les postures que es van manifestar al voltant de la proposta de regulació de les professions relacionades amb l’Enginyeria Informàtica.