Compromís ha presentat una esmena a la totalitat al projecte de la llei, de la Generalitat, d’Autoritat del Professorat.
Per què una vegada més, el Partit Popular, segueix posant en marxa una sèrie de decisions inútils, innecessàries i inaprofitables amb l’única finalitat de fer vore que es preocupa per trobar solucions a problemes que, en realitat, no li importen en absolut.
La llei està basada en la definició de quatre objectius bàsics. Vegem la realitat d’aquests quatre conceptes estudiant la novetat que suposen i la possibilitat d’aplicació que jo qualifique com l’expressió de quatre mentides.
Primer objectiu: Reafirmar la figura del professorat com a pilar fonamental del sistema educatiu.
Es cita en l’exposició de motius, però, ja no torna a esmentar-se en la resta del cos de la llei, no apareix en l'articulat; no hi ha cap referència més. Conclusió: Primera mentida.
Segon concepte: Reconèixer la condició d’autoritat pública per al professorat.
Lloable objectiu, però inútil; per què? Per què els funcionaris de l'administració pública ja tenen la consideració d'autoritat i, per tant, és innecessari fer una llei que establisca aquesta qualificació en referència a tot el professorat funcionari (en parlarem després del professorat de la privada).
El problema no està en la qualificació d’autoritat o no, ja que tots els funcionaris, com representants de l’administració pública, ja tenen aquesta consideració per llei, tal com hem dit. El problema rau en que aplicant el codi penal, els jutges qualifiquen les agressions com a falta atenent allò que diu l'article 617 del Codi Penal. El problema no està en la consideració del professorat com autoritat si no en la qualificació de les possibles agressions com a falta i no com a delicte, el problema esta localitzat al codi penal i també a la interpretació que fan els jutges de les agressions al professorat. Per què no fan propostes en la direcció de la modificació del codi penal? Una altra mentida.
Però encara no n’hi ha prou, la llei proposada estén, d’una manera molt poc concreta, l’autoritat a tot el professorat, també al de l’ensenyament privat. L’atreviment és total ja que modifica fins i tot el Codi Penal, ja que aquest fa extensiva la qualificació d’autoritat a tots els funcionaris, però resulta que el professorat dels centres privats no ho són, ni ho poden ser al no ser representants de l’administració pública.
Per tant doble mentida, la primera fer creure que gràcies a aquesta llei els professors i professores de l’ensenyament públic seran considerats autoritats quan ja ho són; la segona fer creure al professorat de l’ensenyament privat que també seran considerats autoritat quan no va a poder ser per no tenir la consideració de funcionari, per no ser representants de l’administració pública.
Tercera qüestió: Gaudir de la presumpció de veracitat
És un vertader disbarat. Seguint l’anterior raonament el funcionari públic és l’únic al què se li pot atribuir presumpció de veracitat. O siga que els professors i professores de l'escola pública ja tenen aquesta pressupmció i els de l'escola proada no la podran tindre, diga el que diga aquesta llei.
Per què una vegada més, el Partit Popular, segueix posant en marxa una sèrie de decisions inútils, innecessàries i inaprofitables amb l’única finalitat de fer vore que es preocupa per trobar solucions a problemes que, en realitat, no li importen en absolut.
La llei està basada en la definició de quatre objectius bàsics. Vegem la realitat d’aquests quatre conceptes estudiant la novetat que suposen i la possibilitat d’aplicació que jo qualifique com l’expressió de quatre mentides.
Primer objectiu: Reafirmar la figura del professorat com a pilar fonamental del sistema educatiu.
Es cita en l’exposició de motius, però, ja no torna a esmentar-se en la resta del cos de la llei, no apareix en l'articulat; no hi ha cap referència més. Conclusió: Primera mentida.
Segon concepte: Reconèixer la condició d’autoritat pública per al professorat.
Lloable objectiu, però inútil; per què? Per què els funcionaris de l'administració pública ja tenen la consideració d'autoritat i, per tant, és innecessari fer una llei que establisca aquesta qualificació en referència a tot el professorat funcionari (en parlarem després del professorat de la privada).
