Junta Electoral Central trenca la unitat de la llengua.

La Junta Electoral Central ha efectuat un atac a la unitat de la llengua en el moment en que ha publicat els impresos destinats a la presentació de candidatures, quan dóna fins a tres documents diferents, que anomena “versió en valencià”, “versió en català” i “versió en balear” , a l’igual que dóna també una "versió en euskera” i una altra "versió en euskera (Navarra)”. Podria semblar per tant que es una versió per a cada autonomia; però no, perquè després, a banda de la “versió gallega” només trobem una “versió castellana” única, que deu servir, per tant, per a totes les autonomies que tenen el castellà com a única llengua, així com per a la versió castellana de les sis que en tenim una altra de pròpia. I això malgrat que l’Estatut de les Illes Balears parla clarament de “llengua catalana” i que les repetides sentències del Constitucional, el Suprem i el TSJ deixen molt clar que quan parlem de valencià i de català parlem d’una única llengua. L’actuació de la Junta Electoral Central, per tant, contravé les lleis vigents i les sentències judicials. La situació és tan absurda que, per a “evitar” que els textos no foren idèntics, han recorregut a les faltes d’ortografia en la versió valenciana, i així escriuen “nom y cognoms”, amb i grega i no llatina, o han tirat mà de sinònims, escrivint en una versió, no importa quina, “signatura” i en una altra “firma”. S’imaginen una “versió murciana” o una “versió andalusa” que escrigueren “nombre i apeyidos” i que es diferenciaren per dir “ediles” en compte de “concejales” de la “versió castellana”? Si haguera estat així, ara, tothom estaria posant el crit al cel, i amb raó, però, en el cas de la llengua dels valencians, creuen que ho poden fer impunement, diguen el que diguen les lleis.

Als atacs continuats que du a terme el govern de la Generalitat Valenciana ara es sumem els de les institucions depenents de l’estat, cosa que mostra que tant Camps com Zapatero tenen una similar sensibilitat respecte a la nostra llengua, aquesta maniobra destinada a consagrar la segregació lingüística i convertir-nos en una autèntica Torre de Babel és un capítol més en aquesta direcció que ja van demostrar amb la seua oposició a que la Generalitat s’integrara en l’Institut Ramon Llull, on PP i PSOE ja van coincidir amb la seua postura negativa al respecte.

És més econòmic pagar el bitllet als turistes que el manteniment de l’aeroport.

Carlos Fabra havia d’inaugurar fora com fora el nou aeroport abans de les eleccions del 22 de maig, de manera que ho ha fet el dia 25 d’aquest mes, però d’una manera molt curiosa: com el cuiner aquell que va inventar la truita sense ous, Fabra ha inventat l’aeroport sense avions; perquè, com ell mateix reconeix, imagina (ni tan sols està segur) que els primers avions hi aterraran a l’estiu. I és que, a hores d’ara, l’aeroport ni té els permisos necessaris per a la seua obertura, ni té electricitat, com espot vore a la fotografia presa el dia de la inauguració enmla que es veu el generador amb el que es fabricava l'electricitat, burdament disimulat. Si Fabra va esollir el 25 és perquè el 28 ja no podria, per llei electoral, de manera que ha apurat al màxim, i ho ha fet sense acabar les obres al 100%, a més cal que ens explique com ho farà per complir el que ha dit de que a l’estiu ja hi haurà vols si, a data d’avui, moment en què els “tour operatores “ ja tenen definides les ofertes i els circuits per a l’estiu, no té res de concretat com podrà aconseguir que incloguen encara aquest aeroport que, per cert, per no tindre no té cap companyia que hage contractat ni assegurat el seu servici des del mateix. En el tema de l’aeroport, com en tantes altres qüestions, Fabra deixa una herència lamentable als que vinguen darrere seu, en un plantejament polític d’aquells de “després de mi, el diluvi”; deixa un aeroport amb una més que complicada viabilitat econòmica, i en ple conflicte amb l’empresa constructora i concessionària, una situació greu que totes les seus habilitats orals i comunicatives no aconsegueixen ja amagar. Però de moment, ha inaugurat no sé sap què, potser serà la seua estàtua-homenatge, i després ja carregaran amb el mort els qui vinguen darrere, deixant així una lliçó perpètua de com es poden fer les coses de malament des de bon principi, amb prepotència i menyspreu per les lleis vigents, duent cap a la confusió i el desastre el que hauria d’haver estat una infraestructura profitosa per a les comarques de Castelló. És en aquest moment en el que cobra més actualitat la pregunta que li vaig fer al Vicepresident econòmic del Consell, Gerardo Camps ¿quant farà falta pagar per a posar en marxa l’aeroport? Havíem de pagar 6 euros anuals par cada passatger de menys de 600.000, quan l’únic estudi que conec diu que podrien vindre 110.000, això en els anys de bonança econòmica, ara accedeixen a les demandes de Globalvia consistents en 8 milions anuals extra. Fem comptes, no sé el cost d’un passatge en un vol xàrter, però avui es freqüent trobar bitllets en vols regulars a 30, 40 o 50 euros, i supose que viatjar en un vol xàrter és més barat. No obstant, i per no enganyar-nos pense que un preu de 100 euros no serà considerat excessiu, si als 110.000 passatgers possibles segons els estudis propis els paguem el viatge ens ixen 11.000.000 d’euros; si paguem una indemnització de 8 milons anuals a la que cal sumar les despeses de funcionament (personal, neteja, manteniment, etc.) podem afirmar que ens eixiria més econòmic regalar els passatges fins a Manises que no mantenir obert l’aeroport de Castelló. La veritat és que la decisió de Carlos Fabra va estar originada per la voluntat d’urbanitzar els terrenys de l’antic aeròdrom de Castelló, en primera línia de platja, apetitós en una època de desmesurat creixement urbanístic, d’on es podien treure sucosos beneficis.