divendres, 23 de setembre del 2011

UNA ESCOLA VALENCIANA, PÚBLICA, INTEGRADORA I DE QUALITAT.


Això és el que li digué al nou conseller d’Educació “jo crec en una escola valenciana, pública , integradora i de qualitat” cosa en la que ell no creu.

Crec en una escola valenciana, arrelada al medi natural i social en la que està situada, que utilitze com a llengua vehicular de l’ensenyament la nostra, el valencià, perquè és tant útil com qualsevol altra per a aprendre i ensenyar; vull un ensenyament que prestigie la nostra llengua sense llevar-li la importància que tenen les demés que es puguen aprendre –en primer lloc el castellà i després l’anglès, el francès o inclús el xinès de Font de Mora-. Vull una escola a la que no se li prohibisca aprendre en la seua llengua per què no se li autoritzen noves línies en valencià (com li ha passat al Col•legi Sant Cristòfol Màrtir de Picassent, al que se li ha denegat una línia d’ensenyament en valencià que demanaven unànimement tots els pares i mares, tot el Claustre i Consell Escolar a més de la Direcció del centre).

Crec en una escola pública que tinga tots els mitjans material i personals per a dur a terme un ensenyament de qualitat, una escola pública en la que l’alumnat no estiga escolaritzat en barracons sinó en edificis dignes. No vull una escola en la que baix l’eufemisme de Centres d’Iniciativa Socials s’amague la realitat del regal del sol dotacional educatiu públic a una empresa privada, per 75 anys, a canvi de construir l’edifici escolar i crear una escola amb el compromís de que cobre el concert educatiu tots aquest anys, de manera que acabem amb l’escola públic. Tal com li vaig dir a Ciscar ha d’elegir entre ser el puntal de l’educació pública o ser l’escolanet que acompanya el capellà que rese el responso per l’ensenyament públic i, pel que ens ha dit ha triat, ha elegit ser l’enterrador de l’educació pública.

Crec en una escola integradora, que acolla tot l’alumnat nouvingut amb la única diferència de donar-li tots els mitjans complementaris necessaris per a convertir-los en un valencià o valenciana més, que conega i use la nostra llengua, que conega i respecte la nostra història, que conega i integre la nostra cultura i els nostres costums. NO crec en una escola en la que el Conseller explique en un plenari “el que ens costa un alumne immigrant” sobretot per que no explica el que ens costa cada alumne de la terra; no ho volem per què això és un comentari xenòfob inconcebible que es faja a Les Corts i així li ho vaig dir en el plenari.

Crec en una escola de qualitat, en la que el fracàs escolar no siga el primer signe d’identificaci; crec en una escola en la que l’administració intente esbrinar quina és la causa d’aquest fracàs mitjançant la realització d’un programa de diagnòstic i avaluació del rendiment escolar en el que intervinguen tant pares i mares, com l’alumnat i el professorat, i que hi participe l’administració autonòmica en col•laboració amb els ajuntaments mitjançant els seus serveis socials. No crec en un pla de xoc sense diagnòstic previ que establisca les causes del problema i menys encara en un programa de “recursos per resultats” en el qual es subordinen la quantitat dels recursos educatius als resultats escolars, perquè només servirà per a falsejar el resultats amb la finalitat d’obtenir els recursos necessaris per funcionar dignament.

Després de debatre en el plenari, per primera vegada amb el Conseller d’Educació, Senyor Ciscar, seguisc creient en l’ensenyament públic, però ja no crec en el Conseller.