El problema no està en la qualificació d’autoritat o no, ja que tots els funcionaris, com representants de l’administració pública, ja tenen aquesta consideració per llei, tal com hem dit. El problema rau en que aplicant el codi penal, els jutges qualifiquen les agressions com a falta atenent allò que diu l'article 617 del Codi Penal. El problema no està en la consideració del professorat com autoritat si no en la qualificació de les possibles agressions com a falta i no com a delicte, el problema esta localitzat al codi penal i també a la interpretació que fan els jutges de les agressions al professorat. Per què no fan propostes en la direcció de la modificació del codi penal? Una altra mentida.
Però encara no n’hi ha prou, la llei proposada estén, d’una manera molt poc concreta, l’autoritat a tot el professorat, també al de l’ensenyament privat. L’atreviment és total ja que modifica fins i tot el Codi Penal, ja que aquest fa extensiva la qualificació d’autoritat a tots els funcionaris, però resulta que el professorat dels centres privats no ho són, ni ho poden ser al no ser representants de l’administració pública.
Per tant doble mentida, la primera fer creure que gràcies a aquesta llei els professors i professores de l’ensenyament públic seran considerats autoritats quan ja ho són; la segona fer creure al professorat de l’ensenyament privat que també seran considerats autoritat quan no va a poder ser per no tenir la consideració de funcionari, per no ser representants de l’administració pública.
Tercera qüestió: Gaudir de la presumpció de veracitat
És un vertader disbarat. Seguint l’anterior raonament el funcionari públic és l’únic al què se li pot atribuir presumpció de veracitat. O siga que els professors i professores de l'escola pública ja tenen aquesta pressupmció i els de l'escola proada no la podran tindre, diga el que diga aquesta llei.
Tercera qüestió: tercera mentida.
I quarta proposta: Garantir la protecció establida per l’ordenament jurídic.
També hi ha una doble mentida expressada.
Primera mentida respecte al professorat de l’ensenyament públic, com a funcionari que és, l’administració ja és responsable subsidiària dels seus actes i per tant, ja exerceix la seua protecció i defensa.
Segona mentida l'exercici privat de l'ensenyament no entra en els supòsits previstos en la llei 10/2005, de 9 de desembre, per la qual cosa difícilment es podrà prestar eixa defensa jurídica al professorat de la privada És la seua empresa qui haurà de garantir la seua defensa, ja que també és ella la responsable subsidiària dels actes dels seus treballadors.
Quatre objectius lloables, però que ja estan assolits o que no es poden assolir degut al marc jurídic estatal.
S
I quarta proposta: Garantir la protecció establida per l’ordenament jurídic.
També hi ha una doble mentida expressada.
Primera mentida respecte al professorat de l’ensenyament públic, com a funcionari que és, l’administració ja és responsable subsidiària dels seus actes i per tant, ja exerceix la seua protecció i defensa.
Segona mentida l'exercici privat de l'ensenyament no entra en els supòsits previstos en la llei 10/2005, de 9 de desembre, per la qual cosa difícilment es podrà prestar eixa defensa jurídica al professorat de la privada És la seua empresa qui haurà de garantir la seua defensa, ja que també és ella la responsable subsidiària dels actes dels seus treballadors.
Quatre objectius lloables, però que ja estan assolits o que no es poden assolir degut al marc jurídic estatal.
S
En realitat és la forma d’actuar del Conseller Font de Mora la que representa un autèntic obstacle a la consideració de l’autoritat social del professorat. Ell és qui ha atemptat contra l’autoritat del professorat quan han expedientat i castigat el director de l’IES Las Norias, per garantir la llibertat d’expressió; un insult a l’autoritat dels docents.
És el Consell qui atempta contra l’autoritat del professorat quan castiga sense subvencions a un sindicat, com l’STEPV, que és el representant legal majoritari d’aquest professorat. Segueixen insultant el professorat.
Atempten contra l’autoritat del professorat quan el fan treballar en barracons que, de no ser de l’administració pública, no serien autoritzat per a fer classes en ells. Segueixen insultant el professorat.
Són prou raons per rebutjar aquesta falsa llei anomenada d’Autoritat del Professorat.
És el Consell qui atempta contra l’autoritat del professorat quan castiga sense subvencions a un sindicat, com l’STEPV, que és el representant legal majoritari d’aquest professorat. Segueixen insultant el professorat.
Atempten contra l’autoritat del professorat quan el fan treballar en barracons que, de no ser de l’administració pública, no serien autoritzat per a fer classes en ells. Segueixen insultant el professorat.
Són prou raons per rebutjar aquesta falsa llei anomenada d’Autoritat del Professorat.
